Bangla Desh no s'enfonsa

A la BBC llegim aquesta noticia (cliqueu) que fa referència al fet que Bangla Desh, pais situat a sobre mateix del delta del Brahmaputra i el Ganges i que la major part del seu territori está format gracies als llims i sediments que aquests rius porten des de l'Himalaia, guanya terres al mar.

Degut a la seva formació, aquest pais sempre ha estat al punt de mira quan es parlava d'un augment del nivell del mar. Doncs be, ara s'ha fet un estudi que diu que Bangla Desh no s'enfonsa sino que, contrariament al que ens diuen alguns agossarats, está creixent de l'ordre de 20 km2 cada any, cada 5 anys guanya un terreny equivalent a la ciutat de Barcelona

El nostre delta de l'Ebre, en canvi, perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar.... però a causa dels embassaments que hi ha en la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans en l'Ebre..... això i que hi haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Ara resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre. Déu n'hi do!!

Jo no em preocuparia tant del nivell del mar.

Que no facin quinieles.

Gracies a la batería d'informacions sobre el tema ambiental de moda, el Canvi Climàtic, tothom assumeix que d'aquí 100 anys viurem més o menys en una mena d'infern amb no se quants graus més que ara i amb el mar a nivell de la primera planta del nostre pis. Sona terrible però aquest és el missatge que repetidament dona el lobby ecologista i el panell polític dedicat al CC, l'IPCC.

Malgrat tot, molta gent quan ho escoltava feia una mueca de preocupació però s'en oblidava ràpidament, inclús algun "pasota" deia... "d'aquí cent anys tots calbs". Calía exemples propers en el temps i la maquinaria mediàtica va rumiar una nova estrategia.

L'estiu de 2.003 va ser el més càlid, des que es tenen dades, a Europa occidental però no va destacar especialment a la resta del mon. Tant li feia, el missatge anava dirigit als europeus. Les informacions no parlaven només de l'estiu rècord, sino que ens advertíen repetidament que ens anessim preparant perque els propers anys estius com aquest seríen la norma. Si hem estat al cas, cada estiu des de llavors, ha sortit algú vinculat al Govern anunciant un estiu calurós i sec, l'últim el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, que va anunciar que aquest estiu podríem tenir temperatures fins a 4 graus més altes que la mitjana. Molta calor te que fer fins la tardor perque encerti.

Que ha passat des de llavors?? Encara estem esperant un estiu similar a aquell a Europa, només el Juliol de 2.006 va ser bastant càlid, normal n'obstant que hi hagi alguna onada de calor a l'estiu de la mateixa manera que algun hivern, com el de 2.005, siguin molt més freds del normal. I si una evidència marquen les dades és que des d'aleshores les temperatures de la Terra han baixat.

Un altre cavall de batalla el van trobar amb la temporada d'huracans a l'Atlàntic l'any 2.005, una de les que ha tingut més nombre de sistemes tropicals des que tenim dades fiables amb 31 dels quals 27 van arrivar a Tempesta Tropical, potser fins el 1.950 ja que abans més d'una perturbació d'aquest tipus podía pasar desapercebuda per falta de mitjans. El rècord només va donar-se a l'Atlàntic perque a les regions no va augmentar de forma significativa. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

Varem escoltar de forma insistent que aquella quantitat d'huracans estava provocada pel canvi climàtic i que aixó sería el pa de cada dia, millor dit, de cada estiu. El nom de Katrina es va convertir en l'estandart dels activistes climàtics, malgrat les desgracies que va provocar van ser quantioses per culpa de la mala planificació del territori i que molts científics i enginyers ja havíen advertit. També el fet que afectés al ric Estats Units va influir molt, de fet, poca gent s'enrecorda ja de les desgracies molt més grans que va deixar el cicló Nargis aquesta primavera a Birmania.

Que ha passat des de llavors?? Com podeu veure a l'enllaç que us he posat abans, l'any següent només van haver-hi 7 sistemes i el 2.007 van haver-hi 13, un nombre un pel inferior a la mitjana. Que passará aquest 2.008?? De moment en portem 4 sistemes, sempre parlant de l'Atlàntic, i les previsions apunten al voltant de les 17 en total, dins de la mitjana i lluny del 2.005.

Veient que les previsions catatrofistes respecte a les calorades o els huracans estaven fallant, sense reconeixer-ho, és clar, calía trobar un nou motiu d'alarma que no va un altre que el mínim d'extensió de gel a l'Àrtic l'any 2.007.

Aquest any hem pogut veure i escoltar que aquest mateix estiu podía desapareixer completament el gel marí a l'Oceà Àrtic amb informacions que demostren un evident desconeixement del tema advertint del perill d'afectació al nivell del mar.

Mireu l'article que vaig presentar a principis de Juliol, les dades son molt més concretes que les paraules i els vaticinis i més d'un cop obliguen a callar i empassar-se el marró. A finals de Juliol la situació segueix igual, similar als altres anys d'aquesta dècada. Ja veurem que passa a l'Agost amb la gran quantitat de gel de només un any, amb menys gruix. En tot cas, sembla evident que l'any passat va ser totalment anòmal.

Quan llegeixes als veritables experts, els que no anomenen els mitjans i que els seus treballs no son coneguts pel gran public, et diuen que aquestes relacions mediàtiques no son certes. Sincerament, jo prefereixo escoltar a aquests científics que, almenys, saben de que parlen i prefereixo mirar les dades abans que els pronòstics. El clima és massa complexe com per simplificar-lo de forma tant pueril.

Com podem comprovar, quan els alarmistes dels 8 graus més en 100 anys, han volgut fer vaticinis més propers han fallat de forma estrepitosa. Cal que ens fiem dels pronòstics a més llarg termini?? Que no facin quinieles....

.....I la Terra no s'escalfa.

Si la vostra font d'informació en el que fa referència al Clima és només la que ofereixen els mitjans de comunicació, pensareu que m'he begut l'enteniment, malgrat tot, és el que actualment está passant.

Tot seguit teniu uns gràfics de la temperatura global.


A la part superior, l'evolució de la temperatura als Tropics (20ºN-20ºS) on es pot veure que estem en una de les temperatures més baixes dels darrers 30 anys. A aquestes latituts te molta importància el fenòmen oceànic del Niño, causa del pic de 1.998, i també del descens de l'any passat degut a la Niña.... però aquesta fase freda (la Niña) ja va acabar a principi d'any i les temperatures s'han mantingut a la banda baixa.

Just a sota tenim l'evolució a l'hemisferi Sud (SH), on domina la temperatura dels oceans a la referència dels satèl·lits. La tendència linial sería gairebé plana.

L'hemisferi Nord (NH), per contra, si que mostra una lleugera tendència a l'augment de temperatures potser degut a que és aquí on trobem la major part de terres emergides, que tenen una variabilitat més gran respecte als oceans. La terra es calenta més ràpidament... i també es refreda més ràpidament que l'aigua. Malgrat tot, també mostra un descens acusat els ultims mesos.

Finalment, la temperatura de tota la Terra (GLB) no mostra el clar augment que suposadament ens parlen des dels mitjans. Caldría preguntar-se si l'inercia dels oceans o les oscilacions solars tenen una major importància de la que se'ls hi ha volgut donar en l'escalfament dels darrers anys del segle XX, i fixeu-vos que no parlo del segle XXI i és que els darrers 10 anys no mostren cap tendència de les temperatures a nivell global.

Aquí teniu una gràfica amb les tendències dels darrers 11 anys i podeu veure com l'escalfament brilla per la seva absència. Fa una setmana l'Anthony Watts ens ho presentava al seu blog, jutgeu vosaltres mateixos.

Si les emissions de CO2 segueixen augmentant i la temperatura no puja, que está passant??

Mentides o interessos??

Aquesta setmana passada varem poder llegir als diaris i veure a les televisions la noticia, dramaticament tractada, de que el desgel de l'Àrtic podría arrivar a xifres rècord aquest estiu. Aquí podeu veure la noticia a El Mundo.

Sincerament, aquesta noticia, per repetida, no és més certa i la realitat sembla ben diferent al que ens expliquen la premsa o la televisió. Motiu?? Ells sabrán perqué.

Si parlem de "ràpid" desgel i comparem l'extensió amb la de l'any passat tenim que:

A 5 de Juliol de 2.008 hi han............... 9.222.813 km2.
A 5 de Juliol de 2.007 hi havíen........... 8.704.219 km2.

La diferència correspon a 518.594 km2 més de gel aquest any que l'any passat, més o menys dins dels index de la resta d'anys d'aquest segle.

Si mirem, per contra, el desgel tenim que en 10 dies (26 de Juny a 5 de Juliol) l'extensió descongelada va ser aquesta:

Al 2.008................. 769.531 km2
Al 2.007................ 1.119.375 km2

S'hi han descongelat 349.844 km2 menys que l'any passat els darrers 10 dies.

Amb dades objectives a la ma no podem afirmar que a dia d'avui no hi ha menys gel a l'Àrtic ni el desgel que es produeix (natural, com cada any) és major.

M'agradaría que els periodistes, als que tant agrada escudrinyar i saber coses, busquessin dades reals per avalar les seves informacions.

Totes les dades, aquí.

Canvi climàtic. El punt de vista crític.

Aquest tema está dedicat als asistents als tallers de Meteorología i Clima organitzats pel Comando Tibidabo, club de meteo al qual pertanyo, i als quals vaig donar una classe sobre el punt de vista critic envers el canvi climàtic.

Voldría que aixó fos un annexe amb enllaços a pàgines d'Internet en les quals els seus autors plantegen les seves discrepàncies amb el que se'ns explica de forma repetitiva sobre aquest tema i les expliquen raonadament de forma científica.

En primer lloc, m'agradaría que llegissiu aquest article del blog de Tecnología Obsoleta que l'Alex (Neuadojo) ens va fer arrivar. Son una serie de reflexions d'una persona que coneixent el que s'explica pels mitjans de comunicació decideix endinsar-se en el tema començant per les disposicions de l'IPCC i seguint per articles científics. És un article llarg en el qual hem veig molt identificat perque jo vaig sentir les mateixes sensacions que ell planteja en els primers paràgrafs.

Tot seguit, a l'àmbit de la llengua hispana penso que on millor informació podem trobar és al blog de l'Anton Uriarte on publica articles d'opinió i a la seva pàgina web on explica amb un gran sortit de gràfics molts dels principals dubtes del clima antic, del CO2 o del Sol, per exemple. També en espanyol però des d'un punt de vista un xic sensacionalista trobem la pàgina de Mitos y fraudes de l'argentí Eduardo Ferreyra.

Ja en anglés, aquí teniu una serie de pàgines, blogs majoritariament, de científics que utilitzen Internet per divulgar els seus estudis i revisions sobre qualsevol novetat que apareix sobre canvi climàtic.

Primerament, Climateaudit el blog de Steve McIntyre, científic que va demostrar que la gràfica de Michael Mann que l'IPCC va utilitzar com a "confirmació" de l'escalfament estava farcida d'errades i imexactituts metodològiques.

Un altre blog interessant és el de Anthony Watts, Watts up with that! on de forma molt continua ens manté informats de qualsevol circunstàcia, especialment del seguiment que fa des de la seva web Surfacestations on supervisa i denuncia la munió d'estacions meteorològiques mal instalades que s'utilitzen per estudis del canvi climàtic.

World Climate Report és el blog de Patrick Michaels on també es fa ressó de noticies i dona la seva opinió crítica. Un blog similar als anteriors sería el de Lubos Motl, força interessant.

També Junkscience, pàgina que está tenint molts problemes però que ens brinda moltes dades i gràfics dins el seu apartat Climate Features, molt útils per estar al dia.

Unes pàgines on podeu trobar explicacions a conceptes seríen la web de Roy Spencer i la de John Daly, en anglès la primera y amb molts articles traduits a l'espanyol la segona.

Per acabar us voldría posar unes pàgines de Wikipedia amb un gran quantitat d'enllaços i on podeu veure que no son quatre il·luminats els que critiquen la teoría oficial sino que son uns quants més. En primer lloc, la llista de científics oposats al consens respecte l'escalfament global i la pàgina que fa referècnia al documental del Channel 4 El gran engany de l'escalfament global.

Tot seguit teniu aquest documental, dividit en 8 parts, en el qual destacats climatòlegs i experts en diferents temes afins expliquen perqué no és cert tota aquesta historia del canvi climàtic.

Ens prenen per rucs??

Mireu aquestes dues noticies publicades al diari madrileny El Mundo.

La primera és de l'edició del 4 de Gener de 2.007 i parla dels canvis climàtics sobtats a la transició de l'edat de gel.

La segona és un article publicat el 2 de Maig de 2.008 titolat Los glaciares menguantes de Suiza on la periodista demostra molt pocs coneixements geogràfics situant el cim del Jungfrau de 4.158 metres com el més alt d'Europa, lloc que ocupa el Mont Blanc amb uns 700 metres més, de fet, el Jungfrau no és ni la muntanya més alta de Suissa.

Però be, no és per aquest motiu que escrig aquestes linies, la causa no és un altre que la fotografía que ilustra l'article. Curiosament, és la mateixa però el peu que la explica varía substancialment. A la primera noticia (2.007), ens diuen que és la diferència entre 1.991 i 2.001 del glaciar Triftgletscher, en canvi, a la segona noticia posa que la imatge de l'esquerra (amb més gel, és clar) correspon a 2.003 i la de la dreta (amb un gran llac) és de 2.004.

En que quedem??

Sembla que cada cop els periodistes es van quedant sense imatges ilustratives però com pensen que som rucs, tiren d'arxiu i creuen que ningú s'en adonará. Qui son els rucs en aquest cas??

Si us plau, que no ens venguin la moto!!!

Refredament del Pacific

Una de les causes més importants del gran desglaç àrtic de l'estiu passat va ser l'aport d'aigua càlida procedent del Pacífic. Sembla que aquest any el Pacífic està més fred del normal, amb una Niña encara potent, malgrat que comença a debilitar-se, i el que podríem intuir com un inici de la fase freda de la PDO o Oscilació Decadal del Pacific. Un dels darrers articles publicats a la pàgina d'Earth Observatory de la NASA ens explica aquesta situació.

