29 de març 2009

Neu històrica

Onada de fred de l'any 1.956

Ha quedat com la onada de fred més intensa a la majoría d'observatoris d'Europa Occidental. A Catalunya no va ser noticia per les nevades, que van ser febles, sí, en canvi, per les temperatures extremadament fredes, les més baixes del segle XX.



Nevada de Nadal de 1.962


La nevada més important del segle XX a molts indrets de Catalunya, especialment de la meitat est, costa i prelitoral, va tenir lloc el dia de Nadal de 1.962. Tot seguit podeu veure un recull de videos d'aquella nevada.

Barcelona.

Nota: Aquest video, tot i que posa 1.963 correspon al Nadal de 1.962.


Corró d'Avall (Vallès Oriental).



Badalona (Barcelonés).



Tossa de Mar (La Selva).



Sitges (Garraf).

Etiquetes de comentaris:

24 de març 2009

Mites desmitificats

El temps va passant i la catàstrofe anunciada pels alarmistes del canvi climàtic no es veu per enlloc. Malgrat tot ens diuen que no és cosa de setmanes, que les desgracies vindrán més endavant, i ens parlen de 30, 50 ó 100 anys. És clar, la majoría dels que fan aquests vaticinis son molt joves i creuen que ho viurán. Visionaris! Em recorden als antics profetes que anaven pels carrers anunciant el judici final per culpa del pecat dels homes. Hem canviat els preceptes de la religió per la ciència dins d'una onada de progresisme, pel meu gust, massa narcisista.

A tot aixó, aquests alarmistes més o menys agossarats han creat uns mites que repeteixen continuament per avalar les seves teoríes, per tant, no está de més evaluar si realment les dades els van donant la raó.

En primer lloc parlaré dels huracans que segons alguns arrassaríen de forma sistemàtica i cada cop més violenta a molts llocs de la Terra.

Fa 4 anys, amb motiu d'una temporada d'huracans excepcional en el Atlàntic nord, amb els famosos Katrina, Wilma, Vince i la TS Delta, els mitjans de comunicació del nostre país relacionaven de forma indubtable l'escalfament global amb el suposat augment del nombre i intensitat dels huracans. Seguim esperant aquesta relació encara que sembla que només era sensacionalisme periodístic amb nul·la base científica.

Ryan N. Maue del Departament de Meteorología de la Florida State University i expert en Meteorología Tropical, presenta un estudi on demostra que l'activitat global dels huracans ha baixat als nivells més baixos dels últims 30 anys tal i com podeu veure al següent gràfic.




Un altre mite creat és el de que el nivell del mar augmentarà fins inundar moltes de les nostres ciutats i costes. Un dels llocs emblemàtics d'aquesta inundació eren les illes Maldives, a l'Oceà Indic, però malgrat l'opinió popular i de les crides a l'acció, les Maldives no estan sent envaïdes per la pujada del nivell del mar.

Extrec un comentari del Dr. Don Easterbrook referint-se a un estudi fet a les illes Maldives per Nils-Axel Morne, un científic suec expert en el nivell del mar (ex president de la Comissió INQUA de Canvis del Nivell del Mar i Evolució de les zones costaneres):

El nivell del mar a nivell global ha augmentat a un ritme d'aproximadament un peu (30 cms) per segle, però les Maldives estan o bé augmentant o subjectes a una anomalia del nivell del mar en relació amb les corrents oceàniques i les taxes d'evaporació. Així, el "cartell per a nens" de Gore sobre l'alarma a causa del nivell del mar no és vàlid.

Tot seguit unes imatges de l'estudi.



Un altre dels territoris emblemàtics és Bangla Desh.

El nostre delta de l'Ebre perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar .... però a causa dels embassaments que hi ha a la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans a l'Ebre .... això i que haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Doncs resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre.

I els mitjans de comunicació no diuen res!!


Mirant fredament aquests dos arguments dels alarmistes un pensaría ràpidament en el mite del Diluvi Universal, utilitzat a l'Antic Testament per demostrar que qui fa cas del que diu el seu Deu i es prepara en conseqüencia tindrà un futur millor que qui no en fa cas. Abans les paraules dels profetes no es podíen demostrar ni refutar, actualment és una altre cosa...... afortunadament!!!

