30 de març 2006

Glenda

Meravellosa imatge de l' huracà Glenda que va assolir categoría 5, la màxima. A sota us poso la ruta que ha seguit fins tocar terra, cosa que fará ben aviat sobre la costa d'Australia de l'Oest, en una zona poc poblada però com arribarà amb categoría 4 i amb ràfegues màximes de 250 kilòmetres, allà on passi deixarà destrucció.

Si voleu fer un seguiment d'aquest huracà feu click aquí que és la pàgina del servei de Meteorología australià i on hi trobareu tot tipus d'informació.



Etiquetes de comentaris:

29 de març 2006

Pinzellades sobre el clima de Collserola (II)

Analitzar el clima d'un territori, per petit que sigui, és una feina complexa i cal valorar moltes variables geogràfiques que hi influeixen, per això aniré fent una descripció del clima de Collserola utilitzant situacions sinòptiques interessants.

Per començar, intentaré mostrar les diferencies hivernals a banda i banda de la serralada produides per Situacions anticiclòniques i advectives a l'hivern. Per veure-ho millor, he escollit el mes de Desembre de 2.001 recordat per les intenses nevades a molts llocs de Catalunya i per les glaçades intenses a l'interior.

I per això, ho il·lustraré amb les mínimes diaries a 4 observatoris. A l'Eixample Dret, la Pastissería Baylina a la cantonada del carrer Provença amb Passeig de Sant Joan, que es troba de ple a l'illa de calor barcelonina; l'Observatori Fabra a 412 metres, prop del cim del Tibidabo però a la vessant marítima; el Centre d'Informació del Parc de Collserola a Les Planes, al vessant vallesà però dins del terme municipal de Barcelona; i l'observatori que la Xarxa Agrometeorològica té al Parc Tecnològic del Vallès a Cerdanyola.

A la esquerra teniu les dades de les mínimes que van registrar aquests observatoris (en blau i negreta ressalto la més baixa) i a sota trobareu el gràfic del mes que ens servirà per veure reflexades les diferents situacions que hi veurem més endevant.


Com indicació, dir-vos que si cliqueu (botó dret i "Abrir en ventana nueva") a sobre del nom de la situació atmosfèrica us apareixeràn els mapes isobàrics del dia en qüestió.

Anem a veure com va ser aquest Desembre.

El mes debuta amb un pantá baromètric amb un lleuger domini en alçada dels vents de l'oest. Si veiem la taula de les temperatures, trobem una marcada inversió tèrmica ja que a l'Eixample tenen gairebé la mateixa mínima que al Fabra, però si baixém cap el Vallès el matalás d'aire fred és més intens quan més al fons de Collserola.

A poc a poc va apropant-se l'Anticiclò de les Açores que acabarà centrant-se sobre la Península. Amb una pressió atmosfèrica de 1030 hPa a sobre els moviments verticals d'aire són mínims i l'aire fred, que pesa més, tendeix a xafar-se literalment contra el sòl provocant fortes inversions tèrmiques. Així el dia 6 la temperatura del Fabra és més alta que al centre de la ciutat (que ja és curiós), però en comparació amb la banda vallesana la diferència és molt gran, +5,6º respecte al Centre d'Informació i +8,8º enfront del Parc Tecnològic. Queda tot dit!!

Però el temps no s'atura, sempre està en constant canvi, i el gran anticiclò rús llença una dorsal anticiclònica sobre el continent europeu a la vegada que es va conformant una situació de bloqueig en omega sobre les Illes Britàniques que afavoreix l'arribada d'aire fred de latituts molt altes. Aquesta evolució es veu reflexada al gràfic de temperatures amb una clara davallada a tots els observatoris.

Com si fós un puzzle que comença a encaixar, una bossa d'aire molt fred viatja des de les planes de Russia directament cap a nosaltres per situar-se damunt de Catalunya el
dia 14. Penso que als aficionats a la meteorología no cal que ens diguin el que va passar, es prou conegut. Només un parell de fotos d'aquella nit memorable, una d'un carrer de l'Eixample i l'altre de Vallvidrera.



