Una de transectes

Un dels entreteniments més habituals dels aficionats a la meteorología és esbrinar la temperatura allà on van. Actualment, la majoría dels cotxes porten termòmetre incorporat que quan el vehicle està en moviment i amb poc transit acostuma a ser fiable.

Doncs be, per els profans, un transecte és fer un recorregut determinat amb un vehicle i un sensor de temperatura exterior, anotant les dades que recollim a diferents punts.

Jo visc a Cerdanyola i treballo a Barcelona, per tant, sovint faig el trajecte travessant Collserola la qual cosa em permet veure les diferències, no només entre el Vallès i el Barcelonès, sino també en alçada.

Aquí us poso 2 transectes que vaig fer aquest hivern en dues situacions atmosfèriques diferents.


El primer és del dia 26 de Desembre de 2.006 de 8 a 9 del mati amb una clara situació d'inversió tèrmica amb un matalàs d'aire calent a mitja alçada (podeu veure el mapa del dia clicant aquí) i com veureu és força espectacular. La ruta va de la Vall d'Hebrón fins Cerdanyola seguint la carretera d'Horta.

Aixó ho vaig escriure aquell mati.

Les temperatures aquesta matinada eren molt curioses, especialment als voltants de l'àrea metropolitana de BCN, ja que l'inversió tèrmica ha sigut molt evident.

Doncs el meu transecte ha corroborat aquest fenòmen. A la Vall d'Hebrón l'ambient era suau i el cotxe marcava entre 8,5º i 9º. Arribo a la carretera d'Horta i la temperatura comença a baixar, com sempre. Primers revolts i on hi havíen les bombones de gas ja som a 7,5º. La temperatura va baixant en els seguents revols per arrivar al mirador de Montbau, a mitja alçada entre l'inici de la carretera i el cim al Forat del Vent. La temperatura és de 5,5º. Fins aquí el transecte dona dades normals però aquí apareix una novetat.... El termòmetre del cotxe comença pujar, àgilment, fins situar-se als revolts de la part més alta de la carretera entre 7,5º i 8º.

El canvi de carena (Forat del Vent o Portell de Valldaura) está a 350 metres i la temperatura és de 8º. La visibilitat és extraordinaria, tant que es pot veure el Pirineu al fons. No hi ha boira al fons del Vallès.

Començo a baixar poc a poc durant els primers revolts i després de recorrer 300 metres la temperatura és de 6,5º. Segueixo fent revolts de baixada i sense trobar cap cotxe. Perfecte. Als 250 metres el cotxe marca 5º i apareix el signe que adverteix de la possible presència de gel a l'asfalt. A partir d'aquí una part de la carretera amb poc pendent voreja el llogarret de Can Cerdà, situat a uns 200 metres i on la temperatura s'ha desplomat fins els +2,5º, però és a partir d'aquí on es produeix la entrada de ple dins del matalás d'aire fred que es troba al fons del Vallès.

A Can Cerdà, els cotxes tenen rosada però no s'ha format la capa blanca del gebre ni tampoc l'herba del marge indica la presència de gel.

Ara, cada 200 metres de recorregut (no d'alçada) baixa mig grau, per tant, al desviament de Can Borrell (a 1 km de Can Cerdà i 150 msnm) la temperatura és de exàctament 0,0º. El gebre és evident als marges de la carretera. Queda menys d'un kilòmetre per arribar a Can Coll i el recorregut el faig envoltat d'una vegetació totalment enblanquinada pel gebre, arbres, matolls, herba, inclús un troç de cami de terra porta una capa.... de neu? Nooooo. Arribo al punt més baix fins ara (115 msnm) i la temperatura ha baixat als -2º.

Uns 500 metres més endevant i entro a Cerdanyola pel barri de Montflorit amb -1º i ràpidament pasa a -0,5º que es manté en tot el recorregut pel poble (paso per devant del Parc Tecnològic) fins a casa. No hi han gaires diferències d'alçada (90-120 msnm).

Quan he arribat la gebrada dels cotxes era de les de bon rascar i no es licuava malgrat el Sol. Eren 3/4 de 9. La Davis marcava +0,4º i la Oregon -0,8º. Avui confío més en la Oregon.

Jo no recordo tanta diferència entre el canvi de carena Barcelonès-Vallès i el fons de Collserola. 10º de diferència en poc més 200 metres d'alçada.

I a Barcelona també hi havía una marcada diferència. Al Zoo +4,6º i a Sant Martí, +3,9º mentre al Fabra no han baixat de +8,5º.

Imagino la diferència que devía haver entre el primer pis de l'hotel Arts i l'àtic del mateix edifici. Potser 4 ó 5º de diferència.


El segón transecte el vaig fer seguint l'Arrabassada fins Sant Cugat i Cerdanyola poc després de la mitjanit del 25 de Gener de 2.007 en plena advecció polar continental (veure mapa), situació en la que no hi ha inversió tèrmica, tot i que aquella nit va deparar una petita sorpresa.

Aquesta és la narració de la ruta.

He anat per l'Arrabassada passant pel cim del Tibidabo i ha estat un transecte curiós.

Al peu de l'Arrabassada, a 160 msnm, el cotxe marcava 5,0º però ràpidament ha anat baixant. Al Vall Parc hi havíen 3,0º i a la gasolinera, que es troba a 325 metres, el termòmetre s'ha posat en 1,5º. Seguía pujant i la temperatura feia a l'inrevés, de tal forma que a la cruïlla de dalt ja hi havíen 0,0º, ens trobem a 420 metres. Em desvío per arribar al punt més alt de la ruta (500 msnm), la plaça del Tibidabo, on la temperatura era de -0,5º.

No he parat. Arrabassada cap a baix la temperatura pujava però molt lentament de tal forma que he arribat al semafor d'entrada a Sant Cugat, a 140 msnm, amb 1,5º. Per que veieu com canvía la temperatura entre les dues vessants de la muntanya, gairebé a la mateixa alçada, inclús en plena advecció, la diferència és de 3,5º. Al trajecte que voreja Sant Cugat pel teatre i el col·legi Europa la temperatura era de entre 2,0º i 2,5º, però aquí ve la part curiosa.

Just sortir de Sant Cugat en direcció a Cerdanyola (baixem en alçada) la temperatura ha baixat també, com quan hi ha inversió tèrmica, i així al entrar a Cerdanyola tornava a marcar -0,5º, igual que a la plaça del Tibidabo però 400 metres més avall, en el trajecte a casa dins del poble oscilava entre el +0,5º i +1,0º, que és la temperatura que marcava el cotxe al entrar al parking de casa.