Científics critics amb el Canvi Climàtic

M'agradaría que llegissiu aquesta entrevista que li van fer al Dr. Richard Lindzen, un eminent climatòleg molt critic amb la postura oficial envers l'escalfament global.

Al final us poso uns enllaços perque veieu que no son pocs els científics crítics amb la teoría que ens volen fer creure.



Richard Lindzen forma part d'una subespècie de científics, minoritària però real, a qui agrada anar contra el pensament dominant. Grassonet i menut, amb una barba frondosa de color carbó, fumador empedreït -ara que als Estats Units ser fumador equival gairebé a ser un delinqüent- el doctor Lindzen és brillant i irònic en la defensa dels seus arguments. Des del púlpit de la ciència vertadera, afirma que el canvi climàtic d'origen antropogènic no suposa una amenaça greu per al futur. Tot plegat respon als interessos d'un gran nombre de científics que viatgen pel món per parlar del canvi climàtic i que donen suport a arguments que tenen més a veure amb la religió que amb la ciència. Malgrat tot, el professor Lindzen va participar la darrera primavera en un seminari organitzat arran del desè aniversari de la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Una entrevista de Lluís Reales


Richard Lindzen
Catedràtic de Meteorologia i Física de l'Atmosfera del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston

«El canvi climàtic d'origen antropogènic no és cap amenaça seriosa»



Vostè no està d'acord amb aquells -molts- que afirmen que l'escalfament global és en bona part causat per l'activitat humana. Per què?

Senzillament perquè no és cert. Pel que fa al canvi de temperatura al planeta Terra, els científics estem d'acord en el fet que durant el darrer segle la temperatura global s'ha incrementat 0,5 ºC. Què sabem més i en què estem d'acord els científics? La temperatura de la Terra sempre està canviant. És un procés dinàmic: el calentament es va concentrar durant el període entre 1919 i 1940, i també entre 1976 i 1986. En canvi, el refredament s'ha donat entre aquests dos períodes. Actualment ens trobem en una etapa de temperatures altes i les fluctuacions comportaran anys rècord. Però això no és cap indicador de tendències futures.


Si l'increment del diòxid de carboni de l'atmosfera no es deu principalment a l'activitat humana, què explicaria el fenomen?

Els gasos amb efecte d'hivernacle d'origen antropogènic tenen molta menys importància en el procés que no pas substàncies naturals com el vapor d'aigua i els núvols. Allò important és la variabilitat natural, un fenomen que la ciència encara no coneix bé. Realment no sabem quina relació hi ha entre les activitats humanes i el canvi climàtic. Sí que puc afirmar, però, que el fet d'aturar les emissions a l'atmosfera no modificaria immediatament els nivells de CO2 i que la reducció de les emissions tampoc no frenaria l'increment d'aquest gas a l'atmosfera.


Per tant, vostè considera el Protocol de Kyoto un disbarat...

L'adhesió de tots els països al Protocol i el seu compliment no tindria, ni tindrà, cap impacte significatiu sobre el clima. Si ens preocupen els nostres néts i besnéts, em sembla que es mereixen un llegat molt millor que el Protocol de Kyoto.


Caps d'Estat i de govern, molts científics i els ciutadans veuen les coses de manera molt diferent...

La percepció entre els veritables científics i els no científics és molt diferent. Ja hi estem acostumats i molts científics han reaccionat: als Estats Units, el 90% de la comunitat científica ha decidit que no vol aparèixer als mitjans de comunicació.


Possiblement els científics que han pres aquesta decisió de desaparèixer de l'escena pública tindran problemes per trobar fons i recursos per a la recerca.

Això és una part del problema. Avui dia, ser alarmista ha esdevingut un factor crucial per aconseguir recursos i reconeixement científic. Si com a científic tens el costum d'argumentar que el futur del planeta i de les generacions humanes futures corre perill, tens moltes més possibilitats d'aconseguir diners que si apostes per la raó científica.


Vostè té problemes per aconseguir recursos per investigar?

Una part molt important de la meva feina és teòrica. Observo i analitzo les tempestes i els núvols, i la manera com aquests fenòmens responen al canvi climàtic. Afortunadament és una recerca no excessivament cara malgrat que treballo amb alguns companys de la NASA i utilitzem dades de precisió que ens arriben dels satèl·lits.


Què aporta la seva recerca a l'estudi del clima?

No estic d'acord que haguem de reduir les teories al desenvolupament de grans models. Crec que hem de retornar a l'estudi de la física bàsica i dels processos i utilitzar aquests treballs per determinar amb més precisió els requeriments espacials i temporals per dur a terme les observacions. Les metodologies actuals de recerca són inadequades en aquest sentit. Per exemple, un investigador no pot decidir simplement que mesurarà els núvols. Aquests varien d'acord amb les escales de temps horàries i les seves propietats depenen de l'angle zenital. Tot això ens pot explicar moltes coses sobre el clima.


On són els problemes de l'actual model de recerca?

Ens tenim diversos. En primer lloc, els polítics i els gestors de la ciència haurien de deixar de banda la seva ingenuïtat: en lloc de promoure l'alarmisme, haurien de dissenyar sistemes de suport a la ciència que fomentessin la resolució de problemes.


Els recursos s'haurien de repartir segons un criteri diferent?

En qualsevol cas no s'hauria de fer amb els criteris actuals. Avui, si observem l'estructura de recursos en l'àmbit de la ciència, veurem coses sorprenents. Per exemple, si s'argumenta, de manera apocalíptica, que el món avança cap a la seva fi, o bé es treballa per al grup anomenat Panell internacional sobre el canvi climàtic (IPCC), fins i tot si no es té cap reputació ni credibilitat com a científic, es tenen moltes possibilitats d'aconseguir recursos per investigar. Jugues a l'equip d'investigadors que volen salvar el món. No hi ha dubte que avui el pensament ecològic ven, et fa una bona persona que segueix el camí correcte. Fins i tot molts científics donen suport al moviment ecologista. Ara està de moda anar contra la tecnologia.


Per què?

És una dinàmica històrica. Hi ha períodes històrics en què domina el pessimisme tecnològic i altres en què té més pes l'optimisme pel que fa al desenvolupament tecnològic. Avui dia estem clarament en un període de pessimisme. Hi ha períodes històrics que tenen paral·lelismes amb la situació actual. Per exemple, el debat que va tenir lloc a la Gran Bretanya quan es volia introduir l'electricitat a les cases. El Govern va demanar un informe a la Royal Society. Aquesta institució científica va dir que el gas era suficient per a la majoria de gent i que no calia desplegar l'electricitat perquè no es faria servir. Afortunadament, aleshores els polítics que havien de prendre la decisió no es van deixar emportar pel pessimisme tecnològic i la desconfiança en el progrés.


Aquesta crítica que fa al sistema de distribuir els recursos per a la ciència és vàlida tant per a Europa com per als Estats Units?

Malgrat que la meva crítica és general, existeixen algunes diferències entre Europa i els Estats Units. El meu país té una estructura més descentralitzada; hi ha universitats privades que tenen molt pes, com és el cas del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston. En canvi, a Europa, potser per la centralització, costa diferenciar entre la ciència i la política. Hi ha una gran burocràcia que contribueix a construir el sistema que he descrit.


Quin paper té la indústria en tot aquest debat sobre el canvi climàtic?

En cap cas la indústria vol actuar d'una manera políticament incorrecta. El seu objectiu és fer negocis, fer diners. Per tant, evita els enfrontaments sobre qüestions que no es coneixen prou.


Vostè defensa que s'exagera la contribució de les emissions d'origen antropogènic al canvi climàtic, que realment no coneixem quina és la relació que hi pot haver entre aquest i les activitats humanes. Però, i el principi de precaució?

A mi em sembla que la ciència demostrarà que el canvi climàtic d'origen antropogènic no és una amenaça seriosa. Dit això, jo he reflexionat sobre el principi de precaució. Però he arribat a la mateixa conclusió que fa uns anys en relació amb el cafè. Un estudi, que no tenia prou base científica, deia que aquesta beguda, que a mi m'agrada tant, produïa càncer. Jo no en vaig deixar de prendre, no vaig aplicar el principi de precaució. No n'estava convençut i el cafè m'agrada massa. En el cas del canvi climàtic no ho veig diferent.


Més enllà de la recerca científica, que si més no planteja interrogants seriosos, què seria partidari de fer des del punt de vista econòmic i social?

Sóc partidari dels processos d'adaptació, de construir societats més adaptables. Què vull dir? Quan hi un terratrèmol a la zona de Califòrnia, als Estats Units, moren com a màxim quatre o cinc persones. No hi fa res que el grau sigui molt elevat: les infraestructures i les cases estan preparades. En canvi, el mateix terratrèmol a un altre racó del planeta causa milers de morts. Construir societats més adaptables vol dir ajudar i invertir en les societats en desenvolupament. Des del meu punt de vista, aquest és l'autèntic principi de precaució.

Enllaç a la font.


Llista de científics oposats al consens envers l'escalfament global (en anglés)