09 d’abril 2009

Nevada primaveral al Tibidabo

Avui fa 36 anys va tenir lloc la nevada més tardía de la que fa referència l'Observatori Fabra de Barcelona. La Hemeroteca de La Vanguardia permet fer un petit viatge en el temps i en aquest cas ens porta fins el dia 10 d'Abril de 1.973.

La noticia de la nevada, per inusual encara que fos al Tibidabo, ocupa part important del sumari del dia (pàgina 5), eclipsada per la veritable noticia del dia, la mort del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso.


Com podem llegir a La Vanguardia la neu a l'Abril és un fenomen força estrany a Barcelona o rodalies i menys si l'acumulació dona gruixos de 25 cm al Montsey, 20 cm a Santa Fe, 12 cm al Tibidabo, 10 cm a Berga i 8 cm a Manresa.

"Hay que remontarse bastante lejos para encontrar nieve, en abril, en Barcelona. Exactamente hasta 1910, en que hubo cuatro centímetros de nieve, durante dos días, en la plaza de la Universidad. En el año 1918 hubo también tres días de nieve en el Tibidabo, y en los años 1921, 1923 y 1924, un solo día. El año 1957 y 1958 nevó en abril en Cardedeu.

En el Montseny ha habido años en que ha nevado hasta en el mes de mayo, como en el año 1965, en que la nevada empezó el día 3 y duró siete días. En 1933 hubo nieve durante tres días, en el mes de abril; en 1934, durante 10 días; en 1935, tres días en abril, y otros tres días en mayo; en 1936, ocho días en abril y uno en mayo, y en 1964, el Montseny estuvo nevado durante 8 días en abril."


Les temperatures van ser clarament hivernals i, per exemple, a Barcelona ciutat la màxima va quedar en 5,9º i 3,3º de mínima, a l'Observatori Fabra 3,8º i 0,8º (0,0º al dia següent). Aquestes dades, especialment les màximes i mitjanes, son rècords per un mes d'Abril, apart d'haver estat les més baixes de tot l'hivern 1.972-73.

Per fer una anàlisi del que va provocar aquesta onada de fred en plena primavera busquem al reanàlisi de Wetterzentrale i veiem que el desallotjament de fred va ser antològic. -33º a 500 hPa i -5º a 850 hPa amb una depressió de 995 hPa al golf de Lleó va donar una cota de neu d'uns 300 metres.


Any fred aquell de 1.973, encara no pujaven les temperatures i l'amenaça de l'escalfament global no existía, en canvi, una altra amenaça va començar durant aquell any que més tard faría pensar a molts governs occidentals en que fer per evitar problemes energètics, la crisi del petroli.

Etiquetes de comentaris: