La nevadeta de Collserola

No és gens insòlit que nevi a Collserola ni que tampoc ho faci a Cerdanyola o a les parts altes de la ciutat de Barcelona, tal com ahir dia de Reis del 2.009 va succeir. Aquí en teniu un petit reportatge.

Mentre el dia va començar amb alguns núvols només, poc a poc el cel va tapar-se de núvols que donaven a entendre que ens mullaríem. A migdia va començar la pluja que al cim del Tibidabo ja era majoritariament neu a les 2 de la tarda.


Al vespre i amb la temperatura més baixa, la nevada s'intensifica a les parts altes i baixa de cota. Aquí podem veure l'hotel Florida del Tibidabo amb una lleugera capa de neu que ràpidament agafava al terra. La intensitat era forta i inclús vaig poder escoltar un tro. Neu, pluja, boira, tempesta, calamarsa tot un munt de meteors com a regal de Reis.


El trajecte que vaig fer des del Tibidabo cap a Cerdanyola vaig tenir neu tota l'estona, tant a l'Arrabassada amb neu cuallada a la carretera fins gairebé a Sant Cugat, on seguía la neu. A Cerdanyola seguía nevant i alguns cotxes teníen una petita capa de blancor i els camps també. Vaig pujar per la carretera d'Horta i la neu agafava al terra des de la mateixa Cerdanyola. A Can Coll hi havía un ditet i ja des de Can Sarda el transit per la carretera era ben dificil.


Després de la nevada, aquest mati tocava sessió fotogràfica sense els problemes que genera un nevada tant intensa com la que varem viure ahir a la tarda al Tibidabo.

En primer lloc podeu veure les restes de la neu que quedava a l'observatori de Can Coll (140 m), on la mesura màxima va arrivar a 2 centìmetres i he recollit 20,9 mm de precipitació total. Ahir a les 21:00 hi havía força més, inclús hi havíen roderes a la calçada on, evidentment, avui ja no hi havía neu.


Tot seguit la vista de Collserola on podía veure's que més amunt el gruix era més gran i millor conservat.


Un cop a la part alta de la carretera d'Horta, les vistes donen perspectiva del que hi ha. A dalt el gruix és més important, fins 8-10 cm en promig, i les vistes mostren el fons del Vallès lliure de neu i Montserrat emergint dels núvols baixos.


A sota, Sant Llorenç del Munt oferint una rara imatge amb neu a gran part dels arbres que cobreixen la seva cara sud i, com no, al cim.


Els camins de la part alta, aquí estem a uns 350 metres, mostren una imatge poc usual malgrat cada un o dos hiverns presenten algun cop aquest aspecte.


La neu caiguda delata a qui ha passat pel camí. Una marca de rodes de bicicleta, unes petjades de peu humá i unes petjades de porc senglar creuant la vía.


Un clar a la part alta que te molt bones vistes, per una banda a la costa i per altra al Vallès.


Mirant cap a la serra de Marina podem veure les parts altes amb neu.


Mirant cap a Barcelona, sobta que ràpidament desapareix la neu. Aquí veiem que per sota dels 300 metres no hi ha ni rastre ni tampoc als turons del Carmel ni a Montjuïc.


Per acabar, vista cap a Montserrat amb Can Valldaura en primer terme i Sant Cugat al fons del Vallès.


I avui, per un dia i sense que serveixi de precedent, Collserola mirava sense cap enveja al Montseny.