Pàgines de meteo

Resum de l'any 2.010

2011-01-08T18:41:00.002+01:00

Per rependre aquest bloc us poso les dades metorològiques enregistrades a la masia de Can Coll de Cerdanyola del Vallès durant el 2.010.

En primer lloc advertir que la divisió de l'any està feta per desenes, és a dir, cada més te tres parts:

1ª desena. Primers 10 dies.
2ª desena. Del dia 10 al dia 20.
3ª desena. Del dia 21 a final de mes.

La gràfica amb les mitjanes decenals de precipitacio (barres) i temperatures (linies) on veiem representades en ordre decreixent la màxima absoluta, la mitjana de les màximes, la mitjana de la decena, la mitjana de les mínimes i la minima absoluta de la decena.

Tot seguit les dades en xifres de l'any 2.010.

Un segle XXI més fred

2009-06-19T20:20:00.007+02:00

No son molts anys els que portem de segle XXI, que va començar l'1 de Gener de 2.001, per aixó no podem treure estadístiques mínimament fiables per establir tendències climàtiques, n'obstant si que ha passat prou temps per poder veure algun matiç en les dades climatològiques.

Fa uns dies feia esment de les mitjanes anuals a l'observatori Fabra durant els darrers 12 anys i aquestes teníen una tendència al refredament tal i com indiquen les temperatures de la Terra mesurades per satêl·lit i que podeu veure tot seguit.

Ara, al Fòrum de Meteored, el forer RS ha obert un tema per tractar d'esbrinar la tendència de la temperatura al nou segle a Espanya. Per aixó, es van introduint les mitjanes anuals de diferents estacions meteorològiques a diferents provincies espanyoles i calculant la seva tendència linial. El valor que trobem representa la variació mitjana anual de l'observatori en qüestió.

Estic segur que s'anirà ampliant però, de moment, hi han una cinqüentena d'estacions que representen a unes 40 provincies. Tot seguit podeu observar el mapa. La seva interpretació sería, comptant que el valor 0 correspondría a una tendència sense signe aparent:

Augment superior a 0,05.... Vermell
Augment entre 0,025 i 0,05.... Vermell fluix
Valor entre -0,025 i 0,025.... Blanc
Descens entre -0,025 i -0,05.... Blau fluix
Descens superior a -0,05.... Blau
Sense dades provincials.... Gris

Hi ha un clar domini dels colors blaus que ens suggereixen un descens de les temperatures a Espanya que coincideix amb el que diuen les dades globals.

Així, tenim per 2.008 les dades anuals de 49 estacions dividides en aquests valors:

Augment superior a 0,05.... 0 estacions (0%)
Augment entre 0,025 i 0,05.... 2 estacions (4,1%)
Valor entre -0,025 i 0,025.... 14 estacions (28,6%)
Descens entre -0,025 i -0,05.... 11 estacions (22,4%)
Descens superior a -0,05.... 22 estacions (44,9%)

Si ho representem en funció de les estacions que han tingut un augment o un descens de la temperatura mitjana, ens trobem aquests valors:

Estacions amb augment de la temperatura.... 2 (4,1%)
Estacions amb descens de la temperatura.... 47 (95,9%)

Queda clar que aquest inici de segle no s'està escalfant però aixó no és indici de res ni tant sols un canvi de tendència... almenys de moment, perque si analitzem els valors durant el segle XX, els canvis de tendència no están marcats per descensos marcats sino que queden representats per una paràbola d'una dècada aproximadament, tal com va passar els anys 40 o els anys 70. Serà el mateix ara?? Aniré seguint el tema i us tindré informats.

El misteri dels núvols

2009-06-13T21:49:00.004+02:00

Si recordeu fa un temps us vaig enllaçar un documental El gran engany de l'escalfament global que mitjançant científics molt important i coneguts en el mon de la meteorología relacionada amb el canvi climàtic donava una idea de perque el CO2 no era el causant de l'escalfament de finals del segle XX. Doncs be, ara us deixo un altre documental sobre la teoría dels raigs cósmics i la seva influència en el clima de Henrik Svensmark, on també explica els problemes que s'ha trobat per publicar el seu estudi. El van fer al canal Odisea una vegada i no el tornen a repetir aquest mes. Està en espanyol.

El misterio de las nubes

Temperatura - CO2, una relació no tant directa

2009-06-08T13:08:00.010+02:00

Cada principi de mes totes les organitzacions encarregades de la mesura de la temperatura global actualitzen les seves dades. Les més fiables son les mesurades per satèl·lit, aquí teniu les que publica la Universitat de Alabama a Huntsville (UAH). Doncs be, si una cosa crida l'atenció és l'aturada de l'escalfament que ha tingut lloc aquest segle.

Aquesta gràfica és del Fabra, fa 12 anys la tendència és al descens de la temperatura anual. Els defensors de la teoría oficial del IPCC parlen de 30 anys com a minim per establir tendències, però quan els parlem del descens de temperatura entre els anys 40 i 70 (30 anys), desvien l'atenció cap a altres temes. El clima no va començar fa 30 anys, tot i que per alguna gent no existía res abans dels anys 70.

El tema de la falsació de la teoría de l'escalfament antropogènic cada cop és més evident i fins i tot la NASA (Inst. Goddard) diu amb la boca petita que potser han menyspreat alguns forçaments i d'altres els han sobrevalorat, aixó sí, no ho diuen als mitjans de comunicació (perque la gent no hi entendría res de res) però al mon científic, el de veritat no el dels científics que volen guanyar diners com a presentadors d'algun programa al canal National Geographic, molts científics qüestionen la importancia que se li ha donat al CO2 i la infravaloració que ha tingut el Sol i els raigs còsmics, per exemple, per la senzilla raó que no es coneixen prou.

La teoría oficial diu que és el CO2 el causant de l'escalfament actual, parlen dels darrers 30 anys perque no troben explicació al descens de temperatura global entre els anys 40 i 70, però algú em podría explicar la següent gràfica??

La linia verda representa el CO2 en ppm, la linia blava és la temperatura global dels darrers 30 anys mesurada per satèl·lit i en lila apareix la tendència linial dels darrers 8 anys.

I a tot aixó jo em faig algunes preguntes:

Com és que la temperatura baixa i el CO2 segueix pujant??

No era el CO2 el que feia pujar la temperatura??

Si el descens observat aquest segle hagués estat només de un parell d'anys no caldría dir res estadísticament, però estem parlant de 8, 10 ó 12 anys de descens de temperatura (tot el que portem de segle XXI).
Llavors, tinc que seguir creient que és el CO2 el causant de l'augment de temperatura, tal com diu l'IPCC, només perque ha coincidit a una gràfica un augment de CO2 i temperatura durant 25 anys (1975-2000) en els darrers 70 anys??

Crec que cal tenir en compte el descens de temperatura d'aquest segle, malgrat algú parli de que només és soroll estadístic, doncs una gràfica similar va avalar a James Hansen a la seva disertació al Congrés americà el 1.988 quan també es portaven 12 ó 13 anys d'escalfament.

Tot el mon a un sol clic

2009-06-04T18:49:00.004+02:00

No se si coneixíeu aquesta pàgina web. Imatge de satèl·lit de tot el mon a l'instant junt amb informació gràfica de llamps, volcans, terratremols i molta altra informació actual. Interessant, si més no.

Si cliqueu sobre Europa, per exemple, fa un zoom sobre el continent, de la mateixa forma per les altres àrees del planeta.

Us recomano que busqueu en la multitut d'enllaços que hi ha a la pàgina.

Our Planet Earth from Space

Maig quasi estiuenc

2009-06-01T11:35:00.006+02:00

Després d'un mes d'Abril molt plujós i fresc, el mes de Maig podríem qualificar-lo com la seva antítesi doncs les dades i les percepcions ens parlen d'un mes molt sec i càlid. Hom podría arribar a creure que hi ha alguna llei de la compensació però senzillament ho podem explicar com el domini de situacions meteorològiques que al nostre pais tenen conseqüencies ben diferents.

L'observatori del barri de Serraparera de Cerdanyola porta funcionant des de Juliol de 1.991, circumstància que permet fer comparacions amb un periode d'anys mínimament útil, aixó em permet catalogar el mes de Maig passat com un mes sec i relativament càlid.

La precipitació total ha estat de 14,5 mm (la mitjana de 1997-2008: 53,1 mm) i la temperatura mitjana de 18,8ºC (la mitjana de 1992-2008: 17,8ºC).

A grosso modo i sense entrar en detalls ha estat un mes molt estable, quan no acostuma a ser-ho, i on han dominat les masses d'aire d'origen africà.

La primera decena va ser força càlida (anomalía de +1,8ºC) però la segona decena va ser més fresca del normal (-0,3ºC respecte a 92-08), finalment els darrers 11 dies van tornar a ser càlids (+1,5ºC). En quan a pluges, el dia 14 (6,8 mm) i el dia 1 (6,0 mm) donen la quasi totalitat de les pluges del mes.

Les temperatures extremes no son gens destacables, indici d'estabilitat termomètrica, doncs la màxima ha estat de 29,1ºC (dia 30) que és el cinqué maig de la serie 1992-2009 amb la màxima absoluta més baixa i la mínima de 8,3ºC (dia 2) que és el cinqué maig amb la mínima absoluta més alta. Per tant, si volguessim destacar alguna característica d'aquest Maig és que no hi han hagut ni calorades, ni fredorades, ni episodis plujosos importants.

Si ens fixem únicament amb l'àmbit del Parc de Collserola també tindrem que afirmar que ha estat sec i càlid.

Temperatura mitjana:

Observatori Fabra.... 18,8ºC
Masia de Can Coll.... 18,2ºC

Pluja total:

Observatori Fabra.... 17,4 mm
Masia de Can Coll..... 7,5 mm

De l'Observatori Fabra diposem dades des de l'any 1914 i aixó ens permet situar-lo a la història climàtica. Així, la temperatura màxima del mes de Maig al Fabra, 28.8ºC el dia 28 queda lluny d’altres màximes absolutes de Maig. Però la temperatura mitjana resultant d’aquest mes (18.8ºC), amb poc soroll, el col•loca en el segon lloc de la sèrie dels maigs més càlids, empatat amb el de 2005 i només superat pel maig de 1922 (18.9ºC).

Gràfica de les dades del mes de Maig a la masia de Can Coll.

Antártida, cop de gracia

2009-05-29T23:14:00.007+02:00

Fa uns mesos ja vaig parlar d'un estudi publicat a la revista Nature que, aplicant nous mètodes estadístics, arribava a la conclusió que l'Antàrtida s'havía escalfat els darrers 50 anys, i no només la península antàrtica, fet que tothom accepta, sino que tot el continent.

Des del primer moment l'estudi va despertar controvèrsia i quan es va demanar als autors quins mètodes estadístics eren els emprats no van gosar ni contestar.

Doncs be, ara, malgrat no haver compartit el mètode de treball, com sería lògic.... sempre que no tinguis res a amagar, és clar, un blogger que en sap bastant de matemàtiques anomenat Ryan O' ha publicat al seu blog, The Air Vent, les seves conclusions respecte a aquell estudi (aquest és l'enllaç al tema del seu blog).

Quin és el seu diagnòstic?

Clar i concís, les conclusions de l'estudi de Steig et al. no son fiables.

Perqué?

La majoría de les suspicacies van neixer degut a l'anàlisi de components principals (PCA). Els autors de l'artícle de Nature van decidir retenir 3 components principals. Perqué només tres? Sabem que si es retenen masses components principals pot fer impossible el temps de càlcul degut a la imposibilitat de convergència dels algoritmes. Malgrat aixó, si retenim molt pocs els resultats son imperfectes.

Quan se'ls va demanar als autors, sense cap judici de valor, perqué només tres?, es van negar a respondre. Com som malfiats de mena, aixó va cridar l'atenció.

S'haurien retingut només 3 components principals perque era en aquell punt de l'anàlisi que aconseguien els resultats cercats i no d'altres?
Sería possible retenir més components sense que els algoritmes deixessin de convergir?
Amb una anàlisi més exhaustiva, resultaría que l'Antàrtida, llevat de la Península, no s'ha escalfat els darrers 50 anys tal i com diuen els autors de l'estudi publicat a Nature?

Doncs be, Ryan O' ha aconseguit reconstruir en un treball titànic els mètodes de treball de Steig et al. i ha demostrat la utilitat de retenir fins a 13 components principals, fins a 11 son significatius i molt propers el 12 i el 13.

Perque llavors, Steig et al., van retenir només 3? Seguim sense saber-ho.

Que dirán ara els de Nature? De ben segur que la callada per resposta, no sigui que algú que pensi que els científics que defenen la teoría oficial tenen sempre raó i no fan "xapusses" se n'adonés.

