El misteri dels núvols

Si recordeu fa un temps us vaig enllaçar un documental El gran engany de l'escalfament global que mitjançant científics molt important i coneguts en el mon de la meteorología relacionada amb el canvi climàtic donava una idea de perque el CO2 no era el causant de l'escalfament de finals del segle XX. Doncs be, ara us deixo un altre documental sobre la teoría dels raigs cósmics i la seva influència en el clima de Henrik Svensmark, on també explica els problemes que s'ha trobat per publicar el seu estudi. El van fer al canal Odisea una vegada i no el tornen a repetir aquest mes. Està en espanyol.

El misterio de las nubes

Temperatura - CO2, una relació no tant directa

Cada principi de mes totes les organitzacions encarregades de la mesura de la temperatura global actualitzen les seves dades. Les més fiables son les mesurades per satèl·lit, aquí teniu les que publica la Universitat de Alabama a Huntsville (UAH). Doncs be, si una cosa crida l'atenció és l'aturada de l'escalfament que ha tingut lloc aquest segle.


Aquesta gràfica és del Fabra, fa 12 anys la tendència és al descens de la temperatura anual. Els defensors de la teoría oficial del IPCC parlen de 30 anys com a minim per establir tendències, però quan els parlem del descens de temperatura entre els anys 40 i 70 (30 anys), desvien l'atenció cap a altres temes. El clima no va començar fa 30 anys, tot i que per alguna gent no existía res abans dels anys 70.

El tema de la falsació de la teoría de l'escalfament antropogènic cada cop és més evident i fins i tot la NASA (Inst. Goddard) diu amb la boca petita que potser han menyspreat alguns forçaments i d'altres els han sobrevalorat, aixó sí, no ho diuen als mitjans de comunicació (perque la gent no hi entendría res de res) però al mon científic, el de veritat no el dels científics que volen guanyar diners com a presentadors d'algun programa al canal National Geographic, molts científics qüestionen la importancia que se li ha donat al CO2 i la infravaloració que ha tingut el Sol i els raigs còsmics, per exemple, per la senzilla raó que no es coneixen prou.

La teoría oficial diu que és el CO2 el causant de l'escalfament actual, parlen dels darrers 30 anys perque no troben explicació al descens de temperatura global entre els anys 40 i 70, però algú em podría explicar la següent gràfica??


La linia verda representa el CO2 en ppm, la linia blava és la temperatura global dels darrers 30 anys mesurada per satèl·lit i en lila apareix la tendència linial dels darrers 8 anys.

I a tot aixó jo em faig algunes preguntes:

• Com és que la temperatura baixa i el CO2 segueix pujant??


• No era el CO2 el que feia pujar la temperatura??


• Si el descens observat aquest segle hagués estat només de un parell d'anys no caldría dir res estadísticament, però estem parlant de 8, 10 ó 12 anys de descens de temperatura (tot el que portem de segle XXI).
  Llavors, tinc que seguir creient que és el CO2 el causant de l'augment de temperatura, tal com diu l'IPCC, només perque ha coincidit a una gràfica un augment de CO2 i temperatura durant 25 anys (1975-2000) en els darrers 70 anys??

Crec que cal tenir en compte el descens de temperatura d'aquest segle, malgrat algú parli de que només és soroll estadístic, doncs una gràfica similar va avalar a James Hansen a la seva disertació al Congrés americà el 1.988 quan també es portaven 12 ó 13 anys d'escalfament.

Antártida, cop de gracia

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?

Parlar per parlar

Aquest matí llegeixo a La Vanguardia digital que La primavera se adelanta de dos a cinco días cada década, un article amb tots els ingredients tòpics d'aquests tipus d'articles: ...avalat per l'IPCC, ...més proves que confirmen el canvi climàtic, ...afecta a totes les especies animals i vegetals, el de sempre, anem a l'apocalipsi.

Sincerament, jo trobo totalment irrellevant el fet de que la primavera s'avanci 2, 3 ó 4 dies, senzillament perque penso que aquesta pujada de les temperatures de finals del segle XX és un episodi climàtic més dins dels milers d'episodis de tot signe que ha viscut el nostre planeta i també perque la causa de l'actual escalfament no és irreversible, és a dir que a un augment de temperatura pot seguir un descens doncs la causa principal no son les emissions de CO2 per part de l'home (aixó sería una causa molt menor), com diu oficialment l'IPCC, sino que altres causes naturals com el Sol, els corrents marins o els núvols tenen una influència més directa sobre aquests augments o descensos de la temperatura del planeta. Queda clar, si fos una causa natural l'IPCC no sería necessari i molts dels que l'integren aniríen a les llistes de l'atur.

Per aquest motiu seguirem llegint cada X temps noticies d'aquest tipus, senzillament perque la gent segueixi recordant la utilitat de l'IPCC i de les enormes despesses econòmiques que fan molts governs, començant pel nostre que és el que ens afecta, al cap i a la fi, la majoría de la gent ja està convençuda malgrat no tenir ni idea de Climatología.

És una pena que certs científics s'hagin deixat arrossegar per mètodes més propis d'una secta, deixant de banda el debat i els mètodes de falsació propis del mètode científic.

La influència del sol i els volcans en el clima

Tinc la sort de tenir les dades mitjanes de Barcelona des de 1780, cosa que em permet comparar uns periodes de la nostra història amb altres, parlant de clima, és clar. Son gairebé 230 anys que, malgrat semblin molts, climàticament només permeten treure algunes conclusions i, fins i tot, no sabem si aquestes conclusions seríen merament parcials o no.

Darrerament, els veritables estudiosos del clima, els que no surten titllats de "experts" a la premsa, están posant molt d'enfasi en l'estudi del Sol i la seva influència en el clima de la Terra. A ningú se li escapa que el Sol és la principal font d'energía que rebem, per tant, alguna cosa tindrà que veure amb les temperatures del nostre planeta i, encara que sigui obvi, ho podem constatar en que de nit fa menys calor que de dia i que quan és núvol la temperatura és inferior a quan fa sol.

Malgrat aquestes obvietats, el Sol és el gran desconegut i el més ignorat en els models climàtics que tant agrada fer al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Realment lamentable. Per aixó l'estudi del Sol, les seves taques, irradiació, cicles, etc han agafat un protagonisme important entre els climatòlegs. Perqué?

Segons ens deien els models climàtics basats en els gasos d'efecte hivernacle, la temperatura pujaría de forma imparable mentre el diòxid de carboni seguís pujant. Doncs be, el CO2 segueix pujant però la temperatura del planeta està baixant durant aquesta dècada.... curiosament coincidint amb un periode anòmalament llarg de mínima activitat solar. S'ha menyspreat, fins i tot, ignorat el paper del Sol respecte al Clima??

Si una cosa em permeten les dades de Barcelona des de 1780 és comparar que passava en altres periodes de mínima activitat solar. Cal pensar que portem unes dècades de forta activitat solar i només fa tres o quatre anys que el Sol ha entrat en un mínim sorprenentment llarg, situació que només uns pocs com Abdusamatov o Landscheit, de qui ja he parlat aquí, van preveure enmig de somriures de suficiència d'alguns que creien estar en possessió d'un dogma com sembla ser la teoría de l'escalfament global d'origen antropogènic. També van indicar la posibilitat que tot just aixó sigui l'inici d'un periode prolongat durant dècades de baixa activitat solar.

El periode de mínim amb certa durada que tenim més a prop és l'anomenat mínim de Dalton que va ocorrer a les primeres dècades del segle XIX i, tot i que no te nom, a finals del segle XIX també va disminuir l'activitat solar. Però no només el Sol va tenir influència a les temperatures...

Mirant les temperatures mitjanes del mínim de Dalton (1796-1822) no veig uns anys excessivament freds, potser una mica més freds que ara però tampoc de forma cridanera. Cert també que és molt dificil establir comparances directes doncs en aquella època els mètodes per a registrar la temperatura patien d'algunes deficiències respecte als actuals, especialment a l'estiu, de fet, estic d'acord amb l'apreciació de Font Tullot en el seu llibre Història del clima d'Espanya que els registres termométrics, sobretot els extrems, que han arribat fins a nosaltres haurien de ser en realitat una mica més baixos, en funció dels efectes provocats pel fred que es trobar en diferents documents.

Malgrat això, d'hiverns realment freds hi ha pocs en el període 1780-1840. A Barcelona, únicament tenim el mes de Gener de 1802 i, sobretot, el glaçador hivern de 1829-30 com extraordinàriament freds encara que per les dades són comparables a Febrer de 1956 o una mica més freds, segons la meva apreciació anterior. N'obstant, el periode més conegut climàticament d'aquesta època és l'anomenat Any sense estiu, i és que l'estiu de 1816 les temperatures no van ser gairebé mai dignes de l'estació que tocava. Però la causa no cal anar a buscar-la al Sol, el 1815 la gran erupció del volcà Tambora va ennegrir l'atmosfera de forma tant important que els raigs de sol no podíen tenir l'efectivitat necessaria.

Si volem trobar el període d'hiverns més freds a Barcelona (podríem incloure per proximitat a tota Catalunya) hauríem d'anar-nos a la dècada posterior a 1883, any que va tenir lloc l'erupció-explosió del Krakatoa. En el període 1884-94 tots els hiverns gela a Barcelona ciutat i alguns són realment freds com el de 1890-91 que es va registrar la mínima més baixa mai mesurada a la ciutat de Barcelona amb -9,6º i es va gelar per última vegada l'Ebre a Tortosa o al Gener de 1885 amb una mínima de -6,8º. Tot i que els mètodes encara no són idèntics als actuals podem comparar-los amb els -6,7º de Febrer de 1956 o els -5,6º registrats a la part alta de la ciutat al Gener de 1985, que són els records del segle XX.

Vistes de forma breu aquestes dades, jo compararia un mínim solar amb el fet de baixar la temperatura del termòstat de la calefacció de la nostra casa; la temperatura va baixant de forma paulatina. En canvi, una erupció volcànica la compararia amb obrir una finestra de l'exterior; el fred el notaríem més ràpidament. Si ajuntem els dos fets, el refredament seria molt major.

Durant l'última part del segle XIX va haver una menor activitat solar, encara que el mínim no està "batejat" com ocorre amb el Mínim de Dalton, Maunder o Sporer, p. ex. Malgrat això, es va ajuntar la menor activitat solar amb la major erupció volcànica en època històrica ocorreguda en el mateix Equador. Penso que per això, algunes dades de final de segle XIX empetiteixen a les del mínim de Dalton a l'inici d'aquest segle XIX.

Mentides, mentides i més mentides

La posició dels governs suposadament progresistes i els seus mitjans de comunicació al voltant de tot el que te a veure amb el famós canvi climàtic em recorda cada cop més a la postura del PP envers als atentats del 11 de Març de 2.004 a Madrid. Van dir que va ser la ETA quan tots llegiem a diferencts mitjans internacionals que el terrorisme àrab era darrera de la masacre, malgrat la gent va fer-los fora per mentiders van seguir dient que ells deien la veritat i sembrant dubtes per avalar la seva versió falsa.

Doncs be, amb el canvi climàtic està passant quelcom semblant però amb els polítics "progressistes" bàsicament. Han adoptat públicament una posició i la defendran encara que sigui dient mentides a la gent.

La setmana passada, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-Moon va advertir que "els casquets polars es desglacen molt més ràpid del que podíem esperar fa només dos anys."

Directament, aixó és una mentida.

Us deixo un tema, traduit amb Google, d'un dels blogs sobre canvi climàtic més seguits. Incoherència sense precedents amb el missatge del gel, si no voleu llegir-lo amb espanyol macarrònic, aquest és l'enllaç en anglés.

Tot seguit teniu la gràfica que ens parla de l'anomalía del gel polar des de 1.979 i que ara és positiva (més gel que la mitjana del periode) per 355.000 km2, és a dir, com tota Alemania més de gel que en la mitjana dels darrers 30 anys.


Apart si us fixeu en el dos últims anys (als que es refereix el polític coreà) la ganància és escandalosa, tant que respecte a l'Abril de fa 2 anys tenim uns 750.000 km2 més de gel actualment.


Barak Obama diu que el CO2 és dolent per la salut (textual) quan és imprescindible per la vida, el secretari ganeral de l'ONU diu aquesta bajanada del gel i aquí no diem res de les bajanades que diuen els nostres polítics, catalans i espanyols.Realment, penso que o be son uns mentiders que tenen alguna estrategia que no volen canviar malgrat la realitat digui el contrari o, potser, els seus assessors els diuen mentides i ells no ho corroboren amb la realitat. Només cal anar a consultar pàgines de la NASA, per exemple, que és una fidel defensora del canvi climàtic, o de la NOAA.

El que és cert, és que estic escoltant moltes mentides, una rera l'altre, que dites per polítics amb carisma a gent que dirà si a tot el que diguin, es transforma en una veritat que assumeix la gent.

Aquestes coses son les que fan que perdi tota la confiança amb els polítics.

Un Pol Nord molt glaçat

Que en son de persistents els mitjans de comunicació suggestionant amb un munt de noticies sobre gel desfent-se, al Pol Nord, a l'Antàrtida, als glaciars....

El desgel és quelcom natural que passa tots els anys durant la primavera, aquí (al Pirineu, és clar) i al Pol Nord, però aquest any sembla que li costa més del normal. A la següent imatge teníu una gràfica de l'extensió del gel marí al Pol Nord. En vermell tenim l'extensió d'enguany que com podem veure és la més gran dels darrers 7 anys. Hom diría que la natura polar contradiu la teoría oficial de que el Pol Nord es queda sense gel.


Tot seguit, unes imatges que em semblen curioses.

Fa anys que segueixo de forma habitual les càmeres web de l'arxipèlag de Svalbard, especialment en aquesta època de l'any. Suposo que coneixeu l'enllaç.

Doncs bé, aquest any m'està cridant l'atenció el que li costa desaparèixer el gel marí en els fiords d'aquest arxipèlag, de fet, mai havia vist que al Maig arribés a haver gel marí, fins i tot hi ha hagut anys que pràcticament ha estat absent. En aquesta pàgina es pot veure detallat el gel marí en aquests mars noruecs de l'Atlàntic més al Nord.

Un detall curiós, o almenys m'ho ha semblat a mi, és com van trencant aquesta minibanquisa perquè els vaixells puguin accedir sense problemes, encara que no descarto que el desglaç sigui del tot natural, més que res perquè ja tocaria.

Fa una setmana aquesta càmera mostrava un mar completament congelat però des de llavors he vist aparèixer uns vaixells (o potser el mateix sempre) que es passaven hores i hores en llocs concrets o movent-se molt poc (la càmera recull una imatge cada hora). Com podeu imaginar, no parlo de estratègies estranyes, si els vaixells trenquen les plaques és una maniobra similar a quan per aquí cau una nevada i els camions tiren gel i retiren la neu perque els vehicles hi puguin circular.

Aquí us poso una seqüència entre diumenge i dilluns d'aquest trencament del gel.

• Diumenge, 3 de Maig de 2.009 (16:20)
  
  Just damunt del vaixell hi ha oberta una linia d'aigua en el gel.

• Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (09:10)
  
  El gel que havia per sobre de la linia d'aigua ha desaparegut completament. El vaixell que vèiem en la imatge d'ahir per la tarda segueix en el mateix lloc.

• Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (10:10)
  
  Ha passat una hora i el vaixell ha desaparegut. Un gran tros de gel es despren i arrossegat pel corrent, s'allunya.

• Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (13:10)
  
  El tros que s'ha trencat desapareix al lluny i cada vegada queda menys gel. Qualsevol vaixell podrà accedir aviat sense cap problema.

Xavier Bru de Sala tampoc ho veu clar

Ahir dilluns dia 20 d'Abril, el filòleg català Xavier Bru de Sala va fer un escrit molt interessant perque es fa preguntes bàsiques respecte al canvi climàtic antropogènic. Sabem prou com per fer les prediccions tant catastrofistes que es fan?


Virgilio y el bendito clima

Xavier Bru de Sala

Hay que maldecir el tiempo? A veces no queda otro remedio, pues parece que se las componga para fastidiar, como en la pasada Semana Santa. Apuesten a que seguirá haciéndolo, finde tras finde, hasta que se canse. ¿Tendremos una segunda parte de la primavera propicia? ¿Volverá este verano a comportarse con cierta amabilidad? ¿Se declarará amigo de las continuas borrascas como los cinco anteriores? Nadie tiene idea. Si fuera por estadística, el anticiclón de las Azores estaría preparándose para reinar en todo el Mediterráneo. Pero la oscilación, auténtica emperatriz de la climatología, desdice las estadísticas y las predicciones. Por mucho que los meteorólogos hallen nuevas formas de entretejer casuísticas, como la interrelación entre la ausencia de manchas solares y la presencia de nubarrones en los PaïsosCatalans, el tiempo sigue siendo imprevisible a medio plazo.

La ciencia que lo predice es la que más se parece a la futurología romana (cuyos especialistas eran venerados, por sus reiterados aciertos, muy por encima de nuestros meteorólogos).

A veces no queda otro remedio que maldecir el clima, pero teniendo en cuenta que le maldecimos por bendito, en el sentido de la palabra más contrario a la posesión de luces.

¿Por qué el tiempo cambia más allá de las predicciones? En parte, a fin de poner al descubierto la inmensa vanidad de la era científica. Los modelos son prodigiosos, pero la fiabilidad sigue siendo variable. Aun cuando los llamados sistemas caóticos cuenten con notables regularidades, u obedezcan a vectores decisorios como la batuta de un director de orquesta sin partitura, la meteorología no las ha descifrado todavía. Y cuando lo haga, se encontrará con el problema de armonizar los grandes ciclos del clima con lo medios y la combinación de ambos con las habituales predicciones. La legión de investigadores del clima que nuestro mundo ha puesto a trabajar merece mejores resultados.

También una mayor serenidad y contención a la hora de predicar el alcance de la causalidad humana como origen del cambio climático. Una cosa es la prudencia, que aconseja limitar al mínimo las emisiones, singularmente las de CO2, y la otra es echar todas las culpas a la humanidad, sin conocer el alcance del desastre. Según las previsiones más pesimistas, el nivel del mar subirá unos cuantos centímetros en los próximos decenios. Bueno, en época romana subió bastante más y tanto el carbón como el petróleo seguían bajo tierra. ¿Cómo se explican aquellos cambios? Lo único que podemos constatar es que por todo el Mediterráneo se encuentran mosaicos u otros pavimentos a profundidades que a menudo superan el metro; que el calado de los puertos romanos todavía en servicio es mucho mayor que el de cuando fueron construidos. Otrosí, hubo hace unos tres siglos la llamada pequeña glaciación, que llegó a convertir varias veces el Ebro en río helado. ¿Descendió entonces el nivel del mar, a causa del incremento de las masas heladas en los polos? Ignoro si puede saberse.

Lo cierto, el dato básico que se oculta sistemáticamente porque no encaja con las predicciones siniestras, es que el clima ha cambiado, y mucho, no en eras anteriores a la andadura humana sino en los dos o tres últimos milenios. La desertización del hasta entonces riquísimo y agrícola norte de Áfricase produjo al final del imperio por causas desconocidas, pero desde luego no atribuibles a la acción de nuestros antepasados. Fue tan brutal que no es descartable, por sus terribles consecuencias económicas y comerciales, como factor fundamental de la partición y posterior caída del imperio. Estoy a favor, incluso de modo ferviente, de la contención de las emisiones, pero no de las prédicas catastróficas de tantos científicos y pseudocientíficos. Y no lo estaré mientras no incorporen en su discurso los datos arriba mencionados y proporcionen las oportunas explicaciones diferenciales.

Finalmente, por si no han quedado convencidos de la veracidad de lo relatado, unos versos de Virgilio, de una belleza demoledora, en versión catalana de Llorenç Riber, mi traductor preferido del latín: "Aquí tenim la primavera asidua / aquí tenim l´estiu en altres mesos". O sea, que el verano duraba medio año y el resto era primavera. Con razón iban tan poco abrigados. ¿Exageraba? Sobre otros poetas, podrían sostenerlo. Sospecharlo de Virgilio sería ofenderle. Lo cierto es que el nivel del mar subió. ¿Por deshielo ártico? Asómbrense, porque el veraz Virgilio, hablando del tiempo en el norte de Europa, describe casi una glaciación coetánea, con la tierra y los rebaños sepultados bajo montañas de nieve, el vino que se cortaba con hacha, los vestidos rígidos y las barbas cubiertas de carámbanos, las gentes habitando bajo tierra, al calor de grandes troncos encendidos, ingiriendo litros de cerveza y viviendo de animales atrapados en el espesor de la nieve. Todo cubierto por un manto sempiterno de niebla helada.

Entonces, nadie buscaba explicaciones a tales acontecimientos. Ahora las buscamos pero aún andamos lejos de encontrarlas. Reconozcámoslo.



És el que hi ha, malgrat alguns visionaris (o aprofitats) diuen que tenen molt clar el que passa, oi senyor Al Gore?? (dic Al Gore perque ens ven la moto amb les seves caríssimes conferències, però n'hi molts d'altres)

Suposo que en Xavier Bru de Sala ha fet aquest article a ran de l'estudi del Delta de l'Ebre i la possible repercusió d'un hipotètic ascens del nivell del mar causat pel canvi climàtic i l'ha indignat el pensar que potser li están amagant alguna cosa. Senzillament, ha vist que alguna cosa no quadrava. Que no pateixi, molts dels que cada dia llegim sobre aquest tema varem començar així, no fa falta ésser un savi, només calen dos dits de front per adonar-se. Recordeu el que deia aquest blocaire sobre les sensacions que va tenir quan va començar a interessar-se pel tema? Quan comences a escarbar seriosament a la cuina del canvi climàtic, ipso facto arronses el nas perque notes una certa fortor que no s'adiu només amb un concepte científic.

Amb grans titulars ens diuen alguns ecoaprofitats poc menys que d'aquí a 100 anys, quan tots serem ben calbs, els nostres descendents viuran en un infern amb huracans quasi diaris, una calor rustidora i sequeres que duraran dècades. Ens diuen que tenen molt clar quina és la causa directa i que nosaltres en som culpables. I, perque no tot sigui dolent, ens donen solucions, de les quals ells en seran garants, obviament, perque les seves previsions no s'acompleixin i que, com supossem, si no seguim, els nostres fills i nets en patiran les conseqüencies.

Sincerament, hom diría que podríem estar parlant de la Inquisició, però no és així.

La darrera paraula que utilitza en Xavier Bru de Sala és "Reconozcámoslo". Algú pensa que algú dels que ens ha dit i repetit que tot és clarissim, que ens rostirem en un futur, que ens ofegarem per la tempesta més violenta o que ens morirem de set, ara ens dirà que no era tant clar i que, de fet, quan més avancen menys sabem? Quan suposadament es resol un enigma, tot seguit surten dos o tres més. Aixó és tenir-ho clar?

Bon article que fa pensar que, cada cop més, molta gent se'n donarà compte de que on tot era, aparentment, ben clar hi han més ombres de les que semblava.

Qué controla les temperatures??

Podríem anomenar-ho inflexió, petita paràbola, soroll estadístic o com vulguem però la veritat és que la gràfica de l'evolució de la temperatura global que ens mostra el Met Office, organisme lliure de sospita respecte a les postures sobre el canvi climàtic antropogènic, ens indica un descens en les dades de temperatura dels últims anys que no ocorria des dels anys 60 del segle passat, fet que contradiu fefaentment els models climatològics, fins i tot els més conservadors, en els quals s'ha basat tota aquesta torre de Babel política-ecologística-mediàtica en que ens trobem immersos.

Combinació de la temperatura de l'aire en terra i en el mar (1.850-2.008)


Quina o quines son les causes d'aquest descens??

El CO2, el dolent de la película pels ecologistes, manté la seva pujada gairebé linial, com podem veure a la gràfica de l'evolució del CO2 des de 1.958 mesurada a Mauna Loa (Hawaii), sense alteracions, en canvi, durant aquests darrers 50 anys la temperatura de la Terra ha baixat i ha pujat.

Com diu l'Anton Uriarte al seu bloc: "Lo que causa perplejidad a los teóricos que atribuyen el calentamiento al CO2 es que las temperaturas llevan sin aumentar una decena de años, desde 1998. No se sabe por qué. Y si no sabemos esto, menos sabemos aún cómo evolucionará la temperatura media global en la próxima década. Ni idea."

I utilitza aquesta gràfica, molt similar a la d'abans on trobem indicats els dos periodes del segle XX en que les temperatures van pujar, mantenint-se o baixant la resta del temps.


Ningú nega que el diòxid de carboni (CO2) és un gas que provoca efecte hivernacle, el que es posa molt en dubte és la seva importància dins la dinàmica atmosfèrica i la relació que te amb la temperatura de la Terra.

Tot seguit una gràfica del darrer segle que representa les oscilacions de les corrents marines principals, Oscilació Decadal del Pacífic (PDO) i Oscilació Multidecadal de l'Atlàntic (AMO), junt a la Irradiància Total del Sol (TSI) i veiem que les variacions son molt semblants a les que ha tingut la temperatura, aquí representada per les dades dels Estats Units bastant similars a les dades globals.


Què passarà els propers anys??

Fallen els models (cap dels models exposats pels defensors de la teoría oficial s'han complert), també fallen les previsions solars (la NASA porta 2 anys errant les previsions del proper cicle solar), fallen les previsions marines (tant la PDO, la AMO o ENSO (El Niño-La Niña) son impredictibles, com s'ha demostrat últimament).

Massa fórmula i ben poca eficàcia.

Perquè no som una mica més humils i diem que la realitat ens supera i que el veritablement cert és que no sabem amb certesa que succeirà amb el clima en un futur pròxim. Suposicions moltes, en tots els sentits, certeses molt poques, també en tots els sentits.

Potser els governs tindríen que revisar la seva política i les seves despeses al voltant del mediàtic Canvi Climàtic Antropogènic, perque és molt posible que la nostra influència sigui mínima, tant com a causa o com a remei. Fins i tot algú (el Dr. Hansen de GISS-NASA, per exemple) hauria de reconèixer públicament que es va equivocar, de la mateixa forma que va utilitzar per a convèncer als governs amb unes previsions totalment errades (parlant al Congrés dels Estats Units). Però, ai, l'eròtica del poder!!!

Mites desmitificats

El temps va passant i la catàstrofe anunciada pels alarmistes del canvi climàtic no es veu per enlloc. Malgrat tot ens diuen que no és cosa de setmanes, que les desgracies vindrán més endavant, i ens parlen de 30, 50 ó 100 anys. És clar, la majoría dels que fan aquests vaticinis son molt joves i creuen que ho viurán. Visionaris! Em recorden als antics profetes que anaven pels carrers anunciant el judici final per culpa del pecat dels homes. Hem canviat els preceptes de la religió per la ciència dins d'una onada de progresisme, pel meu gust, massa narcisista.

A tot aixó, aquests alarmistes més o menys agossarats han creat uns mites que repeteixen continuament per avalar les seves teoríes, per tant, no está de més evaluar si realment les dades els van donant la raó.

En primer lloc parlaré dels huracans que segons alguns arrassaríen de forma sistemàtica i cada cop més violenta a molts llocs de la Terra.

Fa 4 anys, amb motiu d'una temporada d'huracans excepcional en el Atlàntic nord, amb els famosos Katrina, Wilma, Vince i la TS Delta, els mitjans de comunicació del nostre país relacionaven de forma indubtable l'escalfament global amb el suposat augment del nombre i intensitat dels huracans. Seguim esperant aquesta relació encara que sembla que només era sensacionalisme periodístic amb nul·la base científica.

Ryan N. Maue del Departament de Meteorología de la Florida State University i expert en Meteorología Tropical, presenta un estudi on demostra que l'activitat global dels huracans ha baixat als nivells més baixos dels últims 30 anys tal i com podeu veure al següent gràfic.




Un altre mite creat és el de que el nivell del mar augmentarà fins inundar moltes de les nostres ciutats i costes. Un dels llocs emblemàtics d'aquesta inundació eren les illes Maldives, a l'Oceà Indic, però malgrat l'opinió popular i de les crides a l'acció, les Maldives no estan sent envaïdes per la pujada del nivell del mar.

Extrec un comentari del Dr. Don Easterbrook referint-se a un estudi fet a les illes Maldives per Nils-Axel Morne, un científic suec expert en el nivell del mar (ex president de la Comissió INQUA de Canvis del Nivell del Mar i Evolució de les zones costaneres):

El nivell del mar a nivell global ha augmentat a un ritme d'aproximadament un peu (30 cms) per segle, però les Maldives estan o bé augmentant o subjectes a una anomalia del nivell del mar en relació amb les corrents oceàniques i les taxes d'evaporació. Així, el "cartell per a nens" de Gore sobre l'alarma a causa del nivell del mar no és vàlid.

Tot seguit unes imatges de l'estudi.



Un altre dels territoris emblemàtics és Bangla Desh.

El nostre delta de l'Ebre perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar .... però a causa dels embassaments que hi ha a la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans a l'Ebre .... això i que haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Doncs resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre.

I els mitjans de comunicació no diuen res!!


Mirant fredament aquests dos arguments dels alarmistes un pensaría ràpidament en el mite del Diluvi Universal, utilitzat a l'Antic Testament per demostrar que qui fa cas del que diu el seu Deu i es prepara en conseqüencia tindrà un futur millor que qui no en fa cas. Abans les paraules dels profetes no es podíen demostrar ni refutar, actualment és una altre cosa...... afortunadament!!!

Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (ICCC)

Com ja informava al meu anterior tema, aquesta setmana ha tingut lloc una conferència sobre el canvi climàtic des del punt de vista critic, tot i que de ben segur no en tenieu ni idea perque els nostres mitjans de comunicació no han informat. Roy Spencer és un dels científics destacats que hi ha participat i ens fa cinc centims al seu blog.

L'ariticle original el podeu llegir en anglés clicant aquí.



Diversitat en abundància a la Conferència del Clima de la ciutat de Nova York.

12 de març, 2009

La Segona Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, 8-10 de Març a la ciutat de Nova York, va ser un gran èxit, amb molta més assistència que la primera conferència. Els oradors principals inclouen el President Václav Klaus de la República Txeca, el professor Richard Lindzen, el governador de New Hampshire John Sununu, Harrison Schmitt (l'últim home a caminar sobre la Lluna), Lord Monckton i molts altres. Un total d'aproximadament 80 oradors repartits en una sèrie de quatre sessions paral·leles al llarg dels 2 dies de converses.

Com va ser el cas l'any passat, diverses línies de proves es van presentar en suport de les dues objeccions científiques més importants respecte a l'opinió popular que actualment els éssers humans influeixen decisivament al sistema climàtic:

1. La sensibilitat climàtica és molt més baixa que el que les Nacions Unides afirma que és.
2. La natura, no els éssers humans, dominen el canvi climàtic.

Sobre aquest últim punt, hi va haver diverses ponències presentades sobre el paper de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic (DOP), inclòs el meu sobre els darrers resultats del satèl·lit Terra que mostra com la PDO provoca un forçament radiatiu de la Terra (a partir d'un canvi en la cobertura de núvols baixos) que pot explicar la majoria dels canvis decenals i centenals de la temperatura mundial en els darrers 100 anys. Bill Gray, va presentar la seva teoria de que la PDO, així com d'altres fluctuacions climàtiques a llarg termini, són en la seva majoria degudes a canvis a la salinitat en les corrents de la circulació dels oceans. En aquest punt, en la nostra escassa comprensió de canvi climàtic a llarg termini, estic d'acord que aquesta és l'explicació més probable.

El professor Akasofu de la Universitat d'Alaska, va informar que ha seguit el refredament de l'Àrtic, amb temperatures més fredes de l'oceà Àrtic i amb gel marí més gruixut on ensopeguen més els trencaglaç que en hiverns anteriors. Aquests canvis es creu que son el resultat de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic que recentment va entrar en la seva fase negativa (refredament).

En un dels discursos, Bob Carter, va advocar per una reorientació de les polítiques i els esforços polítics per fer front a causes naturals que provoquen canvis climàtics més que a les antropogèniques, ja que el paleoclima suggereix l'evidència de canvis sobtats, grans canvis en el clima regional que es poden produir en tan sols uns anys.

Hi va haver considerable enuig i frustració amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) pel segrest polític de la ciència del clima i l'acceptació de la majoria de les nostres organitzacions professionals (per exemple, l'American Meteorological Society) per activistes mediambientals amb fortes connexions polítiques. En el seu discurs, el professor Lindzen va parlar del lamentable estat de la ciència del clima, en aquest context. Lindzen també va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència, ja que alguns d'ells van ser clarament febles en fonaments científics.

Estic d'acord amb Lindzen sobre això. Però m'agradaria afegir que només que un de nosaltres tingui raó perque el castell de cartes de l'escalfament global antropogènic s'ensorri. Els escèptics tolerem les opinions científiques alternatives, cosa que l'IPCC no pot permetre perque aixó aniría en detriment dels seus objectius polítics. L'afirmació d'altres que han fet que els escèptics s'han de reunir al voltant d'una sola explicació per a l'escalfament de la Terra revela com hem arribat perillosament a convertir la recerca científica en un procés polític.

Encara que ha estat difícil obtenir el finançament de la recerca per investigar les fonts naturals d'escalfament global, alguns treballs revisats s'han de publicar. Lamentablement, aquests documents son la major amenaça a la línia política de l'IPCC, la majoría són ignorats pels mitjans de comunicació i pels científics de l'IPCC. Això ha perpetuat a l'opinió pública un punt de vista erròni de gran "consens científic" respecte a que és l'home la causa de l'escalfament global. En el seu discurs, el governador Sununu va esmentar la necessitat d'obtenir del Congrés el compromís de que el finançament de la ciència del clima estigui menys dominat per una ideologia específica.

Moltes de les converses van tractar de les implicacions de l'escalfament global, incloent la legislació mercantil i les normes de l'EPA. La inutilitat d'aquests esforços per lluitar contra un gran fenomen natural (escalfament global), juntament amb els efectes econòmics perjudicials sobre la humanitat per castigar l'ús de l'energia, van ser els principals temes de debat. Roy Innis i Paul Driessen van disertar sobre els efectes devastadors sobre els pobres d'avui en dia i van fer propostes de d'altres polítiques energètiques.

Hi va haver ampli acord que el temps está donant la raó a aquells que dubten que els éssers humans tenen el paper dominant en el canvi climàtic. Un nombre creixent de científics estan fent ús de la paraula sobre el tema i, a més, les recents enquestes de l'opinió pública al Gener han posat de manifest la disminució d'alarma pública sobre l'escalfament global, sentiment al que, sens dubte, contribueix el fet que l'escalfament global es va aturar el 2001.

Això està passant malgrat els principals mitjans de comunicació contínuen per tractar de marginar les opinions d'aquells de nosaltres que són escèptics sobre el paper dels éssers humans en l'escalfament. Curiosament, malgrat una nova enquesta de Gallup va trobar que un major nombre de nord-americans creu que l'escalfament global és una exageració, l'editorial de Gallup va dir sobre els resultats:

"Els nord-americans en general creuen que l'escalfament global és real. Així son els americans apart dels escèptics de l'escalfament global que es van reunir aquesta setmana a la ciutat de Nova York per tractar de desmuntar la ciència que hi ha al darrera del canvi climàtic."

Aquest mal estat de les coses contribueix a perpetuar el mite que els escèptics no creuen en el canvi climàtic, quan, per descomptat, hi creiem. El clima està canviant tot el temps. De fet, les investigacións sobre les fonts naturals del canvi climàtic s'està publicant a la revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics van arribar i van segrestar aquest tema, a fi d'aconseguir els seus objectius polítics. Equiparar "l'escalfament global" a "l'escalfament global provocat per l'home" mostra l'èxit que l'IPCC i activistes com Al Gore ha tingut en les seves campanyes de desinformació.

Per descomptat, amb centenars de milions de dòlars en publicitat, uns mitjans de comunicació benevolents, i un nombre creixent d'empreses cedint a la pressió, és increible que encara l'escepticisme es mantingui.

En conjunt, la conferència va ser un enorme èxit. Atès que hi han tants participants internacionals en aquestes conferències, sembla que el proper any la conferència se celebrarà probablement a l'estranger.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Entre el 8 i el 10 de Març es celebra a Nova York un congrés sobre l'escalfament global. Aparentment sería un més de la munió de congressos que de forma repetida tenen lloc arreu del mon però aquest te un punt de diferència: qüestiona el fet, assumit pels mitjans de comunicació, de que l'escalfament provocarà poc menys que l'apocalipsi i el seu titol és prou explicit.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Hi participen científics de molt alt nivell, alguns més coneguts al mon de la meteorología que la majoría que están vinculats a l'IPCC, com poden ser Dr. Richard S. Lindzen, Dr. William Gray, Dr. Stephen McIntyre o Dr. Roy Spencer, liders indiscutibles dins la seva parcela d'investigació.

No és el primer cop que es fan aquestes conferències, el 2.008 ja va tenir lloc a Nova York, aquí podeu veure i escoltar (si enteneu l'anglés) les disertacions. N'obstant, els mitjans de comunicació espanyols no se'n van fer ressó, evidentment perque les conclusions i els missatges que deixaríen no son del gust d'un sector, polític i mediàtic, dominant al nostre pais, Catalunya i/o Espanya.

Però aquest any sí, el diari El Pais ha dedicat un article menyspreant a uns científics de primera linia, inclús insultant-los subliminalment, i fent només esment de que Aznar, l'expresident espanyol, tenía que participar i finalment no ho farà, com si fos l'actor principal a qui els científics venen a escoltar. Quina fixació amb aquest personatge tenen els d'aquest diari.

Senyors de El Pais, sincerament tant se me'n fot si participa o no José María Aznar, en gran part perque no és sant de la meva devoció, però potser que escoltessin i reflexessin algunes de les opinions acurades dels científics que hi participen. Aquest menyspreu que utilizen sovint cap al que no pensa com vostés voreja una concepció de entendre les coses similar a la que molts dels que ja pintem canes ens hi varem enfrontar. Darrerament hi una corrent ideològica que vol que tothom pensi el mateix i el que no ho faci sigui menystingut i ridiculitzat.

Per desgracia em recorda a actituts passades, aixó sí, amb un somriure a la boca.

Noticia falsa sobre el canvi climàtic

Ahir dimecres, els informatius de tota Espanya, TV3 inclosa, van informar que la plataforma Wilkins a la península Antártica había colapsat, remarcant molt la superficie afectada, uns 14.000 km2 (com mitja Catalunya van dir alguns aquí o com 2 vegades Euskadi). Segur que ho heu escoltat i si no, aquí teniu la noticia.

Doncs be, sembla que NO ÉS CERT!!

No he vist el desmentit a cap dels mitjans on va apareixer la noticia, només aquí (que, obviament, no te l'impacte social que te El Pais o TV3, p. ex.). I és que ja estranyava, i molt, que la pàgina de Earth Observatiory de la NASA no hagués fet un reportatge com ja va fer al Març passat de la mateixa plataforma o al 2.000 ó 2.002 de la plataforma Larsen o Larsen B.

Afany de protagonisme que pot fer perdre confiança amb els científics del CSIC. Lamentable!!!

Tot seguit us convido a jugar a les set diferències entre dues imatges de satèl·lit que corresponen a quan segons tots els científics encara no havía colapsat la plataforma de Wilkins (9 de Febrer) i el dia que segons el CSIC havíen colapsat els 14.000 km2 de la plataforma de gel sobre el mar (17 de Febrer). No sembla que hi hagi una gran variació.

9 de Febrer de 2.009

17 de Febrer de 2.009

Com a dada complementaria, tot i que penso que tothom mínimament cultivat coneix el principi d'Arquimedes, explicar que el fet que aquest gel s'acabés desfent, NO SUPOSARÍA UN AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR, tal i com algunes informacions van arribar a dir, senzillament perque és gel marí que es fa i es desfá al mar com un glaçó que posem a un got i després afegim aigua, quan es desfaci no augmentará el volum de liquid. Així de simple.

Afegir-hi només que la falsa noticia ha tingut ressó als blogs nordamericans com el de Joseph d'Aleo d'on hi trec el següent comentari a mode de conclusió:

"El pic de la temporada de fusió del gel marí a l'hemisferi sud es produeix d'aquí un mes aproximadament. No ens tindría que sorprendre veure grans troços de gel al mar o inclús més esquerdes a la plataforma de gel Wilkins Occidental. Aquest és un procés normal que ha tingut lloc moltes vegades al llarg de la història. És només ara, que amb satèl·lits i el finançament d'estudis a les costes antàrtiques es poden documentar aquests processos naturals.

Paradoxa

Tots sabeu que al voltant del Canvi Climàtic s'ha dit de tot, fins i tot coses coherents, però normalment el que surt als diaris i a la TV, sobre tot, son veritables bajanades per espantar a la gent. Tot és blanc o negre, els humans som així.... però el clima no.

Voldría que veiessiu un exemple de com anem d'un extrem a l'altre i no sabem trobar el punt d'equilibri.

Noticia a El Periódico de fa gairebé 1 any (28-3-2008)
La industria de la nieve asume su agonía por el calentamiento.

Noticia a El Periódico d'ahir (13-2-2009)
La temporada invernal del Pirineo se resiente ya del exceso de nieve.

Sense comentaris. Potser cal una reflexió a la gent que des dels mitjans de comunicació emet una opinió més o menys protocolitzada de ser una mica curosos per no entrar en contradicció de forma tant lamentable.

Posant una mica de sentit comú, sempre oblidat quan es tracta de seguir un dogma, cal dir que el nostre clima mediterrani és abans que tot irregularitat i SEMPRE ha passat de sequeres a inundacions, de fredorades a calorades i viceversa, no hi ha res d'estrany, potser si pels més joves i més impressionables però realment aquestes variacions son molt normals.

I respecte al clima, com hem vist en altres temes que he tractat aquí, és infinitament dificil, potser impossible, de preveure que passarà en un futur, si la Terra s'escalfarà o es refredarà perque el clima no és linial i hi ha una infinitat de variables, conegudes o desconegudes, que hi influeixen. Aixó vol dir que uns anys d'escalfament no tenen perque ser precursors de més escalfament i més quan la causa d'aquest escalfament no és gaire clara.

Escalfament o refredament?

Sembla que les teoríes que assenyalaven al Sol com actor principal del clima de la Terra (T. Landscheidt o K. Abdusamatov) comencen a complir-se clarament. Els darrers hiverns están resultant molt més freds del que algú pensava. L'any passat va tocar a Xina amb nevades a llocs tropicals i els Estats Units i Orient Mitjà, també recordeu les nevades insòlites de Sidney i Buenos Aires, doncs aquest any li toca a Europa, sobre tot a Europa Occidental. A Espanya, l'hivern va començar a finals d'Octubre i ja portem 100 dies de fred, pluja, neu i vent amb rècords de neu a les muntanyes i vent a tot el territori.

Mentre alguns seguíen assenyalant al CO2 com el pare dels nostres mals i les nostres suors, altres miraven al Sol i parlaven de refredament per finals de la primera dècada del segle XXI. Doncs be, ara alguns d'aquells gurús europeus del CO2, el Met Office, després de fotre la pota en unes quantes previsions estacionals i anuals ens diu que "per causes naturals" (te nassos la cosa) tindrem un refredament fins 2.014. Vaja, si hi ha escalfament és per culpa de l'home i si tenim refredament és per causes naturals. Curiós, si més no.

Malgrat tot, no diuen quines son les causes naturals però tot apunta a un mínim solar que alguns astrofisics valoren com un nou minim de Dalton, l'any sense estiu (1.816) va tenir lloc durant el mínim solar de Dalton. Per cert, la NASA porta 2 anys fotent la pota en les previsions d'activitat solar. Curiós, perque tant el Met Office com la NASA son els que marquen les directrius de l'IPCC (Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic) i els governs mundials en qüestions mediambientals i no donen una en les seves previsions.

Si tots els organismes son tant fiables no m'estranya el que ha passat amb la crisi financera.

Sincerament, no trobo gens estrany que fallin, preveure el temps o el clima a molt llarg termini és pràcticament impossible perque la Terra és un sistema quasi caòtic i modelitzar milers de milions de variables, conegudes i desconegudes, porta a pronòstics erronis la majoría de les vegades i és que l'home és tant insignificant i poc avançat que no sabem arreglar ni els problemes que provoquem com la crisi ni la contaminació, més que res perque el CO2 no és cap problema i respecte al Sol no hi podem fer-hi res.

Ara s'escalfa l'Antàrtida?

Si l'estiu passat era l'Àrtic el territori de moda pels que seguim dia a dia el que es parla al voltant de l'Escalfament Global, aquest hivern el territori de moda és l'altre Pol, l'Antàrtida.

Dies enrera ha aparegut un treball a la revista Nature amb el titol de Antarctic Warming i del qual el diari El Mundo ens fa cinc centims.

Sorprenent, realment sorprenent!!! Perqué?? Tot seguit intentaré explicar-ho.

Que hi ha hagut un escalfament de parts del planeta els darrers 30 anys és un fet sense discussió, la causa és el que no queda clar malgrat els seguidors de la teoría oficial diuen que no hi ha dubte que és el CO2, però aquest no és el tema que vull tractar avui.

Com dic, algunes parts de Terra no presenten cap escalfament aquests darrers 30 anys i el territori que mostrava fins i tot un refredament era la Antàrtida. Aquesta circumstància era acceptada per tothom, inclosos els que segueixen la teoría de l'escalfament tal com podeu llegir al blog de RealClimate (vinculat a Michael Mann, un dels autors del treball de Nature) a l'article de Febrer de l'any passat, ¿La Antártida está fría? Si, ya lo sabíamos. Doncs be, ells mateixos diuen ara que no, que l'Antàrtida no es refreda, ans al contrari, s'escalfa i d'aixó fa 50 anys, més que la resta del planeta. Compreneu la meva sorpressa?? En qué quedem llavors??

Perque ho veieu reflectit en una imatge virtual que mostra la tendència de les temperatures a la superficie del continent glaçat us poso la representació que feia la Pàgina de l'Earth Observatory de la NASA, primer en 2.004 i després en 2.009.

Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.004.


Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.009.


Que ha canviat?? Les dades son les mateixes, llavors perqué les tendències no ho son??

Al estudi publicat per Nature han aplicat una nova tècnica estadística on combina dades de satèl·lit i estacions meteorològiques però el que és incomprensible és com pot canviar la tendència abans de 1.979 que és quan comencem a disposar de dades satelitals. Les dades de les estacions son concretes i les mitjanes vulguem com vulguem serán sempre les mateixes. Malgrat tot, qui coneix l'estadística sap que a les xifres podem fer que diguin el que vulguin aplicant la tècnica o l'algoritme que a nosaltres ens interessi. Ja coneixeu la dita aquella de "hi han mentides petites, mentides grans i estadística".

Tot seguit us deixo uns enllaços on analitzen aquest estudi i, aparentment, sembla que mostren algunes tècniques "dubtoses" per el físic Steve Mc Intyre, el que va desmuntar la gràfica de Mann coneguda com a "pal d'hoquei" i que l'IPCC va fer senyera de l'escalfament al 2.001.... per fer-la desapareixer després.

Antarctic RegEM
Steig's Silence

També podeu llegir, tot en anglès, el blog de Anthony Watts en aquests dos temes que fan referència a l'estudi de Nature.

Antarctica warming? An evolution of viewpoint
Antarctic Warming? Part 2 - A letter from a meteorologist on the ground in Antarctica

Controvèrsies al voltant de l'escalfament global

En primer lloc, el bescompte Monckton of Brenchley, conegut pel seu posicionament contrari a les tesis de l'IPCC i d'Al Gore, ha presentat un estudi titolat Temperature change and CO2 change: a scientific briefing (Click per enllaçar al document original amb anglès) on qüestiona diferents "veritats absolutes" de l'IPCC i els proescalfament, com poden ser que el CO2 fa pujar la temperatura, ell diu que la temperatura fa pujar el CO2, o que ara no tenim les temperatures més altes de la història, com diu l'IPCC, sino que només seríen les més altes des de la Petita Era Glacial fa uns 300 anys.

Apart, com sempre fa, evalua les dades que presenta el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) i, malgrat han passat pocs anys per establir tendències estadístiques vàlides, comencem a veure que les conclusions a les que va arrivar aquest organisme polític depenent de l'ONU amb el seu informe de 2.001 fan figa per tots cantons. Com veieu al següent gràfic, no van encertar ni l'evolució del CO2, inferior al menor increment previst, ni la temperatura, que apart de ser inferior a qualsevol marge d'error, está baixant durant aquest segle en contra del que postulava l'IPCC.

Una realitat incòmode per l'IPCC??

______________

En un altre ordre de coses, podeu llegir aquest article publicat al web de Icecap en resposta a les declaracions de Michel Jarraud (secretari general de l'OMM). Com hem dit tants cops, sembla que quan tenim grans calorades la causa és l'escalfament global, i quan les fredorades dominen, son provocades per la variabilitat natural de forma puntual. Au va!!!

En un extracte de l'article, Alexandre Aguiar ens diu una cosa que molts els que investiguem sobre el tema ens preguntem sovint:

Ells no poden pronosticar correctament el Pacífic durant 60 dies i ens veiem obligats a creure que poden preveure el temps en 100 anys.

Be, que cadascú pensi el que cregui més adient.

______________

I ja per acabar, llegim a El Pais una entrevista a l'economista indi que presideix el Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic, Rajendra Pachauri, com evitant qualsevol debat envía a pastar fang als científics que qüestionen la hipòtesi oficial respecte a l'escalfament:

"Los escépticos deben irse del planeta"

Hom podría pensar que, al voltant d'aquest tema, la llibertat d'expressió que, suposadament, tenim als paissos occidentals no existeix. Caram, caram, potser que faci una reserva per la Lluna, per alló de quedar-me a prop, perque conforme vaig llegint estudis i articles de tot tipus i comprovant dades reals, els meus dubtes no fan més que augmentar.

Apostasia i hipocresia

Aquesta setmana passada han aparegut un parell de noticies que m'han fet pensar una mica en el suposat ecologisme de la nostra societat i com es veuen les coses depen de per quin vidre les mirem.

Per una banda, llegíem dimecres a La Vanguardia que: "Aznar critica que se destinen miles de millones de euros a combatir el cambio climático en plena crisis". Les declaracions les va fer durant la presentació d'un llibre del president txec Vaclav Klaus, molt critic amb les postures que defenen que l'actual escalfament está provocat per l'home. Aquesta crítica va dirigida en gran mesura cap els lobbys de caire ecologista que presionen de forma molt important sobre els governs del mon occidental per fer polítiques envers al suposat Canvi Climàtic.

En primer lloc, tinc que deixar clar que el senyor Aznar i les seves idees em provoquen un enorme rebuig, els meus amics ja ho saben, però aquesta noticia m'ha sobtat per la senzilla raó que crec que les paraules d'Aznar son encertades. Malgrat tot voldría matisar perqué.

Per parlar de qualsevol tema hom te que coneixer una mica de que parla. A la barra del bar tothom sap de tot i te solucions per a tot, però al mon polític han de regular i han de prendre decissions al voltant de temes molt diversos, en la majoría de casos a favor de l'opinió de la gent que dona el seu vot. Per aquest motiu, molts polítics van criticar de forma ferotge les paraules d'Aznar, inclús Rajoy va desmarcar-se per por a patir la represalia de l'electorat.

El que a mí em fa més gracia és amb la valentía que els polítics parlen d'un tema del que no tenen ni la més remota idea. Ni el senyor Aznar, ni el senyor Blanco, ni el senyor Rajoy podríen explicar a fisics o climatòlegs perquè creuen el que creuen envers el Canvi Climàtic, i la inmensa majoría de gent tampoc, senzillament perque segueixen uns paràmetres i unes idees repetides de forma constant pels mitjans de comunicació. Estereotips, idees preconcebudes, que a força de repetir-les molta gent ha fet seves. La religió del segle XXI. Qui hi creu és bo i qui no hi creu és un apostata.

I en aquestes, surt el senyor Blanco, portaveu del Govern, i diu textualment que només hi han 3 persones que NO HI CREUEN en el Canvi Climàtic, Aznar, Rajoy i el cosí de Rajoy. Quina por, aquest home no te ni idea del que está dient i parla en nom del Govern d'Espanya, el que diu en que gasta els nostres calers. I dic que no te ni idea perque hi ha un gran nombre de científics de gran nivell oposats a la teoria oficial (aquí teniu els més coneguts), però aquests no tenen espai als mitjans de comunicació. Perqué??

