L'Observatori Fabra. Una mica d'historia

Per a trobar l'inici de l'Observatori Fabra hauríem abans de buscar les causes per les quals una sèrie d'edificacions van colonitzar la muntanya del Tibidabo.

La muntanya, a finals del segle XIX, quedava molt allunyada de la ciutat i gracies a l'Exposició Universal de 1.888 es va construir, per ordre de l'alcalde Rius i Taulet, la carretera que comunicava la de la Arrabassada (feta 20 anys abans) amb la de Vallvidrera.

Més tard, un grup de capitalistes va crear la societat El Tibidabo S. A. i van comprar la finca del Frare Blanc per fer una ciutat jardí. Al 1.901, va entrar en funcionament el Tranvia Blau i, poc després, el Funicular. Tot això va ser iniciativa del Dr. Andreu. També a principi del segle XX es van construir una serie d'edificis religiosos (Temple del Tibidabo), científics (Observatori Fabra), torres d'estiueig, el famós Casino de Barcelona, ja desaparegut, i el primer Parc d'Atraccions d'Espanya.

Tota aquesta febre, en gran part lùdica, que va generar la muntanya es va venir avall anys més tard amb les dictadures i una certa deixadesa es va apropiar de tot el que uns prohomes havien cregut que sería bo per a la ciutat i els seus habitants.

Avui dia i mitjançant l'entitat del Parc Natural de Collserola, aquí trovareu informació útil http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm , s'intenta concienciar als ciutadans de les ciutats que l'envolten del pulmó verd que tenen ben a prop.


Respecte a l'Observatori Fabra, construït amb el llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, primer marqués d'Alella, fou inaugurat l'any 1.904 pel rei Alfons XIII va començar dedicat a activitats astronòmiques i és per això que el coneix la major part dels ciutadans. Les observacions meteorològiques comencen a publicar-se l'Octubre de 1.913 i, des de aquella data, són diaries.

A un primer periode, de més de mig segle, els treballs es van fer sota la direcció del Dr. Eduard Fontseré i Riba (que va ser el fundador del Servei Meteorològic de Catalunya), amb qui van col·laborar Gabriel Campo, Manuel Alvarez-Castrillón i altres; però, cal destacar al professor Ramón Jardí, que sota la seva signatura apareixen les primeres dades, dons va ser l'inventor del pluviograf d'intensitats (dins del SMC) i que ha conegut difussió universal. El podem veure al jardi d'accés, junt els altres aparells.

Cal destacar que durant la Guerra Civil no falta una sóla dada, gracies al porter que cuidava l'Observatori (n'havia aprés del Dr. Fontseré) que feia dia sí, dia també l'observació meteorològica.

Fins 1.981 es feia una observació diaria a les 8 del mati, tot i que les gràfiques dels aparells proporcionaven informació de tot el dia. El 1.982 es pasa a 3 observacions diaries i poc després a 4, segons les normes de l'OMM. En aquests darrers anys, professionals com Antoni Gazquez, Juan Pardo o Alfons Puertas, entre altres, han velat perque la serie no s'aturi.

L'Observatori pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i, a la vessant meteorològica, manté una estreta relació amb l'INM i el SMC, a qui subministra dades recollides a l'estació. Durant la última decada es va fer una remodelació de l'edifici per adequar-lo al nou segle, tant estètica com tècnicament.



Dins d'aquest blog veureu moltes referències a les dades ofertes pel Fabra i no és un capritx sino, més aviat, una qüestió de coherència ja que, com he dit, la serie de dades s'ha mantingut ininterrompuda des de 1.914. També és molt important el fet que la observació de les variables meteorològiques ha mantingut un entorn similar al llarg d'aquests 93 anys, això evita la possibilitat, tan habitual prop d'una ciutat, d'un escalfament artificial degut al fenomen de l'illa de calor.

Aquests aspectes fan que el Fabra sigui un cabal d'informació bàsic per l'estudi del clima local i les seves variacions i permeten realitzar amb tota fiabilitat estudis comparatius amb dades d'altres indrets.


Les imatges que il·lustren aquest tema estan fetes per diversos autors i pertanyen a la nevada caiguda el dia 28 de febrer de 2.005.