2.008: L'any de la sequera??

Sí, el titol és una pregunta perque ningú negará que aquest any que ens deixa hem escoltat la paraula sequera fins a l'avorriment. Però realment n'hi havía per tant d'enrenou?

La sequera és un fenòmen habitual al clima mediterrani on les pluges cauen gairebé sempre de forma irregular, tant en distribució geogràfica com cronològica i aquest any ha estat un clar exemple.

És clar que el dèficit de pluges s'anava arrossegant des de fa uns anys ja que no podem parlar de sequera per tenir una tardor o un estiu molt secs sino que calen diverses estacions amb poca pluja perque la vegetació i els embassaments mostrin nivells hídrics preocupants.

Aquest any 2.008 va començar amb un hivern força sec i molt suau degut al domini de situacions d'origen atlàntic temperat. L'anticicló movent-se entre les Açores i la Península Ibèrica sumat a les baixes pressions que circulaven per l'Atlàntic nord, causa directa d'un dels hiverns més plujosos a les Illes Britàniques, van evitar que les masses d'aire fred s'acostessin a les nostres contrades i els fronts arrivessin molt desgastats. Les temperatures de Gener i Febrer van estar molt per sobre de les normals i les pluges van ser escasses, com mostren clarament els butlletins climàtics del Meteocat.

Com a dada curiosa, a Cerdanyola la mínima del periode fred (Octubre fins Abril) es va mesurar el 17 de Novembre del 2.007, encara a la tardor, concretament els -4,6º que van representar un rècord de fred al Novembre però que no van ser auguri d'un hivern per sota de la mitjana.

Al Març la situació atmosfèrica era molt similar, absència quasi general de precipitacions i temperatures molt semblants al Febrer però normals respecte a la mitjana.

Després d'una munió de mesos amb dèficit de pluges, amb els embassaments de les Conques internes de Catalunya (Ter, Llobregat...) amb xifres baixíssimes (inferiors al 25% en conjunt) i amb la perspectiva del periode de l'any més sec i càlid ben a prop, les noticies al voltant de la sequera omplien dia sí, dia també els informatius dels nostres pais. Tothom recordará l'imatge lamentable que van donar els nostres polítics.

Però quan tothom ja començava a patir per l'estat del seu jardí i amb l'ombra de les restriccions d'aigua, inclús per beure, a l'horitzó.... va començar a ploure.

L'Abril, tot i que encara va ser un mes sec al voltant de Barcelona, ja va ser plujós a gran part del Pirineu i de l'interior de Catalunya. El problema era que les comarques on es troben els embassaments més necessitats no van rebre molta pluja, va a ser les capçaleres dels rius que van a parar a l'Ebre, riu on els index dels embassaments no parlaven de sequera, el lloc amb la precipitació va ser més generosa.

Però la situació atmosfèrica i la disposició de les isòbares semblava canviar per millor, més precipitació s'entén.

A primers de Maig es va anar configurant la formació d'una depressió aïllada en nivells alts de la troposfera, el que popularment es coneix com "gota freda", i que va ser l'inici per que les pluges comencessin a dominar el panorama a la meitat est de Catalunya. En pocs dies els nivells dels pantans van començar a pujar i si al litoral i prelitoral va ser normal mesurar el mes de Maig entre 100 i 200 mm, en punts de les capçaleres del Ter i del Llobregat van recollir fins 400 mm en un mes que va marcar rècords de precipitació.

Juny va continuar la tònica i la primera meitat va ser molt humida i fresca, de manera anormal respecte als darrers inicis de l'estiu meteorològic. Arribàvem a Sant Joan amb una situació diametralment oposada, amb uns embassaments molt més plens i uns boscos remullats i verds que feien ser optimistes davant el perill d'incendi de cada estiu.

Però aquest final abrupte de la sequera com a noticia estel·lar, no va ser l'inici d'un estiu plujós i malgrat el Juliol va continuar essent dominat per les tempestes al Pirineu i Prepirineu, a la costa i prelitoral el temps va ser més aviat sec, interromput per alguna tempesta més o menys forta. De fet el que acostumem a tenir al nostre estiu.

I així va seguir a l'Agost i al Setembre, inclús gran part d'Octubre, en aquest cas tornava a ser preocupant perque ens trobavem al periode més plujós de l'any, estadísticament. El domini persistent de l'anticicló de les Açores provocava que els fronts de les depressions que regaven Europa passessin molt desgastats per Catalunya i ni tant sols el poc aire fred que deixaven al seu pas permetía el creixement de nuclis tempestuosos. Va ser a finals d'Octubre quan una onada de fred d'origen polar va tornar a portar un episodi de pluges i nevades importants que va deixar neu, de forma insòlita per ser l'Octubre a llocs tant inusuals com Cervera, Prades, Moià, Montserrat i fins i tot es van veure flocs al cim del Tibidabo.

Novembre, mes en que observem de forma clara la transició de la tardor a l'hivern, va començar amb el final de les pluges d'Octubre, va seguir tranquil i fresc per acabar amb una bona onada de fred que va deixar les primeres glaçades al Prelitoral (a la masia de Can Coll la mínima va arribar a -2,8º) i la neu va caure de forma més perceptible als cims de Collserola tot i que gairebé no va cuallar.

I per acabar l'any, Desembre va portar la seva particular situació extarordinaria amb la llevantada que al voltant de Sant Esteve va afectar de forma molt important la costa catalana, sobre tot del Llobregat cap el nord, amb importants destrosses a platges del Barcelonés, el Maresme, la Selva i l'Empordà i quantioses pluges especialment important a la ùnica conca que encara estava en fase d'excepcionalitat per la sequera, la conca de la Muga a l'Empordà, on el pantá de Boadella ha doblat el seu volum en pocs dies. D'aquesta forma, cap embassament catalá es troba en situació tècnica de sequera al final d'un any en el que més s'ha parlat i discutit per la sequera, que com tots sabem tard o d'hora tornará perque és endèmica del nostre clima.

Alguna vegada aprendrem a gestionar-la de forma correcta? Recordeu, ara que tenim aigua de sobres cal seguir estalviant. Segur que n'heu sentit algun cop el conte de la cigala i la formiga, potser que pensem qui volem ser.

Pel que fa a les temperatures, 2.008 no passará a la història per ser un any càlid, com alguns suposats experts auguraven al principi. A un hivern més càlid de l'habitual va seguir la resta de l'any amb valors normals o més frescos del normal. La mitjana anual ha quedat lleugerament per sota de la dels darrers 20 anys i sembla voler confirmar la tendència a un lleuger refredament des de l'inici del segle XXI.

Com será l'any 2.009? Seguirá aquesta tendència al refredament? Be, tot sembla indicar que ho sabrem després de viure-ho, a priori fer qualsevol pronòstic és qualsevol cosa menys fiable.