La seguent imatge mostra l'anomalía de la temperatura superficial del mar a l'Oceà Pacífic durant la setmana del 14-21 d'Abril de 2008. L'anomalia compara les recents temperatures mesurades amb l'Advanced Microwave Scanning Radiometer for EOS (AMSR-E) del satèl·lit Aqua de la NASA amb el promig de les dades recollides pels satèl·lits NOAA Pathfinder entre 1985 i 1997. Els llocs on el Pacífic és troba més fred que el normal són de color blau, els llocs on les temperatures están sobre la mitjana es mostren en blanc i els llocs on l'oceà era més càlid que el normal són de color vermell.



Els canvis a la PDO es van donar aproximadament en:

1905.... Inici de fase càlida.
1946.... Inici de fase freda.
1977.... Inici de fase càlida.
2008.... Inici de fase freda??

Contrasteu aquestes dates amb una gràfica de temperatura global del segle XX i treieu conclusions i/o possibles relacions. Aparentment sembla més coherent la relació PDO (oscilatoria)-temperatura global que no CO2 (augment sostingut)-temperatura global.



Lligat amb aixó, ens arriva la noticia que l'Institut Leibniz de Ciències del Mar preveu un refredament de la temperatura global fins el 2015 aproximadament.

Noel Keenlyside del Institut Leibniz de Ciències Marines de Kiel (Alemania) diu: "L'IPCC ha previst un escalfament de 0.3°C per la propera dècade. La nostra predicció és de que no hi haurá cap escalfament fins 2015 i ja veurem que passa després."

La seva argumentació es basa en el fet que "L'IPCC actualment no inclou en els seus models registres reals d'esdeveniments tals com la força del Corrent del Golf i la del Niño, esdeveniment cíclic d'escalfament al Pacífic, malgrat sabem que han estat darrera de l'any més calorós mai registrat en 1998.

Si un model pot pronosticar amb precisió altres variables apart de la temperatura, tals com les precipitacions, seria cada vegada més útil, però les prediccions climàtiques de més enllà d'una dècada sempre seran, fins a cert punt, incertes."

L'investigació dels grans desconeguts, els oceàns, aporta, si més no, més interrogants respecte a la previsió del clima del futur.

Confusió al voltant del clima

Si tinguessim que exposar amb una sola frase tot el que está passant al voltant del canvi climatic no hi hauría cap millor que la que el Dr. Roy W. Spencer ha utilitzat per titolar el seu nou llibre.

Climate Confusion: How global warming hysteria leads to bad science, pandering politicians and misguided policies that hurt the poor, traduit a la nostra llengua vindría a dir Confusió climàtica: Com la histeria per l'escalfament global lidera la mala ciència, els politics ho permeten i fan politiques equivocades que fan mal als pobres. Aquí en teniu una referència.

El Dr. Roy W. Spencer no és un científic novell, porta uns quants anys investigant l'atmosfera i, amb la colaboració del Dr. John R. Christy, son els encarregats del seguiment de la temperatura mesurada per satèl·lit des de l'Universitat d'Alabama a Huntsville. Tant el Dr. Spencer com el Dr. Christy van ser alguns dels científics destacats que van apareixer al documental El gran engany de l'escalfament global.

A grosso modo, ell diu que no podem acusar a l'home de l'escalfament de la Terra "If We Can't Explain It, It Must Be Human-Induced" (Si no ho podem explicar, deu ser induit per l'home) i critica directament la teoría de l'escalfament global per la seva simplicitat "La teoría de l'escalfament global assumeix que la Terra es troba naturalment en estat de Balanç global energètic, és a dir, el raigs solars absorbits son iguals a les radiacions infraroges emesses", situació aquesta que ja está demostrada erronia per la mateixa Teoría del Caos del Dr. Edward N. Lorenz.

Si teniu una estona i domineu l'anglés, feu una mirada al darrer article del Dr. Spencer, on exposa clarament que l'actual escalfament tindría un component bàsicament natural causat per mecanismes com la nuvolositat, el balanç radiatiu i events ciclics o inesperats com l'oscilació Niño-Niña, les teleconnexions climàtiques o les erupcions volcàniques catastròfiques. Per tant, una teoría gens espectacular que posa en dubte la validesa dels models climàtics que l'IPCC mostra per aquest segle XXI i que els ambientalistes militants presenten com l'arrivada de l'apocalipsi.

I si voleu comprar el llibre, clicant aquí ho podeu fer a bon preu.

Periodistes honestos, sou uns "pardillos"

Teniu que apredre a manipular les noticies, fins i tot la BBC ho fa, més que res perque el vostre public pensi el que vosaltres voleu que pensi.

No és gaire complicat. Si us fixeu en la imatge següent, només cal canviar subtilment algún paràgraf "incòmode" per un altre més... "correcte". Així veiem com al article original de Roger Harrabin del 4 d'Abril (lletres en blau) posa "This would mean global temperatures have not risen since 1998, prompting some to question climate change theory.", que traduit ve a dir, "Aixó significaría que les temperatures mundials no han augmentat des de 1998, la qual cosa indueix a qüestionar la teoría del canvi climàtic.".

Després d'un procés de maquillatge provocat per l'allau de correus electrònics d'un sol activista ambiental, el 9 d'Abril apareix a la web de la BBC amb aquesta frase substituint a l'anterior, "But this year's temperatures would still be way above the average - and we would soon exceed the record year of 1998 because of global warming induced by greenhouse gases.", la traducció sería "Però aquest any les temperatures seguiríen estant molt per sobre de la mitjana, i aviat tornarem a superar l'any rècord de 1998 degut a l'escalfament global induit pels gasos d'efecte hivernacle.".

Senzill i subtil, molt subtil, però el més important, eficaç, molt eficaç. Amb uns petits retocs evitem que el gran public, el que només es nodreix dels mitjans de comunicació generalistes, pugui arrivar a dubtar de la teoría oficial de l'escalfament global.

Que voleu que us digui, criticavem la censura i la manipulació a la premsa durant la dictadura i veiem que la tant idolatrada BBC també manipula els articles que arriven al gran public. Sort que avui dia, amb Internet, és fàcil i ràpid desenmascarar als mentiders.



Us deixo l'enllaç a un blog on destapa l'affaire. Blog de Watts Up With That.

L'Artic s'escalfa, els icebergs es descongelen, les foques desapareixen...

He trobat un article de The Washington Post que parla de l'Artic, tema favorit dels catastrofistes climàtics. Llegiu:

The Arctic ocean is warming up, icebergs are growing scarcer and in some places the seals are finding the water too hot, according to a report to the Commerce Department yesterday from Consul Ifft, at Bergen, Norway.

Reports from fishermen, seal hunters and explorers about Spitzbergen, he declared, all point to a radical change in climate conditions and hitherto unheard-of high temperatures in the Arctic zone. Exploration expeditions report that scarcely any ice has been met with as far north as 81 degrees 29 minutes. Soundings to a depth of 3,100 meters showed the gulf stream still very warm.

Great masses of ice have been replaced by moraines of earth and stones, the report continued, while at many points well known glaciers have entirely disappeared. Very few seals and no white fish are found in the eastern Arctic, while vast shoals of herring and smelts, which have never before ventured so far north, are being encountered in the old seal fishing grounds.


La traducció aproximada sería aquesta:

L'oceà Artic s'està escalfant, els icebergs estan minvant i en alguns llocs les foques estan trobant massa calenta l'aigua, segons un informe al Departament de Comerç ahir des de Consul Ifft, a Bergen, Noruega.

Informes de pescadors, caçadors de foca i exploradors a prop d'Svalbard, declarava, que tot apunta a un canvi radical de les condicions climatològiques amb un augment de les temperatures a la zona Àrtica. Les expedicions d'exploració informen que han tingut moltes dificultats per trovar gel a la latitut de 81º 29' N, mai havíen tingut que anar tant al Nord. Sondatges a una profunditat de 3,100 metres mostrava que la corrent de Golf estava molt calenta.

Les grans masses de gel han deixat pas a morrenes de terra i pedres, l'informe continuava, mentre que a molts punts força coneguts les glaceres han desaparegut totalment. Molt poques foques i cap peix blanc es troben a l'Artic oriental, mentre grans bancs d'areng i fon, que mai abans s'havíen aventurat fins ara tant al nord, estan sent trobats en els territoris de pesca i de caça de foques velles.

Pel que veiem, l'article (aquí el podeu llegir sencer) en sí no aporta novetats respecte a les noticies diaries respecte a l'escalfament de l'Artic i la Terra en general. Per tant, no sería cap noticia si no fos perque aquest article va ser escrit el Novembre de 1.922!!!

Que vull donar a entendre amb aquest tema??

Moltes vegades escoltem que el que está passant amb el clima no havía passat mai, que estem vivint el periode més calent de la Terra des de la darrera glaciació, tot aixó queda evidentment demostrat pels canvis a la fauna i la flora, de forma que la fauna àrtica sembla l'emblema dels defensors de l'escalfament antròpic.

Caram!! De sobte llegim que fa gairebé 90 anys deien el mateix, inclús la latitut que diuen estava lliure de gel avui dia te un bon gruix a l'estiu. Per tant, i ara ve la pregunta del milió, el que passa ara havía passat abans??

No ho sabem!! El problema, més greu del que sembla, és que no sabem moltes coses del clima passat i, en canvi, sentem càtedra. Malgrat tot, el clima no está regit pel determinisme, ans al contrari, és un sistema caòtic que mai actua de la mateixa manera, n'obstant saber que va passar en una situació similar ens permet suposar com pot ser la seva evolució posterior.

Si Erik el Roig tornés a la vida ens podría explicar perqué va anomenar Groenlandia (Terra verda) a la gran illa àrtica.

Manipulació informativa sobre l'Antàrtida

Aquí podeu llegir la referència informativa de la noticia del colapse d'una part de la plataforma de Wilkins, a la península Antàrtica. Poso aquesta referència però podría posar qualsevol altre enllaç que vindría a dir el mateix, amb les mateixes fonts d'informació i els mateixos talls de paraules dels cientifics. On és la pluralitat??

Hem pogut escoltar a totes les televisions com deien que aquest fet era causat per l'escalfament global en un clar exercici no buscar causes directes menys mediàtiques. De pas, i de forma subliminal, podríem interpretar la noticia com una sol·licitut de diners per investigar el suposat apocalipsi del segle XXI i així mantenir uns quants llocs de treball que sense tanta publicitat estaríen en perill. Digueu-me suspicaç!!

El que és ben cert és que l'Antàrtida no s'escalfa, cirscunstància que admet el mateix IPCC. Si voleu aquí teniu l'enllaç a l'estació russa de Vostok a l'Antàrtida, el lloc més fred de la Terra on hi ha una estació meteorològica i que pren dades des del 1.958. Com a dada anècdotica, aquest passat Febrer ha estat el cinqué més fred de la serie després del 1.985, 84, 74 i 64.

Tanmateix, així com la banquisa àrtica está minvant, la banquisa antàrtica (gel flotant sobre el mar) augmenta de forma important batent rècords d'extensió tal com va passar el passat hivern austral. A l'esquerra podeu veure l'evolució diaria de l'anomalía, en negre l'extensió i en vermell l'anomalía respecte a la mitjana del periode 1.979-2.000. Actualment hi ha un excés de 1.500.000 km2 de gel respecte al promig, un superavit que faría l'extensió de 3 Espanyes.

Quan vaig escoltar la noticia, el locutor remarcava de forma vehement el fet de que "...mai s'havía vist fins ara..." una cosa així. Aquesta afirmació, com a minim és totalment falsa ja que colapses d'aquest tipus i més grans s'han pogut documentar i fotografiar via satèl·lit. Aquí teniu documents del colapse de la plataforma Larsen B (pen. Antàrtica) i la formació de l'iceberg B-15 (mar de Ross), que és el major del que es te refèrencies. I aixó només des de que tenim satèl·lits, que tampoc fa tant temps.

Clicant aquí podreu llegir un estudi de la NASA sobre aquest colapse produit aquest mes de Març que és quan acaba l'estiu antàrtic.



Després de exposar el tema i aportar dades sobre l'estat del continent de gel, voldría aclarir perqué he titolat de "Manipulació informativa" la difusió d'aquesta noticia.

Doncs perque si no s'expliquen els veritables factors que influeixen cada final d'estiu en aquests colapses, uns més grans que altres, simplifiquem de forma interesada un tema encara molt desconegut com és el dels gels polars. No és coneix fins i tot perque els dos Pols tenen evolucions diferents.

Posats a demanar claredad informativa:

• Perqué no s'explica que aquest hivern antàrtic ha sigut dels més freds dels darrers 30 anys d'observacions des de satèl·lit?


• Perqué no s'explica que les observacions instrumentals a l'Antàrtida també han marcat un hivern dels més freds dels darrers 15-20 anys?


• Es parla de tendència quan volem parlar de l'escalfament dient les temperatures pujarán, llavors la tendència dels darrers 6 hiverns en que augmenta de forma important l'extensió de la banquisa ¿aixó no val? ¿perqué no s'explica com está la banquisa actualment en comparació amb la mitjana de referència? ¿perqué no s'explica com ha estat durant l'hivern antàrtic pasat?

Masses preguntes que no obtenen resposta, en un silenci informatiu que te moltes semblances amb la tant criticada censura.

El segle XXI no s'escalfa

El segle XXI no s'escalfa, pot semblar una afirmació incoherent però a la vista de les gràfiques del tot certa.

El tema de les temperatures porta i seguirà portant molta contravèrsia al voltant de les fonts d'informació, mètodes d'obtenció de dades i la seva interpretació mitjançant l'estadística.

Quan parlem de temperatura global estem parlant de dades reals i, en cap moment, de dades extrapolades o suposades. Aixó mateix és un avantatge pel que fa a certesa però un inconvenient per no poder disposar de series llargues que permetin comparar a la centèsima diferents periodes de la història climàtica.

Les principals fonts d'informació son:

• Les temperatures mesurades per satèl·lit a la baixa troposfera que ofereix la National Space Science & Technology Center de l'Universitat d'Alabama sota la supervisió del pretigiós Dr. John Christy. Aquestes dades comencen el Desembre de 1.978 (aquí les podeu consultar en text).


• En segon lloc, tenim les dades que ofereix el satèl·lit NOAA-15 al seu canal RSS-AMSU.


• Seguidament, i amb dades de superficie (terra i oceans) tenim les que ens ofereix l'Institut Goddard (GISTEMP) que pertany a la NASA.


• Com última dada está la que ens ofereix el centre Hadley del Regne Unit.

Tot seguit podeu veure una gràfica del comportament d'aquestes series els darrers 30 anys.



