26 de febrer 2009

Un Febrer ensopit

La saviesa popular ens parla del Febrer com un mes on el dia s'allarga i el Sol comença a escalfar decididament però també trobem moltes referències a un mes canviant, tant és així que al refranyer trobem moltes dites que parlen del "Febrer boig".

"Pel Febrer, un dia al Sol i l'altre al braser"
"Febrer el curt, brau i tossut"
"Lo Febrer, de cap o de cua l'ha de fer"


En castellà n'hi ha també un munt i tots destaquen les mateixes característiques:

"Febrerillo es un mes corto, voluble y loco; trae viento, frío, nubes y sol, de todo un poco"

Uns exemples que ens parlen de la variabilitat d'aquest mes, l'últim de l'hivern meteorològic i on encara son habituals les onades de fred intenses, especialment d'origen continental on el fred acumulat al centre i nord d'Europa durant tot l'hivern pot arribar a Catalunya guiat per una major ondulació de la corrent en jet, ja habitual a la primavera, que trasllada cap el nord masses d'aire més temperades i porta freds més al sud.

El que també reflexa el refranyer son les ganes de que s'acabi l'hivern i que comencin a florir i brotar els arbres i plantes primerencs que anuncien una primavera propera, per aixó trobem moltes referències a l'ametller:

"Mai ha passat el Febrer sense vestir l'ametller"

Tantmateix, com la majoría d'aquestes dites tenen un origen rural, la propera collita comença a preocupar i trobem indicacions ben evidents respecte a la pluja i la neu:

"Febrer abeurat, mig any assegurat"
"Aigua en Febrer, bona pel sementer"
"La neu al Febrer, marxa com un gos llebrer"
"Neu de febrer, aigua en un paner"


Si ens diuen que l'aigua és molt beneficiosa pels camps, també ens parlen d'un mes força sec, circumstància que corroboren les dades climàtiques que situen al Febrer com un dels mesos més secs de l'any:

"En Febrer rega el teu planter"

Per tant, aquesta preocupació acabaría veient-se reflectida en dites que ens permeten fer alguna previsió, si més no de caràcter general, en referència a algun dia concret:

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu"

La Candelera és el dia 2 de Febrer i caldría saber si plou o fa sol per planificar els treballs al camp. Però, realment és un pronòstic fiable? Segons, la comprobació amb series climàtiques de llarga durada s'acaba complint un 60% de les vegades, o sigui, gairebé la meitat de les vegades. Malgrat tot, cal dir que aquesta previsió d'origen popular te gairebé la mateixa fiabilitat que els models matemàtics que fan previsions estacionals (les que ens diuen si l'hivern será fred o plujós o a l'estiu fará més calor o més fred del normal). I sense gastar tants diners......

Que ha passat aquest any?

Doncs majoritariament va ploure, degut a un profunda depressió situada a sobre de la Península Ibèrica però pocs dies després l'inestabilitat va anar desapareixent, tant és així que des del dia 6, a Can Coll, la precipitació inapreciable (< 0,1 mm) recollida al pluviòmetre prové de les rosades nocturnes propies de nits serenes. N'obstant, al Pirineu, sobre tot al lleidatà, el dia 11 van tenir una de les nevades més intenses dels darrers hiverns.

La resta del mes la tranquilitat ha sigut la nota dominant, contradient a les dites que parlen de Febrer boig. Ni fredorades ni calorades, la falta de temperatures extremades no és indici de res i curiosament, malgrat ser un mes assolellat, les mitjanes parlen d'un mes normal o un pel més fred del que és normal, degut especialment a unes màximes molt contingudes.

Que passarà al Març? Encertarà la dita popular i l'hivern marxarà definitivament?

Us ho explicaré d'aquí a un mes!!! De moment, gaudiu del temps que faci.

Etiquetes de comentaris: ,

22 de febrer 2009

Els pantans son el reflexe del nostre clima

Aquest matí llegía una noticia a El Periódico de Catalunya amb el titol que indicava el contrast que presenten els nostres pantans d'un temps cap aquí.

Els pantans passen en 9 mesos d'alerta (20%) a reserva rècord (90%).

És una gran noticia aquesta reserva de cara a la primavera i l'estiu però no está de més recordar que malgrat el superavit d'aigua, cal seguir actuant amb cura i crear habits d'estalvi perque la sequera és inherent al nostre clima i tard o d'hora tornarà.

Etiquetes de comentaris:

19 de febrer 2009

Noticia falsa sobre el canvi climàtic

Ahir dimecres, els informatius de tota Espanya, TV3 inclosa, van informar que la plataforma Wilkins a la península Antártica había colapsat, remarcant molt la superficie afectada, uns 14.000 km2 (com mitja Catalunya van dir alguns aquí o com 2 vegades Euskadi). Segur que ho heu escoltat i si no, aquí teniu la noticia.

Doncs be, sembla que NO ÉS CERT!!

No he vist el desmentit a cap dels mitjans on va apareixer la noticia, només aquí (que, obviament, no te l'impacte social que te El Pais o TV3, p. ex.). I és que ja estranyava, i molt, que la pàgina de Earth Observatiory de la NASA no hagués fet un reportatge com ja va fer al Març passat de la mateixa plataforma o al 2.000 ó 2.002 de la plataforma Larsen o Larsen B.

Afany de protagonisme que pot fer perdre confiança amb els científics del CSIC. Lamentable!!!

Tot seguit us convido a jugar a les set diferències entre dues imatges de satèl·lit que corresponen a quan segons tots els científics encara no havía colapsat la plataforma de Wilkins (9 de Febrer) i el dia que segons el CSIC havíen colapsat els 14.000 km2 de la plataforma de gel sobre el mar (17 de Febrer). No sembla que hi hagi una gran variació.

9 de Febrer de 2.009



17 de Febrer de 2.009



Com a dada complementaria, tot i que penso que tothom mínimament cultivat coneix el principi d'Arquimedes, explicar que el fet que aquest gel s'acabés desfent, NO SUPOSARÍA UN AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR, tal i com algunes informacions van arribar a dir, senzillament perque és gel marí que es fa i es desfá al mar com un glaçó que posem a un got i després afegim aigua, quan es desfaci no augmentará el volum de liquid. Així de simple.

Afegir-hi només que la falsa noticia ha tingut ressó als blogs nordamericans com el de Joseph d'Aleo d'on hi trec el següent comentari a mode de conclusió:

"El pic de la temporada de fusió del gel marí a l'hemisferi sud es produeix d'aquí un mes aproximadament. No ens tindría que sorprendre veure grans troços de gel al mar o inclús més esquerdes a la plataforma de gel Wilkins Occidental. Aquest és un procés normal que ha tingut lloc moltes vegades al llarg de la història. És només ara, que amb satèl·lits i el finançament d'estudis a les costes antàrtiques es poden documentar aquests processos naturals.

Etiquetes de comentaris: ,

14 de febrer 2009

Paradoxa

Tots sabeu que al voltant del Canvi Climàtic s'ha dit de tot, fins i tot coses coherents, però normalment el que surt als diaris i a la TV, sobre tot, son veritables bajanades per espantar a la gent. Tot és blanc o negre, els humans som així.... però el clima no.

Voldría que veiessiu un exemple de com anem d'un extrem a l'altre i no sabem trobar el punt d'equilibri.

Noticia a El Periódico de fa gairebé 1 any (28-3-2008)
La industria de la nieve asume su agonía por el calentamiento.

Noticia a El Periódico d'ahir (13-2-2009)
La temporada invernal del Pirineo se resiente ya del exceso de nieve.

Sense comentaris. Potser cal una reflexió a la gent que des dels mitjans de comunicació emet una opinió més o menys protocolitzada de ser una mica curosos per no entrar en contradicció de forma tant lamentable.

Posant una mica de sentit comú, sempre oblidat quan es tracta de seguir un dogma, cal dir que el nostre clima mediterrani és abans que tot irregularitat i SEMPRE ha passat de sequeres a inundacions, de fredorades a calorades i viceversa, no hi ha res d'estrany, potser si pels més joves i més impressionables però realment aquestes variacions son molt normals.

I respecte al clima, com hem vist en altres temes que he tractat aquí, és infinitament dificil, potser impossible, de preveure que passarà en un futur, si la Terra s'escalfarà o es refredarà perque el clima no és linial i hi ha una infinitat de variables, conegudes o desconegudes, que hi influeixen. Aixó vol dir que uns anys d'escalfament no tenen perque ser precursors de més escalfament i més quan la causa d'aquest escalfament no és gaire clara.

Etiquetes de comentaris:

12 de febrer 2009

Impressionant nevada

Impressionant nevada la que varem tenir ahir a les comarques pirinenques, especialment a la Val d'Aran, Pallars, Andorra i fins i tot altres comarques menys afavorides per la nortada com l'Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès i Berguedà. Els gruixos han estat espectaculars, fins un metre de neu nova a punts de Vaqueira i nord del Pallars però 60-70 centìmetres al fons de les valls abans esmentades, situació que ha provocat problemes fins i tot a llocs on la neu és un fenomen d'allò més habitual.

Us deixo dos enllaços on disfrutar de les imatges de la neu:

La meteorología del Pallars dels amics Ramon Baylina i Conxi Ciurana que la van gaudir/patir amb primera persona.

El Bloc de Televisió de Catalunya amb fotografíes increibles que han rebut de molts espectadors.

Un exemple del "paquet" que va caure al Pallars Sobirà (Esterri d'Àneu).



Tot seguit podeu veure un reportatge molt divertit de la nevada a la Val d'Aran fet per l'amic Cripin Parra, observador meteorològic de Roda de Barà.

Etiquetes de comentaris: ,

09 de febrer 2009

Escalfament o refredament?

Sembla que les teoríes que assenyalaven al Sol com actor principal del clima de la Terra (T. Landscheidt o K. Abdusamatov) comencen a complir-se clarament. Els darrers hiverns están resultant molt més freds del que algú pensava. L'any passat va tocar a Xina amb nevades a llocs tropicals i els Estats Units i Orient Mitjà, també recordeu les nevades insòlites de Sidney i Buenos Aires, doncs aquest any li toca a Europa, sobre tot a Europa Occidental. A Espanya, l'hivern va començar a finals d'Octubre i ja portem 100 dies de fred, pluja, neu i vent amb rècords de neu a les muntanyes i vent a tot el territori.

Mentre alguns seguíen assenyalant al CO2 com el pare dels nostres mals i les nostres suors, altres miraven al Sol i parlaven de refredament per finals de la primera dècada del segle XXI. Doncs be, ara alguns d'aquells gurús europeus del CO2, el Met Office, després de fotre la pota en unes quantes previsions estacionals i anuals ens diu que "per causes naturals" (te nassos la cosa) tindrem un refredament fins 2.014. Vaja, si hi ha escalfament és per culpa de l'home i si tenim refredament és per causes naturals. Curiós, si més no.

Malgrat tot, no diuen quines son les causes naturals però tot apunta a un mínim solar que alguns astrofisics valoren com un nou minim de Dalton, l'any sense estiu (1.816) va tenir lloc durant el mínim solar de Dalton. Per cert, la NASA porta 2 anys fotent la pota en les previsions d'activitat solar. Curiós, perque tant el Met Office com la NASA son els que marquen les directrius de l'IPCC (Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic) i els governs mundials en qüestions mediambientals i no donen una en les seves previsions.

Si tots els organismes son tant fiables no m'estranya el que ha passat amb la crisi financera.

Sincerament, no trobo gens estrany que fallin, preveure el temps o el clima a molt llarg termini és pràcticament impossible perque la Terra és un sistema quasi caòtic i modelitzar milers de milions de variables, conegudes i desconegudes, porta a pronòstics erronis la majoría de les vegades i és que l'home és tant insignificant i poc avançat que no sabem arreglar ni els problemes que provoquem com la crisi ni la contaminació, més que res perque el CO2 no és cap problema i respecte al Sol no hi podem fer-hi res.

Etiquetes de comentaris: