Que no facin quinieles.

Gracies a la batería d'informacions sobre el tema ambiental de moda, el Canvi Climàtic, tothom assumeix que d'aquí 100 anys viurem més o menys en una mena d'infern amb no se quants graus més que ara i amb el mar a nivell de la primera planta del nostre pis. Sona terrible però aquest és el missatge que repetidament dona el lobby ecologista i el panell polític dedicat al CC, l'IPCC.

Malgrat tot, molta gent quan ho escoltava feia una mueca de preocupació però s'en oblidava ràpidament, inclús algun "pasota" deia... "d'aquí cent anys tots calbs". Calía exemples propers en el temps i la maquinaria mediàtica va rumiar una nova estrategia.

L'estiu de 2.003 va ser el més càlid, des que es tenen dades, a Europa occidental però no va destacar especialment a la resta del mon. Tant li feia, el missatge anava dirigit als europeus. Les informacions no parlaven només de l'estiu rècord, sino que ens advertíen repetidament que ens anessim preparant perque els propers anys estius com aquest seríen la norma. Si hem estat al cas, cada estiu des de llavors, ha sortit algú vinculat al Govern anunciant un estiu calurós i sec, l'últim el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, que va anunciar que aquest estiu podríem tenir temperatures fins a 4 graus més altes que la mitjana. Molta calor te que fer fins la tardor perque encerti.

Que ha passat des de llavors?? Encara estem esperant un estiu similar a aquell a Europa, només el Juliol de 2.006 va ser bastant càlid, normal n'obstant que hi hagi alguna onada de calor a l'estiu de la mateixa manera que algun hivern, com el de 2.005, siguin molt més freds del normal. I si una evidència marquen les dades és que des d'aleshores les temperatures de la Terra han baixat.

Un altre cavall de batalla el van trobar amb la temporada d'huracans a l'Atlàntic l'any 2.005, una de les que ha tingut més nombre de sistemes tropicals des que tenim dades fiables amb 31 dels quals 27 van arrivar a Tempesta Tropical, potser fins el 1.950 ja que abans més d'una perturbació d'aquest tipus podía pasar desapercebuda per falta de mitjans. El rècord només va donar-se a l'Atlàntic perque a les regions no va augmentar de forma significativa. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

Varem escoltar de forma insistent que aquella quantitat d'huracans estava provocada pel canvi climàtic i que aixó sería el pa de cada dia, millor dit, de cada estiu. El nom de Katrina es va convertir en l'estandart dels activistes climàtics, malgrat les desgracies que va provocar van ser quantioses per culpa de la mala planificació del territori i que molts científics i enginyers ja havíen advertit. També el fet que afectés al ric Estats Units va influir molt, de fet, poca gent s'enrecorda ja de les desgracies molt més grans que va deixar el cicló Nargis aquesta primavera a Birmania.

Que ha passat des de llavors?? Com podeu veure a l'enllaç que us he posat abans, l'any següent només van haver-hi 7 sistemes i el 2.007 van haver-hi 13, un nombre un pel inferior a la mitjana. Que passará aquest 2.008?? De moment en portem 4 sistemes, sempre parlant de l'Atlàntic, i les previsions apunten al voltant de les 17 en total, dins de la mitjana i lluny del 2.005.

Veient que les previsions catatrofistes respecte a les calorades o els huracans estaven fallant, sense reconeixer-ho, és clar, calía trobar un nou motiu d'alarma que no va un altre que el mínim d'extensió de gel a l'Àrtic l'any 2.007.

Aquest any hem pogut veure i escoltar que aquest mateix estiu podía desapareixer completament el gel marí a l'Oceà Àrtic amb informacions que demostren un evident desconeixement del tema advertint del perill d'afectació al nivell del mar.

Mireu l'article que vaig presentar a principis de Juliol, les dades son molt més concretes que les paraules i els vaticinis i més d'un cop obliguen a callar i empassar-se el marró. A finals de Juliol la situació segueix igual, similar als altres anys d'aquesta dècada. Ja veurem que passa a l'Agost amb la gran quantitat de gel de només un any, amb menys gruix. En tot cas, sembla evident que l'any passat va ser totalment anòmal.

Quan llegeixes als veritables experts, els que no anomenen els mitjans i que els seus treballs no son coneguts pel gran public, et diuen que aquestes relacions mediàtiques no son certes. Sincerament, jo prefereixo escoltar a aquests científics que, almenys, saben de que parlen i prefereixo mirar les dades abans que els pronòstics. El clima és massa complexe com per simplificar-lo de forma tant pueril.

Com podem comprovar, quan els alarmistes dels 8 graus més en 100 anys, han volgut fer vaticinis més propers han fallat de forma estrepitosa. Cal que ens fiem dels pronòstics a més llarg termini?? Que no facin quinieles....