Ai, ai, ai, abans ja va ser el denostat estudi del "pal d'hockei" de Mann al 2001 i ara aquest, on també hi està implicat en Michael Mann. El problema és que els mitjans de comunicació s'en fan molt ressó de l'estudi quan surt, beneint-lo i donant-li una importància capital com si d'una troballa científica cabdal es tractés, aixó sí, quan l'estudi es demostra que no és correcte i fet amb mètodes dubtosos o directament erronis, ja no s'en torna a parlar, al cap i a la fi ja s'ha aconseguit l'objectiu.... que la massa social retingui el que ells volen.

Com es diu aixó.... engany? suggestió?

Parlar per parlar

2009-05-20T11:10:00.005+02:00

Aquest matí llegeixo a La Vanguardia digital que La primavera se adelanta de dos a cinco días cada década, un article amb tots els ingredients tòpics d'aquests tipus d'articles: ...avalat per l'IPCC, ...més proves que confirmen el canvi climàtic, ...afecta a totes les especies animals i vegetals, el de sempre, anem a l'apocalipsi.

Sincerament, jo trobo totalment irrellevant el fet de que la primavera s'avanci 2, 3 ó 4 dies, senzillament perque penso que aquesta pujada de les temperatures de finals del segle XX és un episodi climàtic més dins dels milers d'episodis de tot signe que ha viscut el nostre planeta i també perque la causa de l'actual escalfament no és irreversible, és a dir que a un augment de temperatura pot seguir un descens doncs la causa principal no son les emissions de CO2 per part de l'home (aixó sería una causa molt menor), com diu oficialment l'IPCC, sino que altres causes naturals com el Sol, els corrents marins o els núvols tenen una influència més directa sobre aquests augments o descensos de la temperatura del planeta. Queda clar, si fos una causa natural l'IPCC no sería necessari i molts dels que l'integren aniríen a les llistes de l'atur.

Per aquest motiu seguirem llegint cada X temps noticies d'aquest tipus, senzillament perque la gent segueixi recordant la utilitat de l'IPCC i de les enormes despesses econòmiques que fan molts governs, començant pel nostre que és el que ens afecta, al cap i a la fi, la majoría de la gent ja està convençuda malgrat no tenir ni idea de Climatología.

És una pena que certs científics s'hagin deixat arrossegar per mètodes més propis d'una secta, deixant de banda el debat i els mètodes de falsació propis del mètode científic.

La influència del sol i els volcans en el clima

2009-05-15T11:48:00.005+02:00

Tinc la sort de tenir les dades mitjanes de Barcelona des de 1780, cosa que em permet comparar uns periodes de la nostra història amb altres, parlant de clima, és clar. Son gairebé 230 anys que, malgrat semblin molts, climàticament només permeten treure algunes conclusions i, fins i tot, no sabem si aquestes conclusions seríen merament parcials o no.

Darrerament, els veritables estudiosos del clima, els que no surten titllats de "experts" a la premsa, están posant molt d'enfasi en l'estudi del Sol i la seva influència en el clima de la Terra. A ningú se li escapa que el Sol és la principal font d'energía que rebem, per tant, alguna cosa tindrà que veure amb les temperatures del nostre planeta i, encara que sigui obvi, ho podem constatar en que de nit fa menys calor que de dia i que quan és núvol la temperatura és inferior a quan fa sol.

Malgrat aquestes obvietats, el Sol és el gran desconegut i el més ignorat en els models climàtics que tant agrada fer al Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC). Realment lamentable. Per aixó l'estudi del Sol, les seves taques, irradiació, cicles, etc han agafat un protagonisme important entre els climatòlegs. Perqué?

Segons ens deien els models climàtics basats en els gasos d'efecte hivernacle, la temperatura pujaría de forma imparable mentre el diòxid de carboni seguís pujant. Doncs be, el CO2 segueix pujant però la temperatura del planeta està baixant durant aquesta dècada.... curiosament coincidint amb un periode anòmalament llarg de mínima activitat solar. S'ha menyspreat, fins i tot, ignorat el paper del Sol respecte al Clima??

Si una cosa em permeten les dades de Barcelona des de 1780 és comparar que passava en altres periodes de mínima activitat solar. Cal pensar que portem unes dècades de forta activitat solar i només fa tres o quatre anys que el Sol ha entrat en un mínim sorprenentment llarg, situació que només uns pocs com Abdusamatov o Landscheit, de qui ja he parlat aquí, van preveure enmig de somriures de suficiència d'alguns que creien estar en possessió d'un dogma com sembla ser la teoría de l'escalfament global d'origen antropogènic. També van indicar la posibilitat que tot just aixó sigui l'inici d'un periode prolongat durant dècades de baixa activitat solar.

El periode de mínim amb certa durada que tenim més a prop és l'anomenat mínim de Dalton que va ocorrer a les primeres dècades del segle XIX i, tot i que no te nom, a finals del segle XIX també va disminuir l'activitat solar. Però no només el Sol va tenir influència a les temperatures...

Mirant les temperatures mitjanes del mínim de Dalton (1796-1822) no veig uns anys excessivament freds, potser una mica més freds que ara però tampoc de forma cridanera. Cert també que és molt dificil establir comparances directes doncs en aquella època els mètodes per a registrar la temperatura patien d'algunes deficiències respecte als actuals, especialment a l'estiu, de fet, estic d'acord amb l'apreciació de Font Tullot en el seu llibre Història del clima d'Espanya que els registres termométrics, sobretot els extrems, que han arribat fins a nosaltres haurien de ser en realitat una mica més baixos, en funció dels efectes provocats pel fred que es trobar en diferents documents.

Malgrat això, d'hiverns realment freds hi ha pocs en el període 1780-1840. A Barcelona, únicament tenim el mes de Gener de 1802 i, sobretot, el glaçador hivern de 1829-30 com extraordinàriament freds encara que per les dades són comparables a Febrer de 1956 o una mica més freds, segons la meva apreciació anterior. N'obstant, el periode més conegut climàticament d'aquesta època és l'anomenat Any sense estiu, i és que l'estiu de 1816 les temperatures no van ser gairebé mai dignes de l'estació que tocava. Però la causa no cal anar a buscar-la al Sol, el 1815 la gran erupció del volcà Tambora va ennegrir l'atmosfera de forma tant important que els raigs de sol no podíen tenir l'efectivitat necessaria.

Si volem trobar el període d'hiverns més freds a Barcelona (podríem incloure per proximitat a tota Catalunya) hauríem d'anar-nos a la dècada posterior a 1883, any que va tenir lloc l'erupció-explosió del Krakatoa. En el període 1884-94 tots els hiverns gela a Barcelona ciutat i alguns són realment freds com el de 1890-91 que es va registrar la mínima més baixa mai mesurada a la ciutat de Barcelona amb -9,6º i es va gelar per última vegada l'Ebre a Tortosa o al Gener de 1885 amb una mínima de -6,8º. Tot i que els mètodes encara no són idèntics als actuals podem comparar-los amb els -6,7º de Febrer de 1956 o els -5,6º registrats a la part alta de la ciutat al Gener de 1985, que són els records del segle XX.

Vistes de forma breu aquestes dades, jo compararia un mínim solar amb el fet de baixar la temperatura del termòstat de la calefacció de la nostra casa; la temperatura va baixant de forma paulatina. En canvi, una erupció volcànica la compararia amb obrir una finestra de l'exterior; el fred el notaríem més ràpidament. Si ajuntem els dos fets, el refredament seria molt major.

Durant l'última part del segle XIX va haver una menor activitat solar, encara que el mínim no està "batejat" com ocorre amb el Mínim de Dalton, Maunder o Sporer, p. ex. Malgrat això, es va ajuntar la menor activitat solar amb la major erupció volcànica en època històrica ocorreguda en el mateix Equador. Penso que per això, algunes dades de final de segle XIX empetiteixen a les del mínim de Dalton a l'inici d'aquest segle XIX.

Mentides, mentides i més mentides

2009-05-08T12:56:00.006+02:00

La posició dels governs suposadament progresistes i els seus mitjans de comunicació al voltant de tot el que te a veure amb el famós canvi climàtic em recorda cada cop més a la postura del PP envers als atentats del 11 de Març de 2.004 a Madrid. Van dir que va ser la ETA quan tots llegiem a diferencts mitjans internacionals que el terrorisme àrab era darrera de la masacre, malgrat la gent va fer-los fora per mentiders van seguir dient que ells deien la veritat i sembrant dubtes per avalar la seva versió falsa.

Doncs be, amb el canvi climàtic està passant quelcom semblant però amb els polítics "progressistes" bàsicament. Han adoptat públicament una posició i la defendran encara que sigui dient mentides a la gent.

La setmana passada, el Secretari General de l'ONU, Ban Ki-Moon va advertir que "els casquets polars es desglacen molt més ràpid del que podíem esperar fa només dos anys."

Directament, aixó és una mentida.

Us deixo un tema, traduit amb Google, d'un dels blogs sobre canvi climàtic més seguits. Incoherència sense precedents amb el missatge del gel, si no voleu llegir-lo amb espanyol macarrònic, aquest és l'enllaç en anglés.

Tot seguit teniu la gràfica que ens parla de l'anomalía del gel polar des de 1.979 i que ara és positiva (més gel que la mitjana del periode) per 355.000 km2, és a dir, com tota Alemania més de gel que en la mitjana dels darrers 30 anys.

Apart si us fixeu en el dos últims anys (als que es refereix el polític coreà) la ganància és escandalosa, tant que respecte a l'Abril de fa 2 anys tenim uns 750.000 km2 més de gel actualment.

Barak Obama diu que el CO2 és dolent per la salut (textual) quan és imprescindible per la vida, el secretari ganeral de l'ONU diu aquesta bajanada del gel i aquí no diem res de les bajanades que diuen els nostres polítics, catalans i espanyols.Realment, penso que o be son uns mentiders que tenen alguna estrategia que no volen canviar malgrat la realitat digui el contrari o, potser, els seus assessors els diuen mentides i ells no ho corroboren amb la realitat. Només cal anar a consultar pàgines de la NASA, per exemple, que és una fidel defensora del canvi climàtic, o de la NOAA.

El que és cert, és que estic escoltant moltes mentides, una rera l'altre, que dites per polítics amb carisma a gent que dirà si a tot el que diguin, es transforma en una veritat que assumeix la gent.

Aquestes coses son les que fan que perdi tota la confiança amb els polítics.

Un Pol Nord molt glaçat

2009-05-06T09:41:00.009+02:00

Que en son de persistents els mitjans de comunicació suggestionant amb un munt de noticies sobre gel desfent-se, al Pol Nord, a l'Antàrtida, als glaciars....

El desgel és quelcom natural que passa tots els anys durant la primavera, aquí (al Pirineu, és clar) i al Pol Nord, però aquest any sembla que li costa més del normal. A la següent imatge teníu una gràfica de l'extensió del gel marí al Pol Nord. En vermell tenim l'extensió d'enguany que com podem veure és la més gran dels darrers 7 anys. Hom diría que la natura polar contradiu la teoría oficial de que el Pol Nord es queda sense gel.

Tot seguit, unes imatges que em semblen curioses.

Fa anys que segueixo de forma habitual les càmeres web de l'arxipèlag de Svalbard, especialment en aquesta època de l'any. Suposo que coneixeu l'enllaç.

Doncs bé, aquest any m'està cridant l'atenció el que li costa desaparèixer el gel marí en els fiords d'aquest arxipèlag, de fet, mai havia vist que al Maig arribés a haver gel marí, fins i tot hi ha hagut anys que pràcticament ha estat absent. En aquesta pàgina es pot veure detallat el gel marí en aquests mars noruecs de l'Atlàntic més al Nord.

Un detall curiós, o almenys m'ho ha semblat a mi, és com van trencant aquesta minibanquisa perquè els vaixells puguin accedir sense problemes, encara que no descarto que el desglaç sigui del tot natural, més que res perquè ja tocaria.

Fa una setmana aquesta càmera mostrava un mar completament congelat però des de llavors he vist aparèixer uns vaixells (o potser el mateix sempre) que es passaven hores i hores en llocs concrets o movent-se molt poc (la càmera recull una imatge cada hora). Com podeu imaginar, no parlo de estratègies estranyes, si els vaixells trenquen les plaques és una maniobra similar a quan per aquí cau una nevada i els camions tiren gel i retiren la neu perque els vehicles hi puguin circular.

Aquí us poso una seqüència entre diumenge i dilluns d'aquest trencament del gel.

Diumenge, 3 de Maig de 2.009 (16:20)

Just damunt del vaixell hi ha oberta una linia d'aigua en el gel.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (09:10)

El gel que havia per sobre de la linia d'aigua ha desaparegut completament. El vaixell que vèiem en la imatge d'ahir per la tarda segueix en el mateix lloc.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (10:10)

Ha passat una hora i el vaixell ha desaparegut. Un gran tros de gel es despren i arrossegat pel corrent, s'allunya.

Dilluns, 4 de Maig de 2.009 (13:10)

El tros que s'ha trencat desapareix al lluny i cada vegada queda menys gel. Qualsevol vaixell podrà accedir aviat sense cap problema.

Un any com els d'abans

2009-04-28T16:04:00.004+02:00

Darrerament és habitual escoltar comentaris com "hem tingut un hivern com els d'abans" o "aquesta primavera plou com abans".

És cert?

Be, si partim de la base que la memòria meteorològica és bastant selectiva, aquestes afirmacions son una mica subjectives ja que normalment acostumem a recordar situacions meteorològiques extraordinaries o que ens han afectat directament d'una forma o una altra, la qual cosa no te perqué representar la realitat, de ben segur que molts dels que diuen aixó potser no recorden ni quin temps va fer el cap de setmana passat o la primavera passada.

Que es vol dir quan es diu aixó?

Tots sabem el sentit d'aquestes frases, es refereixen, com no, a que aparentment abans feia més fred a l'hivern i plovía més a la primavera.... o potser no?

Si una característica defineix el nostre clima diríem que és la irregularitat, que no vol dir altre cosa que hi han periodes plujosos i d'altres secs, anys més freds i altres més càlids i, entremig, trobem episodis que sobresurten com les onades de fred o de calor, les inundacions, les ventades o les sequeres. I aixó passava abans i segueix passant ara.

Quina és la diferència? És clar, la tecnología i els habits socials.

Actualment les cases estan molt millor preparades pel fred que 40 ó 50 anys enrera, les calefaccions son molt més efectives i arriben a tota la vivenda, lluny de les estufes que en prou feines escalfaven una o dues habitacions. Tampoc avui son gaire necessaries les bosses d'aigua calenta que ens possava la mare al llit. Respecte als hàbits socials, avui ens fixem molt més en si un cap de setmana plou o si ha nevat prou per anar a esquiar.

Avui en dia hi ha una preocupació pel temps meteorològic molt més important de la que hi havía unes poques dècades enrera. Els que ens dediquem fa temps a la observació dels fenomens meteorològics ho podem corroborar. Gran part de culpa la tenen els mitjans de comunicació, especialment la televisió, per be i per malament, doncs ens han acostat les previsions meteorològiques de forma que molta gent coneix i compren molts mots tècnics que abans ningú entenía. Per altra banda, aquesta divulgació força útil xoca amb el tractament massa efectista i poc objectiu envers al tema mediambiental per excelència, el canvi climàtic.

És cert que les temperatures van pujar el darrer quart del segle XX però l'augment és tant imperceptible per nosaltres com sería passar de 20º a 20,5º. Ens posen la por al cos amb previsions de grans augments de temperatura però aquesta primera dècada del segle XXI les temperatures no pugen i ens parlen de que plourà menys quan la mitjana de precipitació actual és la mateixa de fa 50 anys. El canvi climàtic és un tema massa complexe com per tractar-lo d'una forma tant frívola com ho fan els nostres mitjans de comunicació.

No ens deixem suggestionar, seguiran havent-hi episodis de calor i de fred, de pluja i de sequera com sempre hi ha hagut al nostre clima. És important saber que la Meteorología i la Climatología no son ciències exactes i, per sort o per desgracia, les úniques previsions relativament fiables no van més enllà de les 48 hores, com per creure en previsions a 100 anys.

Dies de tempestes

2009-04-22T19:35:00.003+02:00

Aquests dies hem pogut gaudir de cels molt bonics gracies a les tempestes que, tot i que a Cerdanyola han deixat poca aigua, si que hem pogut veure multitut de formes i núvols interessants.

En primer lloc, el dia 16 una tempesta travessa del Vallès cap a la costa per la vall del Besós.

El dia següent, molts núvols i poca aigua.

El dia 18 la convectivitat ja es va manifestar de bon matí.

Per la tarda una cel·lula tempestuosa va deixar tota La Mola blanca de calamarsa, per Cerdanyola només van caure gotetes però el cel farcits de mammatus que penjaven del cumulonimbus. Els mammatus sempre indiquen que la tempesta porta calamarsa.

Finalment, ahir dia 21 una tempesta viatjava des del nord del Vallès i en el seu camí va regar Cerdanyola. A la part baixa del cumulonimbus podeu veure una estructura típica de les tempestes severes, el wall cloud.

Xavier Bru de Sala tampoc ho veu clar

2009-04-21T10:59:00.006+02:00

Ahir dilluns dia 20 d'Abril, el filòleg català Xavier Bru de Sala va fer un escrit molt interessant perque es fa preguntes bàsiques respecte al canvi climàtic antropogènic. Sabem prou com per fer les prediccions tant catastrofistes que es fan?

Virgilio y el bendito clima

Xavier Bru de Sala

Hay que maldecir el tiempo? A veces no queda otro remedio, pues parece que se las componga para fastidiar, como en la pasada Semana Santa. Apuesten a que seguirá haciéndolo, finde tras finde, hasta que se canse. ¿Tendremos una segunda parte de la primavera propicia? ¿Volverá este verano a comportarse con cierta amabilidad? ¿Se declarará amigo de las continuas borrascas como los cinco anteriores? Nadie tiene idea. Si fuera por estadística, el anticiclón de las Azores estaría preparándose para reinar en todo el Mediterráneo. Pero la oscilación, auténtica emperatriz de la climatología, desdice las estadísticas y las predicciones. Por mucho que los meteorólogos hallen nuevas formas de entretejer casuísticas, como la interrelación entre la ausencia de manchas solares y la presencia de nubarrones en los PaïsosCatalans, el tiempo sigue siendo imprevisible a medio plazo.

La ciencia que lo predice es la que más se parece a la futurología romana (cuyos especialistas eran venerados, por sus reiterados aciertos, muy por encima de nuestros meteorólogos).

A veces no queda otro remedio que maldecir el clima, pero teniendo en cuenta que le maldecimos por bendito, en el sentido de la palabra más contrario a la posesión de luces.

¿Por qué el tiempo cambia más allá de las predicciones? En parte, a fin de poner al descubierto la inmensa vanidad de la era científica. Los modelos son prodigiosos, pero la fiabilidad sigue siendo variable. Aun cuando los llamados sistemas caóticos cuenten con notables regularidades, u obedezcan a vectores decisorios como la batuta de un director de orquesta sin partitura, la meteorología no las ha descifrado todavía. Y cuando lo haga, se encontrará con el problema de armonizar los grandes ciclos del clima con lo medios y la combinación de ambos con las habituales predicciones. La legión de investigadores del clima que nuestro mundo ha puesto a trabajar merece mejores resultados.

También una mayor serenidad y contención a la hora de predicar el alcance de la causalidad humana como origen del cambio climático. Una cosa es la prudencia, que aconseja limitar al mínimo las emisiones, singularmente las de CO2, y la otra es echar todas las culpas a la humanidad, sin conocer el alcance del desastre. Según las previsiones más pesimistas, el nivel del mar subirá unos cuantos centímetros en los próximos decenios. Bueno, en época romana subió bastante más y tanto el carbón como el petróleo seguían bajo tierra. ¿Cómo se explican aquellos cambios? Lo único que podemos constatar es que por todo el Mediterráneo se encuentran mosaicos u otros pavimentos a profundidades que a menudo superan el metro; que el calado de los puertos romanos todavía en servicio es mucho mayor que el de cuando fueron construidos. Otrosí, hubo hace unos tres siglos la llamada pequeña glaciación, que llegó a convertir varias veces el Ebro en río helado. ¿Descendió entonces el nivel del mar, a causa del incremento de las masas heladas en los polos? Ignoro si puede saberse.

Lo cierto, el dato básico que se oculta sistemáticamente porque no encaja con las predicciones siniestras, es que el clima ha cambiado, y mucho, no en eras anteriores a la andadura humana sino en los dos o tres últimos milenios. La desertización del hasta entonces riquísimo y agrícola norte de Áfricase produjo al final del imperio por causas desconocidas, pero desde luego no atribuibles a la acción de nuestros antepasados. Fue tan brutal que no es descartable, por sus terribles consecuencias económicas y comerciales, como factor fundamental de la partición y posterior caída del imperio. Estoy a favor, incluso de modo ferviente, de la contención de las emisiones, pero no de las prédicas catastróficas de tantos científicos y pseudocientíficos. Y no lo estaré mientras no incorporen en su discurso los datos arriba mencionados y proporcionen las oportunas explicaciones diferenciales.

Finalmente, por si no han quedado convencidos de la veracidad de lo relatado, unos versos de Virgilio, de una belleza demoledora, en versión catalana de Llorenç Riber, mi traductor preferido del latín: "Aquí tenim la primavera asidua / aquí tenim l´estiu en altres mesos". O sea, que el verano duraba medio año y el resto era primavera. Con razón iban tan poco abrigados. ¿Exageraba? Sobre otros poetas, podrían sostenerlo. Sospecharlo de Virgilio sería ofenderle. Lo cierto es que el nivel del mar subió. ¿Por deshielo ártico? Asómbrense, porque el veraz Virgilio, hablando del tiempo en el norte de Europa, describe casi una glaciación coetánea, con la tierra y los rebaños sepultados bajo montañas de nieve, el vino que se cortaba con hacha, los vestidos rígidos y las barbas cubiertas de carámbanos, las gentes habitando bajo tierra, al calor de grandes troncos encendidos, ingiriendo litros de cerveza y viviendo de animales atrapados en el espesor de la nieve. Todo cubierto por un manto sempiterno de niebla helada.

Entonces, nadie buscaba explicaciones a tales acontecimientos. Ahora las buscamos pero aún andamos lejos de encontrarlas. Reconozcámoslo.

És el que hi ha, malgrat alguns visionaris (o aprofitats) diuen que tenen molt clar el que passa, oi senyor Al Gore?? (dic Al Gore perque ens ven la moto amb les seves caríssimes conferències, però n'hi molts d'altres)

Suposo que en Xavier Bru de Sala ha fet aquest article a ran de l'estudi del Delta de l'Ebre i la possible repercusió d'un hipotètic ascens del nivell del mar causat pel canvi climàtic i l'ha indignat el pensar que potser li están amagant alguna cosa. Senzillament, ha vist que alguna cosa no quadrava. Que no pateixi, molts dels que cada dia llegim sobre aquest tema varem començar així, no fa falta ésser un savi, només calen dos dits de front per adonar-se. Recordeu el que deia aquest blocaire sobre les sensacions que va tenir quan va començar a interessar-se pel tema? Quan comences a escarbar seriosament a la cuina del canvi climàtic, ipso facto arronses el nas perque notes una certa fortor que no s'adiu només amb un concepte científic.

Amb grans titulars ens diuen alguns ecoaprofitats poc menys que d'aquí a 100 anys, quan tots serem ben calbs, els nostres descendents viuran en un infern amb huracans quasi diaris, una calor rustidora i sequeres que duraran dècades. Ens diuen que tenen molt clar quina és la causa directa i que nosaltres en som culpables. I, perque no tot sigui dolent, ens donen solucions, de les quals ells en seran garants, obviament, perque les seves previsions no s'acompleixin i que, com supossem, si no seguim, els nostres fills i nets en patiran les conseqüencies.

Sincerament, hom diría que podríem estar parlant de la Inquisició, però no és així.

La darrera paraula que utilitza en Xavier Bru de Sala és "Reconozcámoslo". Algú pensa que algú dels que ens ha dit i repetit que tot és clarissim, que ens rostirem en un futur, que ens ofegarem per la tempesta més violenta o que ens morirem de set, ara ens dirà que no era tant clar i que, de fet, quan més avancen menys sabem? Quan suposadament es resol un enigma, tot seguit surten dos o tres més. Aixó és tenir-ho clar?

Bon article que fa pensar que, cada cop més, molta gent se'n donarà compte de que on tot era, aparentment, ben clar hi han més ombres de les que semblava.

Crònica d'una nevada (Part III)

2009-04-15T19:27:00.002+02:00

Com a complement poso unes fotos d'aquella nevada que realment va sobtar i molt als barcelonins perque en una època que molt poca gent disposava de càmeres fotogràfiques, he pogut trobar a internet unes quantes imatges de l'esdeveniment i de ben segur que hi ha moltes més en paper, amagades o, senzillament, perdudes.

Per cert, la majoría de fotografíes pertanyen a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Cruïlla entre el carrer Pelai i Balmes, probablement des de una de les finestres de La Vanguardia.

Hospital de la Santa Creu al carrer Hospital, on avui te la seu la Biblioteca de Catalunya.

La Rambla de Santa Mónica vista des de baix, a l'esquena tindriem l'actual monument a Colom que encara no estava fet.

La Plaça Reial en una imatge totalment insòlita, ja tenía un aspecte molt similar al que podem veure avui dia.

La plaça del Teatre a la Rambla, a l'esquerra podem veure el Teatre Principal.

Crónica d'una nevada (Part II)

2009-04-15T15:51:00.005+02:00

Si fins ara hem llegit una crònica gairebé de caire meteorològic amb informació de quan nevava més o menys o inclús parava, aquí ja ens parla d'un aspecte més social i de l'enrenou que va provocar en una ciutat on els vehicles a motor no existíen i els talls de comunicació més preocupants son els d'un servei de Correus per vía ferrea entre ciutats i per tracció animal dins de la ciutat.

Anem amb la edició general del dia 12, que explica que va passar el dia anterior.

Ayer á mediodía se serenó la atmósfera y muchas personas creían que se había levantado el tiempo, por cuyo motivó se dirigieron al Parque para contemplar el panorama que ofrecía la nevada, al paseo de Colón y al de Gracia. Sin embargo, á la una de la tarde volvía á nevar copiosamente.

De nuevo se despejó el tiempo; pero á las tres nevaba otra vez con una abundancia inusitada, por manera que los transeúntes que no llevaban paraguas quedaron blanqueados en un santiamén. A la media hora brilló el sol y otra vez salieron caballeros y muchas señoras y señoritas por las calles para contemplar la nevada.

Sufriéronse muchas caídas y algunas graves, por cuyo motivo aconsejaremos á nuestros lectores que salgan lo menos posible de casa y que miren bien dónde ponen el pié.

Muchos graciosos ó mal intencionados se entretenían en arrojar bolas de nieve desde los terrados ó bien en la calle, dando algunas sobre los transeúntes. Deberían castigarse severamente estos excesos.

Al anochecer volvieron á visitarnos las nubes, cayendo pequeño granizo mezclado con agua. La temperatura era relativamente benigna, á causa de soplar á intervalos el levante, ó sea el viento del primer cuadrante.

Los aficionados á la confección de «obras artísticas» se entretenían en hacer bustos de personajes más ó menos celebres y caprichosas figuras.

Anoche, á las diez, continuaba nevando copiosamente en esta capital. ¡Estamos aviados!

—Los coches-correos que en la madrugada de ayer condujeron la correspondencia á las estaciones férreas, fue preciso, á causa de la mucha niave, reforzar los con tres parejas de mulas, pues de otra manera no hubieran podido salir de la plaza de Cataluña. A pesar de todo esto, tan solo los correos de Manresa y Madrid pudieron efectuar su salida, quedándose los restantes en sus respectivas estaciones, en donde continúan hasta que se hallen expeditas las líneas. Hasta ahora se hallan interceptadas las de Tarragona, Valencia, Gerona, Francia y San Juan de las Abadesas, por causa de las nieves, con las de Valls y Litoral que además lo están por el mar.

Correos no llegaron á esta capital en el día de ayer más que las primeras expediciones de Manresa y San Juan de las Abadesas.

Los carteros salieron de la Administración á repartir la correspondencia á las siete y treinta de la mañana, trabajo que desempeñaron con mucha dificultad, especialmente los del Ensanche, que materialmente no podían sostenerse en pié.

Las noticias que tenemos respecto á comunicaciones no son nada satisfactorias, pues según nos manifiesta el administrador de Correos señor Fernández Duro, que durante el día de ayer fue varias veces á las estaciones férreas para informarse por sí mismo de lo que ocurría, tan solo la línea del Norte se halla expedita hasta ahora, habiendo llegado por le noche el tren-correo de Madrid.

—A pesar del frío que ayer hizo en esta capital, dos mujeres y dos hombres,
llenos de furor, riñeron, causándose mutuamente varias heridas.

—Una joven cayóse ayer en la escalera de una casa de la calle del Hospital causándose una herida en la rodilla derecha, arañazos en las manos y contusiones en el cuerpo.

—El portero de la casa número 9 de la calle Palma de San Justo estaba ayer tarde sacando la nieve que cubría la claraboya, cuando de repente se le rompió ésta, cayéndose dicho sugeto, que quedó muerto.

—Un sugeto de 47 años quiso ayer tarde bajar por las escaleras de la Catedral estando estas llenas de nieve, resbalando, y al caer se ocasionó una herida en la cabeza.

—En la plaza del interior del Parque, mientras estaban algunos curiosos ayer tarde contemplando como unos jóvenes estaban haciendo grandes bolas de nieve, uno de ellos notó con asombro que le habían escamoteado el reloj, sin que pudiera sospechar quién fue el autor del hecho.

A la edició de la tarda ja ens diuen que la nevada ha acabat i comencen a arribar noticies d'altres comarques, informació que ens parla d'una nevada prou general que va afectar amb major o menor quantía a gran part del territori.

Esta mañana la atmósfera ha amanecido completamente despejada, y por cierto que ya era hora; la nieve continúa en nuestras calles, aun cuando ha empezado el deshielo y la temperatura no es tan haja como algunos temían.

Ahora puede contemplarse el panorama que ofrece esta comarca al estar nevada.

Continuamos sin haber recibido más correo que el da Madrid y el de la línea del Norte.

—Anoche se suspendió la función en el teatro Principal. En el Liceo, á pesar de la inclemencia del tiempo, se estrenó la ópera del célebre maestro Wagner «Tannhauser», que no era aún conocida en España.

.....

—Anteayer por la mañana nevó en Tarragona; por la tarde en Manresa, apareciendo nevadas las cumbres de Montserrat y San Lorenzo, de Garraf y Montseny y por la noche nevó en Villanueva y Geltrú. También ha nevado en Vich, Reus, Priorato, Conca de Barbera y cercanías de Tortosa. En esta ciudad llovió algo; también llovió en Vendrell, donde cayó una regular capa de granizo.

.....

—El Diario de Lérida llegado ayer dice lo siguiente:

«La nevada. —Esta mañana han despertado Lérida y su comarca, envueltas en una inmensa sábana de nieve, que en muchos puntos alcanza medio palmo de espesor. Principió ayer á las nueve y media de la noche y sigue nevando, aunque poco, á la hora de entrar en máquina este número. El frío es horrible. Creemos inútil excitar nuevamente el celo de las autoridades y la caridad de todos para conjurar la crisis de la miseria que se exacerbará mucho por poco que dure este crudísimo temporal.»

.....

—En la villa de Camprodón y otros puntos de la alta montaña marcó anteayer el termómetro once grados bajo cero.

Després de la nevada el bon temps i ells ja ho havíen pronosticat: "Si el tiempo se despejara por la madrugada, entonces se helaría la nieve y vendrían días muy crudos. Si soplara Levante, arrancaría lluvia y el tiempo se pondría luego muy dulce. Regularmente sucede lo primero; pero no sería extraño que ahora aconteciese lo último, puesto que de algunos observatorios se anuncian como probables vientos del primer cuadrante"

Queda clar, encertaríen sí o sí.