Etiquetes de comentaris:

20 de març 2009

Primavera

Avui, 20 de Març, arriba la Primavera poc després de migdia. La data oficial del canvi d'estació sempre fa esment de les característiques astronòmiques, on no m'hi posaré perque no és un tema que domini amb solvència, però son de coneixements bàsics els conceptes de solstici, dia d'inici de l'Hivern o de l'Estiu, que te lloc el dia que hi ha més hores de sol a un hemisferi i simultàniament més hores de foscor a l'altre, incidint els raigs solars de forma perpendicular al Tròpic de Càncer al solstici d'estiu i al Tròpic de Capricorn durant el solstici d'hivern. Per contra, a l'equinocci, dia d'inici de la Primavera i de la Tardor, el dia i la nit duren gairebé exactament 12 hores a tots els punts del planeta i els raigs solars son perpendiculars a l'Ecuador.

Avui ens trobem a l'equinocci de Primavera.

Malgrat aixó, els meteoròlegs utilitzem un altre mètode per dividir les estacions de forma que puguem tenir mesos sencers, més útil estadísticament. Així la Primavera meteorològica comença el dia 1 de Març, l'Estiu el 1 de Juny, la Tardor el 1 de Setembre i l'Hivern el 1 de Desembre.

Aquest any l'Hivern astronòmic acaba amb uns dies molt suaus després d'uns mesos més aviat frescos. Escoltant a la gent del carrer, ja hi havíen ganes de temperatures agradables que convidin a sortir i gaudir del paisatge que comença a canviar després de la letargia hivernal, però aquest no ha estat un hivern de temperatures extremadament baixes, ans al contrari, només vam tenir una onada de fred propiament dita al voltant del dia de Reis. Llavors, perqué aquesta percepció de hivern fred?

Un detall pot explicar-ho, les temperatures màximes que son les que la gent nota més per enregistrar-se normalment a ple dia i és que han estat més baixes del normal. A Cerdanyola ciutat no hem assolit els 20 graus durant 132 dies, del dia de Tots Sants (1 Novembre) fins el 13 de Març, circumstància que feia més 15 anys que no passava a la nostra ciutat, on és molt normal algun dia "càlid" a ple hivern.

També podríem dir que els dies núvolosos i plujosos han estat per sobre de la mitjana, per tant, molts dies del que popularment es coneix com "dia d'hivern" de quedar-se a casa ben a prop de la llar de foc i amb un bon brou calent a taula.

Aquest augment dels dies inestables també va suposar un augment de la quantitat de neu caiguda al Pirineu i a altres muntanyes. L'informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre parla gràficament d'un superavit molt important de la reserva de neu al Pirineu (mireu el següent gràfic), que des de finals d'Octubre está molt per sobre de la mitjana dels darrers 5 anys. Un fet que també avala aquestes dades és que al Montseny s'hi ha vist neu des del Vallès, almenys al cim però la major part de l'hivern fins força avall, des del 29 d'Octubre fins fa una setmana tot i que m'informen de que a la vessant nord encara es conserven congestes de neu el llocs estratègics.



I si una previsió permet encertar de cara a la primavera és que d'aigua no en faltará malgrat aquestes darreres setmanes de Febrer i Març la pluja sigui protagonista.... per la seva absència. No plou ni neva i el desgel ha començat, la gràfica també ho reflexa, però el contrapunt el trobem als embassaments, plens com feia anys no ho estaven.

A dia 20 de Març tenim el 87,43% (607 Hm3) de la capacitat dels embassaments de les Conques Internes de Catalunya. Fa un any teníem el 21,39% (148 Hm3), per tant avui tenim quatre vegades més reserves que l'any passat. Però si la comparació la fem respecte a la mitjana dels darrers 10 anys (400 Hm3) aquesta sería un terç menys de l'actual, tot i que aquests 10 anys no han estat massa plujosos en conjunt. Si parem atenció als embassaments tributaris de l'Ebre estem gairebé al doble de fa un any, 71,04% d'avui per el 37,43% de fa 365 dies.

Tant de bo tinguem pluges a la primavera però potser no tant abundoses com la passada. I esperem que aquestes bones reserves no s'estronquin els propers mesos amb situacions que no portin aigua a Catalunya.

Etiquetes de comentaris: ,

14 de març 2009

Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (ICCC)

Com ja informava al meu anterior tema, aquesta setmana ha tingut lloc una conferència sobre el canvi climàtic des del punt de vista critic, tot i que de ben segur no en tenieu ni idea perque els nostres mitjans de comunicació no han informat. Roy Spencer és un dels científics destacats que hi ha participat i ens fa cinc centims al seu blog.

L'ariticle original el podeu llegir en anglés clicant aquí.



Diversitat en abundància a la Conferència del Clima de la ciutat de Nova York.

12 de març, 2009

La Segona Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, 8-10 de Març a la ciutat de Nova York, va ser un gran èxit, amb molta més assistència que la primera conferència. Els oradors principals inclouen el President Václav Klaus de la República Txeca, el professor Richard Lindzen, el governador de New Hampshire John Sununu, Harrison Schmitt (l'últim home a caminar sobre la Lluna), Lord Monckton i molts altres. Un total d'aproximadament 80 oradors repartits en una sèrie de quatre sessions paral·leles al llarg dels 2 dies de converses.

Com va ser el cas l'any passat, diverses línies de proves es van presentar en suport de les dues objeccions científiques més importants respecte a l'opinió popular que actualment els éssers humans influeixen decisivament al sistema climàtic:

  1. La sensibilitat climàtica és molt més baixa que el que les Nacions Unides afirma que és.
  2. La natura, no els éssers humans, dominen el canvi climàtic.
Sobre aquest últim punt, hi va haver diverses ponències presentades sobre el paper de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic (DOP), inclòs el meu sobre els darrers resultats del satèl·lit Terra que mostra com la PDO provoca un forçament radiatiu de la Terra (a partir d'un canvi en la cobertura de núvols baixos) que pot explicar la majoria dels canvis decenals i centenals de la temperatura mundial en els darrers 100 anys. Bill Gray, va presentar la seva teoria de que la PDO, així com d'altres fluctuacions climàtiques a llarg termini, són en la seva majoria degudes a canvis a la salinitat en les corrents de la circulació dels oceans. En aquest punt, en la nostra escassa comprensió de canvi climàtic a llarg termini, estic d'acord que aquesta és l'explicació més probable.

El professor Akasofu de la Universitat d'Alaska, va informar que ha seguit el refredament de l'Àrtic, amb temperatures més fredes de l'oceà Àrtic i amb gel marí més gruixut on ensopeguen més els trencaglaç que en hiverns anteriors. Aquests canvis es creu que son el resultat de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic que recentment va entrar en la seva fase negativa (refredament).

En un dels discursos, Bob Carter, va advocar per una reorientació de les polítiques i els esforços polítics per fer front a causes naturals que provoquen canvis climàtics més que a les antropogèniques, ja que el paleoclima suggereix l'evidència de canvis sobtats, grans canvis en el clima regional que es poden produir en tan sols uns anys.

Hi va haver considerable enuig i frustració amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) pel segrest polític de la ciència del clima i l'acceptació de la majoria de les nostres organitzacions professionals (per exemple, l'American Meteorological Society) per activistes mediambientals amb fortes connexions polítiques. En el seu discurs, el professor Lindzen va parlar del lamentable estat de la ciència del clima, en aquest context. Lindzen també va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència, ja que alguns d'ells van ser clarament febles en fonaments científics.

Estic d'acord amb Lindzen sobre això. Però m'agradaria afegir que només que un de nosaltres tingui raó perque el castell de cartes de l'escalfament global antropogènic s'ensorri. Els escèptics tolerem les opinions científiques alternatives, cosa que l'IPCC no pot permetre perque aixó aniría en detriment dels seus objectius polítics. L'afirmació d'altres que han fet que els escèptics s'han de reunir al voltant d'una sola explicació per a l'escalfament de la Terra revela com hem arribat perillosament a convertir la recerca científica en un procés polític.

Encara que ha estat difícil obtenir el finançament de la recerca per investigar les fonts naturals d'escalfament global, alguns treballs revisats s'han de publicar. Lamentablement, aquests documents son la major amenaça a la línia política de l'IPCC, la majoría són ignorats pels mitjans de comunicació i pels científics de l'IPCC. Això ha perpetuat a l'opinió pública un punt de vista erròni de gran "consens científic" respecte a que és l'home la causa de l'escalfament global. En el seu discurs, el governador Sununu va esmentar la necessitat d'obtenir del Congrés el compromís de que el finançament de la ciència del clima estigui menys dominat per una ideologia específica.

Moltes de les converses van tractar de les implicacions de l'escalfament global, incloent la legislació mercantil i les normes de l'EPA. La inutilitat d'aquests esforços per lluitar contra un gran fenomen natural (escalfament global), juntament amb els efectes econòmics perjudicials sobre la humanitat per castigar l'ús de l'energia, van ser els principals temes de debat. Roy Innis i Paul Driessen van disertar sobre els efectes devastadors sobre els pobres d'avui en dia i van fer propostes de d'altres polítiques energètiques.

