Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (ICCC)

Com ja informava al meu anterior tema, aquesta setmana ha tingut lloc una conferència sobre el canvi climàtic des del punt de vista critic, tot i que de ben segur no en tenieu ni idea perque els nostres mitjans de comunicació no han informat. Roy Spencer és un dels científics destacats que hi ha participat i ens fa cinc centims al seu blog.

L'ariticle original el podeu llegir en anglés clicant aquí.



Diversitat en abundància a la Conferència del Clima de la ciutat de Nova York.

12 de març, 2009

La Segona Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, 8-10 de Març a la ciutat de Nova York, va ser un gran èxit, amb molta més assistència que la primera conferència. Els oradors principals inclouen el President Václav Klaus de la República Txeca, el professor Richard Lindzen, el governador de New Hampshire John Sununu, Harrison Schmitt (l'últim home a caminar sobre la Lluna), Lord Monckton i molts altres. Un total d'aproximadament 80 oradors repartits en una sèrie de quatre sessions paral·leles al llarg dels 2 dies de converses.

Com va ser el cas l'any passat, diverses línies de proves es van presentar en suport de les dues objeccions científiques més importants respecte a l'opinió popular que actualment els éssers humans influeixen decisivament al sistema climàtic:

1. La sensibilitat climàtica és molt més baixa que el que les Nacions Unides afirma que és.
2. La natura, no els éssers humans, dominen el canvi climàtic.

Sobre aquest últim punt, hi va haver diverses ponències presentades sobre el paper de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic (DOP), inclòs el meu sobre els darrers resultats del satèl·lit Terra que mostra com la PDO provoca un forçament radiatiu de la Terra (a partir d'un canvi en la cobertura de núvols baixos) que pot explicar la majoria dels canvis decenals i centenals de la temperatura mundial en els darrers 100 anys. Bill Gray, va presentar la seva teoria de que la PDO, així com d'altres fluctuacions climàtiques a llarg termini, són en la seva majoria degudes a canvis a la salinitat en les corrents de la circulació dels oceans. En aquest punt, en la nostra escassa comprensió de canvi climàtic a llarg termini, estic d'acord que aquesta és l'explicació més probable.

El professor Akasofu de la Universitat d'Alaska, va informar que ha seguit el refredament de l'Àrtic, amb temperatures més fredes de l'oceà Àrtic i amb gel marí més gruixut on ensopeguen més els trencaglaç que en hiverns anteriors. Aquests canvis es creu que son el resultat de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic que recentment va entrar en la seva fase negativa (refredament).

En un dels discursos, Bob Carter, va advocar per una reorientació de les polítiques i els esforços polítics per fer front a causes naturals que provoquen canvis climàtics més que a les antropogèniques, ja que el paleoclima suggereix l'evidència de canvis sobtats, grans canvis en el clima regional que es poden produir en tan sols uns anys.

Hi va haver considerable enuig i frustració amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) pel segrest polític de la ciència del clima i l'acceptació de la majoria de les nostres organitzacions professionals (per exemple, l'American Meteorological Society) per activistes mediambientals amb fortes connexions polítiques. En el seu discurs, el professor Lindzen va parlar del lamentable estat de la ciència del clima, en aquest context. Lindzen també va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència, ja que alguns d'ells van ser clarament febles en fonaments científics.

Estic d'acord amb Lindzen sobre això. Però m'agradaria afegir que només que un de nosaltres tingui raó perque el castell de cartes de l'escalfament global antropogènic s'ensorri. Els escèptics tolerem les opinions científiques alternatives, cosa que l'IPCC no pot permetre perque aixó aniría en detriment dels seus objectius polítics. L'afirmació d'altres que han fet que els escèptics s'han de reunir al voltant d'una sola explicació per a l'escalfament de la Terra revela com hem arribat perillosament a convertir la recerca científica en un procés polític.

Encara que ha estat difícil obtenir el finançament de la recerca per investigar les fonts naturals d'escalfament global, alguns treballs revisats s'han de publicar. Lamentablement, aquests documents son la major amenaça a la línia política de l'IPCC, la majoría són ignorats pels mitjans de comunicació i pels científics de l'IPCC. Això ha perpetuat a l'opinió pública un punt de vista erròni de gran "consens científic" respecte a que és l'home la causa de l'escalfament global. En el seu discurs, el governador Sununu va esmentar la necessitat d'obtenir del Congrés el compromís de que el finançament de la ciència del clima estigui menys dominat per una ideologia específica.

Moltes de les converses van tractar de les implicacions de l'escalfament global, incloent la legislació mercantil i les normes de l'EPA. La inutilitat d'aquests esforços per lluitar contra un gran fenomen natural (escalfament global), juntament amb els efectes econòmics perjudicials sobre la humanitat per castigar l'ús de l'energia, van ser els principals temes de debat. Roy Innis i Paul Driessen van disertar sobre els efectes devastadors sobre els pobres d'avui en dia i van fer propostes de d'altres polítiques energètiques.

Hi va haver ampli acord que el temps está donant la raó a aquells que dubten que els éssers humans tenen el paper dominant en el canvi climàtic. Un nombre creixent de científics estan fent ús de la paraula sobre el tema i, a més, les recents enquestes de l'opinió pública al Gener han posat de manifest la disminució d'alarma pública sobre l'escalfament global, sentiment al que, sens dubte, contribueix el fet que l'escalfament global es va aturar el 2001.

Això està passant malgrat els principals mitjans de comunicació contínuen per tractar de marginar les opinions d'aquells de nosaltres que són escèptics sobre el paper dels éssers humans en l'escalfament. Curiosament, malgrat una nova enquesta de Gallup va trobar que un major nombre de nord-americans creu que l'escalfament global és una exageració, l'editorial de Gallup va dir sobre els resultats:

"Els nord-americans en general creuen que l'escalfament global és real. Així son els americans apart dels escèptics de l'escalfament global que es van reunir aquesta setmana a la ciutat de Nova York per tractar de desmuntar la ciència que hi ha al darrera del canvi climàtic."

Aquest mal estat de les coses contribueix a perpetuar el mite que els escèptics no creuen en el canvi climàtic, quan, per descomptat, hi creiem. El clima està canviant tot el temps. De fet, les investigacións sobre les fonts naturals del canvi climàtic s'està publicant a la revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics van arribar i van segrestar aquest tema, a fi d'aconseguir els seus objectius polítics. Equiparar "l'escalfament global" a "l'escalfament global provocat per l'home" mostra l'èxit que l'IPCC i activistes com Al Gore ha tingut en les seves campanyes de desinformació.

Per descomptat, amb centenars de milions de dòlars en publicitat, uns mitjans de comunicació benevolents, i un nombre creixent d'empreses cedint a la pressió, és increible que encara l'escepticisme es mantingui.

En conjunt, la conferència va ser un enorme èxit. Atès que hi han tants participants internacionals en aquestes conferències, sembla que el proper any la conferència se celebrarà probablement a l'estranger.