19 d’abril 2006

Els episodis més freds al Fabra (Part 1)

Per analitzar de forma breu els episodis més freds que s'han registrat a l'Observatori Fabra he escollit les situacions on es van assolir els -5º a l'Observatori, una temperatura prou baixa que, en prou feines, s'ha assolit una dotzena de vegades des del 1.914.


La primera d'elles es dona poc després d'iniciar les observacions, el Gener de 1.914 que ja va debutar amb freds molt marcats (-4,3º el dia d'Any Nou) tal com posa en evidència el mapa isobàric d'aquell dia amb una clara advecció de NE continental. Però els freds més intensos van donar-se a mitjans de mes on, a una segona onada de fred, es va arribar als -5,1º el dia 14 i a -5,2º el dia 16. Aquesta fou una mica més humida i es va registrar un parell de dies de neu el mapa del dia 15 mostra el llevant en superficie que va contribuir a que nevés. El fred es va mantenir uns dies més, amb màximes molt baixes que no van ultrapassar els 7º fins el dia 26.
En el seu conjunt, aquest mes és el segon més fred a l'Observatori Fabra després del Febrer de 1.956 i per davant de Gener de 1.985.

La següent vegada que es baixa dels cinc sota zero és pels Nadals de 1.917, quan una onada de fred arriba a Catalunya amb temperatures molt baixes. Així, el dia 24 de Desembre, un potent anticicló a l'Atlàntic Nord bloqueja la circulació zonal i afavoreix que una depressió viatgés des d'Escandinavia fins el Mediterrani Occidental canalitzant una corrent d'aire molt fred, primer de Nord i després de Nord-est. És durant aquesta darrera situació quan s'enregistren les mínimes de l'episodi amb -5,2º el dia 29. L'evolució posterior deriva en un temporal de llevant amb neu i aiguaneu que acumula 57,3 mm al voltant de Cap d'Any.

Ja a la dècada dels anys 20, tornem a trobar -5,0º el dia 28 de Febrer de 1.924 fruit d'una onada de fred molt curta amb un marcat fluxe del Nord que acabaria transformant-se en situació de Nord-oest i, més tard, del Sud-oest per obra i gracia de la profunda baixa escandinava que va viatjar cap a l'Oest.

A la dreta, podem veure una reproducció d'un article de La Vanguardia que fa referència al fred i la neu que va caure aquell final de Febrer i que va causar força enrenou.

No tornaríem a trobar mínimes tant baixes fins l'inici de l'any 1.938, en plena Guerra Civil, quan poc abans d'Any Nou una advecció del Nord-est que porta vents gèlids des de les planures russes i arrossega una gran quantitat d'aire fred del continent es manté durant uns quants dies. D'aquesta forma l'Observatori enregistra la temperatura més baixa fins el moment amb -5,3º el 5 de Gener i amb 6 dies per sota de -3º.

Aquí podem veure una imatge de la època i que correspon a la batalla de Teruel durant la qual va abatre's la onada de fred esmentada.

Evidentment, el fred va ser molt més viu a aquestes terres, de les més fredes d'Espanya i on es van assolir els -20º.

Maleïda guerra!!!


No caldría esperar gaire per tornar a tenir freds intensos, només 2 hiverns, ja que al Gener de 1.940 una tramuntanada freda i seca va envair Catalunya durant la posguerra i que no va portar nevades importants a la ciutat, només dues dècimes de litre en forma de neu el dia 22 provocat per una lleugera entrada de vents de llevant junt amb l'aire fred acumulat. Aquest hivern també s'arribava als -5,3º el 19 de Gener, igualant la mínima fins llavors, que es mantindría gairebé 2 anys exactos ja que a mitjans de Gener de 1.942, una breu però intensa onada de fred que arriba de Russia, on hi havía molt fred acumulat, per un passadís entre l'anticicló escandinau i les depressions mediterrànies dona lloc a la que sería la temperatura més baixa de la primera meitat del segle al Fabra, -5,6º i que va ser una petita mostra de la rudesa del famós "General Hivern" que, en aquells moments, estava jugant un paper decisiu en el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial.

Aquesta sería la crònica dels majors freds durant els primers quaranta anys a l'Observatori Fabra, i per proximitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que tot i sent intensos no arriben als nivells que hem pogut constatar a finals del segle XIX ni a la segona meitat del segle XX.

Etiquetes de comentaris: , ,

1 Comments:

Anonymous Carles said...

Com sempre, molt bon document Quim. Es clar que en totes les grans fredurades sempre intervé un gran protagonista: el gregal.

23:23  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home