Pinzellades sobre el clima de Collserola

La Serralada Litoral catalana és una barrera natural entre la costa i la Depressió Prelitoral que no té grans alçades, però és suficient per diferenciar clarament els climes que tenen les dues vessants.

Collserola en forma part d'aquesta serralada i quedaría delimitada pels rius Llobregat al SW i Besós al NE i la comarca del Barcelonés al SE i el Vallès Occidental al NW; el seu punt culminant és el Tibidabo amb 512 metres i des d'on podem tenir unes vistes sensacionals de la costa, del Delta del Llobregat fins el Maresme, i de tota la plana del Vallès enmarcada entre Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny. En dies clars hom pot veure el Pirineu i, cada cop menys, Mallorca.

En aquest tema faré una aproximació al clima de Collserola únicament, deixant per un altre tema el clima barcelonés i el clima vallesà.

Per començar uns matisos de la seva formació i vegetació.

Els materials que la conformen van formar-se al Paleozoic, per tant són molt antics, quelcom gens habitual a les nostres zones costaneres. Després va patir moltes transformacions, inclús va estar al fons del mar i també va ser una illa. Però va ser el plegament alpí, el mateix que va formar el Pirineu, que va afectar a la Serralada Litoral conformant la fossa del Vallès-Penedès. Això va ocórrer durant el Terciari.

Ja al Cuaternari, el poblament vegetal te moltes semblances a l'actual amb l'aparició d'extensos boscos d'arbres del gènere Quercus, parents dels actuals roures i alzines. En aquest període hi han importants canvis climàtics, alternant-se fases de tipus temperat-càlid i una sèrie de períodes freds que coneixem com glaciacions. La darrera, la de Würm, va tenir lloc fa uns 11.000 anys.

Referint-me exclusivament al clima, igual que altres terres mediterrànies es caracteritza per estius secs i calorósos, els hiverns relativament templats i també secs i amb un régim de pluges molt irregular, acumulades sobre tot a la tardor i a la primavera. N'obstant, els paràmetres varien d'una vessant a l'altre donant lloc a una lateralitat climàtica.

Així doncs, la vessant del Barcelonés, ben assolellada, té un clima mediterrani marítim amb poques glaçades que disminueixen al perdre alçada. En canvi, la vessant d'obaga varía molt ja que l'efecte temperador del mar arriba atenuat i també evita el calentament urbá provocat per Barcelona. Aquí les glaçades son significatives i no disminueixen amb l'alçada, al contrari, ja que les nits anticiclòniques d'hivern les glaçades per irradiació al Vallès son habituals.

Un fenòmen curiós es pot comprovar fent un trajecte amb cotxe un mati de Gener que vagi de Barcelona fins el Vallès passant per dalt. Jo, al tornar del treball, ho faig sovint.

Per la carretera d'Horta molts matins estem a 5º a baix, al anar pujant la temperatura cau i no és estrany veure els 0º al termo del cotxe just quan canvía la carena. Durant la baixada la temperatura segueix caient, primer a poc a poc, però quan arribem al matalás d'aire fred pot fer una baixada sobtada en pocs metres. Més d'una vegada he vist -5º ó menys a Can Coll, per exemple.

De moment, ho deixo aquí i més endevant aniré complementant aquest tema tant llarg. Però per il·lustrar el que he explicat poso les dades que van enregistrar aquest darrer Gener a l'Observatori Fabra, al vessant barcelonés a 412 metres i el Centre d'Informació a Les Planes a 280 metres. N'obstant, les diferencies son molt més grans entre el pla del Vallès i el pla de Barcelona.

OBS. FABRA.

TEMPERATURA MITJANA: 7,4º
TEMPERATURA MÀXIMA: 14,5º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,9º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 150,4 mm

CENTRE D'INFORMACIÓ.

TEMPERATURA MITJANA: 6,2º
TEMPERATURA MÀXIMA: 16,7º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,8º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 123,0 mm