Resum de l'any 2.010

Per rependre aquest bloc us poso les dades metorològiques enregistrades a la masia de Can Coll de Cerdanyola del Vallès durant el 2.010.

En primer lloc advertir que la divisió de l'any està feta per desenes, és a dir, cada més te tres parts:

• 1ª desena. Primers 10 dies.
• 2ª desena. Del dia 10 al dia 20.
• 3ª desena. Del dia 21 a final de mes.

La gràfica amb les mitjanes decenals de precipitacio (barres) i temperatures (linies) on veiem representades en ordre decreixent la màxima absoluta, la mitjana de les màximes, la mitjana de la decena, la mitjana de les mínimes i la minima absoluta de la decena.



Tot seguit les dades en xifres de l'any 2.010.

Un segle XXI més fred

No son molts anys els que portem de segle XXI, que va començar l'1 de Gener de 2.001, per aixó no podem treure estadístiques mínimament fiables per establir tendències climàtiques, n'obstant si que ha passat prou temps per poder veure algun matiç en les dades climatològiques.

Fa uns dies feia esment de les mitjanes anuals a l'observatori Fabra durant els darrers 12 anys i aquestes teníen una tendència al refredament tal i com indiquen les temperatures de la Terra mesurades per satêl·lit i que podeu veure tot seguit.


Ara, al Fòrum de Meteored, el forer RS ha obert un tema per tractar d'esbrinar la tendència de la temperatura al nou segle a Espanya. Per aixó, es van introduint les mitjanes anuals de diferents estacions meteorològiques a diferents provincies espanyoles i calculant la seva tendència linial. El valor que trobem representa la variació mitjana anual de l'observatori en qüestió.

Estic segur que s'anirà ampliant però, de moment, hi han una cinqüentena d'estacions que representen a unes 40 provincies. Tot seguit podeu observar el mapa. La seva interpretació sería, comptant que el valor 0 correspondría a una tendència sense signe aparent:

• Augment superior a 0,05.... Vermell
• Augment entre 0,025 i 0,05.... Vermell fluix
• Valor entre -0,025 i 0,025.... Blanc
• Descens entre -0,025 i -0,05.... Blau fluix
• Descens superior a -0,05.... Blau
• Sense dades provincials.... Gris

Hi ha un clar domini dels colors blaus que ens suggereixen un descens de les temperatures a Espanya que coincideix amb el que diuen les dades globals.

Així, tenim per 2.008 les dades anuals de 49 estacions dividides en aquests valors:

• Augment superior a 0,05.... 0 estacions (0%)
• Augment entre 0,025 i 0,05.... 2 estacions (4,1%)
• Valor entre -0,025 i 0,025.... 14 estacions (28,6%)
• Descens entre -0,025 i -0,05.... 11 estacions (22,4%)
• Descens superior a -0,05.... 22 estacions (44,9%)

Si ho representem en funció de les estacions que han tingut un augment o un descens de la temperatura mitjana, ens trobem aquests valors:

• Estacions amb augment de la temperatura.... 2 (4,1%)
• Estacions amb descens de la temperatura.... 47 (95,9%)

Queda clar que aquest inici de segle no s'està escalfant però aixó no és indici de res ni tant sols un canvi de tendència... almenys de moment, perque si analitzem els valors durant el segle XX, els canvis de tendència no están marcats per descensos marcats sino que queden representats per una paràbola d'una dècada aproximadament, tal com va passar els anys 40 o els anys 70. Serà el mateix ara?? Aniré seguint el tema i us tindré informats.

El misteri dels núvols

Si recordeu fa un temps us vaig enllaçar un documental El gran engany de l'escalfament global que mitjançant científics molt important i coneguts en el mon de la meteorología relacionada amb el canvi climàtic donava una idea de perque el CO2 no era el causant de l'escalfament de finals del segle XX. Doncs be, ara us deixo un altre documental sobre la teoría dels raigs cósmics i la seva influència en el clima de Henrik Svensmark, on també explica els problemes que s'ha trobat per publicar el seu estudi. El van fer al canal Odisea una vegada i no el tornen a repetir aquest mes. Està en espanyol.

El misterio de las nubes

Temperatura - CO2, una relació no tant directa

Cada principi de mes totes les organitzacions encarregades de la mesura de la temperatura global actualitzen les seves dades. Les més fiables son les mesurades per satèl·lit, aquí teniu les que publica la Universitat de Alabama a Huntsville (UAH). Doncs be, si una cosa crida l'atenció és l'aturada de l'escalfament que ha tingut lloc aquest segle.


Aquesta gràfica és del Fabra, fa 12 anys la tendència és al descens de la temperatura anual. Els defensors de la teoría oficial del IPCC parlen de 30 anys com a minim per establir tendències, però quan els parlem del descens de temperatura entre els anys 40 i 70 (30 anys), desvien l'atenció cap a altres temes. El clima no va començar fa 30 anys, tot i que per alguna gent no existía res abans dels anys 70.

El tema de la falsació de la teoría de l'escalfament antropogènic cada cop és més evident i fins i tot la NASA (Inst. Goddard) diu amb la boca petita que potser han menyspreat alguns forçaments i d'altres els han sobrevalorat, aixó sí, no ho diuen als mitjans de comunicació (perque la gent no hi entendría res de res) però al mon científic, el de veritat no el dels científics que volen guanyar diners com a presentadors d'algun programa al canal National Geographic, molts científics qüestionen la importancia que se li ha donat al CO2 i la infravaloració que ha tingut el Sol i els raigs còsmics, per exemple, per la senzilla raó que no es coneixen prou.

La teoría oficial diu que és el CO2 el causant de l'escalfament actual, parlen dels darrers 30 anys perque no troben explicació al descens de temperatura global entre els anys 40 i 70, però algú em podría explicar la següent gràfica??


La linia verda representa el CO2 en ppm, la linia blava és la temperatura global dels darrers 30 anys mesurada per satèl·lit i en lila apareix la tendència linial dels darrers 8 anys.

I a tot aixó jo em faig algunes preguntes:

• Com és que la temperatura baixa i el CO2 segueix pujant??


• No era el CO2 el que feia pujar la temperatura??


• Si el descens observat aquest segle hagués estat només de un parell d'anys no caldría dir res estadísticament, però estem parlant de 8, 10 ó 12 anys de descens de temperatura (tot el que portem de segle XXI).
  Llavors, tinc que seguir creient que és el CO2 el causant de l'augment de temperatura, tal com diu l'IPCC, només perque ha coincidit a una gràfica un augment de CO2 i temperatura durant 25 anys (1975-2000) en els darrers 70 anys??

Crec que cal tenir en compte el descens de temperatura d'aquest segle, malgrat algú parli de que només és soroll estadístic, doncs una gràfica similar va avalar a James Hansen a la seva disertació al Congrés americà el 1.988 quan també es portaven 12 ó 13 anys d'escalfament.

Tot el mon a un sol clic

No se si coneixíeu aquesta pàgina web. Imatge de satèl·lit de tot el mon a l'instant junt amb informació gràfica de llamps, volcans, terratremols i molta altra informació actual. Interessant, si més no.

Si cliqueu sobre Europa, per exemple, fa un zoom sobre el continent, de la mateixa forma per les altres àrees del planeta.

Us recomano que busqueu en la multitut d'enllaços que hi ha a la pàgina.

Our Planet Earth from Space

Maig quasi estiuenc

Després d'un mes d'Abril molt plujós i fresc, el mes de Maig podríem qualificar-lo com la seva antítesi doncs les dades i les percepcions ens parlen d'un mes molt sec i càlid. Hom podría arribar a creure que hi ha alguna llei de la compensació però senzillament ho podem explicar com el domini de situacions meteorològiques que al nostre pais tenen conseqüencies ben diferents.

L'observatori del barri de Serraparera de Cerdanyola porta funcionant des de Juliol de 1.991, circumstància que permet fer comparacions amb un periode d'anys mínimament útil, aixó em permet catalogar el mes de Maig passat com un mes sec i relativament càlid.

La precipitació total ha estat de 14,5 mm (la mitjana de 1997-2008: 53,1 mm) i la temperatura mitjana de 18,8ºC (la mitjana de 1992-2008: 17,8ºC).

A grosso modo i sense entrar en detalls ha estat un mes molt estable, quan no acostuma a ser-ho, i on han dominat les masses d'aire d'origen africà.

La primera decena va ser força càlida (anomalía de +1,8ºC) però la segona decena va ser més fresca del normal (-0,3ºC respecte a 92-08), finalment els darrers 11 dies van tornar a ser càlids (+1,5ºC). En quan a pluges, el dia 14 (6,8 mm) i el dia 1 (6,0 mm) donen la quasi totalitat de les pluges del mes.

Les temperatures extremes no son gens destacables, indici d'estabilitat termomètrica, doncs la màxima ha estat de 29,1ºC (dia 30) que és el cinqué maig de la serie 1992-2009 amb la màxima absoluta més baixa i la mínima de 8,3ºC (dia 2) que és el cinqué maig amb la mínima absoluta més alta. Per tant, si volguessim destacar alguna característica d'aquest Maig és que no hi han hagut ni calorades, ni fredorades, ni episodis plujosos importants.

Si ens fixem únicament amb l'àmbit del Parc de Collserola també tindrem que afirmar que ha estat sec i càlid.

Temperatura mitjana:

• Observatori Fabra.... 18,8ºC
• Masia de Can Coll.... 18,2ºC

Pluja total:

• Observatori Fabra.... 17,4 mm
• Masia de Can Coll..... 7,5 mm

De l'Observatori Fabra diposem dades des de l'any 1914 i aixó ens permet situar-lo a la història climàtica. Així, la temperatura màxima del mes de Maig al Fabra, 28.8ºC el dia 28 queda lluny d’altres màximes absolutes de Maig. Però la temperatura mitjana resultant d’aquest mes (18.8ºC), amb poc soroll, el col•loca en el segon lloc de la sèrie dels maigs més càlids, empatat amb el de 2005 i només superat pel maig de 1922 (18.9ºC).

Gràfica de les dades del mes de Maig a la masia de Can Coll.

Antártida, cop de gracia

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?