30 d’octubre 2008

Un Octubre històric

Acaba el mes d'Octubre amb una situació del tot excepcional per les dates tardorenques que encara ens trobem ja que les referències les tenim que buscar, com aquell qui diu, als llibres de Història.

En efecte, dimecres passat dia 29 van caure nevades a llocs on és insòlit a l'Octubre, per molt avançada que sigui la data. Horta de Sant Joan, Prades, Cervera, Moià, son alguns dels llocs on van veure nevar, agafés o no, després de molts anys a l'Octubre o, inclús, no hi havía referència meteorològica del fenòmen.

Com diem, tenim que anar força enrere per trobar una situació similar amb precipitació i neu a cota tant baixa en dates tant prematures. Sembla ser que l'any 1.919 el dia 31 d'Octubre va tenir una similitut amb el que va passar dimecres, les dades de l'observatori Fabra en son testimonis. Aquell dia també va ploure degut a una depressió situada a sobre nostre i la temperatura va anar caient durant el dia fins que l'observador va mirar la dada el mati del dia 1 de Novembre, 2,6º i 29,0 mm que van quedar anotats al dia del nou mes, malgrat corresponguin a Octubre. El passat dia 29 la temperatura mínima va arrivar als 2,7º a migdia i sabem per fonts del tot fiables que a la plaça del Tibidabo, punt més alt de Collserola, va caure aiguaneu, no així a l'Observatori Fabra on tota la precipitació va ser líquida.

Una altra dada no tant extraordinaria va ser la quantitat de precipitació. Veníem d'uns mesos d'Agost i Setembre molt secs i tot indicava que l'Octubre acabaría amb un dèficit molt important. Unes quantes perturbacions que podíen haver-nos afectat van acabar regant terres valèncianes i aquesta depressió apuntava al mateix però al final no va ser així, ens va afectar de ple. 36 hores quasi continuades de pluja a la nostra comarca van donar quantitats força generoses com els 55,9 mm caiguts a la masia de Can Coll i que va representar l'episodi més plujós des del mes de Maig.

Tot seguit podeu veure una captura del radar del Meteocat, on és evident l'extensa taca de precipitació que des del mar avançava terra endins.


La resta del mes no va ser gaire destacable en quan a episodis destacables si no fos pel primer refredament de la tardor que el dia 4 va fer arrivar el termòmetre fins els 6 graus. N'obstant el fred no es va mantenir, tornant a temperatures suaus durant gran part del mes causades per la presència de vents d'origen marítim impulsats per perturbacions situades al sud de Catalunya.

El nivell de precipitacions del mes era veritablement baix si no hagués estat per l'episodi de pluges que hem viscut aquesta darrera setmana. Fins el dia 26 no portavem ni 10 mm a Can Coll, aixó sí amb molts dies de pluja minça. Han estat els darrers cinc dies del mes els que han posat les coses al seu lloc, com a clar exemple de la irregularitat del nostre clima mediterrani, i si fem cas a les previsions hom diría que les pluges seguirán el cap de setmana de Tots Sants.

Etiquetes de comentaris: ,

25 d’octubre 2008

Apostasia i hipocresia

Aquesta setmana passada han aparegut un parell de noticies que m'han fet pensar una mica en el suposat ecologisme de la nostra societat i com es veuen les coses depen de per quin vidre les mirem.

Per una banda, llegíem dimecres a La Vanguardia que: "Aznar critica que se destinen miles de millones de euros a combatir el cambio climático en plena crisis". Les declaracions les va fer durant la presentació d'un llibre del president txec Vaclav Klaus, molt critic amb les postures que defenen que l'actual escalfament está provocat per l'home. Aquesta crítica va dirigida en gran mesura cap els lobbys de caire ecologista que presionen de forma molt important sobre els governs del mon occidental per fer polítiques envers al suposat Canvi Climàtic.

En primer lloc, tinc que deixar clar que el senyor Aznar i les seves idees em provoquen un enorme rebuig, els meus amics ja ho saben, però aquesta noticia m'ha sobtat per la senzilla raó que crec que les paraules d'Aznar son encertades. Malgrat tot voldría matisar perqué.

Per parlar de qualsevol tema hom te que coneixer una mica de que parla. A la barra del bar tothom sap de tot i te solucions per a tot, però al mon polític han de regular i han de prendre decissions al voltant de temes molt diversos, en la majoría de casos a favor de l'opinió de la gent que dona el seu vot. Per aquest motiu, molts polítics van criticar de forma ferotge les paraules d'Aznar, inclús Rajoy va desmarcar-se per por a patir la represalia de l'electorat.

El que a mí em fa més gracia és amb la valentía que els polítics parlen d'un tema del que no tenen ni la més remota idea. Ni el senyor Aznar, ni el senyor Blanco, ni el senyor Rajoy podríen explicar a fisics o climatòlegs perquè creuen el que creuen envers el Canvi Climàtic, i la inmensa majoría de gent tampoc, senzillament perque segueixen uns paràmetres i unes idees repetides de forma constant pels mitjans de comunicació. Estereotips, idees preconcebudes, que a força de repetir-les molta gent ha fet seves. La religió del segle XXI. Qui hi creu és bo i qui no hi creu és un apostata.

I en aquestes, surt el senyor Blanco, portaveu del Govern, i diu textualment que només hi han 3 persones que NO HI CREUEN en el Canvi Climàtic, Aznar, Rajoy i el cosí de Rajoy. Quina por, aquest home no te ni idea del que está dient i parla en nom del Govern d'Espanya, el que diu en que gasta els nostres calers. I dic que no te ni idea perque hi ha un gran nombre de científics de gran nivell oposats a la teoria oficial (aquí teniu els més coneguts), però aquests no tenen espai als mitjans de comunicació. Perqué??

Respecte a Aznar, estic segur que parlava utilitzant paraules del president txec al seu llibre Planeta azul (No verde). Em consta que el senyor Vaclav Klaus sap de que parla quan critica els extraordinariament poderosos lobbys ecologistes doncs fa temps que hi llegeixo articles de recerca signats per ell. Aquests grups de pressió actuen de forma que eviten un debat al voltant del Canvi Climàtic, on inclouen temes tant reals com el deteriorament del medi ambient, qüestió evident pels habitants de la industrialitzada i superurbanitzada societat occidental, per fer valer les seves postures radicals.

Per altra banda, hem vist la hipocresia del Sindic d'Aran que ens diu: El Síndic de Aran exige la retirada inmediata de todos los osos de la vall tras el ataque a un cazador.

Els caçadors presionen perque no hi hagin osos a la Val d'Aran i el polític aranés es baixa els pantalons. Sembla que avui dia si vols aconseguir una cosa tens que crear el teu lobby. La massa dona força.

Molta lluita contra el Canvi Climàtic, sense saber de que va, i molta protecció del Medi Ambient però seguim tenint les mateixes actituts de sempre. Quants grans depredadors queden a la civilitzada Europa?? Comptats amb els dits d'una ma. Motiu?? Els hem exterminat els civilitzats europeus perque ens feien nosa. Aixó si, volem anar a l'Africa a veure lleons i goriles o a l'India a veure tigres, però a prop de casa, no, si us plau!!!

Hipòcrites!!!

Els caçadors es queixen de que no poden anar segurs a caçar. Realment és necessari caçar avui dia?? L'home ha evolucionat però alguns no s'hi han adonat. Vaig escoltar que grups de motoristes deien que era molt perillós anar pel bosc amb osos al voltant. Quin pebrots!!!

És clar, l'ós tornará a desapareixer del Pirineu perque no hem canviat gens, som els mateixos i amb els mateixos instints, la única diferència és que ens han menjat el coco amb l'ecologisme mediàtic però l'home primari segueix dins nostre.

Etiquetes de comentaris:

21 d’octubre 2008

Última hora sobre l'escalfament

Tres son els temes importants en el seguiment del mediàtic "canvi climàtic":

  1. L'estat de la criosfera, és a dir, la quantitat de gel que hi ha a la Terra.
  2. Les anomalíes de temperatura global, per saber si la Terra s'escalfa o es refreda.... o res de l'anterior.
  3. L'activitat solar, controlant les taques i les tempestes solars.
En primer lloc, quan valorem l'estat de la criosfera mirarem de forma individual la banquisa àrtica, la banquisa antàrtica i coberta de neu.