La tarda del 14 de Desembre, la neu va començar a caure amb alegria però la temperatura va pujar molt poc, però suficient, perque a la ciutat de Barcelona la neu que va coallar s'anés fonent i durant tota la nit la precipitació va caure en forma d'aiguaneu, a estones amb neu solament. A Collserola, en canvi, feia prou fred com perque seguís nevant, igual que al Vallès i al meu jardi es van acumular uns 15 centímetres al voltant de mitjanit.

De matinada la precipitació va anar-se debilitant a prop de la costa però va seguir intensa a l'interior, Catalunya Central i Pla de Lleida especialment, on s'hi van acumular gruixos molt importants de 40 a 70 cm a llocs com Collbatò, Igualada, Manresa, Cervera, etc...

Aquí teniu una imatge de satèl·lit del dia 16 on es pot veure la gran superficie nevada a Catalunya i Aragó.


A les temperatures mínimes del dia 15 veiem que desapareixen gairebé els signes de continentalitat que son habituals en nits de glaçades per irradiació i l'alçada és un factor determinant, com passa en les situacions advectives.

En els dies següents, va afeblint-se l'advecció de NE i l'anticicló de les Illes Britàniques, amb pressions de 1030 hPa sobre Catalunya, provoca una clara situació de glaçades ja que l'aire molt fred queda a sobre de les terres de l'interior sense poder escapar degut a la altíssima pressió atmosfèrica. Veiem que les mínimes vallesanes son clarament més baixes que les barceloneses.

Els dies abans de Nadal va configurant-se un altre onada de fred, però en aquest cas del Nord i seca que va donar unes mínimes especialment fredes a gran part de Catalunya.

A la ciutat de Barcelona la mínima no és tant baixa com el dia 14 però, en canvi, als altres observatoris les mínimes del mes es donen aquests dies i tornen les diferències enormes entre el Vallès glaçat i el suau pla de Barcelona amb Collserola de barrera.

Ja els darrers dies del mes arriba una nova massa d'aire molt més suau procedent de latituts inferiors, enfront del que havía passat durant la resta del mes.

Després de totes aquestes situacions, al fer la mitjana de les mínimes la característica que destaca és que la continentalitat és definitiva i es demostra una clara lateralitat climàtica, com ja havía comentat. Així a l'Eixample la mitjana de les mínimes és de 6,8º sense glaçades, al Fabra tenim 4,1º i 8 dies de glaçada, al Centre d'Informació ja cau a 1,5º amb 12 dies sota zero i al Parc Tecnològic la mínima mitjana és gairebé negativa, 0,1º i 20 dies de glaçades.

Etiquetes de comentaris: ,

26 de març 2006

Fotos de la setmana

Aquí us deixo unes fotos d'aquesta setmana, en la que s'han pogut veure tot tipus de nuvols i cels de tots els colors.

A les primeres imatges es poden veure cumuls que creixíen el dimarts 21 i el dimecres 22. No hi van deixar precipitació.











Una posta de sol amb tonalitats groguenques el dimecres amb aquests fractocumuls, restes dels que havien amenaçat amb tempestes, de fet, van caure algunes calamarsades cap a Osona.











El Dia Meteorològic Mundial ens va oferir un cel espectacular, en primer lloc uns cirrocumuls amb diferents opacitats i l'altre imatge, de migdia, on hi ha una veritable varietat de nuvols d'alçades diferents.











A la foto de la esquerra es pot veure de forma molt nítida el Montseny des de casa meva la tarda de divendres 24, amb una atmòsfera ben neta per efecte del vent, tal com demostren els cirrus difuminats que s'observen.

A l'altre imatge, la posta de sol de diumenge comença a donar tonalitats curioses.











Les darreres també són de la posta de sol de diumenge, a la de la esquerra hi veiem un avió deixa la seva estela entre tants nuvols i a la de la dreta, qualsevol diría que aquests altocumuls seríen l'aurora boreal.


