Si tinguessim que posar un adjectiu a l'any que acaba de passar, i sempre des del punt de vista meteorològic, penso que el més adient sería el de
IMPREVISIBLE. Perqué?? Aquest any 2.007 potser ha estat l'any en que he vist més previsions equivocades i no dono la culpa als professionals en l'interpretació sino que fenòmens que semblaven evidents amb el models a la ma, senzillament no s'han complert.
Analitzaré, en primer lloc, les temperatures i després les pluges en relació a les dades de la meva estació al barri de Serraparera de Cerdanyola.
Com a nota addicional, fer notar que degut a les característiques de l'estació i l'ubicació de la mateixa les temperatures en nits fredes i encalmades poden indicar dades més altes que als observatoris oficials propers. Les pluges están corregides amb les dades d'un pluviòmetre Hellmann de 120 mm.
Les
temperatures no han sigut massa baixes, més que res perque l'hivern 2.006-07 va ser dels més suaus dels darrers anys i només una onada de fred a finals de mes de Gener
(com podeu veure a aquest mapa) va fer recordar que ens trobavem a l'estació freda de l'any. N'obstant uns dies abans,
el dia 19 es van batre rècords de calor per un mes de Gener. El mes de Febrer va seguir la tònica suau del Gener.
La causa d'aquest hivern tant suau la trobem en una persistència de l'anticicló subtropical de les Açores i les depressions que van desfilant per latituts més altes. Tècnicament podríem parlar d'una NAO positiva que tal i com està comprobat ens porta temperatures suaus a l'hivern, en canvi, una NAO negativa és més aviat el contrari
(aquí teniu tot tipus d'informació d'aquesta teleconexió climàtica).
La primavera va seguir amb la suavitat de temperatures amb alguna excepció com l'onada de fred que va coincidir amb l'equinocci de Març. Molts dies amb cel cobert i pluja fan disminuir l'amplitut tèrmica, fent augmentar les temperatures mínimes.
I arrivem a l'estiu que, segons el director de l'INM, tenía que ser el més càlid de la historia meteorològica i que, caòtic com sempre, els fets meteorològics van desmentir.
No hi van haver situacions de fred, però la persistència de l'anticicló de les Açores, que a l'hivern dona temperatures suaus, a l'estiu fa que l'ambient sigui atemperat i sense grans calorades. Només algunes garbinades, com la del
25 de Juny, o l'advecció d'origen saharià
de finals del mes d'Agost van fer pujar el termòmetre fins els màxims anuals i només aquesta darrera situació va durar uns dies. Malgrat aixó, les mitjanes estiuenques van quedar per sota de la mitjana, especialment durant un Agost força tempestuós.
La temperatures de la tardor van començar dins de paràmetres habituals i van acabar amb freds molt intensos tant a
mitjans de Novembre (-2,2º a Serraparera, però a l'observatori del Meteocat del Parc Tecnològic -4,6º i al de l'INM a l'aeroport de Sabadell, -5,3º) com a
mitjans de Desembre amb temperatures similars, dècima amunt, dècima avall.
Aquí podeu veure el gràfic de les temperatures d'aquest 2.007 a l'estació automàtica que tinc a casa.
Quant a les
pluges, aquest 2.007 ha seguit la tònica del any anterior de marcada irregularitat i ha concentrat en uns mesos un tant per cent molt alt de les pluges anuals.
Com les dades demostren, l'Abril, el Maig, l'Agost i l'Octubre van passar dels 80 mm i els altres 8 mesos en cap cas no varen assolir els 30 mm. Aixó suposa que en 4 mesos va caure gairebé el 90% de la precipitació anual. Cert que el nostre clima te un règim de pluges irregular però els periodes de sequera d'aquests darrers anys son massa dilatats en el temps, cosa que pot afectar a plantes o cultius especialment sensibles.
Com ja hem vist al parlar de pluges, l'anticiclò de les Açores va impedir que arrivessin fronts d'entitat o depressions a la Mediterrània occidental però a la primavera va canviar una mica la configuració de les masses d'aire. L'anticicló va començar a orbitar entre l'Atlàntic nord i les illes Britàniques, aixó va permetre que depressions aïllades en nivells alts (DANA) ens puguessin afectar directament,
tal com va passar el 3 d'Abril que va ser el dia més plujós de l'any amb gairebé 55 mm.
Després d'aquestes pluges molt benvingudes però que, per desgracia van parar a mitjans de Maig, va venir un estiatge d'allò més intens i en més de 2 mesos (del 27 de Maig al 6 d'Agost) no va ploure gairebé res. Malgrat aixó, l'Agost va tornar a donar superavit de pluges, el problema és que moltes van ser tempestes (veiem el màxim d'intensitat amb 230,4 mm/h la matinada del dia 8) amb l'irregularitat territorial que aixó comporta. Però les tempestes no van anar més enllà de finals de mes quan una bombolla càlida ens va obrir la porta a un dels Setembres més secs dels darrers anys.
L'Octubre, en canvi, va respondre a la seva estadística de mes més plujós de l'any i gracies un altre cop a DANAs varem tenir precipitacions importants alguns dies, sobre tot el 10 i el 17. Després, al Novembre i Desembre, malgrat les gotes fredes van seguir apareixent per la Mediterrània occidental no van afectar al Vallès per la qual cosa va tornar la sequera.
La següent imatge correspón a la pluja mensual (barres blaves) i a l'intensitat màxima de la precipitació (linia taronja).
Aquí acaba la crònica d'aquest any 2.007 que com deia no ha volgut ser massa previsible, començant per l'anunci del Met Office a primers d'any de que sería l'any més càlid de la historia instrumental meteorològica, quan ha estat el més fred del que portem de segle, o l'abans esmentada previsió fallida del director de l'INM d'un estiu tòrrid. També podríem afegir moltes previsions errades com gotes fredes que no van on diuen els models, fronts que deixen més o menys aigua de l'anunciada o nevades que no cauen com ho tindríen que fer.
En definitiva, meteorología en estat pur.... que esperem que aquest 2.008 no sigui tant cruel com l'any passat, si més no en qüestió de precipitacions.
Etiquetes de comentaris: Cerdanyola, Resums meteorològics
