30 de gener 2009

Un Gener mogut

Quan em disposava a fer el resum del mes de Gener d'aquest 2.009 he vist que sería molt dificil evitar caure amb una bipolarització, ignorant gran part del que ha succeït durant tot el mes i centrar-me només en els dos fets meteorològics que han marcat aquest primer mes de l'any al Vallès i comarques veines, la nevada del dia de Reis i la ciclogènesi explosiva del dissabte 24.

Començaré per ordre cronològic amb la nevada del dia 6 de Gener que s'anava dibuixant els primers dies de l'any amb una massa d'aire fred important a nivells mitjos i baixos de la troposfera sobre el nord i l'est d'Europa. Al mateix temps, l'anticicló que durant les festes nadalenques va dominar el panorama centreeuropeu es desplaçava cap a l'Atlàntic juntant-se de forma circumstancial amb el de les Açores permetent que la massa freda arribés relativament intacta a sobre nostre.

Al següent mapa, que correspon a 850 hPa (uns 1.500 metres d'alçada), veiem com la massa freda, amb colors verds i blaus, ens envaeix clarament i la formació d'una depressió a la Mediterrània Occidental indicava inestabilitat. Teníem el coctel perfecte per nevar fins molt avall a casa nostra, tot i que va faltar un petit detall que va evitar que la nevada cuallés a cotes més baixes del que ho va fer (100-150 m.); en alçades mitges (uns 5.000 metres) no hi havía tant de fred en proporció al que hi havía a 1.500. Aixó va impedir que tinguessim forts desplomaments i creixement de núvols potents.


Malgrat aquest detall, que no va empanyar l'esdeveniment, varem poder viure una tarda de Reis amb una nevada de les que feia molt temps no veiem al Tibidabo. Flocs ben grossos que cuallaven a l'instant i nevada densa que feia gruix ràpidament. A la masia de can Coll, a 140 metres d'alçada, va començar a ploure a l'hora de dinar amb una temperatura d'uns 3º que durant la tarda va anar baixant i els flocs van apareixer, primer barrejats amb aigua i al vespre-nit, coincidint amb la major intensitat de precipitació, la neu va enfarinar el terra. Entre 1 i 2 centímetres que van aguantar tota la nit, sense precipitació, fins que al matí del dia 7 va desapareixer aquesta capa tant fina.

Com ja he dit, tal com pujavem en alçada a Collserola el gruix de neu era més gran fins els 8 cm que es van mesurar a dalt del Tibidabo, on gairebé tota la precipitació va ser neu.

La situació posterior no va evolucionar cap a una onada de fred, com més d'un cop ha passat després d'un episodi de nevades a la costa, sino que l'anticicló europeu va marxar cap a la Mediterrània Oriental i Europa Occidental va quedar dominada per un centre depressionari molt profund a l'Atlàntic Nord, tal com veiem al següent mapa (isòbares en blanc i fred en alçada en colors).


I així arribem al segon episodi destacat d'aquest Gener, la ciclogènesi explosiva que va donar lloc a ventades no mesurades mai per alguns observatoris i va provocar molts desperfectes i, malhauradament, desgracies personals.

Arbres caiguts per la força del vent sobre cases i pals elèctrics van ser la causa dels nombrosos danys materials que van haver a la nostra comarca i a les comarques veines. A Cerdanyola els barris que van patir més problemes van ser Bellaterra i Montflorit (a tocar de Can Coll), degut a la presència important de arbres, pins majoritariament, que no van aguantar uns vents molt forts durant unes quantes hores.

La causa del vent va tenir origen en el que anomenem ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica que no és res més que una depressió que neix al voltant d'una gran depressió en aigues fredes i que evoluciona de forma sobtada i intensa, de forma que en poques hores tenim pressions molt baixes, la que ens va afectar tenía 965 hPa al seu centre, i un gradient (diferència de pressió entre llocs propers) molt gran.

Tot seguit podeu veure a l'imatge de la matinada del dia 24 com la profundissima depressió avançava pel Cantàbric per entrar pel sud França al matí, que va ser quan ens va afectar més directament.


Vents màxims de 90 a 110 km/h van ser força habituals al Vallès i als voltants. 100 km/h a Cerdanyola, 96 km/h a Sabadell o 102 km/h a Castellbisbal son algunes de les dades oficials de les ràfegues màximes però el que va ser més important van ser les mitjanes de vent d'aquell matí, doncs a més d'un observatori van tenir mitjanes d'uns 50 km/h entre les 6 del matí i migdia. Hom pot imaginar que aquesta força constant sobre uns arbres amb grans copes (que provocaven l'"efecte vela"), troncs molt llargs i soques petites, com els pins blancs, va ser definitiva per debilitar-los prou com per que una ràfega més forta el pogués tombar.

Així com les nevades son un fenomen més recurrent a les nostres contrades i quasi cada any veiem, si més no a prop, la caiguda de flocs, una situació meteorològica com la viscuda el dia 24 de Gener no és gens habitual malgrat que hi estem exposats. És més normal a les Illes Britàniques, nord de França o, fins i tot a Galicia, però aquí no acostuma a arribar amb la virulència de l'altre dia.

He sentit aquests dies que fenomens de característiques similars podríen ser més freqüents degut al Canvi Climàtic i no és cert. Ciclogènesi explosiva hem tingut i tornarem a tenir, és un fenomen meteorològic conegut que com he dit afecta més sovint a latituts més altes però no és insólit al nostre pais, i pot tornar a passar. Amb més freqüència? Segons l'informe sobre el Canvi Climàtic tindría que haver-hi un menor gradient entre latituts mitges i altes, per tant un fenomen així tindría que ser menys habitual. Sigui com sigui, i pel be general, que trigui molts anys en repetir-se.

Etiquetes de comentaris: ,

28 de gener 2009

Perqué va fer tant de vent?

No cal dir que la ventada de dissabte 24 de Gener quedará a la memòria colectiva com un episodi meteorològic destacat. La sensació de perill que va viure molta gent va quedar confirmada amb unes destrosses prou generalitzades com feia temps no passava. Recordo que molts coneguts em preguntaven que havía passat per que aixó succeís, per aquest motiu voldría explicar el fenomen de forma breu i visual.

La situació meteorològica de dissabte passat va ser provocada per el que anomenem Ciclogènesi explosiva associada a una depressió atlàntica. En aquest enllaç trobareu una explicació molt entenedora d'en Francisco Martín León que aclara conceptes al voltant d'un fenomen meteorològic no gaire habitual a les nostres contrades.

Destaco aquest fragment:

"Como su nombre indica es básicamente una ciclogénesis pero que sucede muy rápidamente y muy intensamente. Es decir, la depresión o ciclón en superficie puede formarse aparentemente en un espacio muy corto de tiempo, convirtiéndose en una borrasca (caso de latitudes medias) muy violenta y adversa en cuestión de pocas horas. El término general usado para estas depresiones que se profundizan muy rápidamente, es de “bomba” meteorológica.

La definición de bomba, ciclón o borrasca explosiva es aquella borrasca cuyo mínimo depresionario la presión baja 24 mb en 24hrs, o menos. Esta definición suele establecerse o referirse a latitudes altas, alrededor de los 55º-60º ya que los procesos ciclogenéticos están influenciados por la rotación de la Tierra. Las ciclogénesis explosiva suceden con frecuencia en el Atlántico y Pacífico.

Para nuestras latitudes, 45º Norte, la definición se relaja en caídas de presión del orden de 18 - 20 mb en 24 hrs. Mejor que esta definición “encorsetada”, los meteorólogos suelen trabajar con otra, sin umbrales tan fijos como los anteriores pero donde los procesos físicos que controlan el desarrollo explosivo son los mismos."


Per ilustrar-ho millor us poso tot seguit imatges de satèl·lit de l'evolució que va tenir aquesta "bomba" meteorològica:

En primer lloc, veieu com la nit de divendres (22:00) apareixía ja un recargolament dels núvols al NW de Galicia que evidenciava un procés de ciclogènesi, o sigui la formació d'una depressió.


De matinada l'evolució va ser molt ràpida i a les 03:00 l'espiral de núvols era espectacular al Cantàbric, on afectava de forma intensa.


A primera hora del matí (08:00) el vent ja era molt fort a Catalunya. Com veiem a l'imatge, el centre de la depressió ja havía entrat a França, prop de Nantes, amb pressions de 965 hPa.


A migdia l'acostament de la depressió donava lloc als vents més violents a Catalunya amb puntes que superaven els 100 km/h de forma quasi general.


Sis hores més tard (18:00), l'espiral ha perdut consistència després de travessar tot el sud de França i apropar-se a la Mediterrània i als Alps. El vent era més moderat, tot i que encara bufava fort a l'Empordà.


Si cliqueu aquí podeu veure un video espectacular amb la seqüència de la formació d'aquesta ciclogènesi explosiva. Tot seguit una imatge del matí de dissabte on el cargolament nuvolós i un aparent orifici central podríen fer pensar en un huracá però que en Francisco Martín León ens deixa clar a l'article anterior:

"El término de ciclogénesis explosiva se suele referir a los procesos que experimentan las borrascas explosivas de latitudes medias o extratropicales y no a los ciclones tropicales. Hay que recordar que todas ellas pertenecen al grupo de ciclones."


El dinamisme no s'atura aquest Gener, mes habitual d'anticiclons potents que ens deixen calmes i boires, i tres dies després de l'episodi comentat tornem a tenir una bonica imatge de satèl·lit a la Mediterrània occidental amb una depressió ben recargolada amb el centre entre Corsega i Sardenya, aixó sí, aquesta no era ni tant profunda i es va formar amb molt més temps.



Per acabar us deixo un enllaç sobre els efectes del Cicló Extratropical Klaus, nom com es va coneixer als mapes del temps europeus, al seu pas pel bell mig de França.

NOTA: Les imatges pertanyen a Eumetsat i les mostrades a aquest tema son imatges RGB de masses d'aire, la del satèl·lit NOAA la podeu trobar a la pàgina de NEODAAS de la Univesitat de Dundee.

Etiquetes de comentaris: ,

24 de gener 2009

Una ventada excepcional

Si fa poc temps la noticia era la neu que queia a la ciutat i cuallava a Collserola, avui la noticia a Cerdanyola ha estat el vent que ha batut rècords.

De matinada el vent s'ha anat reforçant degut a l'axostament d'una depressió amb pressions molt baixes que estava fent un recorregut paral·lel al Cantàbric i seguía circulant pel sud de França fins arribar a la Mediterrània i seguir camí cap a Itàlia. Tot i que no ha passat per sobre nostre, les pressions que hem tingut a Cerdanyola han marcat rècords, de manera que a primera hora del matí teníem 987 hPa, qual el normal son uns 1.013 hPa i un potent anticicló marca al voltant de 1.030. Com podeu veure la pressió era força baixa.

A mig matí el vent ja tenía una força molt gran i les destrosses eren evidènts a tota la ciutat. Al voltant de les 11 hem registrat les ràfegues màximes i així al centre de la ciutat hem assolit els 100 km/h i al Parc Tecnològic, 94 km/h. Aquest darrer observatori pertany a la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya i funciona des de 1.998, aquesta ràfega és la més forta registrada.

Aquesta tarda, tot i que el vent ha seguit bufant fort no ha tingut la violència del matí i es preveu que durant la matinada la força del vent sigui cada cop menor.

Tot seguit podeu llegir la noticia del portal Cerdanyola.Info d'on he tret les següents fotografies de J. R. Urbano i on explica detalladament les destrosses i problemes provocades pel vent.

Arbre caigut sobre el parc infantil de la plaça de les Palmeres.


Operaris treballant a la carretera d'Horta.


No només han caigut arbres, també semàfors.


Han volat trossos de la teulada del mercat de Serraparera.


Un altre arbre arrencat des de l'arrel davant del moll del mercat de Fontetes.


Al parc de Cordelles també han caigut arbres.


Un dels pinetons de Fontetes arrencat per la força del vent.

Etiquetes de comentaris: ,

23 de gener 2009

Ara s'escalfa l'Antàrtida?

Si l'estiu passat era l'Àrtic el territori de moda pels que seguim dia a dia el que es parla al voltant de l'Escalfament Global, aquest hivern el territori de moda és l'altre Pol, l'Antàrtida.

Dies enrera ha aparegut un treball a la revista Nature amb el titol de Antarctic Warming i del qual el diari El Mundo ens fa cinc centims.

Sorprenent, realment sorprenent!!! Perqué?? Tot seguit intentaré explicar-ho.

Que hi ha hagut un escalfament de parts del planeta els darrers 30 anys és un fet sense discussió, la causa és el que no queda clar malgrat els seguidors de la teoría oficial diuen que no hi ha dubte que és el CO2, però aquest no és el tema que vull tractar avui.

Com dic, algunes parts de Terra no presenten cap escalfament aquests darrers 30 anys i el territori que mostrava fins i tot un refredament era la Antàrtida. Aquesta circumstància era acceptada per tothom, inclosos els que segueixen la teoría de l'escalfament tal com podeu llegir al blog de RealClimate (vinculat a Michael Mann, un dels autors del treball de Nature) a l'article de Febrer de l'any passat, ¿La Antártida está fría? Si, ya lo sabíamos. Doncs be, ells mateixos diuen ara que no, que l'Antàrtida no es refreda, ans al contrari, s'escalfa i d'aixó fa 50 anys, més que la resta del planeta. Compreneu la meva sorpressa?? En qué quedem llavors??

Perque ho veieu reflectit en una imatge virtual que mostra la tendència de les temperatures a la superficie del continent glaçat us poso la representació que feia la Pàgina de l'Earth Observatory de la NASA, primer en 2.004 i després en 2.009.

Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.004.


Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.009.


Que ha canviat?? Les dades son les mateixes, llavors perqué les tendències no ho son??

Al estudi publicat per Nature han aplicat una nova tècnica estadística on combina dades de satèl·lit i estacions meteorològiques però el que és incomprensible és com pot canviar la tendència abans de 1.979 que és quan comencem a disposar de dades satelitals. Les dades de les estacions son concretes i les mitjanes vulguem com vulguem serán sempre les mateixes. Malgrat tot, qui coneix l'estadística sap que a les xifres podem fer que diguin el que vulguin aplicant la tècnica o l'algoritme que a nosaltres ens interessi. Ja coneixeu la dita aquella de "hi han mentides petites, mentides grans i estadística".

Tot seguit us deixo uns enllaços on analitzen aquest estudi i, aparentment, sembla que mostren algunes tècniques "dubtoses" per el físic Steve Mc Intyre, el que va desmuntar la gràfica de Mann coneguda com a "pal d'hoquei" i que l'IPCC va fer senyera de l'escalfament al 2.001.... per fer-la desapareixer després.

Antarctic RegEM
Steig's Silence

També podeu llegir, tot en anglès, el blog de Anthony Watts en aquests dos temes que fan referència a l'estudi de Nature.

Antarctica warming? An evolution of viewpoint
Antarctic Warming? Part 2 - A letter from a meteorologist on the ground in Antarctica

Etiquetes de comentaris: ,

13 de gener 2009

Controvèrsies al voltant de l'escalfament global

En primer lloc, el bescompte Monckton of Brenchley, conegut pel seu posicionament contrari a les tesis de l'IPCC i d'Al Gore, ha presentat un estudi titolat Temperature change and CO2 change: a scientific briefing (Click per enllaçar al document original amb anglès) on qüestiona diferents "veritats absolutes" de l'IPCC i els proescalfament, com poden ser que el CO2 fa pujar la temperatura, ell diu que la temperatura fa pujar el CO2, o que ara no tenim les temperatures més altes de la història, com diu l'IPCC, sino que només seríen les més altes des de la Petita Era Glacial fa uns 300 anys.

Apart, com sempre fa, evalua les dades que presenta el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) i, malgrat han passat pocs anys per establir tendències estadístiques vàlides, comencem a veure que les conclusions a les que va arrivar aquest organisme polític depenent de l'ONU amb el seu informe de 2.001 fan figa per tots cantons. Com veieu al següent gràfic, no van encertar ni l'evolució del CO2, inferior al menor increment previst, ni la temperatura, que apart de ser inferior a qualsevol marge d'error, está baixant durant aquest segle en contra del que postulava l'IPCC.

Una realitat incòmode per l'IPCC??

______________


En un altre ordre de coses, podeu llegir aquest article publicat al web de Icecap en resposta a les declaracions de Michel Jarraud (secretari general de l'OMM). Com hem dit tants cops, sembla que quan tenim grans calorades la causa és l'escalfament global, i quan les fredorades dominen, son provocades per la variabilitat natural de forma puntual. Au va!!!

En un extracte de l'article, Alexandre Aguiar ens diu una cosa que molts els que investiguem sobre el tema ens preguntem sovint:

Ells no poden pronosticar correctament el Pacífic durant 60 dies i ens veiem obligats a creure que poden preveure el temps en 100 anys.

Be, que cadascú pensi el que cregui més adient.

______________


I ja per acabar, llegim a El Pais una entrevista a l'economista indi que presideix el Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic, Rajendra Pachauri, com evitant qualsevol debat envía a pastar fang als científics que qüestionen la hipòtesi oficial respecte a l'escalfament:

"Los escépticos deben irse del planeta"

Hom podría pensar que, al voltant d'aquest tema, la llibertat d'expressió que, suposadament, tenim als paissos occidentals no existeix. Caram, caram, potser que faci una reserva per la Lluna, per alló de quedar-me a prop, perque conforme vaig llegint estudis i articles de tot tipus i comprovant dades reals, els meus dubtes no fan més que augmentar.

Etiquetes de comentaris:

07 de gener 2009

La nevadeta de Collserola

No és gens insòlit que nevi a Collserola ni que tampoc ho faci a Cerdanyola o a les parts altes de la ciutat de Barcelona, tal com ahir dia de Reis del 2.009 va succeir. Aquí en teniu un petit reportatge.

Mentre el dia va començar amb alguns núvols només, poc a poc el cel va tapar-se de núvols que donaven a entendre que ens mullaríem. A migdia va començar la pluja que al cim del Tibidabo ja era majoritariament neu a les 2 de la tarda.


Al vespre i amb la temperatura més baixa, la nevada s'intensifica a les parts altes i baixa de cota. Aquí podem veure l'hotel Florida del Tibidabo amb una lleugera capa de neu que ràpidament agafava al terra. La intensitat era forta i inclús vaig poder escoltar un tro. Neu, pluja, boira, tempesta, calamarsa tot un munt de meteors com a regal de Reis.


El trajecte que vaig fer des del Tibidabo cap a Cerdanyola vaig tenir neu tota l'estona, tant a l'Arrabassada amb neu cuallada a la carretera fins gairebé a Sant Cugat, on seguía la neu. A Cerdanyola seguía nevant i alguns cotxes teníen una petita capa de blancor i els camps també. Vaig pujar per la carretera d'Horta i la neu agafava al terra des de la mateixa Cerdanyola. A Can Coll hi havía un ditet i ja des de Can Sarda el transit per la carretera era ben dificil.


Després de la nevada, aquest mati tocava sessió fotogràfica sense els problemes que genera un nevada tant intensa com la que varem viure ahir a la tarda al Tibidabo.

En primer lloc podeu veure les restes de la neu que quedava a l'observatori de Can Coll (140 m), on la mesura màxima va arrivar a 2 centìmetres i he recollit 20,9 mm de precipitació total. Ahir a les 21:00 hi havía força més, inclús hi havíen roderes a la calçada on, evidentment, avui ja no hi havía neu.


Tot seguit la vista de Collserola on podía veure's que més amunt el gruix era més gran i millor conservat.


Un cop a la part alta de la carretera d'Horta, les vistes donen perspectiva del que hi ha. A dalt el gruix és més important, fins 8-10 cm en promig, i les vistes mostren el fons del Vallès lliure de neu i Montserrat emergint dels núvols baixos.


A sota, Sant Llorenç del Munt oferint una rara imatge amb neu a gran part dels arbres que cobreixen la seva cara sud i, com no, al cim.


Els camins de la part alta, aquí estem a uns 350 metres, mostren una imatge poc usual malgrat cada un o dos hiverns presenten algun cop aquest aspecte.


La neu caiguda delata a qui ha passat pel camí. Una marca de rodes de bicicleta, unes petjades de peu humá i unes petjades de porc senglar creuant la vía.


Un clar a la part alta que te molt bones vistes, per una banda a la costa i per altra al Vallès.


Mirant cap a la serra de Marina podem veure les parts altes amb neu.


Mirant cap a Barcelona, sobta que ràpidament desapareix la neu. Aquí veiem que per sota dels 300 metres no hi ha ni rastre ni tampoc als turons del Carmel ni a Montjuïc.


Per acabar, vista cap a Montserrat amb Can Valldaura en primer terme i Sant Cugat al fons del Vallès.


I avui, per un dia i sense que serveixi de precedent, Collserola mirava sense cap enveja al Montseny.

Etiquetes de comentaris: ,

03 de gener 2009

2.008: L'any de la sequera??

Sí, el titol és una pregunta perque ningú negará que aquest any que ens deixa hem escoltat la paraula sequera fins a l'avorriment. Però realment n'hi havía per tant d'enrenou?

La sequera és un fenòmen habitual al clima mediterrani on les pluges cauen gairebé sempre de forma irregular, tant en distribució geogràfica com cronològica i aquest any ha estat un clar exemple.

És clar que el dèficit de pluges s'anava arrossegant des de fa uns anys ja que no podem parlar de sequera per tenir una tardor o un estiu molt secs sino que calen diverses estacions amb poca pluja perque la vegetació i els embassaments mostrin nivells hídrics preocupants.

Aquest any 2.008 va començar amb un hivern força sec i molt suau degut al domini de situacions d'origen atlàntic temperat. L'anticicló movent-se entre les Açores i la Península Ibèrica sumat a les baixes pressions que circulaven per l'Atlàntic nord, causa directa d'un dels hiverns més plujosos a les Illes Britàniques, van evitar que les masses d'aire fred s'acostessin a les nostres contrades i els fronts arrivessin molt desgastats. Les temperatures de Gener i Febrer van estar molt per sobre de les normals i les pluges van ser escasses, com mostren clarament els butlletins climàtics del Meteocat.

Com a dada curiosa, a Cerdanyola la mínima del periode fred (Octubre fins Abril) es va mesurar el 17 de Novembre del 2.007, encara a la tardor, concretament els -4,6º que van representar un rècord de fred al Novembre però que no van ser auguri d'un hivern per sota de la mitjana.

Al Març la situació atmosfèrica era molt similar, absència quasi general de precipitacions i temperatures molt semblants al Febrer però normals respecte a la mitjana.

Després d'una munió de mesos amb dèficit de pluges, amb els embassaments de les Conques internes de Catalunya (Ter, Llobregat...) amb xifres baixíssimes (inferiors al 25% en conjunt) i amb la perspectiva del periode de l'any més sec i càlid ben a prop, les noticies al voltant de la sequera omplien dia sí, dia també els informatius dels nostres pais. Tothom recordará l'imatge lamentable que van donar els nostres polítics.

Però quan tothom ja començava a patir per l'estat del seu jardí i amb l'ombra de les restriccions d'aigua, inclús per beure, a l'horitzó.... va començar a ploure.

L'Abril, tot i que encara va ser un mes sec al voltant de Barcelona, ja va ser plujós a gran part del Pirineu i de l'interior de Catalunya. El problema era que les comarques on es troben els embassaments més necessitats no van rebre molta pluja, va a ser les capçaleres dels rius que van a parar a l'Ebre, riu on els index dels embassaments no parlaven de sequera, el lloc amb la precipitació va ser més generosa.

Però la situació atmosfèrica i la disposició de les isòbares semblava canviar per millor, més precipitació s'entén.

A primers de Maig es va anar configurant la formació d'una depressió aïllada en nivells alts de la troposfera, el que popularment es coneix com "gota freda", i que va ser l'inici per que les pluges comencessin a dominar el panorama a la meitat est de Catalunya. En pocs dies els nivells dels pantans van començar a pujar i si al litoral i prelitoral va ser normal mesurar el mes de Maig entre 100 i 200 mm, en punts de les capçaleres del Ter i del Llobregat van recollir fins 400 mm en un mes que va marcar rècords de precipitació.

Juny va continuar la tònica i la primera meitat va ser molt humida i fresca, de manera anormal respecte als darrers inicis de l'estiu meteorològic. Arribàvem a Sant Joan amb una situació diametralment oposada, amb uns embassaments molt més plens i uns boscos remullats i verds que feien ser optimistes davant el perill d'incendi de cada estiu.

Però aquest final abrupte de la sequera com a noticia estel·lar, no va ser l'inici d'un estiu plujós i malgrat el Juliol va continuar essent dominat per les tempestes al Pirineu i Prepirineu, a la costa i prelitoral el temps va ser més aviat sec, interromput per alguna tempesta més o menys forta. De fet el que acostumem a tenir al nostre estiu.

I així va seguir a l'Agost i al Setembre, inclús gran part d'Octubre, en aquest cas tornava a ser preocupant perque ens trobavem al periode més plujós de l'any, estadísticament. El domini persistent de l'anticicló de les Açores provocava que els fronts de les depressions que regaven Europa passessin molt desgastats per Catalunya i ni tant sols el poc aire fred que deixaven al seu pas permetía el creixement de nuclis tempestuosos. Va ser a finals d'Octubre quan una onada de fred d'origen polar va tornar a portar un episodi de pluges i nevades importants que va deixar neu, de forma insòlita per ser l'Octubre a llocs tant inusuals com Cervera, Prades, Moià, Montserrat i fins i tot es van veure flocs al cim del Tibidabo.

Novembre, mes en que observem de forma clara la transició de la tardor a l'hivern, va començar amb el final de les pluges d'Octubre, va seguir tranquil i fresc per acabar amb una bona onada de fred que va deixar les primeres glaçades al Prelitoral (a la masia de Can Coll la mínima va arribar a -2,8º) i la neu va caure de forma més perceptible als cims de Collserola tot i que gairebé no va cuallar.

I per acabar l'any, Desembre va portar la seva particular situació extarordinaria amb la llevantada que al voltant de Sant Esteve va afectar de forma molt important la costa catalana, sobre tot del Llobregat cap el nord, amb importants destrosses a platges del Barcelonés, el Maresme, la Selva i l'Empordà i quantioses pluges especialment important a la ùnica conca que encara estava en fase d'excepcionalitat per la sequera, la conca de la Muga a l'Empordà, on el pantá de Boadella ha doblat el seu volum en pocs dies. D'aquesta forma, cap embassament catalá es troba en situació tècnica de sequera al final d'un any en el que més s'ha parlat i discutit per la sequera, que com tots sabem tard o d'hora tornará perque és endèmica del nostre clima.

Alguna vegada aprendrem a gestionar-la de forma correcta? Recordeu, ara que tenim aigua de sobres cal seguir estalviant. Segur que n'heu sentit algun cop el conte de la cigala i la formiga, potser que pensem qui volem ser.

Pel que fa a les temperatures, 2.008 no passará a la història per ser un any càlid, com alguns suposats experts auguraven al principi. A un hivern més càlid de l'habitual va seguir la resta de l'any amb valors normals o més frescos del normal. La mitjana anual ha quedat lleugerament per sota de la dels darrers 20 anys i sembla voler confirmar la tendència a un lleuger refredament des de l'inici del segle XXI.

Com será l'any 2.009? Seguirá aquesta tendència al refredament? Be, tot sembla indicar que ho sabrem després de viure-ho, a priori fer qualsevol pronòstic és qualsevol cosa menys fiable.

Etiquetes de comentaris: ,

02 de gener 2009

Resum de l'any 2.008

Aquestes son les dades de l'observatori de Serraparera presentades en decenes de dies, per tant els mesos están dividits en 3 parts, de forma que podem indentificar episodis freds, càlids, plujosos o secs de forma més concreta.

En primer lloc les dades numèriques.


Tot seguit un gràfic amb les dades termomètriques, amb linies i els valors a la esquerra, i les dades pluviomètriques, amb barres i les dades a la dreta.

Etiquetes de comentaris: ,