Evolució de les temperatures al Fabra

Qui no ha sentit parlar de l'escalfament de la Terra.

En aquest mon on els mitjans de comunicació tenen un poder extraordinari en quan a creació d'opinió, qualsevol tema que tingui reço mediàtic aparenta ser més important que un altre del que no s'en parli. I no podem obviar que el Canvi climàtic és un dels temes que més joc donen als mitjans.

Doncs aprofitant aquesta empenta que dona parlar d'un tema de moda faré una anàlisi de les temperatures mitjanes anuals desde 1.914 fins 2.004, a veure si s'en poden treure conclusions de cara al futur.

En primer lloc, faré una breu explicació del mètode estadístic de les mitjanes mòbils.

El que busquem al analitzar una sèrie cronològica son dues coses:

1. Una tendència, és a dir, trobar una autocorrelació temporal creixent o decreixent ja que una de les variables és el temps i, mitjançant aixó, podrem establir una predicció de la variable Y, en aquest cas les temperatures mitjanes anuals a l'observatori Fabra.
2. L'existència o absència d'oscilacions cícliques regulars o irregulars. Aquestes últimes representaríen el cas de les sèries climàtiques, sempre de desigual duració i recurrència i amb insuficiència de dades al llarg del temps que no permet establir cicles majors.

No és la meva intenció fer un estudi des del punt de vista purament estadístic, per aixó evitaré entrar en càlculs i fòrmules matemàtiques complexes, únicament dir que l'ús de les mitjanes mòbils (en aquest cas de banda 9) permet la suavització de les dades empíriques i així observar les possibles tendències que puguin apareixer a la gràfica. També afegeixo que aquesta série cronològica constitueix un exemple de dificultat de l'anàlisi estadístic i el perill d'extreure conclusions de cara a una evolució posteriorés és alt ja que poden ésser errònies. Pensem que la série podría haver acabat al 1.972 (amb 58 anys n'hi prou per tenir valor climàtic) i qualsevol hagués dit que el refredament era un fet i ens anavem cap a la glaciació, com realment es va dir (a nivell global). Sembla també que podríen existir cicles d'uns 30 anys però la série és prou curta com per afirmar-ho.

Per tant, atenció al missatge que pugui donar aquesta gràfica. Jo donaré les meves conclusions que son totalment personals i sense anim de sentar cátedra.

En referència directa a les mitjanes anuals recollides al Fabra veiem un increment de la temperatura, tot i que no és uniforme, des del principi de les observacions al 1.914 fins l'actualitat. En concret, +1,81º en menys d'un segle. N'obstant, si analitzem la gràfica més acuradament trobem 3 períodes diferents en funció de les mitjanes mòbils:

1. El primer, que comprén els anys 1.918-1.946, trobem els anys més freds de la sèrie als inicis de l'observació i l'any 1.917 com any més fred amb 13,34º de mitjana anual. En aquest període es dona un increment que durant els primers anys és fort, gairebé 0,5º fins el 1.924, per mantenir-se estable o inclús en decrement durant la dècada dels 30. Ja als anys 40 torna a pujar decididament la mitjana per arribar a l'any 1.946 amb una mitjana mòbil de 14,96º. En aquest primer període d'escalfament va pujar +0,98º.
2. El segón interval va des de l'any 1.946 fins el 1.972. En aquests anys s'inverteix la tendència, produient-se un descens de la temperatura, ràpid al voltant de 1.950 i més lent durant la dècada dels 60. L'any 72 va ser el més fred d'aquest període amb una mitjana de 13,42º (la segona més baixa de la série) i representa el punt d'inflexió d'aquest descens de -0,81º.
3. A partir d'aquí, comença un interval que hom diría que encara no ha arribat al seu punt àlgid i que fins l'any 2.000 ha tingut un increment de +1,64º. Aquest final de segle, l'augment de temperatures ha estat més sostingut i sense fases intermèdies de suavització o descens. És en aquest període on trobem els els 10 anys més càlids de la sèrie i el récord (fins 2.004) va ser l'any 2.003, el de l'estiu tòrrid, amb 16,45º. Falten les dades del 2.005 i 2.006 que molt probablement no trencarán la tendència a l'alça.

Fins aquí l'anàlisi fred de les xifres. Les conclusions que podríem extreure son variades i no ens podríem abstreure de parlar del mediàtic Canvi Climàtic però amb alguns matissos, ja que hem de separar el possible escalfament global de les dades propies d'un observatori que representa al seu indret i ens parla del clima local.

El clima de l'observatori Fabra podríem etiquetar-lo de Mediterrani litoral de muntanya baixa, ja que es troba a 412 metres a la vessant de solana de la serralada Litoral, per tant, les temperatures mitjanes son inferiors a les de la ciutat. L'alçada i l'efecte de l'illa de calor urbana son factors determinants en la diferència, tot i que l'orientació marítima fa que les temperatures tinguin un comportament similar que no és el mateix que a la part vallesana, més continental.

Ja que hem fet esment de l'illa de calor urbana, voldría donar més valor al Fabra en el sentit de que, per la seva situació, ha quedat aparentment al marge d'un possible envaïment de la ciutat. Aquesta circumstància ha fet que molts observatoris centenaris d'Europa hagin quedat desvirtuats per analitzar canvis que podríen donar llum sobre l'escalfament del planeta. N'obstant, com veiem a la gràfica, el gran augment dels darrers 30 i tants anys es correspon amb el gran creixement urbá de la part alta de Barcelona de forma que hi han barris (Montbau, Sant Genís, els Penitents) situats a plena falda del Tibidabo, alguns a només 500 metres en línia recta del Fabra, tot i que uns 200 metres més avall, y la construcció de la Ronda de Dalt, a només 800 metres, amb el conseqüent augment de temperatura de la zona degut a l'efecte "d'artèria calenta" (ho podeu comprovar amb el termo del cotxe) que representa una vía de circulació tant densa com les Rondes.

Amb aquestes matisacions i fent cas al que diu Mª Carmen Moreno al seu text docent de la UB amb el títol de Climatología urbana, la capa límit de l'illa de calor urbana (on arriba la seva influència) es situaría de dia entre 600-1.500 metres d'alçada gracies a la convecció i de nit, més estable, estaría entre 100-300 metres. N'obstant, aixó és variable en funció de vents locals (catabàtics, marinades...) que puguin estendre el fenòmen. Per aquest motiu, la meva hipòtesi és que no sería descartable que part del augment dels últims anys tingui una influència antròpica, no en referència a l'escalfament global sino a l'efecte local de l'illa de calor urbana.



En aquesta imatge del Diego Lázaro, feta el Febrer de 2.005, podem veure un observatori Fabra cada cop més integrat dins de la ciutat.


Aquest petit estudi s'ha pogut fer gracies a les dades proporcionades per l'Observatori Fabra que pertany a la Reial Acadèmia de Ciencies i Arts de Barcelona.