15 de maig 2009

La influència del sol i els volcans en el clima

Tinc la sort de tenir les dades mitjanes de Barcelona des de 1780, cosa que em permet comparar uns periodes de la nostra història amb altres, parlant de clima, és clar. Son gairebé 230 anys que, malgrat semblin molts, climàticament només permeten treure algunes conclusions i, fins i tot, no sabem si aquestes conclusions seríen merament parcials o no.

Darrerament, els veritables estudiosos del clima, els que no surten titllats de "experts" a la premsa, están posant molt d'enfasi en l'estudi del Sol i la seva influència en el clima de la Terra. A ningú se li escapa que el Sol és la principal font d'energía que rebem, per tant, alguna cosa tindrà que veure amb les temperatures del nostre planeta i, encara que sigui obvi, ho podem constatar en que de nit fa menys calor que de dia i que quan és núvol la temperatura és inferior a quan fa sol.

Malgrat aquestes obvietats, el Sol és el gran desconegut i el més ignorat en els models climàtics que tant agrada fer al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Realment lamentable. Per aixó l'estudi del Sol, les seves taques, irradiació, cicles, etc han agafat un protagonisme important entre els climatòlegs. Perqué?

Segons ens deien els models climàtics basats en els gasos d'efecte hivernacle, la temperatura pujaría de forma imparable mentre el diòxid de carboni seguís pujant. Doncs be, el CO2 segueix pujant però la temperatura del planeta està baixant durant aquesta dècada.... curiosament coincidint amb un periode anòmalament llarg de mínima activitat solar. S'ha menyspreat, fins i tot, ignorat el paper del Sol respecte al Clima??

Si una cosa em permeten les dades de Barcelona des de 1780 és comparar que passava en altres periodes de mínima activitat solar. Cal pensar que portem unes dècades de forta activitat solar i només fa tres o quatre anys que el Sol ha entrat en un mínim sorprenentment llarg, situació que només uns pocs com Abdusamatov o Landscheit, de qui ja he parlat aquí, van preveure enmig de somriures de suficiència d'alguns que creien estar en possessió d'un dogma com sembla ser la teoría de l'escalfament global d'origen antropogènic. També van indicar la posibilitat que tot just aixó sigui l'inici d'un periode prolongat durant dècades de baixa activitat solar.

El periode de mínim amb certa durada que tenim més a prop és l'anomenat mínim de Dalton que va ocorrer a les primeres dècades del segle XIX i, tot i que no te nom, a finals del segle XIX també va disminuir l'activitat solar. Però no només el Sol va tenir influència a les temperatures...

Mirant les temperatures mitjanes del mínim de Dalton (1796-1822) no veig uns anys excessivament freds, potser una mica més freds que ara però tampoc de forma cridanera. Cert també que és molt dificil establir comparances directes doncs en aquella època els mètodes per a registrar la temperatura patien d'algunes deficiències respecte als actuals, especialment a l'estiu, de fet, estic d'acord amb l'apreciació de Font Tullot en el seu llibre Història del clima d'Espanya que els registres termométrics, sobretot els extrems, que han arribat fins a nosaltres haurien de ser en realitat una mica més baixos, en funció dels efectes provocats pel fred que es trobar en diferents documents.

Malgrat això, d'hiverns realment freds hi ha pocs en el període 1780-1840. A Barcelona, únicament tenim el mes de Gener de 1802 i, sobretot, el glaçador hivern de 1829-30 com extraordinàriament freds encara que per les dades són comparables a Febrer de 1956 o una mica més freds, segons la meva apreciació anterior. N'obstant, el periode més conegut climàticament d'aquesta època és l'anomenat Any sense estiu, i és que l'estiu de 1816 les temperatures no van ser gairebé mai dignes de l'estació que tocava. Però la causa no cal anar a buscar-la al Sol, el 1815 la gran erupció del volcà Tambora va ennegrir l'atmosfera de forma tant important que els raigs de sol no podíen tenir l'efectivitat necessaria.

Si volem trobar el període d'hiverns més freds a Barcelona (podríem incloure per proximitat a tota Catalunya) hauríem d'anar-nos a la dècada posterior a 1883, any que va tenir lloc l'erupció-explosió del Krakatoa. En el període 1884-94 tots els hiverns gela a Barcelona ciutat i alguns són realment freds com el de 1890-91 que es va registrar la mínima més baixa mai mesurada a la ciutat de Barcelona amb -9,6º i es va gelar per última vegada l'Ebre a Tortosa o al Gener de 1885 amb una mínima de -6,8º. Tot i que els mètodes encara no són idèntics als actuals podem comparar-los amb els -6,7º de Febrer de 1956 o els -5,6º registrats a la part alta de la ciutat al Gener de 1985, que són els records del segle XX.

Vistes de forma breu aquestes dades, jo compararia un mínim solar amb el fet de baixar la temperatura del termòstat de la calefacció de la nostra casa; la temperatura va baixant de forma paulatina. En canvi, una erupció volcànica la compararia amb obrir una finestra de l'exterior; el fred el notaríem més ràpidament. Si ajuntem els dos fets, el refredament seria molt major.

Durant l'última part del segle XIX va haver una menor activitat solar, encara que el mínim no està "batejat" com ocorre amb el Mínim de Dalton, Maunder o Sporer, p. ex. Malgrat això, es va ajuntar la menor activitat solar amb la major erupció volcànica en època històrica ocorreguda en el mateix Equador. Penso que per això, algunes dades de final de segle XIX empetiteixen a les del mínim de Dalton a l'inici d'aquest segle XIX.

Etiquetes de comentaris: ,