Com ja he comentat abans estem davant d'un dels punts més delicats respecte al debat de l'escalfament global. Quines dades son més o menys fiables?? No voldría ser jo qui valorés aquesta fiabilitat doncs el meu nivell de coneixements és limitat malgrat que cada dia llegeixo i entro en discusions sobre el tema, per aquest motiu us deixo uns enllaços on podreu llegir sobre el complexe tema de la temperatura global.

Una mirada a les anomalíes de la temperatura global. Part 1
Una mirada a les anomalíes de la temperatura global. Part 2
Accés a les dades de totes les fonts d'informació
Debat al fòrum de Meteored

Gener..... fred??

Després de escoltar dades com les de l'observatori Fabra que ha mesurat la mitjana de Gener més alta de la seva serie (1.914-2.008) i de veure el mapa d'anomalíes de temperatura (cliqueu a l'esquerra) que elabora la NOAA hom pensa que hem viscut un mes força càlid i ha estat així, però només a Europa.

Malgrat la nostra percepció, aquest Gener ha estat el mes fred del segle.... XXI, és clar i les dades globals així ho demostren.

A sota tenim el mapa de l'anomalía tèrmica al Gener a la baixa troposfera (entre 1.000 i 2.000 metres d'alçada) que no indica les temperatures en superficie per evitar escalfaments o refredaments artificials i que distorsionaríen les dades. Si ens fixem podem veure clarament que Europa occidental i, sobre tot, l'Europa àrtica han sigut els llocs més cálids del planeta, també el nord del Pacific i l'est de Canadá han estat per sobre de la mitjana mensual.

La causa a Europa més important radica en la persistència dels vents de SW atemperats degut a la formació de depressions molt potents a la zona de Terranova i la seva deriva fins Europa per latituts superiors als 50º N. Així ho mostra el mapa d'anomalía de la precipitació on llocs com les illes Britàniques, Holanda, Dinamarca o el nord d'Alemania i Polonia i el sud de Noruega han tingut superavit d'aigua i, en canvi, llocs arresserats dels vents atlàntics com la façana mediterrània de la península Ibèrica o Suecia han patit sequera.

En cap moment hem tingut situacions de nord ni cap onada de fred per advecció continental que hagués fet baixar les mitjanes del mes.

A la banda contraria, la del fred, trovem Asia central, especialment Persia i Afganistan però també China ha patit l'hivern més fred dels darrers 100 anys i l'Orient Mitjà, on s'ha vist la neu per primer cop a Bagdad (aquí teniu més informació). També em consta que l'Antàrtida ha batut rècords de fred aquest estiu austral.

La causa, en aquest cas, ha sigut el potentissim anticiclò siberià amb pressions superiors als 1.060 hPa que no s'ha mogut practicament i ha anat bombejant aire molt fred de l'interior de Siberia cap a l'Asia central, inclús arrivant a latituts tropicals on han patit temperatures mai vistes i nevades totalment excepcionals que han malmés gran part de la vegetació com ha passat al sud de China.

Asia és molt més gran que Europa en extensió, per aquest motiu la mitjana global ha estat més baixa.



En les causes d'aquests freds més d'un científic ha senyalat a La Niña com a causa directa i no els falta raó. Si mirem el mapa un altre cop veiem que tot el Pacific equatorial mostra anomalíes negatives, és a dir, més fred del normal en una gran extensió oceànica on només fa un any les temperatures eren més altes degut a la presència del fenòmen oposat, El Niño.

El gran problema és que no es coneixen be els mecanismes d'aquests fenòmens ni, per tant, les seves implicacions tant a nivell local com global però el que és evident és la seva importància en les temperatures del planeta com podem veure a la següent gràfica que correspon a les temperatures mensuals globals mesurades per satèl·lit. El pic que representa l'any 1.998 correspon a la fase càlida de El Niño i la caiguda en picat durant el 2.007 i ara, és deguda a la fase freda de La Niña.



La complexitat del clima és tant gran que poder dir que una cosa passa per aixó o per aixó altre, és una feina feixuga.

Error de "bulto"??

La setmana passada, a l'inici de l'any, va sortir publicada la previsió de temperatura global per a 2.008 per part del Met Office i l'Universitat de East Anglia, que son junt la NOAA, les fonts de dades de l'OMM i de l'IPCC. Caldrà valorar-la d'aquí a 1 any.... de la mateixa manera ara podem valorar la previsió que van fer per aquest 2.007.

Per començar, aquí teniu la noticia d'ara fa un any que recollía el web de la BBC en espanyol amb un titol ben explicit que exclou qualsevol altre posibilitat: "2.007 SERÁ EL AÑO MÁS CÁLIDO". Un titol d'impacte.

Si creieu que aixó és fruit de l'exageració periodística (i llegiu anglès) mireu en aquest enllaç el que deia la nota de premsa del Met Office. Aquí veiem els 2 punts basics de la seva previsió:

1. La temperatura global per 2.007 s'espera que sigui +0.54°C per sobre de la mitjana de 1.961-1.990 que és de 14.0°C.


2. Hi ha un 60% de probabilitats que 2.007 sigui tant càlid o més que l'actual any més cálid (1.998 va ser +0.52 °C per sobre de la mitjana de 1.961-1.990).

Com veiem no posen marges d'error, la qual cosa en porta a pensar que teníen força confiança en les seves previsions. Un 60% de probabilitats de temperatura rècord és una aposta important, no pas a un any càlid sino..... a un ANY RÈCORD!!

I els seus motius, quins eren??

Si tornem a mirar l'article de la BBC, llegim clarament que la causa del rècord que vaticinaven no és altre que el fenòmen de El Niño que provoca un escalfament de l'aigua de l'oceà Pacific Sud, que és conegut fa molts anys i que els indigenes peruans ho van anomenar així perque apareixía normalment pel Nadal; te un caràcter ciclic i l'any 1.998 va provocar un fort augment de la temperatura global.

Doncs be, El Niño no va comportar-se be (ja ho fan els "niños", aixó) i unes setmanes després, al voltant de Març, va desapareixer i es va presentar La Niña, fenòmen antagònic (refredament de l'aigua) i també conegut i ciclic, que va fer baixar la temperatura global i, entre altres efectes va provocar un hivern austral del més freds que es tenen dades, sobre tot a Amèrica del Sud.


Amb aquests comentaris no vull menysprear als científics que estudien la modelització climàtica i meteorològica, sino que voldría que tots fossim més conscients de les limitacions d'aquests models matemàtics, sobre tot quan es parla de previsions a 30, 50 o 100 anys. Molta cura. Un petit error a l'introducció de les dades pot traduïr-se en un error monumental al resultat final i aquí s'ha demostrat en la previsió.... a 1 any vista.

No vulguem jugar a Deus creient que ho sabem tot sobre el clima perque tot just fa quatre dies hem obert la primera pàgina del llibre i la majoría d'interaccions en aquest sistema caòtic ens son desconegudes. Per aquest motiu pot fallar qualsevol previsió, climàtica o meteorològica.

L'Antàrtida no es descongela

L'Antàrtida s'està descongelant!!!

Ho hem vist a la tele, ho hem escoltat a la radio, ho hem llegit als diaris..... malgrat aixó NO ÉS CERT!!!

En primer lloc, us poso aquesta gràfica que representa les anomalíes de la banquisa antàrtica, tant positives (més gel marí) com negatives (menys gel marí), i hom pot veure que aquests dies estem assolint la major anomalía positiva en el darrers 30 anys. Apart, si apliquessim una linia de tendència amb molta seguretat sortiría neutra o lleugerament positiva.



Si comprobem gràficament l'evolució de l'extensió de la banquisa durant l'any passat, observarem la seva variabilitat anual amb un mínim inferior a 2 milions de km2 a finals de Febrer i un màxim superior a 16 milions de km2 a finals de Setembre.

A sota veiem una linia de color vermell que representa l'anomalía respecte al periode 1.979-2.000 en quant a l'extensió en un moment donat, la qual cosa ens permet veure que des de l'hivern austral passat hi ha més gel del normal al voltant de l'Antàrtida.



Voleu veure una comparació de la banquisa ara i fa justament un any??

Aquí ho teniu. Els colors representen gruix de gel, per exemple quan més morat el gruix de la capa de gel és major i si pasem del rosa, al groc i arrivem al verd, trobarem un gel trencat amb nombrosos icebergs de diferents mides.



Vist tot aixó només cal saber perqué passa i el cert és que ni els mateixos experts ho saben perque tal com defenen l'Antàrtida tindría que estar perdent gel i, com heu vist, no és així.

A partir d'aquí ens podem fer moltes preguntes.

Si la banquisa creix vol dir que les temperatures marines al voltant de l'Antàrtida son més fredes?? L'escalfament global diu que les temperatures cada cop serán més altes degut a l'efecte hivernacle, a l'Antàrtida és diferent potser??

Preguntes que podríem seguir fent i moltes d'elles amb respostes dubtoses i sense unanimitat, la qual cosa indica que al voltant del clima del futur hi han més dubtes del que sembla.


Per cert, si voleu estar al dia tant de la banquisa antàrtica i de l'àrtica podeu consultar aquests enllaços

Universitat d'Illinois
Divisió polar de la NOAA

Científics critics amb el Canvi Climàtic

M'agradaría que llegissiu aquesta entrevista que li van fer al Dr. Richard Lindzen, un eminent climatòleg molt critic amb la postura oficial envers l'escalfament global.

Al final us poso uns enllaços perque veieu que no son pocs els científics crítics amb la teoría que ens volen fer creure.



Richard Lindzen forma part d'una subespècie de científics, minoritària però real, a qui agrada anar contra el pensament dominant. Grassonet i menut, amb una barba frondosa de color carbó, fumador empedreït -ara que als Estats Units ser fumador equival gairebé a ser un delinqüent- el doctor Lindzen és brillant i irònic en la defensa dels seus arguments. Des del púlpit de la ciència vertadera, afirma que el canvi climàtic d'origen antropogènic no suposa una amenaça greu per al futur. Tot plegat respon als interessos d'un gran nombre de científics que viatgen pel món per parlar del canvi climàtic i que donen suport a arguments que tenen més a veure amb la religió que amb la ciència. Malgrat tot, el professor Lindzen va participar la darrera primavera en un seminari organitzat arran del desè aniversari de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Una entrevista de Lluís Reales


Richard Lindzen
Catedràtic de Meteorologia i Física de l'Atmosfera del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston

«El canvi climàtic d'origen antropogènic no és cap amenaça seriosa»



Vostè no està d'acord amb aquells -molts- que afirmen que l'escalfament global és en bona part causat per l'activitat humana. Per què?

Senzillament perquè no és cert. Pel que fa al canvi de temperatura al planeta Terra, els científics estem d'acord en el fet que durant el darrer segle la temperatura global s'ha incrementat 0,5 ºC. Què sabem més i en què estem d'acord els científics? La temperatura de la Terra sempre està canviant. És un procés dinàmic: el calentament es va concentrar durant el període entre 1919 i 1940, i també entre 1976 i 1986. En canvi, el refredament s'ha donat entre aquests dos períodes. Actualment ens trobem en una etapa de temperatures altes i les fluctuacions comportaran anys rècord. Però això no és cap indicador de tendències futures.


Si l'increment del diòxid de carboni de l'atmosfera no es deu principalment a l'activitat humana, què explicaria el fenomen?

Els gasos amb efecte d'hivernacle d'origen antropogènic tenen molta menys importància en el procés que no pas substàncies naturals com el vapor d'aigua i els núvols. Allò important és la variabilitat natural, un fenomen que la ciència encara no coneix bé. Realment no sabem quina relació hi ha entre les activitats humanes i el canvi climàtic. Sí que puc afirmar, però, que el fet d'aturar les emissions a l'atmosfera no modificaria immediatament els nivells de CO2 i que la reducció de les emissions tampoc no frenaria l'increment d'aquest gas a l'atmosfera.


Per tant, vostè considera el Protocol de Kyoto un disbarat...

L'adhesió de tots els països al Protocol i el seu compliment no tindria, ni tindrà, cap impacte significatiu sobre el clima. Si ens preocupen els nostres néts i besnéts, em sembla que es mereixen un llegat molt millor que el Protocol de Kyoto.


Caps d'Estat i de govern, molts científics i els ciutadans veuen les coses de manera molt diferent...

La percepció entre els veritables científics i els no científics és molt diferent. Ja hi estem acostumats i molts científics han reaccionat: als Estats Units, el 90% de la comunitat científica ha decidit que no vol aparèixer als mitjans de comunicació.


Possiblement els científics que han pres aquesta decisió de desaparèixer de l'escena pública tindran problemes per trobar fons i recursos per a la recerca.

Això és una part del problema. Avui dia, ser alarmista ha esdevingut un factor crucial per aconseguir recursos i reconeixement científic. Si com a científic tens el costum d'argumentar que el futur del planeta i de les generacions humanes futures corre perill, tens moltes més possibilitats d'aconseguir diners que si apostes per la raó científica.


Vostè té problemes per aconseguir recursos per investigar?

Una part molt important de la meva feina és teòrica. Observo i analitzo les tempestes i els núvols, i la manera com aquests fenòmens responen al canvi climàtic. Afortunadament és una recerca no excessivament cara malgrat que treballo amb alguns companys de la NASA i utilitzem dades de precisió que ens arriben dels satèl·lits.


Què aporta la seva recerca a l'estudi del clima?

No estic d'acord que haguem de reduir les teories al desenvolupament de grans models. Crec que hem de retornar a l'estudi de la física bàsica i dels processos i utilitzar aquests treballs per determinar amb més precisió els requeriments espacials i temporals per dur a terme les observacions. Les metodologies actuals de recerca són inadequades en aquest sentit. Per exemple, un investigador no pot decidir simplement que mesurarà els núvols. Aquests varien d'acord amb les escales de temps horàries i les seves propietats depenen de l'angle zenital. Tot això ens pot explicar moltes coses sobre el clima.


On són els problemes de l'actual model de recerca?

Ens tenim diversos. En primer lloc, els polítics i els gestors de la ciència haurien de deixar de banda la seva ingenuïtat: en lloc de promoure l'alarmisme, haurien de dissenyar sistemes de suport a la ciència que fomentessin la resolució de problemes.


Els recursos s'haurien de repartir segons un criteri diferent?

En qualsevol cas no s'hauria de fer amb els criteris actuals. Avui, si observem l'estructura de recursos en l'àmbit de la ciència, veurem coses sorprenents. Per exemple, si s'argumenta, de manera apocalíptica, que el món avança cap a la seva fi, o bé es treballa per al grup anomenat Panell internacional sobre el canvi climàtic (IPCC), fins i tot si no es té cap reputació ni credibilitat com a científic, es tenen moltes possibilitats d'aconseguir recursos per investigar. Jugues a l'equip d'investigadors que volen salvar el món. No hi ha dubte que avui el pensament ecològic ven, et fa una bona persona que segueix el camí correcte. Fins i tot molts científics donen suport al moviment ecologista. Ara està de moda anar contra la tecnologia.


Per què?

És una dinàmica històrica. Hi ha períodes històrics en què domina el pessimisme tecnològic i altres en què té més pes l'optimisme pel que fa al desenvolupament tecnològic. Avui dia estem clarament en un període de pessimisme. Hi ha períodes històrics que tenen paral·lelismes amb la situació actual. Per exemple, el debat que va tenir lloc a la Gran Bretanya quan es volia introduir l'electricitat a les cases. El Govern va demanar un informe a la Royal Society. Aquesta institució científica va dir que el gas era suficient per a la majoria de gent i que no calia desplegar l'electricitat perquè no es faria servir. Afortunadament, aleshores els polítics que havien de prendre la decisió no es van deixar emportar pel pessimisme tecnològic i la desconfiança en el progrés.


Aquesta crítica que fa al sistema de distribuir els recursos per a la ciència és vàlida tant per a Europa com per als Estats Units?

Malgrat que la meva crítica és general, existeixen algunes diferències entre Europa i els Estats Units. El meu país té una estructura més descentralitzada; hi ha universitats privades que tenen molt pes, com és el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston. En canvi, a Europa, potser per la centralització, costa diferenciar entre la ciència i la política. Hi ha una gran burocràcia que contribueix a construir el sistema que he descrit.


Quin paper té la indústria en tot aquest debat sobre el canvi climàtic?

En cap cas la indústria vol actuar d'una manera políticament incorrecta. El seu objectiu és fer negocis, fer diners. Per tant, evita els enfrontaments sobre qüestions que no es coneixen prou.


Vostè defensa que s'exagera la contribució de les emissions d'origen antropogènic al canvi climàtic, que realment no coneixem quina és la relació que hi pot haver entre aquest i les activitats humanes. Però, i el principi de precaució?

A mi em sembla que la ciència demostrarà que el canvi climàtic d'origen antropogènic no és una amenaça seriosa. Dit això, jo he reflexionat sobre el principi de precaució. Però he arribat a la mateixa conclusió que fa uns anys en relació amb el cafè. Un estudi, que no tenia prou base científica, deia que aquesta beguda, que a mi m'agrada tant, produïa càncer. Jo no en vaig deixar de prendre, no vaig aplicar el principi de precaució. No n'estava convençut i el cafè m'agrada massa. En el cas del canvi climàtic no ho veig diferent.


Més enllà de la recerca científica, que si més no planteja interrogants seriosos, què seria partidari de fer des del punt de vista econòmic i social?

Sóc partidari dels processos d'adaptació, de construir societats més adaptables. Què vull dir? Quan hi un terratrèmol a la zona de Califòrnia, als Estats Units, moren com a màxim quatre o cinc persones. No hi fa res que el grau sigui molt elevat: les infraestructures i les cases estan preparades. En canvi, el mateix terratrèmol a un altre racó del planeta causa milers de morts. Construir societats més adaptables vol dir ajudar i invertir en les societats en desenvolupament. Des del meu punt de vista, aquest és l'autèntic principi de precaució.

Enllaç a la font.


Llista de científics oposats al consens envers l'escalfament global (en anglés)

07-07-07

La data d'avui és d'aquelles que es fan mirar dues vegades. Som al set del set del set, un dia singular sense dubte.

Per aquest motiu, avui tindrá lloc a diverses ciutats del mon un seguit de concerts per "lluitar" contra el Canvi Climàtic.

Sincerament, aixó ja ho trovo una descarada presa de pel dins de tota la demagogia que s'utilitza cada cop més quan parlem d'aquest tema. Masses afirmacions sense base científica, masses pronòstics que no es cumplirán i massa gent que puja al negoci de moda.

Potser soc massa dur però ja no tinc una edat per creurem les coses perque sí. I em faig preguntes, masses preguntes....

Quan costen els concerts del Live Earth?? Quina quantitat d'energía gastarán?? Quan guanya el Sr. Gore a les seves conferències mesiàniques totalment manipulades?? És, potser, el Sr. Gore un científic expert en Física o Climatología??

En definitiva, quins son els veritables interessos que hi han darrera del negoci del Canvi Climàtic??

No hagués estat millor que els diners que guanyarán els artistes, els representants, el Sr. Gore, etc, haguessin anat a parar a la gent que pateix diariament a Darfur o a Ruanda o al Sahara. A aquesta gent desvalida tant s'els hi dona que passará amb el clima, ells no hi serán d'aquí uns anyets per comprobar-ho. I tampoc s'assebentarán dels concerts d'avui. Per ells, avui és un altre dia més.....

L'escalfament global, un gran engany?

Com aficionat des de fa molt temps a la Meteorología i a la Climatología m’he interessat de forma continua pel que fa a l’anomenat “Escalfament Global”, malament dit Canvi Climàtic.

Sempre he sigut molt critic amb el tractament mediàtic que es fa d’aquest tema i conforme m’he anat documentant científicament….. més encara.

Ja se que potser estic dient una heretgia però….. i si aquest apocaliptic canvi climàtic NO FOS EN REALITAT CAP PROBLEMA?? Ningú ha pensat que potser estem devant d’un fenòmen del tot natural?? Potser no estem menyspreant el veritable motor del nostre clima i de la vida al planeta que és el Sol, enfront d’un dels gasos d’efecte hivernacle com és el CO2?? I potser no podría ser que, en contra del que es diu, fos la temperatura la que fes pujar el diòxid de carboni??

Preguntes i més preguntes!!

Si heu vist la película d’Al Gore “Una veritat incómoda” us recomeno que mireu aquest documental en el qual apareixen científics de molt alt nivell i prou coneguts en el mon de la Climatología que ens expliquen i ens raonen una altra versió diferent a la oficial.

El gran engaño del calentamiento global (Cliqueu a sobre del titol)

L'he pogut veure no a qualsevol de les TV al nostre pais, ni públiques, ni privades, ni de pagament ni tampoc a les sales de cinema, sino mitjançant aquest video amb sotstitols en espanyol insertat a la xarxa dins de Youtube. No tothom disposa dels mateixos mitjans.

Segur que després de veure'l teniu més dubtes i més preguntes al voltant d’aquest tema, però penseu que és amb dubtes, preguntes i respostes com avança la ciència, mai amb dogmes de fe.


Que disfruteu i sigueu critics!!

Canvi climàtic

Fa temps que volía escriure sobre la meva forma de veure el tema mediàtic per excelència a la Climatología. Un tema del que s'en parla molt, massa pel meu gust, i sovint sense tenir gaire coneixement la qual cosa dona lloc a que escoltem veritables bajanades. Evidentment parlo de l'escalfament global, també conegut per Canvi Climàtic.

L'altre dia vaig llegir aquest article (i altres) d'en Xavier Sala i Martín, economista brillant i conegut per les seves polèmiques opinions, però que si te una cosa que m'agrada és que tant se li en dona ser políticament correcte virtud estranya en una societat on s'accepta millor una mentida adequada que no una veritat incomoda.

Ja comença a ser hora de que es deixin sentir algunes de les postures crítiques amb el que ens diuen des del govern. No m'agrada creurem les coses perque sí.

Aquí us poso l'article publicat a La Vanguardia i que resumeix molts dels meus dubtes al voltant d'aquest tema.

Cambio Climático (II): El Consenso


¿Recuerdan aquello de que la evidencia demuestra que es probable que el siglo XX sea el siglo más cálido del último milenio, la década de los noventa sea la década más cálida del siglo XX y el año 1998 sea el año más cálido de la década?

Esa fue la frase estrella del informe del Grupo Intergubernamental del Cambio Climático (IPCC) de la ONU en 2001, la frase que hizo cambiar el debate sobre el calentamiento global. Ocupaba un puesto preeminente en la primera página del informe IPCC-2001 e iba acompañada de un gráfico que mostraba unas temperaturas extremadamente estables entre los años 1000 y 1900 y que luego se disparaban hasta llegar al máximo en el 2000. El gráfico mostraba que el siglo XX era anormal y eso era la prueba definitiva de que el calentamiento global estaba causado por el hombre.

La frase, repetida millones de veces durante cinco años, se utilizó para desacreditar a los herejes que habíamos osado decir que el calentamiento observado podía ser el proceso natural de recuperación después de la pequeña glaciación medieval. El famoso gráfico documentaba que tal glaciación no había existido. El argumento era demoledor pero tenía un pequeño defecto: ¡era todo un montaje!

Los datos fueron construidos por Mann, Bradley y Hughes quienes, con los grosores de anillos de los árboles, la densidad de los corales e isótopos de hidrógeno y oxígeno atrapados en los hielos glaciares durante miles de años y a través de un complejo método estadístico llamado componentes principales, reconstruyeron las temperaturas globales durante los últimos 1000 años. En 2003, los canadienses Ross McKitrick y Steve McIntyre descubrieron errores básicos en el trabajo de Mann que, una vez corregidos, revelaban que las temperaturas durante siglo XIV habían sido más altas que las del siglo XX. El siglo XX ya no era una anormalidad y la afirmación estrella del IPCC quedaba en entredicho.

Mann y sus colegas reaccionaron. Empezó una gran lucha de titanes científicos. Había tanto en juego que en 2006, el National Research Council de los Estados Unidos formó un comité de expertos liderados por el presidente de la Academia Nacional de las Ciencias Estadísticas Edgard Wegman para investigar el tema. El comité dio la razón a McKitrick y McIntyre. Y a pesar de que en 2001 el IPCC había otorgado un convencimiento de entre 66% y 90% sobre la veracidad de la afirmación de Mann, el mismo IPCC publicó hace una semana las conclusiones del 2007 donde el gráfico y la famosa frase habían desaparecido.

Todo esto lo explico para recordar una vez más que el planeta tierra sufrió una pequeña glaciación entre los siglos XV y XIX, glaciación de la que nos estamos recuperando y que puede que el calentamiento global del siglo XX sea un fenómeno natural que nada tiene que ver con las emisiones de CO2.

También lo explico para advertir que cuando el IPCC afirma que hay consenso entre científicos sobre algo, puede ser que ese algo acabe resultando ser falso, o que cuando dice que existe una convencimiento del 90%, ese convencimiento puede desaparecer en menos de cinco años.

Dicho esto, en el informe del 2007 nos dicen que hay consenso y convencimiento sobre lo siguiente:

Primero, la cantidad de CO2 en la atmósfera es más alta ahora que durante la revolución industrial.

Segundo, la temperatura media del planeta ha subido unos 0,74 grados centígrados, es decir ¡menos de tres cuartos de un grado!, durante el último siglo: entre 1906 y 1940 (antes de les emisiones masivas) subió en 0,35, luego se mantuvo más o menos constante hasta 1980 y ha subido 0,41 grados desde entonces.

Tercero, las temperaturas medias han subido en todos los continentes menos en la Antártica y se han incrementado más en el hemisferio norte que en el sur.

Cuarto, dado que las temperaturas en el norte han subido, la cantidad de hielo en el océano glacial Ártico ha bajado y algunos glaciares están remitiendo. Dado que las temperaturas en la Antártica han bajado, la acumulación de hielo allí ha aumentado.

Quinto, a causa del deshielo observado en el norte, el nivel del mar ha subido en 18 centímetros.

¿Y la nueva frase estelar del informe IPCC 2007, la que ha protagonizado todos los titulares de este año: tenemos un convencimiento del 90% de que la mayor parte del calentamiento está causado por la acción humana? ¿Existe consenso sobre eso? Ahí la cosa se complica porque una cosa es medir temperaturas y otra establecer causalidad. Para asignar causas los climatólogos necesitan complejos modelos matemáticos con los que calculan cual hubiera sido el aumento de temperaturas si no hubiera habido emisiones. Después comparan el resultado de esa simulación con el aumento observado de temperaturas. La diferencia, dicen, tiene que haber sido causada por las emisiones.

Para que esa conclusión sea fiable, sin embargo, es fundamental que el modelo matemático sea correcto y preciso y aquí es donde muchos científicos tienen dudas. Y es que los procesos climatológicos son tan complicados que es muy difícil saber si el modelo captura todos los elementos esenciales. En cualquier caso, fíjense que la frase no especifica la proporción del aumento de temperaturas que está causado por el hombre. De hecho, el documento no especifica en ningún momento esa proporción por lo que, esencialmente, los del IPCC están diciendo que tienen una seguridad del 90% de que saben bien poco.

Debieron pensar que sería bueno no hacer un informe con una frase estrella tan verificablemente falsa como la del 2001. Supongo que sobre eso, sí hubo consenso.




La Vanguardia. Febrer 2007

Xavier Sala-i-Martín és Catedràtic de Columbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra

© Xavier Sala-i-Martín, 2007

El que no faci el canvi climàtic....

Rellegint articles periodístics de les darreres setmanes, he trobat aquest que m'ha semblat d'una demagogia realment escandalosa. Va apareixer a El Periodico de Catalunya el 24 de Març.

En un altre tema ja explicaré la meva posició un pel crítica respecte al canvi climàtic, però tampóc penso que es pot tractar d'aquesta forma tant banal. Molts d'aquests articles s'intenten avalar per estudis que fan algunes universitats i que, puc suposar, presenten una hipòtesi que anirá a fer més gran el nombre de treballs sobre l'escalfament de la Terra.

Però la meva indignació va especialment dirigida contra el titol de l'article, on de forma categòrica afirma que els gels (tots??) de Groenlàndia i l'Antàrtida es fondrán aquest segle. Si us plau, una mica de serietat!!!

Que les temperatures poden pujar aquest segle no ho questionaré, però que llocs on les mitjanes dels mesos més "càlids" no superen els -20º, com és el cas de l'interior d'aquestes terres inhòspites, i on fa mil·lenis (sino milions) d'anys que no superen la barrera dels 0º (la que marca la fusió del gel), que a aquests llocs puguem veure en aquest segle com es fon el gel ho trobo massa agosserat.

Jo demanaría que no es diguessin tantes tonteries que la gent llegeix i pot creure per desconeixement de la materia i, en canvi, s'informi sense tant sensacionalisme.