Última hora sobre l'escalfament

Tres son els temes importants en el seguiment del mediàtic "canvi climàtic":

1. L'estat de la criosfera, és a dir, la quantitat de gel que hi ha a la Terra.
2. Les anomalíes de temperatura global, per saber si la Terra s'escalfa o es refreda.... o res de l'anterior.
3. L'activitat solar, controlant les taques i les tempestes solars.

En primer lloc, quan valorem l'estat de la criosfera mirarem de forma individual la banquisa àrtica, la banquisa antàrtica i coberta de neu.

La banquisa àrtica ha estat sovint protagonista de les noticies aquest passat estiu perque algun "expert" massa agossarat havía anunciat que el gel marí a l'Àrtic quedaría reduït a la mínima expressió, sens dubte reflectint una senzilla extrapolació respecte al que va passar el 2.007.

Tot seguit teniu el gràfic que compara les extensions de la banquisa àrtica els darrers 7 anys que son els que el sensor AMSR-E porta en actiu. Aquest estiu va quedar força lluny dels auguris dels "experts" malgrat la quantitat tant gran de gel més prim que hi havía i aquesta tardor crida molt l'atenció la ràpida congelació que en poques setmanes ha posat l'extensió a nivells normals abans de 2.007. Avui hi ha 1.500.000 km2 més que just fa un any.


La banquisa antàrtica, per contra, no ha tingut gaire espai als informatius.... precisament perque no ha estat noticia, no hi han hagut variacions significatives respecte als darrers 30 anys. M'agradaría que algú m'expliqués on veu que l'Antàrtida s'está descongelant, tal com afirmen alguns alarmistes poc informats.

El següent gràfic indica l'anomalía de gel marí antàrtic. Per sobre de zero més gel, per sota, menys gel.


La cobertura de neu és un aspecte que no és tant seguit, en part per la variabilitat que hi ha inclús en un mateix any.



La temperatura global la seguim en funció de l'anomalía respecte a un periode concret, així podem coneixer si el planeta está més calent o més fred del normal.

Tot seguit podeu veure les anomalíes mesurades pels sensors MSU de satèl·lit de les dues fonts de dades, RSS i UAH. Les dades que aporten els satêl·lits son més fiables gracies a que cobreixen tota la superficie terrestre, els observatoris meteorològics no poden arrivar a tot arreu, en especial als oceans que ocupen gairebé el 70% de la Terra.

Aquí veiem les pujades i baixades de la temperatura, lluny de seguir una clara linia ascendent, on identifiquem fenòmens que no tenen que veure amb l'increment del diòxid de carboni com poden ser un refredament després que al 1.991 el volcá Pinatubo enviés mil·lers de tones de cendres a l'atmosfera o el gran increment de temperatura del 1.998 causat pel conegut fenòmen de El Niño. Darrerament, el fenòmen contrari, La Niña va provocar un descens al 2.007 però ja va acabar tot i que un refredament de la temperatura del Pacific Nord (PDO) está evitant que les temperatures tornin a pujar.

Algú s'atreveix a vaticinar que passará els propers mesos o els propers anys??



Per últim, l'activitat solar i els seus cicles están cada cop més de moda, el motiu no és altre que ens trobem dins de la fase mínima del cicle solar 23 i no comença el cicle 24, malgrat els experts de la NASA ja fa un parell d'anys que anuncien que és inminent.

Fa uns anys, Theodor Landscheit va anunciar un descens de l'activitat solar aquest inici de segle. Caldrá veure si s'acompleix.

Demoment, el Sol segueix sense taques tal com ens mostra la darrera imatge dels satèl·lits bessons Stereo.