L'alè de l'hivern

Ja ens trobem a la segona quinzena de Novembre, la darrera de la tardor meteorològica. Els dies ja son molt curts, les nits tenen gairebé 14 hores i la sensació de que l'hivern ja és a tocar és cada cop més evident.

Les neus de finals del mes d'Octubre van deixar ben blanques les muntanyes més altes (i no tant altes) del nostre pais, donant valor a la dita popular castellana: "Para Todos los Santos, nieve en los altos", potser massa i tot. Nevades inèdites queien en alçades de 600 a 800 metres, inclús al cim del Tibidabo es van veure voleiar flocs barrejats amb aigua.

La segona part d'aquest episodi de pluja i neu no es va demorar gaire. El primer cap de setmana de Novembre la massa d'aire fred dels últims dies Octubre va tornar-se més atemperada i força humida. Degut a aixó els dos primers dies de Novembre a Can Coll van caure 33,9 mm, sense comptar els litres que van caure la matinada del 31 a l'1 (fins les 8 hores solars) que tot i caure en Novembre corresponen meteorològicament a Octubre. Al barri de Serraparera, des de la mitjanit varem mesurar 52,3 mm, ja per sobre de la mitjana mensual.

A la imatge de la dreta podeu observar la situació meteorològica que dona precipitacions més generoses al litoral i prelitoral català. Una depressió centrada al Golf de València ens envía vents de garbí, amb molt recorregut marítim, que xoquen directement amb Catalunya degut a la configuració SW-NE de la linia de costa. Malgrat tot, la massa d'aire més fred (de color verd) no va centrar-se sobre Catalunya, situació que hauría donat forts ruixats.

El balanç de pluges recollides a Can Coll la setmana a cavall d'Octubre i Novembre va ser de 115,6 mm. Deu n'hi do!!

Lluny de començar un periode de pluges com va passar al Maig i al Juny, la depressió es va desfer a sobre nostre deixant pas a un anticicló que estabilitzaría l'atmosfera. Les boires a l'interior de Catalunya i les boirines al Vallès començaven a guanyar el protagonisme que tenen durant l'estació més freda de l'any.

Perqué passa aixó?? Cal tenir en compte que la terra s'escalfa i es refreda més ràpidament que el mar. A l'hivern, les nits llargues permeten que les comarques que queden enclotades tinguin més temps per refredar-se. Quan aquesta situació d'estancament persisteix provoca una saturació de l'aire donant lloc a boires que, en determinades comarques amb l'ajuda de grans rius (p. ex. l'Ebre), poden durar dies i dies.

Al Vallès, per contra, poques vegades s'arriva a saturar l'aire, per tant son molt habituals les boirines amb visibilitats entre 1.500 i 2.000 metres però no inferiors a 1 kilòmetre, que és quan parlaríem tècnicament de boira. A l'esquerra podeu veure el mapa del dia 8 de Novembre amb una anticicló centrat a la Península que no va durar gaire, el pas d'un front fred impulsat per la depressió del sud de Groenlandia l'escombraría en el seu camí cap a l'Europa occidental. A la nostra comarca va arrivar sense gaire energía recollint entre 1 i 5 mm només.

L'evolució posterior va definir la formació d'un gran anticicló atlàntic (a baix teniu el mapa del dimecres 19 de Novembre), amb pressions superiors a 1.040 hPa (la pressió mitja sería d'uns 1.013 hPa), evidenciant el que anomenem tècnicament situació de bloqueig que impideix el pas de depressions per la ruta habitual de l'Atlàntic Nord i les fa circular molt més al nord, fins i tot a l'Àrtic, i que rellisquin cap al sud per la part dreta de l'anticicló. És la tìpica formació d'onades de fred a Europa occidental doncs les depressions han adquirit caracterísques polars o àrtiques en el seu recorregut i es desplomen cap a nosaltres arrossegant molt d'aquest aire fred. Podría ser la situació que visquéssim a partir del proper cap de setmana, almenys aixó indiquen avui els models meteorològics.