Analitzar el clima d'un territori, per petit que sigui, és una feina complexa i cal valorar moltes variables geogràfiques que hi influeixen, per això aniré fent una descripció del clima de Collserola utilitzant situacions sinòptiques interessants.
Per començar, intentaré mostrar les diferencies hivernals a banda i banda de la serralada produides per
Situacions anticiclòniques i advectives a l'hivern. Per veure-ho millor, he escollit el mes de
Desembre de 2.001 recordat per les intenses nevades a molts llocs de Catalunya i per les glaçades intenses a l'interior.
I per això, ho il·lustraré amb les mínimes diaries a 4 observatoris. A l'
Eixample Dret, la Pastissería Baylina a la cantonada del carrer Provença amb Passeig de Sant Joan, que es troba de ple a l'illa de calor barcelonina; l'
Observatori Fabra a 412 metres, prop del cim del Tibidabo però a la vessant marítima; el
Centre d'Informació del Parc de Collserola a Les Planes, al vessant vallesà però dins del terme municipal de Barcelona; i l'observatori que la Xarxa Agrometeorològica té al
Parc Tecnològic del Vallès a Cerdanyola.
A la esquerra teniu les dades de les mínimes que van registrar aquests observatoris (en blau i negreta ressalto la més baixa) i a sota trobareu el gràfic del mes que ens servirà per veure reflexades les diferents situacions que hi veurem més endevant.
Com indicació, dir-vos que si cliqueu (botó dret i "Abrir en ventana nueva") a sobre del nom de la situació atmosfèrica us apareixeràn els mapes isobàrics del dia en qüestió.
Anem a veure com va ser aquest Desembre.
El mes debuta amb un
pantá baromètric amb un lleuger domini en alçada dels vents de l'oest. Si veiem la taula de les temperatures, trobem una marcada inversió tèrmica ja que a l'Eixample tenen gairebé la mateixa mínima que al Fabra, però si baixém cap el Vallès el matalás d'aire fred és més intens quan més al fons de Collserola.
A poc a poc va apropant-se
l'Anticiclò de les Açores que acabarà
centrant-se sobre la Península. Amb una pressió atmosfèrica de 1030 hPa a sobre els moviments verticals d'aire són mínims i l'aire fred, que pesa més, tendeix a xafar-se literalment contra el sòl provocant fortes inversions tèrmiques. Així el dia 6 la temperatura del Fabra és més alta que al centre de la ciutat (que ja és curiós), però en comparació amb la banda vallesana la diferència és molt gran, +5,6º respecte al Centre d'Informació i +8,8º enfront del Parc Tecnològic. Queda tot dit!!
Però el temps no s'atura, sempre està en constant canvi, i el gran anticiclò rús llença una
dorsal anticiclònica sobre el continent europeu a la vegada que es va conformant una
situació de bloqueig en omega sobre les Illes Britàniques que afavoreix l'arribada d'aire fred de latituts molt altes. Aquesta evolució es veu reflexada al gràfic de temperatures amb una clara davallada a tots els observatoris.
Com si fós un puzzle que comença a encaixar, una
bossa d'aire molt fred viatja des de les planes de Russia directament cap a nosaltres per situar-se damunt de Catalunya el
dia 14. Penso que als aficionats a la meteorología no cal que ens diguin el que va passar, es prou conegut. Només un parell de fotos d'aquella nit memorable, una d'un carrer de l'Eixample i l'altre de Vallvidrera.
La tarda del 14 de Desembre, la neu va començar a caure amb alegria però la temperatura va pujar molt poc, però suficient, perque a la ciutat de Barcelona la neu que va coallar s'anés fonent i durant tota la nit la precipitació va caure en forma d'aiguaneu, a estones amb neu solament. A Collserola, en canvi, feia prou fred com perque seguís nevant, igual que al Vallès i al meu jardi es van acumular uns 15 centímetres al voltant de mitjanit.
De matinada la precipitació va anar-se debilitant a prop de la costa però va seguir intensa a l'interior, Catalunya Central i Pla de Lleida especialment, on s'hi van acumular gruixos molt importants de 40 a 70 cm a llocs com Collbatò, Igualada, Manresa, Cervera, etc...
Aquí teniu una imatge de satèl·lit del dia 16 on es pot veure la gran superficie nevada a Catalunya i Aragó.
A les temperatures mínimes del dia 15 veiem que desapareixen gairebé els signes de continentalitat que son habituals en nits de glaçades per irradiació i l'alçada és un factor determinant, com passa en les situacions advectives.
En els dies següents, va afeblint-se l'advecció de NE i l'anticicló de les Illes Britàniques,
amb pressions de 1030 hPa sobre Catalunya, provoca una clara situació de glaçades ja que l'aire molt fred queda a sobre de les terres de l'interior sense poder escapar degut a la altíssima pressió atmosfèrica. Veiem que les mínimes vallesanes son clarament més baixes que les barceloneses.
Els dies abans de Nadal va configurant-se un altre onada de fred, però en aquest cas
del Nord i seca que va donar unes mínimes especialment fredes a gran part de Catalunya.
A la ciutat de Barcelona la mínima no és tant baixa com el dia 14 però, en canvi, als altres observatoris les mínimes del mes es donen aquests dies i tornen les diferències enormes entre el Vallès glaçat i el suau pla de Barcelona amb Collserola de barrera.
Ja els darrers dies del mes arriba una nova massa d'aire
molt més suau procedent de latituts inferiors, enfront del que havía passat durant la resta del mes.
Després de totes aquestes situacions, al fer la mitjana de les mínimes la característica que destaca és que la continentalitat és definitiva i es demostra una clara lateralitat climàtica, com ja havía comentat. Així a l'
Eixample la mitjana de les mínimes és de
6,8º sense glaçades, al
Fabra tenim
4,1º i 8 dies de glaçada, al
Centre d'Informació ja cau a
1,5º amb 12 dies sota zero i al
Parc Tecnològic la mínima mitjana és gairebé negativa,
0,1º i 20 dies de glaçades.
Etiquetes de comentaris: Fabra, Temps i clima
