03 d’abril 2009

Qué controla les temperatures??

Podríem anomenar-ho inflexió, petita paràbola, soroll estadístic o com vulguem però la veritat és que la gràfica de l'evolució de la temperatura global que ens mostra el Met Office, organisme lliure de sospita respecte a les postures sobre el canvi climàtic antropogènic, ens indica un descens en les dades de temperatura dels últims anys que no ocorria des dels anys 60 del segle passat, fet que contradiu fefaentment els models climatològics, fins i tot els més conservadors, en els quals s'ha basat tota aquesta torre de Babel política-ecologística-mediàtica en que ens trobem immersos.

Combinació de la temperatura de l'aire en terra i en el mar (1.850-2.008)


Quina o quines son les causes d'aquest descens??

El CO2, el dolent de la película pels ecologistes, manté la seva pujada gairebé linial, com podem veure a la gràfica de l'evolució del CO2 des de 1.958 mesurada a Mauna Loa (Hawaii), sense alteracions, en canvi, durant aquests darrers 50 anys la temperatura de la Terra ha baixat i ha pujat.

Com diu l'Anton Uriarte al seu bloc: "Lo que causa perplejidad a los teóricos que atribuyen el calentamiento al CO2 es que las temperaturas llevan sin aumentar una decena de años, desde 1998. No se sabe por qué. Y si no sabemos esto, menos sabemos aún cómo evolucionará la temperatura media global en la próxima década. Ni idea."

I utilitza aquesta gràfica, molt similar a la d'abans on trobem indicats els dos periodes del segle XX en que les temperatures van pujar, mantenint-se o baixant la resta del temps.


Ningú nega que el diòxid de carboni (CO2) és un gas que provoca efecte hivernacle, el que es posa molt en dubte és la seva importància dins la dinàmica atmosfèrica i la relació que te amb la temperatura de la Terra.

Tot seguit una gràfica del darrer segle que representa les oscilacions de les corrents marines principals, Oscilació Decadal del Pacífic (PDO) i Oscilació Multidecadal de l'Atlàntic (AMO), junt a la Irradiància Total del Sol (TSI) i veiem que les variacions son molt semblants a les que ha tingut la temperatura, aquí representada per les dades dels Estats Units bastant similars a les dades globals.


Què passarà els propers anys??

Fallen els models (cap dels models exposats pels defensors de la teoría oficial s'han complert), també fallen les previsions solars (la NASA porta 2 anys errant les previsions del proper cicle solar), fallen les previsions marines (tant la PDO, la AMO o ENSO (El Niño-La Niña) son impredictibles, com s'ha demostrat últimament).

Massa fórmula i ben poca eficàcia.

Perquè no som una mica més humils i diem que la realitat ens supera i que el veritablement cert és que no sabem amb certesa que succeirà amb el clima en un futur pròxim. Suposicions moltes, en tots els sentits, certeses molt poques, també en tots els sentits.

Potser els governs tindríen que revisar la seva política i les seves despeses al voltant del mediàtic Canvi Climàtic Antropogènic, perque és molt posible que la nostra influència sigui mínima, tant com a causa o com a remei. Fins i tot algú (el Dr. Hansen de GISS-NASA, per exemple) hauria de reconèixer públicament que es va equivocar, de la mateixa forma que va utilitzar per a convèncer als governs amb unes previsions totalment errades (parlant al Congrés dels Estats Units). Però, ai, l'eròtica del poder!!!

Etiquetes de comentaris: