30 de setembre 2008

Com era el nostre clima

Si hi ha un axioma a les ciencies que estudíen l'atmosfera és que el clima canvía al llarg del temps, mai és estable, però esbrinar com ha anat canviant és una feina molt feixuga i que només pot generar hipòtesi i no pas certesa doncs no disposem de dades concretes.

Els tubs de gel amb bombolles d'aire antiquissim permeten estudiar com era l'atmosfera fa milers d'anys, la geología també col·labora oferint pistes que els elements meteorològics han deixat al llarg dels segles i ja al periode històric trovem referències socials (comerç d'especies vegetals d'un territori, fam per males collites, desastres per inundacions, rogatives per que plogui, etc) que ens permeten estimar les variacions més destacades des de la recurrència d'alguns fets. No sería fins el segle XIX quan comencem a poder quantificar aquestes variacions gracies a la utilització d'aparells meteorològics cada cop més precissos.

En aquest tema m'agradaría explicar, a grans trets, les condicions climàtiques al nostre pais des de la darrera glaciació fins avui dia. Per fer-ho més entenedor utilitzaré sovint la referència al clima actual. Com és un tema llarg, malgrat la síntesi, ho dividiré en diferents temes que aniré posant i que, cada un, representaría una singularitat climàtica. Tots els trobareu agrupats dins del grup de temes Història del Clima.

Les meves fonts bibliogràfiques son bàsicament:

  1. Paleoclimatología: Historia del Clima, el web de l'Anton Uriarte, tot i que també el podeu trobar en llibre.
  2. El llibre Historia del clima de España. Cambios climaticos y sus causas. de Inocencio Font Tullot.


Era Glacial.

Començarem al darrer periode glacial, l'anomenada glaciació de Würm que començaría fa uns 80.000 anys i acabaría fa uns 10.000 anys. El periode més fred es considera que va tenir lloc fa uns 22.000 anys.

En aquesta època el gel cobría gran part d'Europa i llocs com la meitat nord d'Anglaterra, Holanda, Alemanya o Polonia marcaven el limit sud de la coberta de gel anomenada Fino-escandinava, més al sud hi havíen algunes illes de gel que corresponíen bàsicament als sistemes muntanyosos. Llavors el que avui son els paissos escandinaus teníen l'aspecte de l'Antàrtida amb 3.000 metres de gel a sobre.


Aquí dalt podem veure una recontrucció del quina era la circulació atmosfèrica més habitual a l'era glacial. Anton Uriarte ens explica al seu web com influia aquest fluxe de vents i les masses d'aire associades a la Península. De ràpida mirada i relacionant-ho amb el que trobem normal actualment, veiem que el que avui diriem la depressió d'Islàndia estaría situada molt més al sud, fregant la Península Ibèrica i l'actual anticicló de les Açores també el trobaríem més baix de latitut.

Quina repercusió tindría sobre el nostre territori??

A Catalunya, el Pirineu era una d'aquestes illes de gel abans esmentades, una de les més meridionals d'Europa, amb veritables glaciars que ocupaven grans valls (Arán, Pallars, Cerdanya, etc) on les seves llengües tapaven el que avui seríen capitals comarcals. El Prepirineu tenía un clima de tundra subàrtica, similar a algunes terres de l'interior de Noruega amb boscos més densos quan més cap el sud. La Depressió Central i el Prelitoral teníen un clima subpolar amb boscos de fulla caduca com podem trovar a certs llocs de Canadá. Només les terres del sud tindríen una vegetació que ens recordaría vagament a la actual.

Un detall important és que el litoral estava uns 60 metres més baix i, per exemple, no existía el delta de l'Ebre ni tampoc les illes Medes degut a la quantitat de gel continental que hi havía a la Terra.

El clima era, en general, més plujós que avui dia amb força neu durant l'hivern en tot el territori i estius molt frescos.

A la dreta teniu un mapa amb el moviment més habitual de les masses d'aire anticiclòniques polars. És lògic pensar que degut a que les masses de gel, tant continental com marina, estaven molt més properes que actualment, qualsevol situació atmosfèrica que tingués un origen mínimament nòrdic deuría portar temperatures baixíssimes i les adveccions africanes, amb un origen a un Sahara molt més verd i humid que ara, no tindríen aquest caràcter tòrrid que acostuma a marcar les màximes anuals.

Traduit a dades, i amb tota la prudència, en quant a temperatures diríem que gairebé cada hivern a Barcelona arrivaríem als -10º amb onades de fred "històriques" que estarien al voltant dels -20º. A l'estiu, les màximes anuals seríen d'uns 25º amb rècords que, en prou feines, passaríen dels 30º. Respecte a les mitjanes es creu que eren uns 8 o 10 graus, per tant, Barcelona tindría una mitjana de Gener al voltant de 0º, com Puigcerdà, i al Juliol sería com actualment és entre Abril i Maig, uns 15º de mitjana. Les precipitacions, per la seva banda, teníen un règim més regular durant l'any i la quantitat recollida superaría habitualment els 1.000 mm anuals, el doble o més del que passa actualment.

Una cosa gens estranya sería veure gel flotant a la Mediterrània, potser no un banc de gel ben format com al Bàltic però si una superficie "tipus granissat" a molts llocs costaners o al golf de Lleó, per exemple.

L'Edat Glacial va acabar fa uns 10.000 anys iniciant-se un desgel que va provocar un paisatge amb molts llacs i llacunes fruit d'aquest desgel i l'aparició d'especies arborees que ja ens son familiars com son les diferents varietats d'alzines i pins. Una indicació del clima fred d'aquella època son les representacions d'art rupestre a moltes coves, llocs on es podía viure més còmode i calent que no pas a una cabana més propia de clima suau o càlid.

Etiquetes de comentaris:

23 de setembre 2008

Previsions per la tardor i hivern

Les previsions estacionals son la ventafocs de les previsions meteorològiques. Fa molt temps que están en periode experimental i la seva fiabilitat no augmenta però aixó no obsta per que els aficionats les consultem de vegada en quan i, fins i tot, ens arribem a fer il·lusions si la previsió ens agrada.

Aquí enllaço algunes de les webs que consultem més:

Previsió CFS. NOAA
IRI
Datameteo.com
Lameteo.org
Meteo81

Ahir va sortir la previsió del model CFS de NOAA. Aquesta és la predicció pels propers 6 mesos. Segur que canvía però, ara per ara ens anuncia 6 mesos fresquets.

Etiquetes de comentaris:

18 de setembre 2008

Adeu estiu, Hola tardor

Aquest cap de setmana arriba la tardor o s'acaba l'estiu, com vosaltres voleu. Ja veurem quins fets meteorològics ens depara la nova estació però respecte a l'estiu que s'en va podríem dir que no passará a la història per cap fet destacable.

La crònica d'aquest 3 messos passats podríem resumirla en dos conceptes: Poca pluja, sobre tot a l'Agost i temperatures normals respecte als darrers 15 estius.

Si fem memoria, recordarem que fins gairebé Sant Joan varem tenir un temps plujós i amb temperatures fresques de forma que aquest any va ser el que les temperatures estiuenques van arribar més tard des de 1.992, segons l'observatori de Serraparera al nord de Cerdanyola.

La primera advecció de calor va coincidir amb l'estiu astronòmic (19-20 de Juny) amb una bombolla càlida d'origen africá. Aquesta situació va tallar el periode de pluges trasllandant-lo cap al Nord, de tal forma que a la part occidental d'Europa parlen de que no han tingut estiu degut al pas de perturbacions atlàntiques que els hi han dut pluges i temperatures fresques.

La jaqueta i el paraigues eren part indispinsable del vestuari a les illes Britàniques quan aquí començavem a gaudir de la platja i del sol.

El mes de Juliol va ser, meteorològicament parlant, d'una monotonía exaperant llevat d'alguna excepció com el dia 12 quan un solc produit per una perturbació activa va deixar pluges i tempestes abundants. A Cerdanyola va estar plovent al vespre de forma moderada però va ser ja de nit, entre 22:30 i 23:00 quan va caure un bon petac d'aigua de forma sobtada amb puntes d'intensitat superior a 100 mm/h però de forma breu. El total de la pluja va marcar la major quantitat de tot l'estiu, a Can Coll varem recollir 37,9 mm però a l'observatori Fabra la quantitat va ser molt més important amb 57,2 mm.

Aquí podeu veure la imatge del radar, en hora solar per tant les 22:36 hora civil, quan arriba la linia de tempestes molt intenses per l'oest.


A partir d'aquí va tornar la monotonía. Temperatures màximes entre 27 i 32 graus i mínimes entre 15 i 19 graus reflectíen la poca variació de situacions meteorològiques que podríem dibujar amb l'omnipresència de l'anticicló de les Açores a l'oest de la Península Ibèrica enviant una falca cap a nosaltres i una munió de depressions circulant a latituts més altes acompanyades de fronts que normalment arribaven molt desgastats amb alguna sorpresa com el dia 24 de Juliol que van caure 3,2 mm a la masia de Can Coll en una tempesta molt local.

El balanç de Juliol seríen una precipitació de 41,1 mm, més del doble del normal, i una temperatura màxima de 33,3º el dia 31 i una mínima de 13,5º, el dia 4, molt moderades.

L'Agost, per contra, va començar amb calor de plena canícula. Les màximes entre 32 i 36 graus sovintejaven a Cerdanyola entre el dia 3 i el 7 i la causa va ser un debilitament de l'anticicló atlàntic i l'advecció sahariana corresponent, similar al que va passar per Sant Joan però aquest amb més força. Posteriorment, la mateixa monotonía de tot l'estiu dibuixaría una situació com la que hem descrit pel Juliol amb alguna excepció, com no, doncs el 12 d'Agost varem tenir una ponentada molt reescalfada per la fricció dels vents sobre la Península i va permetre assolir la màxima temperatura de l'estiu, a Can Coll 36,3º.

Deu dies més tard, el 22 d'Agost, una tempesta poc abans de la mitjanit va deixar la precipitació més important del mes, i gairebé la única, amb 15,0 mm. El balanç total de la pluja d'Agost va ser de 15,7 mm, bastant per sota de la mitjana degut a la escasa presència de tempestes un dels mesos més habituals d'aquest fenòmen meteorològic. Les temperatures mitjanes si que van ser les normals, si cal alguna dècima superior a la mitjana.

I ja arrivem al Setembre amb unes situacions propies de l'estiu amb temperatures molt semblants a les que teníem la segona quinzena d'Agost però amb una efectivitat dels fronts en quant a masses d'aire més fredes més evident però no pas en quant a precipitacions. Al Pirineu si que ha caigut molta aigua però al litoral i prelitoral central en prou feines hem arrivat als 5 mm aquestes primeres setmanes, en concret a Can Coll 2,5 mm i 2,2 mm al Fabra, la major part en una tempesta prop de la mitjanit el dia 11 de Setembre.

Aquesta tempesta va ser fruit d'un front que va fer baixar força les temperatures i ja va deixar les mínimes amb dades pretardorenques. El dia 13 a can Coll la mínima va arribar als 10,4º, la més freda de l'estiu.

Un cop acabat l'estiu, al que haguessim demanat alguna tempesta més, comença una tardor que ja veurem com pinta, si fem cas a les previsions fins finals de Setembre podríem parlar de més pluja de la que hem tingut aquest mesos que, de fet, és el que tocaría. Esperem-ho perque els nostres camps i els nostres boscos de Collserola comencen a demanar una bona regada.

Etiquetes de comentaris: , ,

17 de setembre 2008

Els negocis de l'escalfament

Aquest cap de setmana hem rebut la noticia de la fallida d'un dels bancs més importants dels Estats Units, Lehman Brothers.

No m'hi posaré en temes econòmics perque no domino més enllà del necessari per administrar la meva economía familiar, per tant, quan llegeixo certes xifres m'envaeix la mateixa sensació que tinc al veure una pintura de Miró. Abstracció indescriptible.

Doncs be, quina ha estat la meva sorpresa quan llegint al meu admirat Anton Uriarte he vist que aquesta noticia financera tenía relació amb el clima. Millor dit, amb El negoci del Canvi Climàtic.

Si entreu a llegir aquest informe, la primera part de 145 pàgines és de Febrer de 2.007 i la segona amb 92 pàgines data de Setembre del mateix any, ens expliquen amb tota serie de detalls qué és l'escalfament del planeta, perque s'está produint i perque es produirá. La finalitat és obvia, quines serán les oportunitats d'inversió i negoci durant el segle XXI envers l'escalfament global.

L'assessoria a la part climàtica va ser duta a terme, entre altres, per part de James Hansen, director de l'Institut Goddard per estudis espaials (GISS) i depenent de la NASA. L'assessoria econòmica vindría avalada, per lògica, per Lehman Brothers.

La part irònica del tema arriva quan analitzem la capacitat predictiva de Lehman Brothers, "No supieron predecir su quiebra pero sí el clima en el año 2100." ens diu aquest blocaire. Com per fiar-se dels consells de negoci en l'àmbit del canvi climàtic.

N'obstant, aquestes errades son comprensibles, més que res perque James Hansen, el gurú de l'escalfament antròpic, també va errar les seves previsions envers a l'escalfament produit pel CO2.

A la dreta podeu observar com les dades reals observades els darrers 20 anys (linia vermella) no coincideixen amb cap dels escenaris que va plantejar, ni tant sols el C que suposava l'aturada de l'augment d'emissió de CO2.

Cal seguir confiant amb el consell d'aquests "experts"??

Etiquetes de comentaris:

14 de setembre 2008

Àrtic i Antàrtida. Antagonisme climàtic.

Quan parlem dels Pols geogràfics de la Terra ràpidament ens posaríem d'acord amb una cosa: hi fa un fred que pela tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida. Però les similituts acaben aquí, malgrat els ecologistes tremendistes ens diríen que tampoc fa tant de fred darrerament.

Si comencem a esbrinar, el Pol Nord i el Pol Sud no s'assemblen en res. El Pol Nord és un oceà vorejat de terres continentals, per contra, el Pol Sud és un continent totalment aïllat per els oceans. Per lògica geogràfica, quan a un és l'estiu i tenen 24 hores de llum solar a l'altre és l'hivern i tenen 24 hores de penombra nocturna. Inclús la fauna és complement diferent, osos i guineus polars al Nord i pingüins al sud son els seus habitants. Però no totes les diferencies acaben aquí, també son antagònics fins i tot en el seu comportament climàtic.

Tot seguit teniu unes gràfiques que representen el comportament de les temperatures de la regió àrtica (60-82,5 N) en primer lloc i després la regió antàrtica (60-70 S) respecte a la temperatura de tota la Terra.

Si us fixeu, no parlem de temperatures absolutes perque volem una comparació i, per tant, utilitzem anomalíes de temperatura. Aixó vol dir que la dada que correspon a 0 no és altre que la mitjana del periode 1979-2008 a nivell global.



Per entendre ràpidament les gràfiques, hi ha una linia de color fucsia que és la anomalía de la temperatura global amb dades mensuals mesurades amb el sensor RSS-AMSU, amb mitjana mensual superior a la normal quan és positiva i inferior quan és negativa, i en color blau fosc les anomalíes de la temperatura a l'Àrtic (primer gràfic) i de l'Antàrtic (segón gràfic). Per poder veure alguna tendència enmascarada, es mostra a les dues gràfiques amb linia negra la mitjana mòbil de 60 mesos tant per l'Àrtic com per l'Antàrtic, la qual cosa ens permet una comparació a cop d'ull amb l'evolució de la temperatura de la Terra (global).

Després de veure els gràfics, la conclusió ràpida que podem treure és l'Àrtic s'ha escalfat i l'Antàrtic s'ha refredat. Si maticem una mica més, fins a mitjans de la dècada dels 90 tant l'Àrtic com l'Antàrtic no mostren una tendència. És llavors quan comença la divergència abans esmentada.

Quins seríen els motius??

Si som realment sincers tindríem que dir que no se sap quina o quines son les causes. Hi han moltes hipotesi però no pas un motiu principal, una evidència.

Podríem parlar de l'ennegriment del gel a l'Àrtic degut a les emissions de carbó des de la Revolució Industrial a les grans àrees de l'hemisferi Nord (Veure noticia), però aixó no explicaría el refredament de l'Antàrtida.

També es parla sovint de les corrent oceàniques, el que anomenem Corrent termohalina i la seva influència termoreguladora, especialment a l'Àrtic on la corrent del Golf arriva fins l'arxipèlag de les Svalbard deixant lliure de gel durant tot l'any un lloc a la mateixa latitut que el nord de Groenlandia. El problema radica en que no es coneixen prou be els moviments de les aigues àrtiques des de l'Atlàtic o per l'estret de Bering. Tampoc sabem exactament com es produeixen els afloraments o enfonsaments d'aigua relacionats amb aquestes corrents.

Els vents i la seva influència en la deriva del gel marí a l'Àrtic també son un punt debat important.

El que és ben cert és que no sabem que passa, per aquest motiu sobta una mica llegir noticies com aquesta (cliqueu), que fa la clàssica i fàcil relació entre escalfament global i l'antagònic comportament del gel als Pols.

Potser l'Antàrtida no es trova dins del globus terraqui??

Diuen que els oceans s'escalfen però la banquisa antàrtica creix la qual cosa vol dir que hi ha més superficie marina amb temperatura més baixa. Quina és la causa?? No se sap.

A la noticia enllaçada ens parlen del que habíen dit els models de predicció:
"Lo que está pasando no es inesperado. Ya se ha había predicho hace mucho que el Ártico se calentaría más rápido que la Antártida", señala Ted Maksym, un especialista en hielo marino del Estudio Británico para la Antártida.

Aixó no és cert. Si be s'havía suposat un comportament diferent a cada Pol respecte a qualsevol influència, en cap moment els models reflexaven un augment del gel marí a l'Antàrtida, només parlaven de que amb un augment de la temperatura hi hauría més precipitació de neu als dos Pols que enmascararía el desgel. Com podem veure al gràfic, a l'Antàrtida la temperatura ha baixat i hi ha hagut augment de gel. Alguna cosa no quadra.

Hi ha qui está ben desconcertat i no ho vol admetre. A qui li agrada admetre un error publicament??

Ja veurem com evoluciona tot plegat, però tornant a les dades reals, aquest estiu no s'ha batut el rècord d'extensió mínima de 2.007 de la banquisa àrtica malgrat haver un gel més prim i menys compactat. Cal fer esment que la congelació marina ha començat abans del que és habitual a l'Àrtic. Per contra, l'Antàrtida no ha batut tampoc el rècord d'extensió màxima de l'any passat. Fins i tot en aquests detalls hi ha antagonisme??

Nota: Els gràfics están fet pel forer VilMeteo del fòrum de Meteored.

Etiquetes de comentaris: , ,

10 de setembre 2008

Huracans. Climatología i curiositats.

Aquests dies estem a la part més àlgida de la temporada d'huracans a l'Atlàntic, per aquest motiu m'agradaría explicar mitjançant gràfics algunes curiositats del que és considerat el fenòmen atmosfèric més poderós.

Fa un parell d'anys ja vaig explicar alguns aspectes básics dels huracans. Ara voldría completar-ho amb moltes referencies i enllaços, més que res perque sino podría estar escrivint durant dies i el text sería esgotador.

En primer lloc, indicar que malgrat pugui semblar en funció de les noticies que trovem als mitjans de comunicació al voltant d'aquest fenómens no només als Estats Units reben l'embat implacable dels forts vents i les pluges torrencials que acompanyen als huracans.


Si observem la imatge deduirem que els huracans es formen sobre les aigues tropicals a zones amb una molt alta humitat, vents fluixos i temperatures marines elevades tot i que en casos excepcionals hem vist el seu neixement al sud del Brasil o a Madeira. Aquestes son les arees de formació però en la seva evolució poden arrivar a llocs tant increibles com Groenlandia o Europa occidental.

Mireu les àrees d'afectació a l'Atlàntic i al Pacific oriental.


Cal dir que les paraules tifó (Asia), huracá (Amèrica) o cicló (Australia) es refereixen al mateix fenómen. Les etapes de evolució son:
  1. Ona tropical amb tempestes locals encara desorganitzades.
  2. Depressió tropical, la imatge de satèl·lit ja mostra organització però els vents sostinguts en superficie no pasen de 63 km/h.
  3. Tempesta tropical, el sistema ja és ben organitzat i presenta tempestes molt intenses però els vents sostinguts no pasen de 118 km/h.
  4. Huracá, amb vents sostinguts al voltant de l'ull (area central amb vents en calma) superiors a 118 km/h i ràfegues més fortes.

Us deixo dos enllaços on explica de forma molt didàctica quines son les etapes d'evolució d'un sistema tropical i posteriorment, les fases d'evolució d'un huracá amb la categoría Saffir-Simpson que defineix i clasifica la categoría dels huracans en funció de la velocitat sostinguda dels seus vents.

La morfología d'un huracá és la seva característica principal. En les dues següents imatges podem observar com está estructurat per núvols que formen una espiral al voltant del centre que s'anomena ull. Les bandes de núvols porten associada precipitació molt intensa i els vents, que bufen en sentit antihorari, son més forts quant més a prop de l'ull. Aquí els vents están calmats i, de vegades, surt el sol però ens trovaríem envoltats per unes parets de núvols que amaguen els vents més devastadors.











Aquests son els conceptes bàsics sobre la Climatología dels huracans. Per no extendre'm més us poso uns enllaços on podeu aclarir més dubtes, en espanyol i en anglés.

  1. Tropical Cyclone Climatology.
    Estudi del NHC (National Hurricane Center) centrat especialment en el huracans atlàntics i, en menor mesura, els del Pacific americà.
  2. Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 1.
    Estudi del Earth Observatory de la NASA dividit en 3 parts.
    Introducció i formació dels huracans.
  3. Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 2.
    Anatomía dels huracans.
  4. Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 3.
    Climatología dels huracans.
  5. Los huracanes.
    Pàgina didàctica i molt fàcil d'entendre.
  6. Lo que debe conocer sobre los HURACANES.
    Pàgina molt útil del Servicio Nacional de Estudios Territoriales de El Salvador. Val la pena visitar-la.

Per finalitzar aquest tema, us poso una pàgina, en anglés, on podeu trovar tota una serie de Curiositats i rècords dels huracans de l'Atlàntic i Pacific Est com quin ha estat el més durador, el més intens, la temporada amb més sistemes o saber els noms que reben els huracans.

Etiquetes de comentaris:

02 de setembre 2008

Resum del mes d'Agost a Cerdanyola

Les dades del mes d'Agost a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

  • Màxima absoluta.......... 36,3º (Dia 12)
  • Màxima mitjana........... 29,4º
  • Mitjana mensual........... 24,5º
  • Mitjana mínima............ 20,0º
  • Mínima absoluta........... 17,1º (Dia 15)
  • Dies amb més de 30º..... 10

  • Precipitació.................. 16,9 mm
  • Màxima en un dia......... 16,8 mm (Dia 22)
  • Dies de precipitació........ 2

  • Ràfega màxima............ 40 km/h (Dia 8)
  • Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

  • Màxima absoluta.......... 35,4º (Dia 12)
  • Màxima mitjana........... 28,5º
  • Mitjana mensual........... 24,2º
  • Mitjana mínima............ 20,1º
  • Mínima absoluta........... 17,3º (Dia 15)
  • Dies amb més de 30º...... 8

  • Precipitació................... 16,2 mm
  • Màxima en un dia.......... 15,8 mm (Dia 22)
  • Dies de precipitació......... 2

  • Ràfega màxima............ 45 km/h (Dia 8)
  • Vent dominant.............. S

Parc Tecnològic. (Meteocat)

  • Màxima absoluta.......... 36,6º (Dia 12)
  • Màxima mitjana........... 29,6º
  • Mitjana mensual........... 24,0º
  • Mitjana mínima............ 18,6º
  • Mínima absoluta........... 15,8º (Dia 16)
  • Dies amb més de 30º..... 11

  • Precipitació.................... 13,4 mm
  • Màxima en un dia........... 13,0 mm (Dia 22)
  • Dies de precipitació.......... 2

  • Ràfega màxima............ 42 km/h (Dia 12)
  • Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

  • Màxima absoluta.......... 36,3º (Dia 12)
  • Màxima mitjana........... 29,8º
  • Mitjana mensual........... 23,7º
  • Mitjana mínima............ 17,6º
  • Mínima absoluta........... 14,9º (Dies 16 i 17)
  • Dies amb més de 30º..... 12

  • Precipitació.................... 15,7 mm
  • Màxima en un dia........... 15,0 mm (Dia 5)
  • Dies de precipitació.......... 2

NOTA: A Serraparera i al Centre les dades corresponen al dia civil en horari normal. Al Parc Tecnològic, son en horari solar i a Can Coll, les observacions corresponen de 9 del mati a 9 del mati.

Etiquetes de comentaris: ,