Científics critics amb el Canvi Climàtic

M'agradaría que llegissiu aquesta entrevista que li van fer al Dr. Richard Lindzen, un eminent climatòleg molt critic amb la postura oficial envers l'escalfament global.

Al final us poso uns enllaços perque veieu que no son pocs els científics crítics amb la teoría que ens volen fer creure.



Richard Lindzen forma part d'una subespècie de científics, minoritària però real, a qui agrada anar contra el pensament dominant. Grassonet i menut, amb una barba frondosa de color carbó, fumador empedreït -ara que als Estats Units ser fumador equival gairebé a ser un delinqüent- el doctor Lindzen és brillant i irònic en la defensa dels seus arguments. Des del púlpit de la ciència vertadera, afirma que el canvi climàtic d'origen antropogènic no suposa una amenaça greu per al futur. Tot plegat respon als interessos d'un gran nombre de científics que viatgen pel món per parlar del canvi climàtic i que donen suport a arguments que tenen més a veure amb la religió que amb la ciència. Malgrat tot, el professor Lindzen va participar la darrera primavera en un seminari organitzat arran del desè aniversari de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Una entrevista de Lluís Reales


Richard Lindzen
Catedràtic de Meteorologia i Física de l'Atmosfera del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston

«El canvi climàtic d'origen antropogènic no és cap amenaça seriosa»



Vostè no està d'acord amb aquells -molts- que afirmen que l'escalfament global és en bona part causat per l'activitat humana. Per què?

Senzillament perquè no és cert. Pel que fa al canvi de temperatura al planeta Terra, els científics estem d'acord en el fet que durant el darrer segle la temperatura global s'ha incrementat 0,5 ºC. Què sabem més i en què estem d'acord els científics? La temperatura de la Terra sempre està canviant. És un procés dinàmic: el calentament es va concentrar durant el període entre 1919 i 1940, i també entre 1976 i 1986. En canvi, el refredament s'ha donat entre aquests dos períodes. Actualment ens trobem en una etapa de temperatures altes i les fluctuacions comportaran anys rècord. Però això no és cap indicador de tendències futures.


Si l'increment del diòxid de carboni de l'atmosfera no es deu principalment a l'activitat humana, què explicaria el fenomen?

Els gasos amb efecte d'hivernacle d'origen antropogènic tenen molta menys importància en el procés que no pas substàncies naturals com el vapor d'aigua i els núvols. Allò important és la variabilitat natural, un fenomen que la ciència encara no coneix bé. Realment no sabem quina relació hi ha entre les activitats humanes i el canvi climàtic. Sí que puc afirmar, però, que el fet d'aturar les emissions a l'atmosfera no modificaria immediatament els nivells de CO2 i que la reducció de les emissions tampoc no frenaria l'increment d'aquest gas a l'atmosfera.


Per tant, vostè considera el Protocol de Kyoto un disbarat...

L'adhesió de tots els països al Protocol i el seu compliment no tindria, ni tindrà, cap impacte significatiu sobre el clima. Si ens preocupen els nostres néts i besnéts, em sembla que es mereixen un llegat molt millor que el Protocol de Kyoto.


Caps d'Estat i de govern, molts científics i els ciutadans veuen les coses de manera molt diferent...

La percepció entre els veritables científics i els no científics és molt diferent. Ja hi estem acostumats i molts científics han reaccionat: als Estats Units, el 90% de la comunitat científica ha decidit que no vol aparèixer als mitjans de comunicació.


Possiblement els científics que han pres aquesta decisió de desaparèixer de l'escena pública tindran problemes per trobar fons i recursos per a la recerca.

Això és una part del problema. Avui dia, ser alarmista ha esdevingut un factor crucial per aconseguir recursos i reconeixement científic. Si com a científic tens el costum d'argumentar que el futur del planeta i de les generacions humanes futures corre perill, tens moltes més possibilitats d'aconseguir diners que si apostes per la raó científica.


Vostè té problemes per aconseguir recursos per investigar?

Una part molt important de la meva feina és teòrica. Observo i analitzo les tempestes i els núvols, i la manera com aquests fenòmens responen al canvi climàtic. Afortunadament és una recerca no excessivament cara malgrat que treballo amb alguns companys de la NASA i utilitzem dades de precisió que ens arriben dels satèl·lits.


Què aporta la seva recerca a l'estudi del clima?

No estic d'acord que haguem de reduir les teories al desenvolupament de grans models. Crec que hem de retornar a l'estudi de la física bàsica i dels processos i utilitzar aquests treballs per determinar amb més precisió els requeriments espacials i temporals per dur a terme les observacions. Les metodologies actuals de recerca són inadequades en aquest sentit. Per exemple, un investigador no pot decidir simplement que mesurarà els núvols. Aquests varien d'acord amb les escales de temps horàries i les seves propietats depenen de l'angle zenital. Tot això ens pot explicar moltes coses sobre el clima.


On són els problemes de l'actual model de recerca?

Ens tenim diversos. En primer lloc, els polítics i els gestors de la ciència haurien de deixar de banda la seva ingenuïtat: en lloc de promoure l'alarmisme, haurien de dissenyar sistemes de suport a la ciència que fomentessin la resolució de problemes.


Els recursos s'haurien de repartir segons un criteri diferent?

En qualsevol cas no s'hauria de fer amb els criteris actuals. Avui, si observem l'estructura de recursos en l'àmbit de la ciència, veurem coses sorprenents. Per exemple, si s'argumenta, de manera apocalíptica, que el món avança cap a la seva fi, o bé es treballa per al grup anomenat Panell internacional sobre el canvi climàtic (IPCC), fins i tot si no es té cap reputació ni credibilitat com a científic, es tenen moltes possibilitats d'aconseguir recursos per investigar. Jugues a l'equip d'investigadors que volen salvar el món. No hi ha dubte que avui el pensament ecològic ven, et fa una bona persona que segueix el camí correcte. Fins i tot molts científics donen suport al moviment ecologista. Ara està de moda anar contra la tecnologia.


Per què?

És una dinàmica històrica. Hi ha períodes històrics en què domina el pessimisme tecnològic i altres en què té més pes l'optimisme pel que fa al desenvolupament tecnològic. Avui dia estem clarament en un període de pessimisme. Hi ha períodes històrics que tenen paral·lelismes amb la situació actual. Per exemple, el debat que va tenir lloc a la Gran Bretanya quan es volia introduir l'electricitat a les cases. El Govern va demanar un informe a la Royal Society. Aquesta institució científica va dir que el gas era suficient per a la majoria de gent i que no calia desplegar l'electricitat perquè no es faria servir. Afortunadament, aleshores els polítics que havien de prendre la decisió no es van deixar emportar pel pessimisme tecnològic i la desconfiança en el progrés.


Aquesta crítica que fa al sistema de distribuir els recursos per a la ciència és vàlida tant per a Europa com per als Estats Units?

Malgrat que la meva crítica és general, existeixen algunes diferències entre Europa i els Estats Units. El meu país té una estructura més descentralitzada; hi ha universitats privades que tenen molt pes, com és el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston. En canvi, a Europa, potser per la centralització, costa diferenciar entre la ciència i la política. Hi ha una gran burocràcia que contribueix a construir el sistema que he descrit.


Quin paper té la indústria en tot aquest debat sobre el canvi climàtic?

En cap cas la indústria vol actuar d'una manera políticament incorrecta. El seu objectiu és fer negocis, fer diners. Per tant, evita els enfrontaments sobre qüestions que no es coneixen prou.


Vostè defensa que s'exagera la contribució de les emissions d'origen antropogènic al canvi climàtic, que realment no coneixem quina és la relació que hi pot haver entre aquest i les activitats humanes. Però, i el principi de precaució?

A mi em sembla que la ciència demostrarà que el canvi climàtic d'origen antropogènic no és una amenaça seriosa. Dit això, jo he reflexionat sobre el principi de precaució. Però he arribat a la mateixa conclusió que fa uns anys en relació amb el cafè. Un estudi, que no tenia prou base científica, deia que aquesta beguda, que a mi m'agrada tant, produïa càncer. Jo no en vaig deixar de prendre, no vaig aplicar el principi de precaució. No n'estava convençut i el cafè m'agrada massa. En el cas del canvi climàtic no ho veig diferent.


Més enllà de la recerca científica, que si més no planteja interrogants seriosos, què seria partidari de fer des del punt de vista econòmic i social?

Sóc partidari dels processos d'adaptació, de construir societats més adaptables. Què vull dir? Quan hi un terratrèmol a la zona de Califòrnia, als Estats Units, moren com a màxim quatre o cinc persones. No hi fa res que el grau sigui molt elevat: les infraestructures i les cases estan preparades. En canvi, el mateix terratrèmol a un altre racó del planeta causa milers de morts. Construir societats més adaptables vol dir ajudar i invertir en les societats en desenvolupament. Des del meu punt de vista, aquest és l'autèntic principi de precaució.

Enllaç a la font.


Llista de científics oposats al consens envers l'escalfament global (en anglés)

I nosaltres al bell mig!!!

Aquest últims dies, Europa es veu trasvalçada per fenòmens meteorològics molt contrastats. Per una banda les inundacions als Midlands d'Anglaterra i de l'altre, les calorades brutals de la Mediterrània oriental.

I nosaltres al bell mig!!!


Importants inundacions están afectant a la regió de les Midlands a Anglaterra, oest i centre del pais. El cap de setmana s’han recollit quantitats superiors als 100 mm de forma puntual (Brize Norton 125 mm, dia 20) però les que sumen entre 20 i 60 mm han estat habituals. Es calcula que 500.000 persones han patit restriccions de llum i d’aigua potable. Les perdues podríen pujar als 3 milions d’euros.

Les pluges han sigut intenses i en algún cas torrencials (molta intensitat i en curt espai de temps), n’obstant el que ha ajudat i molt és l’estiu plujós que están patint a les illes Britàniques. Un exemple, a Brize Norton tots els dies dels darrers 30 han tingut pluja, encara que sigui en poques quantitats però aixó empapa el terreny i impedeix un bon filtratge si cau una pluja torrencial, apart de pensar que els rius ja van al limit dels seus cabals.

És la gota que fa vessar el got!


Contrariament, al SE del continent están patint per segona vegada aquest estiu els rigors més intensos en forma d'infern meteorològic. La calorada que tenen a Italia, Grecia, Bulgaria, Rumania, etc, és molt intensa i s’han superat rècords de màximes a alguns observatoris. Aquesta onada de calor está provocant greus problemes a la salut de moltes persones, inclús es parla de molts decessos per causa directa de la calor en uns dels paissos més pobres d’Europa.

Temperatures superiors als 40º, inclús als 45º a la costa italiana de l’Adriàtic (per efecte foehn) o a Macedonia, tot aixó causat per una bombolla molt càlida que tenen a sobre (30º a 1.500 m) junt amb vents de SW (que provenen directament del Sahara algerià i tunisià).


Nosaltres, per altre banda, estem vivint un estiu normalet tirant a fresc (a Cerdanyola estem 1º per sota de la mitjana dels darrers 15 anys) però si anem a altres indrets d’Espanya trovarem des del fred del Cantàbric, Galicia i Castella a la calor d’Andalusia. Calor normal, per altra banda.

Quina relació tenen totes aquestes situacions meteorològiques?

Fa dies que venim parlant de la presència de l’anticicló de les Açores al seu lloc natural, és molt estable, fa 2 mesos que gairebé no es mou, i domina practicament el panorama d’aquest estiu. La seva posició provoca que les perturbacions que circulen d’Amèrica cap a Europa llisquin per sobre d’ell i ataquen directament les illes Britàniques i amb els fronts d’aquestes depressions reguen gran part de l’Europa atlàntica.

Aquí també tenim aquesta influència atlàntica però els fronts arriven molt desgastats i l’ùnic efecte que ens produeixen és la baixada de temperatures que gairebé de forma cíclica es produeix d’unes setmanes ença.

L’onada de calor de la Mediterrània oriental també está relacionada amb aquesta situació ja que l’ondulació dels vents que provoquen els fronts dona lloc a uns vents del SW que porten les grans calors de l’estiu saharià cap aquelles terres.

Quan canviarà això?

Els models a llarg termini no preveuen el debilitament de l’anticicló atlàntic i mentre aixó no passi seguirem amb la tònica de les últimes setmanes.

Mal rotllo per nosaltres en quan a solucions per la sequera.

Sequera preocupant

No plou i les previsions no son gaire optimistes pel que fa a precipitacions a Catalunya. Estem a ple estiu i l'evaporació arriva als nivells més alts, la qual cosa agreuja la situació.

Cal resenyar que la sequera está afectant de forma desigual als dos sistemes fluvials que tenim a Catalunya. Aquesta és molt més evident a les conques internes catalanes (Ter, Llobregat, Fluvià...) i no tant a la conca de l’Ebre.

Nivells a 13 de Juliol:
• Conques internes..... 50% (Promig darrers 5 anys: 65,7%)
• Conca de l’Ebre....... 66,7% (Promig darrers 5 anys: 61,7%)

A tot aixó, cal recordar dos detalls importants:
• Hi ha pantans a la conca de l’Ebre que tenen més capacitat que tots els de les conques internes de Catalunya junts. Per exemple, només Mequinensa te el doble de capacitat que tota la conca de rius catalans.
• Les conques internes es nutreixen de les pluges, basicament, per tant una tardor plujosa canviaría ràpidament la situació. En canvi, la conca de l’Ebre te un règim d’origen nival o pluvionival, sobre tot dels rius que venen del Pirineu que representen un tant per cent molt elevat de la capacitat total.

Meteorològicament parlant, després d’un inici de primavera esperançador amb pluges i nevades intenses i amb força dies de precipitació hem passat a un periode de 2 messos de sequera gairebé absoluta.

A Cerdanyola no plou amb cara i ulls des del 26 de Maig que van caure entre 6 i 7 mm. No és una situació alarmant, de moment, perque estem inmersos en ple estiatge i el Juliol és climàticament el més sec de l’any. N’obstant, sería important que a l’Agost comencin les tempestes típiques de finals d’estiu, sino passarem una tardor dificil.

Veient la situació que tenim és important concienciar-nos, no només ara sino que per sempre, de que cal estalviar aigua per part de tothom (ciutadans, industries, agricultura...) perque la sequera és recurrent al nostre clima i sempre hi haurà. Encara que plogui el mateix que sempre en promig, som més habitants i els nostres hàbits impliquen més despesa d’aigua.

Enllaços:
Estat dels embassaments catalans
Estat dels embassaments de l'Ebre

Temperatura de sensació

A l'estiu, la humitat és l'element que augmenta la sensació de xafogor. El cientìfic americà R.G. Stedman va desenvolupar el paràmetre de Sensació Tèrmica com efecte combinat de calor i humitat, a partir d'estudis sobre la fisiología humana i la transferència de calor entre el cos, la vestimenta i l'entorn. Quan la humitat és alta, el valor de la sensació tèrmica excedeix al de la temperatura de l'aire. En aquest cas la sensació tèrmica quantifica la dificultat que troba l'organisme per a perdre la calor produïda pel metabolisme intern i l'incomoditat associada amb una humitat excessiva. Si la humitat és baixa, la sensació tèrmica és menor que la temperatura de l'aire. En aquest cas el paràmetre mesura l'augment de la sensació de benestar, produït per un major refredament de la pell degut a la mayor evaporació de la transpiració afavorida per la baixa humitat de l'aire.

Quan la temperatura és menor de 32º (temperatura de la pell), el vent disminueix la sensació tèrmica. En canvi, si la temperatura supera els 32º l'augmenta.

Tot seguit podeu veure la taula per a calcular sensació tèrmica.



La forma més eficaç que té el cos per perdre calor és la transpiració. La transpiració s'evapora consumint calor que cedeix el nostre cos. Quan la humitat és molt alta, l'evaporació és menor i per tant la sensació tèrmica augmenta. En canvi, quan la humitat és baixa, augmenta l'evaporació, el nostre cos perd calor i la nostra sensació tèrmica disminueix.

Aquí teniu la taula que mostra els riscos pel nostre cos en funció de la sensació tèrmica o temperatura de xafogor. Recordar, n'obstant, que és molt important sempre protegir-se del sol directe i beure sovint aigua o liquids que ens rehidratin. Així evitarem riscos innecessaris.



Si voleu, podeu consultar l'enllaç de Protecció Civil

Neu a Buenos Aires

Feia 89 anys que no hi nevava. Es diu molt ràpid però si pensem que quasi la totalitat dels 15 milions d'habitants de Buenos Aires no han vist mai la neu pels seus carrers, ens fa imaginar l'emoció amb la que s'ha viscut aquest fenòmen de la natura.

No vull relacionar aquest episodi meteorològic amb el tema mediàtic del canvi climàtic, però és curiós que a Sudamèrica están tenint la tardor i l'hivern més freds de les darreres dècades degut, en gran part, al fenòmen de La Niña que és el refredament de les aigües de l'oceà Pacific des del sud de Xile fins gairebé l'Equador que és on travessa l'oceà fins Australia (El Niño és el contrari). El que realment fa pensar és que a principis d'any, alguns dels defensors de l'escalfament catastròfic, deien que aquest 2.007 sería l'any més càlid de la història degut a la presència de..... El Niño!!

Després de veure que passa a l'hivern llatinoamericà i a l'estiu europeu, no se d'on treurán les dades per avalar el seu pronòstic.

Que es dediquin a fer pronòstics a 50 anys que els hi queden millor perque els de curt termini la caguen força, je je!!


Unes fotos i uns enllaços perque disfruteu en la distància com ho han fet els porteños. Felicitats argentins!!

Dades meteorològiques de l'Argentina
Blogs, videos, imatges al diari La Nación
Diari Clarín

Uns videos youtuberos

Video de un canal de televisió on expliquen el fenòmen i ofereixen imatges en directe
Video casolá on pot veure's l'intensa nevada al centre de Buenos Aires

Si voleu trovar més enllaços i xerrar amb gent sobre el tema, entreu a aquest tema del fòrum de Meteored

07-07-07

La data d'avui és d'aquelles que es fan mirar dues vegades. Som al set del set del set, un dia singular sense dubte.

Per aquest motiu, avui tindrá lloc a diverses ciutats del mon un seguit de concerts per "lluitar" contra el Canvi Climàtic.

Sincerament, aixó ja ho trovo una descarada presa de pel dins de tota la demagogia que s'utilitza cada cop més quan parlem d'aquest tema. Masses afirmacions sense base científica, masses pronòstics que no es cumplirán i massa gent que puja al negoci de moda.

Potser soc massa dur però ja no tinc una edat per creurem les coses perque sí. I em faig preguntes, masses preguntes....

Quan costen els concerts del Live Earth?? Quina quantitat d'energía gastarán?? Quan guanya el Sr. Gore a les seves conferències mesiàniques totalment manipulades?? És, potser, el Sr. Gore un científic expert en Física o Climatología??

En definitiva, quins son els veritables interessos que hi han darrera del negoci del Canvi Climàtic??

No hagués estat millor que els diners que guanyarán els artistes, els representants, el Sr. Gore, etc, haguessin anat a parar a la gent que pateix diariament a Darfur o a Ruanda o al Sahara. A aquesta gent desvalida tant s'els hi dona que passará amb el clima, ells no hi serán d'aquí uns anyets per comprobar-ho. I tampoc s'assebentarán dels concerts d'avui. Per ells, avui és un altre dia més.....