26 d’abril 2006

Els episodis més freds al Fabra (Part 2)

Anys 50

Abans hem vist les situacions més fredes de la primera part del segle XX i ara començarem a veure les de la segona meitat, algunes de elles molt famoses per viscudes o per ser molt intenses.
És l'any 1.954 quan te lloc la primera onada de fred de la década dels 50, eclipsada per la que dos anys més tard sería una de les situacions de fred més extrem dels darrers segles, però que va ser molt interessant gracies a la conjunció de fred molt intens i neu, que va arribar a ser abundant a llocs com Reinosa (Cantàbric), tal com mostra la foto, o la cara nord del Pirineu.

A finals de Gener, un potent anticiclò s'allarga des d'Escandinavia fins el nord de Russia bombejant aire gèlid de l'interior de Siberia cap a Europa. Mentrestant, a l'Atlàntic nord una depressió forma un tàlveg que acabarà generant una baixa centrada sobre Catalunya que amb molt fred en alçada (-35º a 500 hPa) deixa nevades a comarques properes al mar, així a l'Observatori Fabra el dia 28 registra 5,9 mm en forma de neu tot i que la temperatura no baixa encara dels 0,0º.

Però, la borrasca de l'Atlàntic nord no pot avançar per la seva ruta natural d'oest a est degut a l'anticiclò escandinau i baixa en diagonal cap al Mediterrani occidental, permetent que l'anticiclò de les Açores, amb 1035 hPa, configuri una situació de bloqueig a l'Atlàntic. Tot va quadrant.

Dins d'aquest moviment d'escacs, una bossa d'aire molt fred circula per sobre d'Europa a totes les alçades (el dia 31 ja tenen -23º a Varsovia i -16º a Berlín) arrivant amb el canvi de mes al Pirineu. El geopotencial és molt important, els 500 hPa es troben a 5.160 metres sobre el Pirineu navarrés, i la temperatura és baixissima a l'atmosfera tant que sobre Donosti hi han -17º a 850 hPa i -38º a 500 hPa, el lloc més afectat de la Península amb -9º al monte Igueldo.

A Catalunya també afecta de valent (a Barcelona -12º a 850 i -35º a 500 hPa) dades que es reflexen a ran de terra ja que al Fabra s'enregistren -5,9º, la més baixa fins llavors, però les màximes no pasen de 1,5º els tres primers dies de Febrer malgrat el sol. A l'Estany Gento assoleixen els -26º, a La Bonaigua s'arriba a -24º i a Nuria i Vielha a -20º.

A l'evolució posterior veiem com l'anticiclò escandinau i de les Açores es fusionen i aparegué una depressió al golf de Cadis que va fer nevar a llocs insòlits com Huelva, Sevilla, Málaga (a la foto), Tarifa o Almeria i a gairebé totes les costes mediterrànies degut al desplaçament d'aquesta perturbació cap a ses Illes Balears. La temperatura al Fabra va pujar però encara hi havia molt fred a una atmosfera cada cop més inestable, per tant la neu era ineludible i van caure 30,9 mm del 4 al 6 de Febrer, la majoría en forma de neu.

Aquesta memorable onada de fred es va acabar el 7 de Febrer amb l'arribada d'un front fred que des de l'Atlàntic escombrà l'aire fred magatzemat a gran part d'Europa, Mediterrani occidental i, inclús, nord d'Àfrica.


La següent situació que registrà temperatures inferiors als -5º al Fabra va ser la històrica onada de fred, millor dit ONADES de fred, de Febrer de 1.956. Aquest mes ha passat als anals de la meteorología europea i ha estat la situació atmosfèrica més estudiada en el darrer mig segle, per tant, no m'extendré gaire.

Després d'un Gener molt suau (mitjana al Fabra de 8,2º) sense gairebé entrades fredes però que acaba amb una situació que començava a fer pensar en una onada de fred a Europa occidental. Una bossa gèlida de -45º a 500 hPa está sobre Ucrania i un "superanticicló" de 1045 hPa sobre Escandinavia. Com ja hem vist aquestes són condicions típiques perque l'aire artic continental arribi a les nostres contrades.... tal com va passar.

La massa d'aire gèlid va fer el recorregut fins Catalunya molt ràpidament, de forma que 48 hores més tard la teníem a tocar. Un aspecte destacable és el gran matalás de fred que hom pot veure reflexat a totes les capes atmosfèriques amb intensitat. Aquestes dues característiques, rapidesa i intensitat, les deleten les dades del Fabra, si el dia 1 hi ha una màxima de 10,0º trobem que el dia 2 ja s'assoleixen els -5,0º... amb una màxima de -1,8º.

Aquesta primera onada de fred és molt seca i només es recullen 2,1 mm en forma de neu. Precisament per això, les temperatures baixen de forma espectacular degut a la quantitat d'aire fred que cau sobre les nostres contrades, el dia 3 tenim -15º a 850 hPa i -35º a 500 hPa sobre Barcelona. El Fabra registra -7,7º el dia 3 (la més baixa fins llavors), el dia 4 marca -7,4º i el dia 5, -6,6º.

L'entrada freda es talla al voltant del dia 6, però queda una situació de bloqueig a l'Atlàntic nord i una nova irrupció molt freda a Russia. Com dos titans, l'anticiclò a l'oest i l'aire fred a l'est s'allarguen de sud a nord, com si calibressin les seves forces, però ens deixen a la part freda de tot plegat. Pocs dies més tard, una altre onada de fred, si cal més freda que l'anterior, s'abat sobre l'Europa occidental i la Península.

Será amb aquesta situació on l'Observatori Fabra marca la seva temperatura més baixa de la seva historia, -10,0º el mati de l'11 de Febrer, a la ciutat s'en registren -6,7º a les Drassanes que també consta com la més baixa a un observatori oficial.

Hi han autors que diuen que aquestes dades no es donaven des de la Petita Edat de Gel al segle XVII, tot i que existeix la dada de -9,6º al carrer Petritxol registrada al Gener de 1.891 però, molt possiblement, no amb les condicions de mesura actuals. En tot cas, la dada del 56 és impressionant i 50 anys després no s'ha tornat a donar.

Aquesta onada de fred torna a ser seca, fet que contribueix directament a la mort de multitut de plantes i vegetals de tot tipus que, adaptats al nostre clima, no van poder suportar temperatures notablement inferiors a les mínimes habituals d'un hivern mediterrani. A baix podem veure una foto del llac de Banyoles glaçat el dia 13 de Febrer. El bombeig d'aire fred va mantenir-se uns 4 dies amb temperatures récord a gran part d'Europa.

Algunes dades a Europa:
-35º Leningrad
-29º Moscou
-28º Munic
-25º Estocolm
-21º Varsovia
-21º Berlín
-12º Toulouse
-11º París
-10º Venecia
-5º Londres

A Espanya:
-15,2º Pamplona
-12,1º Sant Sebastià
-11,8º Valladolid
-10,5º Girona
-9,1º Madrid
-8,2º Saragossa
-8,0º Bilbao
-7,2º València
-6,0º Còrdoba
-5,5º Sevilla
-4,7º Tarragona
-3,8º Santander
-1,9º Càdis
-1,0º Màlaga

Una tercera onada de fred, aquesta una mica més humida i menys freda que les anteriors entra a Catalunya el dia 19, però aquest cop "només" s'arriba als -4,4º.

Aquestes tres onades de fred històriques han conformat el mes que ha tingut la mitjana més baixa a l'Observatori.

5,7º Mitjana de les màximes
1,5º Mitjana
-2,6º Mitjana de les mínimes

20 dies de glaçada i 9 dies de neu, totes aquestes dades d'aquell Febrer ens parlarien d'un clima que gens te a veure amb el nostre però que va marcar una fita a la història meteorològica del nostre pais.

Etiquetes de comentaris: , ,

3 Comments:

Anonymous Carles said...

Home Quim, ja estávem esperant ansiosos la 2ª part. En la teva linia, es a dir inmillorable. Deu n´hi do la del 54, no la sabia...i es que la del 56 ha eclipsat algunes entrades fredes que també varen ser de consideració.
Em sobte l´alt nombre de dies de nevada del febrer del 56, malgrat que deurien ser totes elles molt minses,no em pensava que fossin tants dies.On va picar de valent la neu va ser a les Illes Balears ( és una situació molt bona per a ells). També em sobte molt la mínima absoluta de València, la trobo molt baixa...no li trobo massa explicació

22:50  
Blogger Quim said...

Els dies de nevada del 56 van ser molts però amb poca quantitat i respecte a la temperatura de València, no se si era a l'aeroport o la ciutat però si a Barcelona l'observatori hagués estat, per exemple, a Sant Andreu potser ara diríem que "la ciutat" de Barcelona te una mínima absoluta d'uns -9º al segle XX i no els -6,7º de les Drassanes.

Ara m'hi posaré amb els anys 60, je je!!!

10:37  
Blogger Albert P. Bea said...

Justament pel que dius de Sant Andreu, ma mare m'explica que els carrers de Santa Coloma de Gramenet, aleshores d'empedrat de granit o simplement de terra van quedar glaçats de tal manera que, durant una setmana sencera s'havia de camniar amb piuló per no relliscar per què la poca neu va quedar en forma de pel.lícula de gel per tot arreu i, com bé saps, Santa Coloma de Gramenet és un puja-baixa continu. I, no tinc dubtes, de la meva experiència en contrastar les temperatures al Fabra amb les meves a Montigalà, no en tinc dubtes que, si pel gener del 1985 vaig enregistrar -9 º, segurament al febrer del 56 a la zona del Besòs es devia apropar perillosament als -10 º. Formidable reportatge Quim!

12:05  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home