Un Gener mogut

Quan em disposava a fer el resum del mes de Gener d'aquest 2.009 he vist que sería molt dificil evitar caure amb una bipolarització, ignorant gran part del que ha succeït durant tot el mes i centrar-me només en els dos fets meteorològics que han marcat aquest primer mes de l'any al Vallès i comarques veines, la nevada del dia de Reis i la ciclogènesi explosiva del dissabte 24.

Començaré per ordre cronològic amb la nevada del dia 6 de Gener que s'anava dibuixant els primers dies de l'any amb una massa d'aire fred important a nivells mitjos i baixos de la troposfera sobre el nord i l'est d'Europa. Al mateix temps, l'anticicló que durant les festes nadalenques va dominar el panorama centreeuropeu es desplaçava cap a l'Atlàntic juntant-se de forma circumstancial amb el de les Açores permetent que la massa freda arribés relativament intacta a sobre nostre.

Al següent mapa, que correspon a 850 hPa (uns 1.500 metres d'alçada), veiem com la massa freda, amb colors verds i blaus, ens envaeix clarament i la formació d'una depressió a la Mediterrània Occidental indicava inestabilitat. Teníem el coctel perfecte per nevar fins molt avall a casa nostra, tot i que va faltar un petit detall que va evitar que la nevada cuallés a cotes més baixes del que ho va fer (100-150 m.); en alçades mitges (uns 5.000 metres) no hi havía tant de fred en proporció al que hi havía a 1.500. Aixó va impedir que tinguessim forts desplomaments i creixement de núvols potents.


Malgrat aquest detall, que no va empanyar l'esdeveniment, varem poder viure una tarda de Reis amb una nevada de les que feia molt temps no veiem al Tibidabo. Flocs ben grossos que cuallaven a l'instant i nevada densa que feia gruix ràpidament. A la masia de can Coll, a 140 metres d'alçada, va començar a ploure a l'hora de dinar amb una temperatura d'uns 3º que durant la tarda va anar baixant i els flocs van apareixer, primer barrejats amb aigua i al vespre-nit, coincidint amb la major intensitat de precipitació, la neu va enfarinar el terra. Entre 1 i 2 centímetres que van aguantar tota la nit, sense precipitació, fins que al matí del dia 7 va desapareixer aquesta capa tant fina.

Com ja he dit, tal com pujavem en alçada a Collserola el gruix de neu era més gran fins els 8 cm que es van mesurar a dalt del Tibidabo, on gairebé tota la precipitació va ser neu.

La situació posterior no va evolucionar cap a una onada de fred, com més d'un cop ha passat després d'un episodi de nevades a la costa, sino que l'anticicló europeu va marxar cap a la Mediterrània Oriental i Europa Occidental va quedar dominada per un centre depressionari molt profund a l'Atlàntic Nord, tal com veiem al següent mapa (isòbares en blanc i fred en alçada en colors).


I així arribem al segon episodi destacat d'aquest Gener, la ciclogènesi explosiva que va donar lloc a ventades no mesurades mai per alguns observatoris i va provocar molts desperfectes i, malhauradament, desgracies personals.

Arbres caiguts per la força del vent sobre cases i pals elèctrics van ser la causa dels nombrosos danys materials que van haver a la nostra comarca i a les comarques veines. A Cerdanyola els barris que van patir més problemes van ser Bellaterra i Montflorit (a tocar de Can Coll), degut a la presència important de arbres, pins majoritariament, que no van aguantar uns vents molt forts durant unes quantes hores.

La causa del vent va tenir origen en el que anomenem ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica que no és res més que una depressió que neix al voltant d'una gran depressió en aigues fredes i que evoluciona de forma sobtada i intensa, de forma que en poques hores tenim pressions molt baixes, la que ens va afectar tenía 965 hPa al seu centre, i un gradient (diferència de pressió entre llocs propers) molt gran.

Tot seguit podeu veure a l'imatge de la matinada del dia 24 com la profundissima depressió avançava pel Cantàbric per entrar pel sud França al matí, que va ser quan ens va afectar més directament.


Vents màxims de 90 a 110 km/h van ser força habituals al Vallès i als voltants. 100 km/h a Cerdanyola, 96 km/h a Sabadell o 102 km/h a Castellbisbal son algunes de les dades oficials de les ràfegues màximes però el que va ser més important van ser les mitjanes de vent d'aquell matí, doncs a més d'un observatori van tenir mitjanes d'uns 50 km/h entre les 6 del matí i migdia. Hom pot imaginar que aquesta força constant sobre uns arbres amb grans copes (que provocaven l'"efecte vela"), troncs molt llargs i soques petites, com els pins blancs, va ser definitiva per debilitar-los prou com per que una ràfega més forta el pogués tombar.

Així com les nevades son un fenomen més recurrent a les nostres contrades i quasi cada any veiem, si més no a prop, la caiguda de flocs, una situació meteorològica com la viscuda el dia 24 de Gener no és gens habitual malgrat que hi estem exposats. És més normal a les Illes Britàniques, nord de França o, fins i tot a Galicia, però aquí no acostuma a arribar amb la virulència de l'altre dia.

He sentit aquests dies que fenomens de característiques similars podríen ser més freqüents degut al Canvi Climàtic i no és cert. Ciclogènesi explosiva hem tingut i tornarem a tenir, és un fenomen meteorològic conegut que com he dit afecta més sovint a latituts més altes però no és insólit al nostre pais, i pot tornar a passar. Amb més freqüència? Segons l'informe sobre el Canvi Climàtic tindría que haver-hi un menor gradient entre latituts mitges i altes, per tant un fenomen així tindría que ser menys habitual. Sigui com sigui, i pel be general, que trigui molts anys en repetir-se.