26 d’abril 2006

Els episodis més freds al Fabra (Part 2)

Anys 50

Abans hem vist les situacions més fredes de la primera part del segle XX i ara començarem a veure les de la segona meitat, algunes de elles molt famoses per viscudes o per ser molt intenses.
És l'any 1.954 quan te lloc la primera onada de fred de la década dels 50, eclipsada per la que dos anys més tard sería una de les situacions de fred més extrem dels darrers segles, però que va ser molt interessant gracies a la conjunció de fred molt intens i neu, que va arribar a ser abundant a llocs com Reinosa (Cantàbric), tal com mostra la foto, o la cara nord del Pirineu.

A finals de Gener, un potent anticiclò s'allarga des d'Escandinavia fins el nord de Russia bombejant aire gèlid de l'interior de Siberia cap a Europa. Mentrestant, a l'Atlàntic nord una depressió forma un tàlveg que acabarà generant una baixa centrada sobre Catalunya que amb molt fred en alçada (-35º a 500 hPa) deixa nevades a comarques properes al mar, així a l'Observatori Fabra el dia 28 registra 5,9 mm en forma de neu tot i que la temperatura no baixa encara dels 0,0º.

Però, la borrasca de l'Atlàntic nord no pot avançar per la seva ruta natural d'oest a est degut a l'anticiclò escandinau i baixa en diagonal cap al Mediterrani occidental, permetent que l'anticiclò de les Açores, amb 1035 hPa, configuri una situació de bloqueig a l'Atlàntic. Tot va quadrant.

Dins d'aquest moviment d'escacs, una bossa d'aire molt fred circula per sobre d'Europa a totes les alçades (el dia 31 ja tenen -23º a Varsovia i -16º a Berlín) arrivant amb el canvi de mes al Pirineu. El geopotencial és molt important, els 500 hPa es troben a 5.160 metres sobre el Pirineu navarrés, i la temperatura és baixissima a l'atmosfera tant que sobre Donosti hi han -17º a 850 hPa i -38º a 500 hPa, el lloc més afectat de la Península amb -9º al monte Igueldo.

A Catalunya també afecta de valent (a Barcelona -12º a 850 i -35º a 500 hPa) dades que es reflexen a ran de terra ja que al Fabra s'enregistren -5,9º, la més baixa fins llavors, però les màximes no pasen de 1,5º els tres primers dies de Febrer malgrat el sol. A l'Estany Gento assoleixen els -26º, a La Bonaigua s'arriba a -24º i a Nuria i Vielha a -20º.

A l'evolució posterior veiem com l'anticiclò escandinau i de les Açores es fusionen i aparegué una depressió al golf de Cadis que va fer nevar a llocs insòlits com Huelva, Sevilla, Málaga (a la foto), Tarifa o Almeria i a gairebé totes les costes mediterrànies degut al desplaçament d'aquesta perturbació cap a ses Illes Balears. La temperatura al Fabra va pujar però encara hi havia molt fred a una atmosfera cada cop més inestable, per tant la neu era ineludible i van caure 30,9 mm del 4 al 6 de Febrer, la majoría en forma de neu.

Aquesta memorable onada de fred es va acabar el 7 de Febrer amb l'arribada d'un front fred que des de l'Atlàntic escombrà l'aire fred magatzemat a gran part d'Europa, Mediterrani occidental i, inclús, nord d'Àfrica.


La següent situació que registrà temperatures inferiors als -5º al Fabra va ser la històrica onada de fred, millor dit ONADES de fred, de Febrer de 1.956. Aquest mes ha passat als anals de la meteorología europea i ha estat la situació atmosfèrica més estudiada en el darrer mig segle, per tant, no m'extendré gaire.

Després d'un Gener molt suau (mitjana al Fabra de 8,2º) sense gairebé entrades fredes però que acaba amb una situació que començava a fer pensar en una onada de fred a Europa occidental. Una bossa gèlida de -45º a 500 hPa está sobre Ucrania i un "superanticicló" de 1045 hPa sobre Escandinavia. Com ja hem vist aquestes són condicions típiques perque l'aire artic continental arribi a les nostres contrades.... tal com va passar.

La massa d'aire gèlid va fer el recorregut fins Catalunya molt ràpidament, de forma que 48 hores més tard la teníem a tocar. Un aspecte destacable és el gran matalás de fred que hom pot veure reflexat a totes les capes atmosfèriques amb intensitat. Aquestes dues característiques, rapidesa i intensitat, les deleten les dades del Fabra, si el dia 1 hi ha una màxima de 10,0º trobem que el dia 2 ja s'assoleixen els -5,0º... amb una màxima de -1,8º.

Aquesta primera onada de fred és molt seca i només es recullen 2,1 mm en forma de neu. Precisament per això, les temperatures baixen de forma espectacular degut a la quantitat d'aire fred que cau sobre les nostres contrades, el dia 3 tenim -15º a 850 hPa i -35º a 500 hPa sobre Barcelona. El Fabra registra -7,7º el dia 3 (la més baixa fins llavors), el dia 4 marca -7,4º i el dia 5, -6,6º.

L'entrada freda es talla al voltant del dia 6, però queda una situació de bloqueig a l'Atlàntic nord i una nova irrupció molt freda a Russia. Com dos titans, l'anticiclò a l'oest i l'aire fred a l'est s'allarguen de sud a nord, com si calibressin les seves forces, però ens deixen a la part freda de tot plegat. Pocs dies més tard, una altre onada de fred, si cal més freda que l'anterior, s'abat sobre l'Europa occidental i la Península.

Será amb aquesta situació on l'Observatori Fabra marca la seva temperatura més baixa de la seva historia, -10,0º el mati de l'11 de Febrer, a la ciutat s'en registren -6,7º a les Drassanes que també consta com la més baixa a un observatori oficial.

Hi han autors que diuen que aquestes dades no es donaven des de la Petita Edat de Gel al segle XVII, tot i que existeix la dada de -9,6º al carrer Petritxol registrada al Gener de 1.891 però, molt possiblement, no amb les condicions de mesura actuals. En tot cas, la dada del 56 és impressionant i 50 anys després no s'ha tornat a donar.

Aquesta onada de fred torna a ser seca, fet que contribueix directament a la mort de multitut de plantes i vegetals de tot tipus que, adaptats al nostre clima, no van poder suportar temperatures notablement inferiors a les mínimes habituals d'un hivern mediterrani. A baix podem veure una foto del llac de Banyoles glaçat el dia 13 de Febrer. El bombeig d'aire fred va mantenir-se uns 4 dies amb temperatures récord a gran part d'Europa.

Algunes dades a Europa:
-35º Leningrad
-29º Moscou
-28º Munic
-25º Estocolm
-21º Varsovia
-21º Berlín
-12º Toulouse
-11º París
-10º Venecia
-5º Londres

A Espanya:
-15,2º Pamplona
-12,1º Sant Sebastià
-11,8º Valladolid
-10,5º Girona
-9,1º Madrid
-8,2º Saragossa
-8,0º Bilbao
-7,2º València
-6,0º Còrdoba
-5,5º Sevilla
-4,7º Tarragona
-3,8º Santander
-1,9º Càdis
-1,0º Màlaga

Una tercera onada de fred, aquesta una mica més humida i menys freda que les anteriors entra a Catalunya el dia 19, però aquest cop "només" s'arriba als -4,4º.

Aquestes tres onades de fred històriques han conformat el mes que ha tingut la mitjana més baixa a l'Observatori.

5,7º Mitjana de les màximes
1,5º Mitjana
-2,6º Mitjana de les mínimes

20 dies de glaçada i 9 dies de neu, totes aquestes dades d'aquell Febrer ens parlarien d'un clima que gens te a veure amb el nostre però que va marcar una fita a la història meteorològica del nostre pais.

Etiquetes de comentaris: , ,

23 d’abril 2006

El resultat de l'experiment

Doncs aquí están els mapes que hem tingut avui. El primer correspon a 500 hPa i les isòbares, el segon al mapa de pluges i el tercer a la temperatura a 850 hPa. L'ordre és el mateix que al tema que vaig obrir fa 10 dies.

Crec que no calen explicacions.

Això només ve a demostrar que les previsions a uns quants dies poden tenir un marge d'error molt gran i no cal refiar-se gaire. Per això, quan arriba un periode de vacances i volem saber quin temps ens fará aquella setmana que marxem, no és correcte prendre-s'ho al peu de la lletra, com molt els dos o tres primers dies.

Ja veieu, d'una previsió que anunciava pluges intenses amb un ambient força fresc hem tingut un dia amb força sol, sense pluja i un ambient molt agradable.



Etiquetes de comentaris:

19 d’abril 2006

Els episodis més freds al Fabra (Part 1)

Per analitzar de forma breu els episodis més freds que s'han registrat a l'Observatori Fabra he escollit les situacions on es van assolir els -5º a l'Observatori, una temperatura prou baixa que, en prou feines, s'ha assolit una dotzena de vegades des del 1.914.


La primera d'elles es dona poc després d'iniciar les observacions, el Gener de 1.914 que ja va debutar amb freds molt marcats (-4,3º el dia d'Any Nou) tal com posa en evidència el mapa isobàric d'aquell dia amb una clara advecció de NE continental. Però els freds més intensos van donar-se a mitjans de mes on, a una segona onada de fred, es va arribar als -5,1º el dia 14 i a -5,2º el dia 16. Aquesta fou una mica més humida i es va registrar un parell de dies de neu el mapa del dia 15 mostra el llevant en superficie que va contribuir a que nevés. El fred es va mantenir uns dies més, amb màximes molt baixes que no van ultrapassar els 7º fins el dia 26.
En el seu conjunt, aquest mes és el segon més fred a l'Observatori Fabra després del Febrer de 1.956 i per davant de Gener de 1.985.

La següent vegada que es baixa dels cinc sota zero és pels Nadals de 1.917, quan una onada de fred arriba a Catalunya amb temperatures molt baixes. Així, el dia 24 de Desembre, un potent anticicló a l'Atlàntic Nord bloqueja la circulació zonal i afavoreix que una depressió viatgés des d'Escandinavia fins el Mediterrani Occidental canalitzant una corrent d'aire molt fred, primer de Nord i després de Nord-est. És durant aquesta darrera situació quan s'enregistren les mínimes de l'episodi amb -5,2º el dia 29. L'evolució posterior deriva en un temporal de llevant amb neu i aiguaneu que acumula 57,3 mm al voltant de Cap d'Any.

Ja a la dècada dels anys 20, tornem a trobar -5,0º el dia 28 de Febrer de 1.924 fruit d'una onada de fred molt curta amb un marcat fluxe del Nord que acabaria transformant-se en situació de Nord-oest i, més tard, del Sud-oest per obra i gracia de la profunda baixa escandinava que va viatjar cap a l'Oest.

A la dreta, podem veure una reproducció d'un article de La Vanguardia que fa referència al fred i la neu que va caure aquell final de Febrer i que va causar força enrenou.

No tornaríem a trobar mínimes tant baixes fins l'inici de l'any 1.938, en plena Guerra Civil, quan poc abans d'Any Nou una advecció del Nord-est que porta vents gèlids des de les planures russes i arrossega una gran quantitat d'aire fred del continent es manté durant uns quants dies. D'aquesta forma l'Observatori enregistra la temperatura més baixa fins el moment amb -5,3º el 5 de Gener i amb 6 dies per sota de -3º.

Aquí podem veure una imatge de la època i que correspon a la batalla de Teruel durant la qual va abatre's la onada de fred esmentada.

Evidentment, el fred va ser molt més viu a aquestes terres, de les més fredes d'Espanya i on es van assolir els -20º.

Maleïda guerra!!!


No caldría esperar gaire per tornar a tenir freds intensos, només 2 hiverns, ja que al Gener de 1.940 una tramuntanada freda i seca va envair Catalunya durant la posguerra i que no va portar nevades importants a la ciutat, només dues dècimes de litre en forma de neu el dia 22 provocat per una lleugera entrada de vents de llevant junt amb l'aire fred acumulat. Aquest hivern també s'arribava als -5,3º el 19 de Gener, igualant la mínima fins llavors, que es mantindría gairebé 2 anys exactos ja que a mitjans de Gener de 1.942, una breu però intensa onada de fred que arriba de Russia, on hi havía molt fred acumulat, per un passadís entre l'anticicló escandinau i les depressions mediterrànies dona lloc a la que sería la temperatura més baixa de la primera meitat del segle al Fabra, -5,6º i que va ser una petita mostra de la rudesa del famós "General Hivern" que, en aquells moments, estava jugant un paper decisiu en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta sería la crònica dels majors freds durant els primers quaranta anys a l'Observatori Fabra, i per proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que tot i sent intensos no arriben als nivells que hem pogut constatar a finals del segle XIX ni a la segona meitat del segle XX.

Etiquetes de comentaris: , ,

12 d’abril 2006

Experiment

Aquí tenim la previsió que fa el GFS per d'aquí a 10 dies, el proper dissabte 22 d'Abril.
Com no podría ser més explícita per a Catalunya, anunciant una baixa a tots nivells i amb força precipitació, penso que va molt be per veure quina fiabilitat te.

Ja sabem que en funció del que ens allunyem del dia actual la previsió va perdent fiabilitat; d'això ens fan una explicació a la RAM d'aquest mes, però com pot arribar a canviar un mapa a tants dies vista?

No te res de científic ni s'en poden treure conclusions, només és un exercici de curiositat per veure en que queda aquesta situació tant engrescadora i que tanta falta els fa als nostres camps i a les nostres plantes. D'aquí 10 dies en sortim de dubtes.



Etiquetes de comentaris:

07 d’abril 2006

El que no faci el canvi climàtic....

Rellegint articles periodístics de les darreres setmanes, he trobat aquest que m'ha semblat d'una demagogia realment escandalosa. Va apareixer a El Periodico de Catalunya el 24 de Març.

En un altre tema ja explicaré la meva posició un pel crítica respecte al canvi climàtic, però tampóc penso que es pot tractar d'aquesta forma tant banal. Molts d'aquests articles s'intenten avalar per estudis que fan algunes universitats i que, puc suposar, presenten una hipòtesi que anirá a fer més gran el nombre de treballs sobre l'escalfament de la Terra.

Però la meva indignació va especialment dirigida contra el titol de l'article, on de forma categòrica afirma que els gels (tots??) de Groenlàndia i l'Antàrtida es fondrán aquest segle. Si us plau, una mica de serietat!!!

Que les temperatures poden pujar aquest segle no ho questionaré, però que llocs on les mitjanes dels mesos més "càlids" no superen els -20º, com és el cas de l'interior d'aquestes terres inhòspites, i on fa mil·lenis (sino milions) d'anys que no superen la barrera dels 0º (la que marca la fusió del gel), que a aquests llocs puguem veure en aquest segle com es fon el gel ho trobo massa agosserat.

Jo demanaría que no es diguessin tantes tonteries que la gent llegeix i pot creure per desconeixement de la materia i, en canvi, s'informi sense tant sensacionalisme.


Etiquetes de comentaris: