29 de maig 2009

Antártida, cop de gracia

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Vaig aprendre molt

14:01  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home