Etiquetes de comentaris:

22 de març 2006

Pinzellades sobre el clima de Collserola

La Serralada Litoral catalana és una barrera natural entre la costa i la Depressió Prelitoral que no té grans alçades, però és suficient per diferenciar clarament els climes que tenen les dues vessants.

Collserola en forma part d'aquesta serralada i quedaría delimitada pels rius Llobregat al SW i Besós al NE i la comarca del Barcelonés al SE i el Vallès Occidental al NW; el seu punt culminant és el Tibidabo amb 512 metres i des d'on podem tenir unes vistes sensacionals de la costa, del Delta del Llobregat fins el Maresme, i de tota la plana del Vallès enmarcada entre Montserrat, St. Llorenç del Munt i el Montseny. En dies clars hom pot veure el Pirineu i, cada cop menys, Mallorca.

En aquest tema faré una aproximació al clima de Collserola únicament, deixant per un altre tema el clima barcelonés i el clima vallesà.

Per començar uns matisos de la seva formació i vegetació.

Els materials que la conformen van formar-se al Paleozoic, per tant són molt antics, quelcom gens habitual a les nostres zones costaneres. Després va patir moltes transformacions, inclús va estar al fons del mar i també va ser una illa. Però va ser el plegament alpí, el mateix que va formar el Pirineu, que va afectar a la Serralada Litoral conformant la fossa del Vallès-Penedès. Això va ocórrer durant el Terciari.

Ja al Cuaternari, el poblament vegetal te moltes semblances a l'actual amb l'aparició d'extensos boscos d'arbres del gènere Quercus, parents dels actuals roures i alzines. En aquest període hi han importants canvis climàtics, alternant-se fases de tipus temperat-càlid i una sèrie de períodes freds que coneixem com glaciacions. La darrera, la de Würm, va tenir lloc fa uns 11.000 anys.

Referint-me exclusivament al clima, igual que altres terres mediterrànies es caracteritza per estius secs i calorósos, els hiverns relativament templats i també secs i amb un régim de pluges molt irregular, acumulades sobre tot a la tardor i a la primavera. N'obstant, els paràmetres varien d'una vessant a l'altre donant lloc a una lateralitat climàtica.

Així doncs, la vessant del Barcelonés, ben assolellada, té un clima mediterrani marítim amb poques glaçades que disminueixen al perdre alçada. En canvi, la vessant d'obaga varía molt ja que l'efecte temperador del mar arriba atenuat i també evita el calentament urbá provocat per Barcelona. Aquí les glaçades son significatives i no disminueixen amb l'alçada, al contrari, ja que les nits anticiclòniques d'hivern les glaçades per irradiació al Vallès son habituals.

Un fenòmen curiós es pot comprovar fent un trajecte amb cotxe un mati de Gener que vagi de Barcelona fins el Vallès passant per dalt. Jo, al tornar del treball, ho faig sovint.

Per la carretera d'Horta molts matins estem a 5º a baix, al anar pujant la temperatura cau i no és estrany veure els 0º al termo del cotxe just quan canvía la carena. Durant la baixada la temperatura segueix caient, primer a poc a poc, però quan arribem al matalás d'aire fred pot fer una baixada sobtada en pocs metres. Més d'una vegada he vist -5º ó menys a Can Coll, per exemple.

De moment, ho deixo aquí i més endevant aniré complementant aquest tema tant llarg. Però per il·lustrar el que he explicat poso les dades que van enregistrar aquest darrer Gener a l'Observatori Fabra, al vessant barcelonés a 412 metres i el Centre d'Informació a Les Planes a 280 metres. N'obstant, les diferencies son molt més grans entre el pla del Vallès i el pla de Barcelona.

OBS. FABRA.

TEMPERATURA MITJANA: 7,4º
TEMPERATURA MÀXIMA: 14,5º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,9º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 150,4 mm

CENTRE D'INFORMACIÓ.

TEMPERATURA MITJANA: 6,2º
TEMPERATURA MÀXIMA: 16,7º (DIA 31)
TEMPERATURA MÍNIMA: -0,8º (DIA 28)
PRECIPITACIÓ: 123,0 mm

Etiquetes de comentaris: ,

20 de març 2006

Un huracá ataca Australia


Així es veia ahir a la tarda la imatge del satèl·lit sobre Australia. Dos sistemes tropicals amenacen les costes del Nord.

En primer lloc, el cicló Larry entrava a terra prop de la població de Cairns amb vents sostinguts 115 kt (213 km/h) i ràfegues màximes de 290 km/h al voltant de l'ull, que podem veure perfectament.

Una mica més a l'Est, la tempesta tropical Wati s'havía format prop de Vanuatu i hom diría que volía fer el mateix camí que Larry.

El cicló Larry ha estat el més violent que ha enregistrat la regió de Queensland als darrers 30 anys i va tocar terra amb categoría 5 (la més alta) dins l'escala Saffir-Simpson. A la imatge de radar es pot veure l'ull de l'huracá (lliure de precipitació) prop d'Innisfail, una ciutat de 8.500 habitants al nord de Queensland, on segons les primeres indicacions dels serveis d'urgència la meitat dels edificis van quedar malmessos per l'huracá.

Les collites de canya de sucre, platans i altres fruites tropicals d'aquesta regió agrícola també van quedar destruïdes, amb la consegüent pèrdua de milions de dòlars, segons les autoritats. Una mica més al sud, a Mission Beach, les ones van arrossegar sorra i enderrocs fins a la vora d'alguns habitatges, mentre la platja d'aquesta regió turística enfront de la Gran Barrera Coralina va sofrir importants danys. El cicló va causar, sens dubte, "la mort de gairebé tots els corals que estaven al seu pas", va indicar a la AFP el director científic del Parc marítim de la Gran Barrera, David Wachenseld.

Si voleu més informació us poso l'enllaç a la noticia a Telecinco on podeu veure un video. Aquí



A sota deixo una de les primeres imatges que han arribat d'Australia, un cotxe circulant al bell mig de l'huracá amb forts vents i pluges intenses que provoquen una visibilitat mínima.


Sembla que Larry es debilitará fins desapareixer, però que passará amb la tempesta tropical Wati?



Aquests dos mapes de la zona ens mostren la ruta de cicló Larry entrant a Queensland ahir a la tarda i com estava situació aquest matí, amb l'huracá debilitant-se dins de terra i la tempesta tropical Wati movent-se pel mar del Coral.

Segons les darreres informacions, aquesta tempesta tropical no arrivará a Australia i girará cap a Nova Caledonia. No sembla, de moment, que pugui transformar-se en un monstre com Larry. Si voleu seguir la seva evolució mireu aquesta web

Etiquetes de comentaris:

18 de març 2006

La Primavera arriba al jardí



















La primavera ja arriba!!

Això és el que diu el meu jardí, perque els indicis de moviment ja comencen a ser evidents.

La majoría de les plantes aturen la seva activitat durant l'hivern. El fred i la poca llum fa que els vegetals adaptats a les nostres latituts s'adormin per guardar energies i sobreviure a una estació ingrata.

Aquesta hivernació s'acaba quan comencen a pujar les temperatures, els dies allarguen i arriben les pluges. Hi han plantes que es desperten més aviat i ens avisen que les nits ja no són tant fredes i que gairebé hi han les mateixes hores de sol com de foscor.

Aquí poso unes imatges fetes aquest mati de plantes del meu jardí.

A dalt a l'esquerra, la Clivia (Clivia miniata) amb les flors a punt d'obrir. Al seu costat el Jacint (Hyacinthus orientalis), un dels bulbs de primavera que primer floreixen.

A baix a l'esquerra tenim els primers brots de la Hortensia (Hydrangea macrophylla) que creixen molt ràpidament i a l'estiu llueixen unes flors espectaculars. Per últim unes planta carnoses, el Sedum (Sedum rubrotinctum) i el Graptopetalum (Graptopetalum paraguayense) que amb les seves flors diminutes anuncien que les hores de fred són cada dia més escasses.

Podría haver posat altres plantes com l'Azalea, el Cirerer o la Camelia, que també mostren botons florals o, inclús, flors. Però això ja ho deixarè per més endevant quan les floracions siguin prou evidents.

Etiquetes de comentaris:

17 de març 2006

Neu el dia del Pare

No és un desig, ni tampoc cap previsió, sino un fet que es va produir el 19 de Març de 1.985 i del qual faré una petita crònica, millor dit, la fará el Carles Nerín (Gracienc als fòrums) que te bona memoria per les situacions de nevades dels anys 80.

L'altre dia m'explicava això:

Un dels fets que recordo, per l'impacte que em va produir, va ser un dia de Sant Josep (el 19 de Març). Aquell dia era festa, però jo per excés de feina vaig anar a treballar (quins temps aquells!!!). Recordo que el dia es va aixecar núvol i al Peu del Tibidabo (Radio Minuto) teniem 10ºC. Al voltant de dos quarts de deu va començar a ploure..... la meva sorpresa va ser que tot just quan va guanyar en intensitat la pluja, aquesta es va convertir en uns flocs inmensos. Va ser una nevada curta, no més enllà de mitja hora o inclús menys, però intensa i molt espessa.

En molt pocs minuts la temperatura que va dir l'emissora va baixar fins a 4ºC. Recordo perfectament com em vaig plantar en la cruïlla de Balmes Mitre, bocabadat, mirant aquella meravella que s'em presentava devant els meus ulls. Un cop passada la "sorpresa" de la neu, va seguir durant tot el dia precipitant aigua, era un dia rúfol i fred. Varem estar rondant els 6ºC a la ciutat.

On jo vivía, al barri de La Torrassa de L'Hospitalet, no va caure neu i els meus records s'han diluit una mica. Però per això tenim la premsa.

Si cliqueu a sobre de la foto podreu llegir dos retalls de La Vanguardia que confirmen el fenòmen, relativament estrany, de l'aparició de la neu a la ciutat de Barcelona gairebé a la primavera.

No és la nevada més tardana a Barcelona perque, sense anar més lluny, el 9 d'Abril de 1.973 a l'Observatori Fabra es va enregistrar una nevada amb ¡¡¡12 cm!!! A plena primavera!!!

Però tornem al dia del Pare de 85 i, per analitzar breument la situació, aquí están els models isobàrics de les 00Z del dia 20, on poden veure una depressió localitzada entre mig de les Illes i la costa catalana provocant una llevantada "de llibre" que te un clar reflexe a nivell mesoscalar. Així trobem 0º a 850 hPa i al voltant de -25º a 500 hPa amb un geopotencial baix, si a més hi juntem força humitat a 700 hPa, tenim tots els ingredients per que hi haguessin desplomaments d'aire fred com aquest que va donar lloc al regal sorpresa dels pares aficionats a la neu.

Si ens fixem en les dades meteorològiques d'aquell dia, no trobem registres especialment cridaners i tampoc . Algunes dades d'aquell 19 de Març són:

Aeroport (10 m.).............. 8,0º i 0,6º Pl: 1,5 mm
BCN C/Roura (174 m.)...... 9,6º i 4,2º Pl: 1,4 mm
BCN Fabra (412 m.).......... 7,8º i 1,8º Pl: 1,3 mm
Badalona (37 m.).............. 9,8º i 4,8º Pl: 0,8 mm
Sabadell (245 m.)............ 8,9º i -0,7º Pl: 1,9 mm
Terrassa (286 m.)............. 6,6º i 0,2º Pl: 2,6 mm
Granollers (154 m.)......... 8,6º i -1,2º Pl: 0,9 mm
Montseny (1.712 m.)..... -0,7º i -5,5º Pl: 4,4 mm
Manresa (269 m.)............ 6,0º i -4,0º Pl: 2,1 mm

I aquí tenim la imatge de satèl·lit del 19/3/85 a les 13:20 hora solar, on la nuvolositat és molt abundant a tota la Península i, com no, a Catalunya. Només es veu un passadis sense nuvols al corredor de l'Ebre fruit, possiblement, dels vents de mestral.

Una situació molt interessant que jo no hagués recordat si no fora pel Carles.

Etiquetes de comentaris:

15 de març 2006

Huracans


Un dels temes que més m'agrada de la meteorología és el que envolta els huracans. Com a fenòmen meteorològic és, per a mí, el més extrem que podem trobar. De fet, no crec que sigui correcte considerar-los "un" fenòmen, sino que és un conjunt de ells.

Missatgers de la destrucció, quan els hem pogut veure des de l'espai hem vist que la seva fotogènia és espectacular. La Bella i la Bestia tot en un.

Aquesta imatge que he trobat a Internet és un muntatge amb 5 dels huracans més potents i destructius que van circular pel golf de Mèxic i el mar Carib durant l'estiu de 2.005. Dennis, Emily, Katrina, Rita i Wilma, els dos primers van arribar a categoría 4 i els altres tres a la categoría 5, la més potent.

Després de veure aquesta il·lustració cal definir acadèmicament a un huracà, que també el podem anomenar tifó o cicló tropical.

El cicló tropical és un centre de depressió circular amb una exagerada disminució de la pressió al seu interior, on els vents giren a grans velocitats acompanyats de ruixats intensos. El diàmetre pot oscil·lar entre 150 i 500 quilòmetres i la velocitat dels vents sostinguts poden anar dels 120 km/h (quan ja es considera huracà), fins
els 250 km/h o més. La pressió baromètrica pot arribar als 950 hPa o menys; la més baixa que s'ha registrat va ser aquest estiu passat quan l'huracà Rita va assolir ¡¡897 hPa!!

Un element característic del cicló tropical és el seu ull central, on el vent es manté en calma. És un vòrtex lliure de nuvols, produit pel ràpid moviment en espiral de la borrasca on l'aire descendeix de grans alçades calentant-se adiabàticament. El trànsit de l'ull pot durar una mitja hora, després la tempesta tornarà a esclatar amb nou ímpetu, però amb vents de diferent direcció.

Hi han moltes pàgines a Internet on poder consultar dades sobre huracans i fer seguiments al moment, aquí us deixo una que te molts enllaços i está força be.

http://www.wunderground.com/tropical/

Etiquetes de comentaris:

12 de març 2006

L'Observatori Fabra. Una mica d'historia


Per a trobar l'inici de l'Observatori Fabra hauríem abans de buscar les causes per les quals una sèrie d'edificacions van colonitzar la muntanya del Tibidabo.

La muntanya, a finals del segle XIX, quedava molt allunyada de la ciutat i gracies a l'Exposició Universal de 1.888 es va construir, per ordre de l'alcalde Rius i Taulet, la carretera que comunicava la de la Arrabassada (feta 20 anys abans) amb la de Vallvidrera.

Més tard, un grup de capitalistes va crear la societat El Tibidabo S. A. i van comprar la finca del Frare Blanc per fer una ciutat jardí. Al 1.901, va entrar en funcionament el Tranvia Blau i, poc després, el Funicular. Tot això va ser iniciativa del Dr. Andreu. També a principi del segle XX es van construir una serie d'edificis religiosos (Temple del Tibidabo), científics (Observatori Fabra), torres d'estiueig, el famós Casino de Barcelona, ja desaparegut, i el primer Parc d'Atraccions d'Espanya.

Tota aquesta febre, en gran part lùdica, que va generar la muntanya es va venir avall anys més tard amb les dictadures i una certa deixadesa es va apropiar de tot el que uns prohomes havien cregut que sería bo per a la ciutat i els seus habitants.

Avui dia i mitjançant l'entitat del Parc Natural de Collserola, aquí trovareu informació útil http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm , s'intenta concienciar als ciutadans de les ciutats que l'envolten del pulmó verd que tenen ben a prop.


Respecte a l'Observatori Fabra, construït amb el llegat del Sr. Camil Fabra i Fontanills, primer marqués d'Alella, fou inaugurat l'any 1.904 pel rei Alfons XIII va començar dedicat a activitats astronòmiques i és per això que el coneix la major part dels ciutadans. Les observacions meteorològiques comencen a publicar-se l'Octubre de 1.913 i, des de aquella data, són diaries.

A un primer periode, de més de mig segle, els treballs es van fer sota la direcció del Dr. Eduard Fontseré i Riba (que va ser el fundador del Servei Meteorològic de Catalunya), amb qui van col·laborar Gabriel Campo, Manuel Alvarez-Castrillón i altres; però, cal destacar al professor Ramón Jardí, que sota la seva signatura apareixen les primeres dades, dons va ser l'inventor del pluviograf d'intensitats (dins del SMC) i que ha conegut difussió universal. El podem veure al jardi d'accés, junt els altres aparells.

Cal destacar que durant la Guerra Civil no falta una sóla dada, gracies al porter que cuidava l'Observatori (n'havia aprés del Dr. Fontseré) que feia dia sí, dia també l'observació meteorològica.

Fins 1.981 es feia una observació diaria a les 8 del mati, tot i que les gràfiques dels aparells proporcionaven informació de tot el dia. El 1.982 es pasa a 3 observacions diaries i poc després a 4, segons les normes de l'OMM. En aquests darrers anys, professionals com Antoni Gazquez, Juan Pardo o Alfons Puertas, entre altres, han velat perque la serie no s'aturi.

L'Observatori pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i, a la vessant meteorològica, manté una estreta relació amb l'INM i el SMC, a qui subministra dades recollides a l'estació. Durant la última decada es va fer una remodelació de l'edifici per adequar-lo al nou segle, tant estètica com tècnicament.



Dins d'aquest blog veureu moltes referències a les dades ofertes pel Fabra i no és un capritx sino, més aviat, una qüestió de coherència ja que, com he dit, la serie de dades s'ha mantingut ininterrompuda des de 1.914. També és molt important el fet que la observació de les variables meteorològiques ha mantingut un entorn similar al llarg d'aquests 93 anys, això evita la possibilitat, tan habitual prop d'una ciutat, d'un escalfament artificial degut al fenomen de l'illa de calor.

Aquests aspectes fan que el Fabra sigui un cabal d'informació bàsic per l'estudi del clima local i les seves variacions i permeten realitzar amb tota fiabilitat estudis comparatius amb dades d'altres indrets.


Les imatges que il·lustren aquest tema estan fetes per diversos autors i pertanyen a la nevada caiguda el dia 28 de febrer de 2.005.

Etiquetes de comentaris:

11 de març 2006

Un dia fotogènic




Aquí poso unes fotos fetes avui durant el dia.

Els nuvols alts i mitjans reflexen el fort vent que bufava a nivells alts de l'atmosfèra. Alguns cirrostratus, que han mostrat algunes irdiscencies, i molts altocumulus lenticularis apareixen barrejats amb alguns fractocumulus.

La diferencia d'alçada d'aquests es pot observar clarament a les imatges, sobre tot a la de la posta de Sol, on els nuvols alts encara están il·luminats i els nuvols baixos, vermellosos, queden més foscos.

Certament ha estat un dia molt fotogènic.


Etiquetes de comentaris:

10 de març 2006

Un record bastant fred


Una situació que vull recordar és la que varem viure el Gener de 1.981 i que és la primera de la que conservo retalls de diari. El diari és de dimarts 13, ja que llavors no hi havia premsa els dilluns.

En aquell temps jo vivía al barri de La Torrassa a L'Hospitalet, molt a prop de Sants.

Va començar a nevar a primera hora del mati, recordo que la meva mare, que sabía de la meva passió per la neu, em va llevar dient-me que nevava; era aiguaneu. Però a mig mati la intensitat de la precipitació va augmentar i cada cop era més sòlida. Al voltant de migdia van començar a caure uns flocs enormes amb gran intensitat. Malgrat la pluja anterior i que el terra era mullat, coallava ràpidament i aviat tot era blanc. Va durar una hora més o menys. Després va tornar a caure aiguaneu de forma debil i, després de dinar, va parar de precipitar. Durant la tarda va seguir el cel cobert amb plugim o barrejat amb floquets però sense la consistencia del mati.

Molta gent va aprofitar el diumenge per pujar a Collserola i van haver-hi problemes a la part alta de Barcelona. Feia temps que no nevava aixi a Barcelona i recordo la meva mare que dilluns va anar a comprar per por a quedan-se aïllats com al 62, em va dir, ja que els pronòstics seguien anunciant fred i neu.

Aquí us poso uns retalls de la portada de La Vanguardia del 13 de Gener de 1.981. Són prou evidents.



Aquí poso dues imatges de satèl·lit, la primera de les 10 del mati i la segona de mitja tarda. A la primera, s'observa clarament la rotació ciclònica sobre el Pirineu i la nuvolositat que deixava neu a Catalunya. A la segona, la resta de la massa de nuvols s'allunya cap al mar.

Dimarts 13 va tornar a nevar, però ja no va ser el mateix. Les dades del Fabra ens donen 54,9 mm entre el 10 i el 13 de Gener (no tots en forma de neu) amb una mínima de -1,0º, registrada tant el 12 com el 13.

Aquell hivern 1.980-81 va ser bastant més fred que els anteriors i va començar amb una advecció del Nord a finals de Novembre, que va acabar transformant-se en una onada de fred siberiana molt seca a primers de Desembre. El Fabra va marcar una mínima de -4,8º el 3 de Desembre.

La segona onada de fred, aquesta nivosa, és la qual he narrat abans. I al Febrer va nevar el dia 11, però més destacable va ser la situació que va donar neu i fred al voltant del famós dia del 23F (l'assalt al Congrés dels Diputats), amb una bona nevada el dia 20 i 6 dies seguits de glaçades a l'Observatori Fabra. La mínima llavors es va quedar als -3,0º el dia 20.

La mitjana d'aquell hivern a l'Observatori Fabra, situat a 412 metres a la falda del Tibidabo, va quedar en 6,4º, amb 19 dies amb glaçada (>0º) i 6 dies de neu. Molts voldriem un altre hivern així!

Etiquetes de comentaris: ,

09 de març 2006

El dia més càlid de l'hivern


Ahir vaig tenir la temperatura més alta d'aquest hivern amb 21,8º.

Des del 7 de Novembre (22,1º) no s'arribava a aquesta temperatura. De fet, és la primera vegada en aquest hivern que se sobrepassen els 20º.

A pesar que no són habituals aquestes temperatures en aquesta estació, tampoc són estranyes i més d'un hivern se superen fruit d'alguna ponentada. També és normal que a mitjans de Març comencem a gaudir amb aquestes màximes, ja que els dies són més llargs i arriben masses d'aire més temperades.

Però el que vull destacar del dia d'ahir va ésser la reacció instantanea de la temperatura i de la humitat al canvi de la direcció del vent. Aquí poso un retall de les dades d'ahir on podem veure que pocs minuts abans de les 3 de la tarda el vent de component Oest, més sec, canvia a un vent de l'Est més humedo per la seva procedència marina.


En el gràfic podem veure l'ascens de la temperatura fins a l'entrada del vent de llevant. Aquí es produïx la caida brusca i un ascens idèntic en la humitat. Tot això en poc temps, de manera que en menys de 45 minuts la temperatura sota gairebé 7º i la humitat va pujar un 20%.

Avui hem tornat a tenir un dia molt suau amb 21,2º de màxima però, al no haver canviat el vent, la temperatura descendeix a poc a poc, atenuada aquesta baixada pels núvols que cobrixen el cel.

Etiquetes de comentaris:

08 de març 2006

Presentació

Hola amics, sóc el Quim.

Us presento aquesta pàgina personal on voldría parlar de la meva gran passió, la Meteorología. Altres temes com la natura en general i la jardinería en particular també tindrán el seu lloc.

La llengua que utilitzaré serà el català, tot i que el castellà serà benvingut.

Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració amb els vostres comentaris, ja que la meva experiència en aquest món dels blogs és mínima. Espero que us agradin els temes.

Aquí estarem!!!