Perqué un hivern tant suau?

Sincerament, després de 2 mesos d'hivern tant suaus em sobta molt no llegir o escoltar diariament en el mitjans de comunicació que el canvi climàtic es trova al darrera de les temperatures primaverals que estem tenint. Potser la política ha robat el protagonisme.

El que és ben cert, és que després d'un final de tardor amb fred intens i un inici d'hivern com Deu mana, al voltant de Reis va començar un periode de suavitat inusual per les dates que ha provocat un inici de la floració anterior a quan normalment es produeix, la qual cosa fa vulnerables davant l'arrivada de possibles freds tardans a molts vegetals. Va estar a punt de passar a primers de Març i gracies als nuvols no hi va haver perdues significatives però podríen tornar els problemes durant la Setmana Santa, ja que alguns models meteorològics l'anuncíen convulsa.

Però, és possible esbrinar perque hem tingut aquesta suavitat quan tindría que haver fet el fred més viu de l'any??

Si ens fixem en mapes meteorològics podem trovar una explicació ràpida ja que la persistència de situacions que porten masses d'aire subtropicals i la presència continua de l'anticiclò de les Açores ens porten un ambient suau i pluges escasses.

Fa temps que els estudiosos van establir unes teleconnexions climàtiques que segons el que passava a indrets concrets podíem saber de forma relativament fiable el temps d'una àrea més general.
Dins d'aquestes teleconnexions hi ha una que ens afecta més directament, és tracta de la Oscilació de l'Atlàntic Nord (NAO) que es mesura com la diferència de pressió entre Islàndia i les Açores i te especial valor a la meteorología hivernal. Quan aquesta és positiva (pressió més alta a les Açores), a Catalunya tenim dies suaus, poca pluja i algunes boires no gaire persistents; si, per contra, la NAO és negativa els dies son freds i la posibilitat de nevades és més alta. A la dreta podem veure la NAO observada aquest hivern i veiem clarament aquesta dualitat. A mitjans de Novembre i de Desembre la NAO va ser negativa i és quan varem tenir les temperatures més fredes de l'hivern; la resta del temps, amb NAO positiva, l'ambient era primaveral. Tanmateix, els anys amb una preponderància de NAO positiva, com aquest, hi haurá un domini del situacions de caire zonal (Oest a Est) i amb NAO negativa el bloqueig anticiclònic atlàntic provocará més situacions de caire meridiá (Nord a Sud).

N'obstant, i per demostrar que el clima de la Terra és més complexe del que podría semblar, científics anglesos relacionen el temps a Europa amb NAO i.... amb el fenòmen de La Niña. En aquest enllaç podeu veure un estudi sobre la previsió estacional d'aquest hivern 2.007-08 on posa prou èmfasi en les relacions de la NAO i La Niña. Si mireu a la pàgina 18 del document podeu veure uns mapes d'anomalía bàrica quan hi ha un periode de ENSO fred (La Niña) que podríen concordar perfectament amb els que hem tingut aquest hivern.

Tot seguit, podeu veure a l'imatge com actua el sistema des de llocs tant allunyats com Australia per afectar a gran part de l'Hemisferi nord. Les baixes pressions del Pacific tropical es transformen en altes pressions a latituts mitjanes i enfortint la corrent en jet que quan arriva a l'Atlàntic genera la formació continuada de depressions des de terranova que desfilen per sobre de l'anticicló de les Açores cap a les illes Britàniques i el nord d'Europa.

A Catalunya arriven cues de fronts, alguns molt desgastats, i l'anticicló sempre proper la qual cosa indica persistència de la sequera.



Ara acaba l'hivern però segueix la suavitat i la sequera, esperem que canvíi la situació aviat, especialment pel que fa a la precipitació.

El segle XXI no s'escalfa

El segle XXI no s'escalfa, pot semblar una afirmació incoherent però a la vista de les gràfiques del tot certa.

El tema de les temperatures porta i seguirà portant molta contravèrsia al voltant de les fonts d'informació, mètodes d'obtenció de dades i la seva interpretació mitjançant l'estadística.

Quan parlem de temperatura global estem parlant de dades reals i, en cap moment, de dades extrapolades o suposades. Aixó mateix és un avantatge pel que fa a certesa però un inconvenient per no poder disposar de series llargues que permetin comparar a la centèsima diferents periodes de la història climàtica.

Les principals fonts d'informació son:

• Les temperatures mesurades per satèl·lit a la baixa troposfera que ofereix la National Space Science & Technology Center de l'Universitat d'Alabama sota la supervisió del pretigiós Dr. John Christy. Aquestes dades comencen el Desembre de 1.978 (aquí les podeu consultar en text).


• En segon lloc, tenim les dades que ofereix el satèl·lit NOAA-15 al seu canal RSS-AMSU.


• Seguidament, i amb dades de superficie (terra i oceans) tenim les que ens ofereix l'Institut Goddard (GISTEMP) que pertany a la NASA.


• Com última dada está la que ens ofereix el centre Hadley del Regne Unit.

Tot seguit podeu veure una gràfica del comportament d'aquestes series els darrers 30 anys.



Com ja he comentat abans estem davant d'un dels punts més delicats respecte al debat de l'escalfament global. Quines dades son més o menys fiables?? No voldría ser jo qui valorés aquesta fiabilitat doncs el meu nivell de coneixements és limitat malgrat que cada dia llegeixo i entro en discusions sobre el tema, per aquest motiu us deixo uns enllaços on podreu llegir sobre el complexe tema de la temperatura global.

Una mirada a les anomalíes de la temperatura global. Part 1
Una mirada a les anomalíes de la temperatura global. Part 2
Accés a les dades de totes les fonts d'informació
Debat al fòrum de Meteored

Resum de Gener a Cerdanyola

No ha estat un mes per recordar, més aviat ensopit i monòton degut a la persistència de les altes pressions, especialment a les Açores, que han impedit la formació de depressions mediterrànies o que els fronts atlàntics tinguessin més efectivitat.

Les temperatures son un reflexe de la bonansa meteorològica amb molts dies assolellats i presència de vents del sudoest que van incidir en unes màximes clarament elevades i una absència de glaçades impropia del mes més fred de l'any.

Les pluges han estat per sota de la mitjana i només podem destacar les que van caure els primers dies, després la sequera va ensenyar els dents.

Com a episodis destacats trovem la pluja dels dies 2 i 3 provocada per una depressió que no va poder seguir avançant per latituts més altes degut a potent anticiclò de 1.060 hPa que estava al nord d'Europa.

L'altre situació destacable sería el potent anticiclò que varem tenir a sobre al voltant del dia 27 i que va donar pressions rècord en algun indret, superant els 1.035 hPa a Catalunya.

El resum de les dades dels diferents observatoris de Cerdanyola mostra estabilitat i tibiesa, característiques d'aquest Gener de 2.008.

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

• Màxima absoluta........ 20,4º (Dia 28)
• Màxima mitjana.......... 15,5º
• Mitjana mensual........... 9,3º
• Mitjana mínima............ 5,0º
• Mínima absoluta......... -1,7º (Dia 1)
• Dies de glaçada............. 2

• Precipitació................... 25,2 mm
• Màxima en un dia........ 19,2 mm (Dia 3)
• Dies de precipitació....... 5

• Ràfega màxima............ 52 km/h (Dia 16)
• Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

• Màxima absoluta........ 20,3º (Dia 28)
• Màxima mitjana.......... 15,1º
• Mitjana mensual........... 9,5º
• Mitjana mínima............ 5,6º
• Mínima absoluta......... -0,9º (Dia 2)
• Dies de glaçada............. 2

• Precipitació................... 25,8 mm
• Màxima en un dia........ 19,2 mm (Dia 3)
• Dies de precipitació....... 8

• Ràfega màxima............ 64 km/h (Dia 16)
• Vent dominant............. WSW

Parc Tecnològic. (Meteocat)

• Màxima absoluta........ 21,6º (Dia 28)
• Màxima mitjana.......... 15,7º
• Mitjana mensual........... 8,7º
• Mitjana mínima............ 3,4º
• Mínima absoluta......... -2,8º (Dia 2)
• Dies de glaçada............. 4

• Precipitació................... 28,0 mm
• Màxima en un dia........ 20,4 mm (Dia 3)
• Dies de precipitació...... 10

• Ràfega màxima............ 58 km/h (Dia 16)
• Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

• Precipitació................... 27,6 mm
• Màxima en un dia........ 20,2 mm (Dia 3)
• Dies de precipitació....... 6

Gener..... fred??

Després de escoltar dades com les de l'observatori Fabra que ha mesurat la mitjana de Gener més alta de la seva serie (1.914-2.008) i de veure el mapa d'anomalíes de temperatura (cliqueu a l'esquerra) que elabora la NOAA hom pensa que hem viscut un mes força càlid i ha estat així, però només a Europa.

Malgrat la nostra percepció, aquest Gener ha estat el mes fred del segle.... XXI, és clar i les dades globals així ho demostren.

A sota tenim el mapa de l'anomalía tèrmica al Gener a la baixa troposfera (entre 1.000 i 2.000 metres d'alçada) que no indica les temperatures en superficie per evitar escalfaments o refredaments artificials i que distorsionaríen les dades. Si ens fixem podem veure clarament que Europa occidental i, sobre tot, l'Europa àrtica han sigut els llocs més cálids del planeta, també el nord del Pacific i l'est de Canadá han estat per sobre de la mitjana mensual.

La causa a Europa més important radica en la persistència dels vents de SW atemperats degut a la formació de depressions molt potents a la zona de Terranova i la seva deriva fins Europa per latituts superiors als 50º N. Així ho mostra el mapa d'anomalía de la precipitació on llocs com les illes Britàniques, Holanda, Dinamarca o el nord d'Alemania i Polonia i el sud de Noruega han tingut superavit d'aigua i, en canvi, llocs arresserats dels vents atlàntics com la façana mediterrània de la península Ibèrica o Suecia han patit sequera.

En cap moment hem tingut situacions de nord ni cap onada de fred per advecció continental que hagués fet baixar les mitjanes del mes.

A la banda contraria, la del fred, trovem Asia central, especialment Persia i Afganistan però també China ha patit l'hivern més fred dels darrers 100 anys i l'Orient Mitjà, on s'ha vist la neu per primer cop a Bagdad (aquí teniu més informació). També em consta que l'Antàrtida ha batut rècords de fred aquest estiu austral.

La causa, en aquest cas, ha sigut el potentissim anticiclò siberià amb pressions superiors als 1.060 hPa que no s'ha mogut practicament i ha anat bombejant aire molt fred de l'interior de Siberia cap a l'Asia central, inclús arrivant a latituts tropicals on han patit temperatures mai vistes i nevades totalment excepcionals que han malmés gran part de la vegetació com ha passat al sud de China.

Asia és molt més gran que Europa en extensió, per aquest motiu la mitjana global ha estat més baixa.



En les causes d'aquests freds més d'un científic ha senyalat a La Niña com a causa directa i no els falta raó. Si mirem el mapa un altre cop veiem que tot el Pacific equatorial mostra anomalíes negatives, és a dir, més fred del normal en una gran extensió oceànica on només fa un any les temperatures eren més altes degut a la presència del fenòmen oposat, El Niño.

El gran problema és que no es coneixen be els mecanismes d'aquests fenòmens ni, per tant, les seves implicacions tant a nivell local com global però el que és evident és la seva importància en les temperatures del planeta com podem veure a la següent gràfica que correspon a les temperatures mensuals globals mesurades per satèl·lit. El pic que representa l'any 1.998 correspon a la fase càlida de El Niño i la caiguda en picat durant el 2.007 i ara, és deguda a la fase freda de La Niña.



La complexitat del clima és tant gran que poder dir que una cosa passa per aixó o per aixó altre, és una feina feixuga.