La banquisa àrtica ha estat sovint protagonista de les noticies aquest passat estiu perque algun "expert" massa agossarat havía anunciat que el gel marí a l'Àrtic quedaría reduït a la mínima expressió, sens dubte reflectint una senzilla extrapolació respecte al que va passar el 2.007.

Tot seguit teniu el gràfic que compara les extensions de la banquisa àrtica els darrers 7 anys que son els que el sensor AMSR-E porta en actiu. Aquest estiu va quedar força lluny dels auguris dels "experts" malgrat la quantitat tant gran de gel més prim que hi havía i aquesta tardor crida molt l'atenció la ràpida congelació que en poques setmanes ha posat l'extensió a nivells normals abans de 2.007. Avui hi ha 1.500.000 km2 més que just fa un any.


La banquisa antàrtica, per contra, no ha tingut gaire espai als informatius.... precisament perque no ha estat noticia, no hi han hagut variacions significatives respecte als darrers 30 anys. M'agradaría que algú m'expliqués on veu que l'Antàrtida s'está descongelant, tal com afirmen alguns alarmistes poc informats.

El següent gràfic indica l'anomalía de gel marí antàrtic. Per sobre de zero més gel, per sota, menys gel.


La cobertura de neu és un aspecte que no és tant seguit, en part per la variabilitat que hi ha inclús en un mateix any.



La temperatura global la seguim en funció de l'anomalía respecte a un periode concret, així podem coneixer si el planeta está més calent o més fred del normal.

Tot seguit podeu veure les anomalíes mesurades pels sensors MSU de satèl·lit de les dues fonts de dades, RSS i UAH. Les dades que aporten els satêl·lits son més fiables gracies a que cobreixen tota la superficie terrestre, els observatoris meteorològics no poden arrivar a tot arreu, en especial als oceans que ocupen gairebé el 70% de la Terra.

Aquí veiem les pujades i baixades de la temperatura, lluny de seguir una clara linia ascendent, on identifiquem fenòmens que no tenen que veure amb l'increment del diòxid de carboni com poden ser un refredament després que al 1.991 el volcá Pinatubo enviés mil·lers de tones de cendres a l'atmosfera o el gran increment de temperatura del 1.998 causat pel conegut fenòmen de El Niño. Darrerament, el fenòmen contrari, La Niña va provocar un descens al 2.007 però ja va acabar tot i que un refredament de la temperatura del Pacific Nord (PDO) está evitant que les temperatures tornin a pujar.

Algú s'atreveix a vaticinar que passará els propers mesos o els propers anys??



Per últim, l'activitat solar i els seus cicles están cada cop més de moda, el motiu no és altre que ens trobem dins de la fase mínima del cicle solar 23 i no comença el cicle 24, malgrat els experts de la NASA ja fa un parell d'anys que anuncien que és inminent.

Fa uns anys, Theodor Landscheit va anunciar un descens de l'activitat solar aquest inici de segle. Caldrá veure si s'acompleix.

Demoment, el Sol segueix sense taques tal com ens mostra la darrera imatge dels satèl·lits bessons Stereo.

Etiquetes de comentaris:

16 d’octubre 2008

L'ombra de la sequera

Qui no recorda l'enrenou polític i mediàtic que va donar de sí la sequera aquesta passada primavera. Que si vaixells cap aquí, transvassaments cap allà.... a no, no eren transvassaments, eren canyeríes d'anada i tornada, uns volen l'aigua per beure i els altres no la volen donar per omplir piscines, l'aigua és meva, no, no, és de tots, estimada Verge de Montserrat.... Si us plau!!!

Lamentable, tot molt lamentable!!

Poc després, un episodi de pluges primaverals extraordinari que va afectar de forma important a les comarques on es troben els embassaments que nodreixen la conurbació barcelonesa, va calmar els ànims i, per sort, deixàrem d'escoltar desproposits.

Els prop de 500 mm de pluja caiguts a punts del Berguedà, Ripollès o Osona van omplir ràpidament uns pantans, de forma que embassaments com La Baells o Sau-Susqueda van passar de tenir el 15-20% de la seva capacitat a estar gairebé plens en un interval de poques setmanes.

Aquest esdeveniment allunyava la por a la sequera just abans de l'estiu, periode sec per excel·lència, malgrat a indrets de les comarques que he anomenat és una estació plujosa gracies a tempestes vespertines molt habituals. Aquestes es van presentar al Juliol però a l'Agost i al Setembre, que son els mesos amb més tempestes, aquestes han estat per sota del promig, així com la quantitat total de precipitació.

Pel que fa als embassaments, no és una situació preocupant hores d'ara malgrat ens acostem a l'hivern, que competeix amb l'estiu com a estació més seca a Catalunya, tot i que l'evapotranspiració és molt inferior.

A Collserola la situació és un xic diferent. La pluja de Maig i Juny va remullar força els nostres boscos de manera que el risc d'incendi va ser molt més baix del que és normal un estiu. A l'estació meteorològica de la masia de Can Coll mesuravem 270,2 mm entre Abril i Juny, més del doble de la mitjana, inclús al Juliol rebíem 41,1 mm que en gran part corresponíen a la tempesta del 12 de Juliol, breu i molt intensa. I aquí s'acaben els superavits. L'Agost, el Setembre i el que portem d'Octubre son els mesos més plujosos a la costa-prelitoral central i han caigut 40,8 mm quan el normal és que caiguin uns 200 mm, per tant, una cinquena part respecte a la mitjana. A aquestes dades podríem afegir que des del 6 de Juny fins el 17 d'Octubre, més de 4 mesos, només hem registrat 4 dies amb precipitació superior als 5 mm.

És clar que podem donar les gracies de les pluges de la primavera perque sense elles la xifra total de precipitació durant aquest 2.008 sería extremadament baixa. No és descartable que els propers dies o les properes setmanes tinguem algun episodi de pluges de llevant o de xaloc que tant ha afectat a la Comunitat Valenciana darrerament però que a nosaltres ens ha passat de llarg.

Com podeu imaginar, és més un desig que no pas una previsió, més que res perque aquestes situacions que deixen les quantitats més importants de pluja a les nostres comarques son de dificil pronòstic, inclús a poques hores, degut a la presència de depressions amb aire fred en alçada que queden aïllades de la circulació general i tenen un moviment erràtic en la majoría de casos. Un exemple típic sería el del passat 10 d'Octubre amb un anticicló al centre d'Europa, que abarcava Catalunya, que disposava les isòbares per enviar un fluxe de llevant a les costes mediterrànies penínsulars i una bombolla d'aire fred a uns 5.500 metres d'alçada orbitant al voltant de l'estret de Gibraltar i que en el seu moviment va afectar a moltes provincies de la meitat sud i sudest.


Posats a demanar, o a somniar, no estaría gens malament una situació atmosfèrica com la que estava prevista cinc dies abans del dia del mapa anterior i que podeu veure tot seguit, on les taques de colors representen la pluja prevista. L'embossament en alçada ben a prop nostre i vents de xaloc (SE) en superficie. Ideal.... però no es va complir.

Tant de bo acabi aviat aquesta mala ratxa amb les pluges, més que res per no tornar a escoltar bajanades l'any que ve.

Etiquetes de comentaris: ,

12 d’octubre 2008

Sarkozy també s'hi apunta??

Llegeixo a Internet la noticia de que el president de la República de França, Nicolas Sarkozy, vol que els 27 confirmin els objetius per la lluita contra el canvi climàtic.

Caram, aquesta actitut del popular president francès faría pensar que pretén que tots els membres de la Unió Europea adoptin una postura clarament ecologista. Que está passant?? Un polític amb una ideología consevadora fa una arenga més propia d'un activista mediambiental. On és el truc??

Be, el truc no és altre que anar a l'origen de tot el que mou l'activitat humana, els diners.

Antón Uriarte ens explica al fòrum de Meteored les raons, més aviat lucratives, que mouen a Nicolas Sarkozy a encapçalar aquesta suposada "croada contra l'escalfament":

Tampoco es casualidad que el deseo de Sarkozy coincida con el hecho de que Francia tenga 59 reactores nucleares que suministran casi el 80 % de la electricidad del país, y que sea el fabricante mundial número 1 de uranio enriquecido, con el 25 % de la produccción global. Y todo practicamente monopolizado por el Estado Francés, que posee la compañía EDF en electricidad y Areva en la rama nuclear (minería en el extranjero, enriquecimiento de uranio en la Provenza y venta y exportación de centrales y uranio enriquecido por doquier).

Todo ello con la excusa de salvar al planeta del CO2.


Que passarà amb els socis comunitaris?? Ratificarán el que vol el lider francés?? Antón ens sugereix una pista per un posible resultat final:

Pero no todos los 27 le rendirán pleitesía. Alemania, con el 47 % de su electricidad basada en el carbón, Polonia con el 98 %, Grecia con el 58 %, y otros más, sobre todo del Este, no se dejarán manejar.

Ja en parlarem altres vegades d'aquest tema però la quantitat d'interessos que es barregen en l'anomenat "canvi climàtic" és tant gran que porta aquestes paradoxes... sempre que no sabem els que hi ha darrera i, atenció, NINGÚ está lliure de pecat, ni els que semblen veritables lluitadors per la causa.

Al fil d'aquesta noticia, tot i que sense relació directa, hom podría pensar que després de que al 2001 punxés la "bombolla tecnològica" i al 2008 ha punxat la "bombolla immobiliària", en un futur proper punxarà la "bombolla mediambiental". Temps al temps.

Etiquetes de comentaris:

02 d’octubre 2008

Setembre asseca les fonts o s’emporta els ponts

No he trobat un titol més adient al resum de Setembre que el refrany que fa referència a aquesta doble faceta del mes que ara acaba.

Al Vallès sempre quedará el record, viscut o escoltat, dels aiguats del 25 de Setembre de 1.962 que tanta desgracia va portar a la comarca. Tot seguit podeu veure una imatge del riu Sec al seu pas per Cerdanyola d'aquella situació extraordinaria.


Doncs be, aquest mes ha estat tot el contrari. A Cerdanyola hem recollit un quart o menys de la pluja que cau de mitjana al Setembre, traduit en dades s'han mesurat des dels 22,8 mm a la masia de Can Coll fins als 14,7 mm al barri de Serraparera, molt poc comparat amb els 80 mm de mitjana. Malgrat tot, és normal que a les dades històriques trobem grans diferències, per exemple, al 2.006 a Serraparera van caure 213,2 mm i a l'any seguent només 5,4 mm. El refrany sembla del tot justificat.

Respecte a les temperatures, aquest mes marca l'inici de la tardor meteorològica, n'obstant és ben normal que la primera quinzena encara recordi molt a l'estiu. Aquest any ha estat molt clar. Un quants dies d'ambient molt càlid ens van acompanyar fins la Diada, el dia 5 va marcar la màxima amb 32,7º i les mínimes diaries voltaven els 19-20 graus, però va ser a la segona quinzena, amb una petita entrada d'aire fred, quan aquesta sensació estiuenca es va tallar. Pluges molt irregulars a l'arc mediterrani amb ruixats intenssos i inundacions a llocs com la costa Daurada o a localitats valencianes com Sueca que varen recollir prop de 400 mm en només 24 hores. En canvi, al Vallès no acabaven d'arrivar pluges en condicions, potser perque la massa d'aire que ens va afectar era un pel més seca i més freda.

L'embossament d'aire fred que provocà les precipitacions abans esmentades no va pujar suficientment de latitut. No gosaré dir si per sort o per desgracia però no hagués anat malament que els nostres boscos i els conreus haguessin rebut una bona regada després de l'estiatge. La vinya li ha costat engreixar-se per falta d'aigua i si passegeu per Collserola trobareu els torrents molt secs i els arbres, tot i que adaptats al medi, comencen a notar la falta d'humitat.

Tot seguit teniu el gràfic de les temperatures de Setembre (màximes en vermell, mínimes en blau i mitjanes en negre) i les precipitacions diaries representades amb barres.

La conclusió que en treuríem és que hi ha una clara davallada de les temperatures, típica de l'inici de la tardor, i que les pluges, minces en general s'agrupen a la segona quinzena, sobre tot els dies 22 i 23 que degut a ser dies amb cel cobert la amplitut tèrmica (diferència entre màxima i mínima) va ser molt petita.

Etiquetes de comentaris: , ,