Hi va haver ampli acord que el temps está donant la raó a aquells que dubten que els éssers humans tenen el paper dominant en el canvi climàtic. Un nombre creixent de científics estan fent ús de la paraula sobre el tema i, a més, les recents enquestes de l'opinió pública al Gener han posat de manifest la disminució d'alarma pública sobre l'escalfament global, sentiment al que, sens dubte, contribueix el fet que l'escalfament global es va aturar el 2001.

Això està passant malgrat els principals mitjans de comunicació contínuen per tractar de marginar les opinions d'aquells de nosaltres que són escèptics sobre el paper dels éssers humans en l'escalfament. Curiosament, malgrat una nova enquesta de Gallup va trobar que un major nombre de nord-americans creu que l'escalfament global és una exageració, l'editorial de Gallup va dir sobre els resultats:


"Els nord-americans en general creuen que l'escalfament global és real. Així son els americans apart dels escèptics de l'escalfament global que es van reunir aquesta setmana a la ciutat de Nova York per tractar de desmuntar la ciència que hi ha al darrera del canvi climàtic."

Aquest mal estat de les coses contribueix a perpetuar el mite que els escèptics no creuen en el canvi climàtic, quan, per descomptat, hi creiem. El clima està canviant tot el temps. De fet, les investigacións sobre les fonts naturals del canvi climàtic s'està publicant a la revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics van arribar i van segrestar aquest tema, a fi d'aconseguir els seus objectius polítics. Equiparar "l'escalfament global" a "l'escalfament global provocat per l'home" mostra l'èxit que l'IPCC i activistes com Al Gore ha tingut en les seves campanyes de desinformació.

Per descomptat, amb centenars de milions de dòlars en publicitat, uns mitjans de comunicació benevolents, i un nombre creixent d'empreses cedint a la pressió, és increible que encara l'escepticisme es mantingui.

En conjunt, la conferència va ser un enorme èxit. Atès que hi han tants participants internacionals en aquestes conferències, sembla que el proper any la conferència se celebrarà probablement a l'estranger.

Etiquetes de comentaris:

07 de març 2009

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Entre el 8 i el 10 de Març es celebra a Nova York un congrés sobre l'escalfament global. Aparentment sería un més de la munió de congressos que de forma repetida tenen lloc arreu del mon però aquest te un punt de diferència: qüestiona el fet, assumit pels mitjans de comunicació, de que l'escalfament provocarà poc menys que l'apocalipsi i el seu titol és prou explicit.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Hi participen científics de molt alt nivell, alguns més coneguts al mon de la meteorología que la majoría que están vinculats a l'IPCC, com poden ser Dr. Richard S. Lindzen, Dr. William Gray, Dr. Stephen McIntyre o Dr. Roy Spencer, liders indiscutibles dins la seva parcela d'investigació.

No és el primer cop que es fan aquestes conferències, el 2.008 ja va tenir lloc a Nova York, aquí podeu veure i escoltar (si enteneu l'anglés) les disertacions. N'obstant, els mitjans de comunicació espanyols no se'n van fer ressó, evidentment perque les conclusions i els missatges que deixaríen no son del gust d'un sector, polític i mediàtic, dominant al nostre pais, Catalunya i/o Espanya.

Però aquest any sí, el diari El Pais ha dedicat un article menyspreant a uns científics de primera linia, inclús insultant-los subliminalment, i fent només esment de que Aznar, l'expresident espanyol, tenía que participar i finalment no ho farà, com si fos l'actor principal a qui els científics venen a escoltar. Quina fixació amb aquest personatge tenen els d'aquest diari.

Senyors de El Pais, sincerament tant se me'n fot si participa o no José María Aznar, en gran part perque no és sant de la meva devoció, però potser que escoltessin i reflexessin algunes de les opinions acurades dels científics que hi participen. Aquest menyspreu que utilizen sovint cap al que no pensa com vostés voreja una concepció de entendre les coses similar a la que molts dels que ja pintem canes ens hi varem enfrontar. Darrerament hi una corrent ideològica que vol que tothom pensi el mateix i el que no ho faci sigui menystingut i ridiculitzat.

Per desgracia em recorda a actituts passades, aixó sí, amb un somriure a la boca.

Etiquetes de comentaris: