29 de maig 2009

Antártida, cop de gracia

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?

Etiquetes de comentaris: ,

20 de maig 2009

Parlar per parlar

Aquest matí llegeixo a La Vanguardia digital que La primavera se adelanta de dos a cinco días cada década, un article amb tots els ingredients tòpics d'aquests tipus d'articles: ...avalat per l'IPCC, ...més proves que confirmen el canvi climàtic, ...afecta a totes les especies animals i vegetals, el de sempre, anem a l'apocalipsi.

Sincerament, jo trobo totalment irrellevant el fet de que la primavera s'avanci 2, 3 ó 4 dies, senzillament perque penso que aquesta pujada de les temperatures de finals del segle XX és un episodi climàtic més dins dels milers d'episodis de tot signe que ha viscut el nostre planeta i també perque la causa de l'actual escalfament no és irreversible, és a dir que a un augment de temperatura pot seguir un descens doncs la causa principal no son les emissions de CO2 per part de l'home (aixó sería una causa molt menor), com diu oficialment l'IPCC, sino que altres causes naturals com el Sol, els corrents marins o els núvols tenen una influència més directa sobre aquests augments o descensos de la temperatura del planeta. Queda clar, si fos una causa natural l'IPCC no sería necessari i molts dels que l'integren aniríen a les llistes de l'atur.

Per aquest motiu seguirem llegint cada X temps noticies d'aquest tipus, senzillament perque la gent segueixi recordant la utilitat de l'IPCC i de les enormes despesses econòmiques que fan molts governs, començant pel nostre que és el que ens afecta, al cap i a la fi, la majoría de la gent ja està convençuda malgrat no tenir ni idea de Climatología.

És una pena que certs científics s'hagin deixat arrossegar per mètodes més propis d'una secta, deixant de banda el debat i els mètodes de falsació propis del mètode científic.

Etiquetes de comentaris:

15 de maig 2009

La influència del sol i els volcans en el clima

Tinc la sort de tenir les dades mitjanes de Barcelona des de 1780, cosa que em permet comparar uns periodes de la nostra història amb altres, parlant de clima, és clar. Son gairebé 230 anys que, malgrat semblin molts, climàticament només permeten treure algunes conclusions i, fins i tot, no sabem si aquestes conclusions seríen merament parcials o no.

Darrerament, els veritables estudiosos del clima, els que no surten titllats de "experts" a la premsa, están posant molt d'enfasi en l'estudi del Sol i la seva influència en el clima de la Terra. A ningú se li escapa que el Sol és la principal font d'energía que rebem, per tant, alguna cosa tindrà que veure amb les temperatures del nostre planeta i, encara que sigui obvi, ho podem constatar en que de nit fa menys calor que de dia i que quan és núvol la temperatura és inferior a quan fa sol.

Malgrat aquestes obvietats, el Sol és el gran desconegut i el més ignorat en els models climàtics que tant agrada fer al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Realment lamentable. Per aixó l'estudi del Sol, les seves taques, irradiació, cicles, etc han agafat un protagonisme important entre els climatòlegs. Perqué?

Segons ens deien els models climàtics basats en els gasos d'efecte hivernacle, la temperatura pujaría de forma imparable mentre el diòxid de carboni seguís pujant. Doncs be, el CO2 segueix pujant però la temperatura del planeta està baixant durant aquesta dècada.... curiosament coincidint amb un periode anòmalament llarg de mínima activitat solar. S'ha menyspreat, fins i tot, ignorat el paper del Sol respecte al Clima??

Si una cosa em permeten les dades de Barcelona des de 1780 és comparar que passava en altres periodes de mínima activitat solar. Cal pensar que portem unes dècades de forta activitat solar i només fa tres o quatre anys que el Sol ha entrat en un mínim sorprenentment llarg, situació que només uns pocs com Abdusamatov o Landscheit, de qui ja he parlat aquí, van preveure enmig de somriures de suficiència d'alguns que creien estar en possessió d'un dogma com sembla ser la teoría de l'escalfament global d'origen antropogènic. També van indicar la posibilitat que tot just aixó sigui l'inici d'un periode prolongat durant dècades de baixa activitat solar.

El periode de mínim amb certa durada que tenim més a prop és l'anomenat mínim de Dalton que va ocorrer a les primeres dècades del segle XIX i, tot i que no te nom, a finals del segle XIX també va disminuir l'activitat solar. Però no només el Sol va tenir influència a les temperatures...

Mirant les temperatures mitjanes del mínim de Dalton (1796-1822) no veig uns anys excessivament freds, potser una mica més freds que ara però tampoc de forma cridanera. Cert també que és molt dificil establir comparances directes doncs en aquella època els mètodes per a registrar la temperatura patien d'algunes deficiències respecte als actuals, especialment a l'estiu, de fet, estic d'acord amb l'apreciació de Font Tullot en el seu llibre Història del clima d'Espanya que els registres termométrics, sobretot els extrems, que han arribat fins a nosaltres haurien de ser en realitat una mica més baixos, en funció dels efectes provocats pel fred que es trobar en diferents documents.

Malgrat això, d'hiverns realment freds hi ha pocs en el període 1780-1840. A Barcelona, únicament tenim el mes de Gener de 1802 i, sobretot, el glaçador hivern de 1829-30 com extraordinàriament freds encara que per les dades són comparables a Febrer de 1956 o una mica més freds, segons la meva apreciació anterior. N'obstant, el periode més conegut climàticament d'aquesta època és l'anomenat Any sense estiu, i és que l'estiu de 1816 les temperatures no van ser gairebé mai dignes de l'estació que tocava. Però la causa no cal anar a buscar-la al Sol, el 1815 la gran erupció del volcà Tambora va ennegrir l'atmosfera de forma tant important que els raigs de sol no podíen tenir l'efectivitat necessaria.

Si volem trobar el període d'hiverns més freds a Barcelona (podríem incloure per proximitat a tota Catalunya) hauríem d'anar-nos a la dècada posterior a 1883, any que va tenir lloc l'erupció-explosió del Krakatoa. En el període 1884-94 tots els hiverns gela a Barcelona ciutat i alguns són realment freds com el de 1890-91 que es va registrar la mínima més baixa mai mesurada a la ciutat de Barcelona amb -9,6º i es va gelar per última vegada l'Ebre a Tortosa o al Gener de 1885 amb una mínima de -6,8º. Tot i que els mètodes encara no són idèntics als actuals podem comparar-los amb els -6,7º de Febrer de 1956 o els -5,6º registrats a la part alta de la ciutat al Gener de 1985, que són els records del segle XX.

Vistes de forma breu aquestes dades, jo compararia un mínim solar amb el fet de baixar la temperatura del termòstat de la calefacció de la nostra casa; la temperatura va baixant de forma paulatina. En canvi, una erupció volcànica la compararia amb obrir una finestra de l'exterior; el fred el notaríem més ràpidament. Si ajuntem els dos fets, el refredament seria molt major.

Durant l'última part del segle XIX va haver una menor activitat solar, encara que el mínim no està "batejat" com ocorre amb el Mínim de Dalton, Maunder o Sporer, p. ex. Malgrat això, es va ajuntar la menor activitat solar amb la major erupció volcànica en època històrica ocorreguda en el mateix Equador. Penso que per això, algunes dades de final de segle XIX empetiteixen a les del mínim de Dalton a l'inici d'aquest segle XIX.

Etiquetes de comentaris: ,

08 de maig 2009

Mentides, mentides i més mentides

La posició dels governs suposadament progresistes i els seus mitjans de comunicació al voltant de tot el que te a veure amb el famós canvi climàtic em recorda cada cop més a la postura del PP envers als atentats del 11 de Març de 2.004 a Madrid. Van dir que va ser la ETA quan tots llegiem a diferencts mitjans internacionals que el terrorisme àrab era darrera de la masacre, malgrat la gent va fer-los fora per mentiders van seguir dient que ells deien la veritat i sembrant dubtes per avalar la seva versió falsa.

Doncs be, amb el canvi climàtic està passant quelcom semblant però amb els polítics "progressistes" bàsicament. Han adoptat públicament una posició i la defendran encara que sigui dient mentides a la gent.

La setmana passada, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-Moon va advertir que "els casquets polars es desglacen molt més ràpid del que podíem esperar fa només dos anys."

Directament, aixó és una mentida.

Us deixo un tema, traduit amb Google, d'un dels blogs sobre canvi climàtic més seguits. Incoherència sense precedents amb el missatge del gel, si no voleu llegir-lo amb espanyol macarrònic, aquest és l'enllaç en anglés.

Tot seguit teniu la gràfica que ens parla de l'anomalía del gel polar des de 1.979 i que ara és positiva (més gel que la mitjana del periode) per 355.000 km2, és a dir, com tota Alemania més de gel que en la mitjana dels darrers 30 anys.


Apart si us fixeu en el dos últims anys (als que es refereix el polític coreà) la ganància és escandalosa, tant que respecte a l'Abril de fa 2 anys tenim uns 750.000 km2 més de gel actualment.


Barak Obama diu que el CO2 és dolent per la salut (textual) quan és imprescindible per la vida, el secretari ganeral de l'ONU diu aquesta bajanada del gel i aquí no diem res de les bajanades que diuen els nostres polítics, catalans i espanyols.Realment, penso que o be son uns mentiders que tenen alguna estrategia que no volen canviar malgrat la realitat digui el contrari o, potser, els seus assessors els diuen mentides i ells no ho corroboren amb la realitat. Només cal anar a consultar pàgines de la NASA, per exemple, que és una fidel defensora del canvi climàtic, o de la NOAA.

El que és cert, és que estic escoltant moltes mentides, una rera l'altre, que dites per polítics amb carisma a gent que dirà si a tot el que diguin, es transforma en una veritat que assumeix la gent.

Aquestes coses son les que fan que perdi tota la confiança amb els polítics.

Etiquetes de comentaris:

06 de maig 2009

Un Pol Nord molt glaçat

Que en son de persistents els mitjans de comunicació suggestionant amb un munt de noticies sobre gel desfent-se, al Pol Nord, a l'Antàrtida, als glaciars....

El desgel és quelcom natural que passa tots els anys durant la primavera, aquí (al Pirineu, és clar) i al Pol Nord, però aquest any sembla que li costa més del normal. A la següent imatge teníu una gràfica de l'extensió del gel marí al Pol Nord. En vermell tenim l'extensió d'enguany que com podem veure és la més gran dels darrers 7 anys. Hom diría que la natura polar contradiu la teoría oficial de que el Pol Nord es queda sense gel.


Tot seguit, unes imatges que em semblen curioses.

Fa anys que segueixo de forma habitual les càmeres web de l'arxipèlag de Svalbard, especialment en aquesta època de l'any. Suposo que coneixeu l'enllaç.

Doncs bé, aquest any m'està cridant l'atenció el que li costa desaparèixer el gel marí en els fiords d'aquest arxipèlag, de fet, mai havia vist que al Maig arribés a haver gel marí, fins i tot hi ha hagut anys que pràcticament ha estat absent. En aquesta pàgina es pot veure detallat el gel marí en aquests mars noruecs de l'Atlàntic més al Nord.

Un detall curiós, o almenys m'ho ha semblat a mi, és com van trencant aquesta minibanquisa perquè els vaixells puguin accedir sense problemes, encara que no descarto que el desglaç sigui del tot natural, més que res perquè ja tocaria.

Fa una setmana aquesta càmera mostrava un mar completament congelat però des de llavors he vist aparèixer uns vaixells (o potser el mateix sempre) que es passaven hores i hores en llocs concrets o movent-se molt poc (la càmera recull una imatge cada hora). Com podeu imaginar, no parlo de estratègies estranyes, si els vaixells trenquen les plaques és una maniobra similar a quan per aquí cau una nevada i els camions tiren gel i retiren la neu perque els vehicles hi puguin circular.

Aquí us poso una seqüència entre diumenge i dilluns d'aquest trencament del gel.

  • Diumenge, 3 de Maig de 2.009 (16:20)

    Just damunt del vaixell hi ha oberta una linia d'aigua en el gel.


  • Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (09:10)

    El gel que havia per sobre de la linia d'aigua ha desaparegut completament. El vaixell que vèiem en la imatge d'ahir per la tarda segueix en el mateix lloc.


  • Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (10:10)

    Ha passat una hora i el vaixell ha desaparegut. Un gran tros de gel es despren i arrossegat pel corrent, s'allunya.


  • Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (13:10)

    El tros que s'ha trencat desapareix al lluny i cada vegada queda menys gel. Qualsevol vaixell podrà accedir aviat sense cap problema.

Etiquetes de comentaris: ,