Respecte a Aznar, estic segur que parlava utilitzant paraules del president txec al seu llibre Planeta azul (No verde). Em consta que el senyor Vaclav Klaus sap de que parla quan critica els extraordinariament poderosos lobbys ecologistes doncs fa temps que hi llegeixo articles de recerca signats per ell. Aquests grups de pressió actuen de forma que eviten un debat al voltant del Canvi Climàtic, on inclouen temes tant reals com el deteriorament del medi ambient, qüestió evident pels habitants de la industrialitzada i superurbanitzada societat occidental, per fer valer les seves postures radicals.

Per altra banda, hem vist la hipocresia del Sindic d'Aran que ens diu: El Síndic de Aran exige la retirada inmediata de todos los osos de la vall tras el ataque a un cazador.

Els caçadors presionen perque no hi hagin osos a la Val d'Aran i el polític aranés es baixa els pantalons. Sembla que avui dia si vols aconseguir una cosa tens que crear el teu lobby. La massa dona força.

Molta lluita contra el Canvi Climàtic, sense saber de que va, i molta protecció del Medi Ambient però seguim tenint les mateixes actituts de sempre. Quants grans depredadors queden a la civilitzada Europa?? Comptats amb els dits d'una ma. Motiu?? Els hem exterminat els civilitzats europeus perque ens feien nosa. Aixó si, volem anar a l'Africa a veure lleons i goriles o a l'India a veure tigres, però a prop de casa, no, si us plau!!!

Hipòcrites!!!

Els caçadors es queixen de que no poden anar segurs a caçar. Realment és necessari caçar avui dia?? L'home ha evolucionat però alguns no s'hi han adonat. Vaig escoltar que grups de motoristes deien que era molt perillós anar pel bosc amb osos al voltant. Quin pebrots!!!

És clar, l'ós tornará a desapareixer del Pirineu perque no hem canviat gens, som els mateixos i amb els mateixos instints, la única diferència és que ens han menjat el coco amb l'ecologisme mediàtic però l'home primari segueix dins nostre.

Última hora sobre l'escalfament

Tres son els temes importants en el seguiment del mediàtic "canvi climàtic":

1. L'estat de la criosfera, és a dir, la quantitat de gel que hi ha a la Terra.
2. Les anomalíes de temperatura global, per saber si la Terra s'escalfa o es refreda.... o res de l'anterior.
3. L'activitat solar, controlant les taques i les tempestes solars.

En primer lloc, quan valorem l'estat de la criosfera mirarem de forma individual la banquisa àrtica, la banquisa antàrtica i coberta de neu.

La banquisa àrtica ha estat sovint protagonista de les noticies aquest passat estiu perque algun "expert" massa agossarat havía anunciat que el gel marí a l'Àrtic quedaría reduït a la mínima expressió, sens dubte reflectint una senzilla extrapolació respecte al que va passar el 2.007.

Tot seguit teniu el gràfic que compara les extensions de la banquisa àrtica els darrers 7 anys que son els que el sensor AMSR-E porta en actiu. Aquest estiu va quedar força lluny dels auguris dels "experts" malgrat la quantitat tant gran de gel més prim que hi havía i aquesta tardor crida molt l'atenció la ràpida congelació que en poques setmanes ha posat l'extensió a nivells normals abans de 2.007. Avui hi ha 1.500.000 km2 més que just fa un any.


La banquisa antàrtica, per contra, no ha tingut gaire espai als informatius.... precisament perque no ha estat noticia, no hi han hagut variacions significatives respecte als darrers 30 anys. M'agradaría que algú m'expliqués on veu que l'Antàrtida s'está descongelant, tal com afirmen alguns alarmistes poc informats.

El següent gràfic indica l'anomalía de gel marí antàrtic. Per sobre de zero més gel, per sota, menys gel.


La cobertura de neu és un aspecte que no és tant seguit, en part per la variabilitat que hi ha inclús en un mateix any.



La temperatura global la seguim en funció de l'anomalía respecte a un periode concret, així podem coneixer si el planeta está més calent o més fred del normal.

Tot seguit podeu veure les anomalíes mesurades pels sensors MSU de satèl·lit de les dues fonts de dades, RSS i UAH. Les dades que aporten els satêl·lits son més fiables gracies a que cobreixen tota la superficie terrestre, els observatoris meteorològics no poden arrivar a tot arreu, en especial als oceans que ocupen gairebé el 70% de la Terra.

Aquí veiem les pujades i baixades de la temperatura, lluny de seguir una clara linia ascendent, on identifiquem fenòmens que no tenen que veure amb l'increment del diòxid de carboni com poden ser un refredament després que al 1.991 el volcá Pinatubo enviés mil·lers de tones de cendres a l'atmosfera o el gran increment de temperatura del 1.998 causat pel conegut fenòmen de El Niño. Darrerament, el fenòmen contrari, La Niña va provocar un descens al 2.007 però ja va acabar tot i que un refredament de la temperatura del Pacific Nord (PDO) está evitant que les temperatures tornin a pujar.

Algú s'atreveix a vaticinar que passará els propers mesos o els propers anys??



Per últim, l'activitat solar i els seus cicles están cada cop més de moda, el motiu no és altre que ens trobem dins de la fase mínima del cicle solar 23 i no comença el cicle 24, malgrat els experts de la NASA ja fa un parell d'anys que anuncien que és inminent.

Fa uns anys, Theodor Landscheit va anunciar un descens de l'activitat solar aquest inici de segle. Caldrá veure si s'acompleix.

Demoment, el Sol segueix sense taques tal com ens mostra la darrera imatge dels satèl·lits bessons Stereo.

Sarkozy també s'hi apunta??

Llegeixo a Internet la noticia de que el president de la República de França, Nicolas Sarkozy, vol que els 27 confirmin els objetius per la lluita contra el canvi climàtic.

Caram, aquesta actitut del popular president francès faría pensar que pretén que tots els membres de la Unió Europea adoptin una postura clarament ecologista. Que está passant?? Un polític amb una ideología consevadora fa una arenga més propia d'un activista mediambiental. On és el truc??

Be, el truc no és altre que anar a l'origen de tot el que mou l'activitat humana, els diners.

Antón Uriarte ens explica al fòrum de Meteored les raons, més aviat lucratives, que mouen a Nicolas Sarkozy a encapçalar aquesta suposada "croada contra l'escalfament":

Tampoco es casualidad que el deseo de Sarkozy coincida con el hecho de que Francia tenga 59 reactores nucleares que suministran casi el 80 % de la electricidad del país, y que sea el fabricante mundial número 1 de uranio enriquecido, con el 25 % de la produccción global. Y todo practicamente monopolizado por el Estado Francés, que posee la compañía EDF en electricidad y Areva en la rama nuclear (minería en el extranjero, enriquecimiento de uranio en la Provenza y venta y exportación de centrales y uranio enriquecido por doquier).

Todo ello con la excusa de salvar al planeta del CO2.

Que passarà amb els socis comunitaris?? Ratificarán el que vol el lider francés?? Antón ens sugereix una pista per un posible resultat final:

Pero no todos los 27 le rendirán pleitesía. Alemania, con el 47 % de su electricidad basada en el carbón, Polonia con el 98 %, Grecia con el 58 %, y otros más, sobre todo del Este, no se dejarán manejar.

Ja en parlarem altres vegades d'aquest tema però la quantitat d'interessos que es barregen en l'anomenat "canvi climàtic" és tant gran que porta aquestes paradoxes... sempre que no sabem els que hi ha darrera i, atenció, NINGÚ está lliure de pecat, ni els que semblen veritables lluitadors per la causa.

Al fil d'aquesta noticia, tot i que sense relació directa, hom podría pensar que després de que al 2001 punxés la "bombolla tecnològica" i al 2008 ha punxat la "bombolla immobiliària", en un futur proper punxarà la "bombolla mediambiental". Temps al temps.