Seguim amb conseqüencies.

El buen tiempo que presagiamos sucedería á la nevada ha venido ya, y en su consecuencia ayer empezó el deshielo de la nieve, de suerte que caía agua de todas partes, haciendo preciso el llevar paraguas.

Por la tarde llovió regularmente, repitiendo la lluvia por la noche. Sin embargo, como la nevada ha sido de ordago, aún continúa existiendo gran cantidad de nieve.

Ayer se extrajo de la Rambla por medio de carros.

—En la «Maquinista Terrestre y Marítima» se recogió en una báscula que tenía un metro cuadrado de superficie la nieve que cayó en ella durante estos días y pesaba seis arrobas.

Ahora bien; siendo el perímetro del casco antiguo de la ciudad, aproximadamente de un millón y medio de metros cuadrados, resulta que la nieve que ha caído en ella es de unos nueve millones de arrobas. Como el perímetro del Ensanche es tres ó cuatro veces el del casco antiguo resulta que entre uno y otro se aproxima á unos 50.000,000 de arrobas el peso de la nieve que ha caido en esta capital.

Hay que convenir en que ha sido una nevada monstruosa.

—A las cinco y media de la tarde salió ayer el correo de Valencia con correspondencia para Andalucía y Extremadura, hallándose ya expedita la línea.

—Los incidentes desgraciados de ayer, á causa de la nieve, alcanzaron á ocho pobres carteros que en el cumplimiento de su deber, seis de ellos resultaron contusos y dos heridos ligeramente.

—Se nos manifiesta por la Administración de Correos, que se hallan expeditas las líneas de Villanueva, Portbou por el interior y la del litoral hasta Canet, habiéndose recibido la correspondencia del extranjero que debía llegar anteayer, como asimismo la de las demás líneas, excepto la de Valencia, que aun se encuentra interrumpida.

I com a cloenda, la edició general del diumenge dia 13 de Febrer de 1.887 fa una mena de balanç semanal a l'apartat que en diuen....

Revista de la semana

¿Cómo se escribe, queridos lectores, la palabra ó lo que sea para demostrar que se está uno soplando los dedos? No lo sé á punto fijo. Hay quien pone ¡uff!, hay quien estampa ¡brrr! y no falta quien usa el ¡pfff! Sea como sea, yo me he propuesto demostrar á ustedes que estoy dando diente con diente, y como ya se lo he dicho, me parece que es inútil romperse los cascos para averiguar qué letras serían más á propósito para significar que tengo frío.

Pues sí, señores; tengo frío y para abrigarme no cuento más que con una inmensa sábana de nieve que se ha extendido por Barcelona, sin acordarse de que esta clase de bromas no es costumbre gastarlas por acá.

La ciudad condal representa hoy... una ciudad nevada (?) y son de ver estas calles, estos tejados, estos árboles, más blancos que la espuma y más fríos... que la nieve. El movimiento de la población ha tenido un compás de espera: durante dos días hemos vivido todos de renta y si alguno no ha querido estar inactivo se ha posesionado de una azotea y, pelotazo vá, pelotazo viene, se ha entretenido en tirar al blanco, representado siempre por algún inofensivo transeúnte, que se ha dado por muy satisfecho si del tiroteo han podido resultar íntegras sus narices.

El tránsito por las calles, se hizo poco menos que imposible, lo cual no es de extrañar porque si cuando caen cuatro gotas la ciudad se convierte en un barrizal, figúrense lo que habrá sucedido ahora que tanta harina se ha repartido.

Ayer lució el sol, lo cual es ya un consuelo: si lucirá hoy no lo sé, porque ya supondrán ustedes que escribo estas líneas antes de que suene la campana para que asome la geta el rubicundo Febo. Si el luminoso astro no tiene hoy inconveniente en presentarse cara á cara, la situación mejorará y la gente podrá tirarse á la calle para contemplar los restos de la blanquizca avalancha que se nos ha venido encima. Si así lo hacen, voy á dar un consejo al sexo fuerte. Imiten, aunque no sea más que una vez, al señor Fontrodona: usen pantalones cortos. Hagan como nuestro primer alcalde accidental, que como hombre prevenido, viene usándolos hace muchos años, sin duda esperando la nevada de estos días para demostrar la conveniencia de que el pantalón no debe llegar á los tobillos.

Y basta de nieve, y vamos á hablar de cosas más calientes.....

Doncs sí, prou de neu, però no puc deixar de llegir aquestes cròniques escrites fa més de 100 anys, aquesta en concret fa 122 anys, que em recorden més a missatges escrits a un bloc per la proximitat al lector que demostren. Era un estil periodístic diferent al que podem llegir avui.

Per altra banda, aquestes cròniques permeten fer-se una idea de com era la Barcelona de final del segle XIX, ja no per les imatges, encara poques, de la ciutat, sino de com era i com es comportava la gent que hi va viure-hi abans que nosaltres.

Si voleu llegir els exemplars sencers d'aquells dies, aquí teniu els enllaços directes a La Vanguardia del dia 10 de Febrer, 11 de Febrer, 12 de Febrer y del 13 de Febrer de 1.887.

Crònica d'una nevada (Part I)

2009-04-12T12:19:00.010+02:00

Un entreteniment molt agradable és llegir cròniques antigues i des que La Vanguardia ha posat en obert la seva hemeroteca la consulto sovint per saber de primera ma que va passar a diferents episodis meteorològics remarcables.

Tot seguit us vull portar la crònica de la nevada del 10 i 11 de Febrer explicada per periodistes que la van viure. Abans que res, anotar que en aquella època hi havíen dues publicacions diaries, l'edició general, publicada pel matí, i l'edició de la tarda.

La crònica comença a l'edició general del dia 10 de Febrer fent esment de les primeres volves de neu el dia 9 de Febrer de 1.887 sobre Barcelona.

"Ayer hizo un día propio del mes de marzo por lo variable, y de enero por lo frío. A la una y cuarto de la tarde cayeron pequeños copos de nieve y luego llovizno, quedando la temperatura muy baja.

La madrugada anterior el termómetro había descendido á cero grados."

La edició de la tarda ja consigna el que va aconteixer el matí del dia 10, atrevint-se inclús a fer un pronòstic.

"La temperatura es hoy todavía más fría que ayer, y esta mañana han caido
copos de nieve que parecen ser el principio de una nevada."

Però quan agafem la edició general del dia 11 ja ens parlen d'una situació gens normal, un pam (uns 20 cm) a les afores i mig pam (uns 10 cm) al bell mig de la ciutat de Barcelona.

"Al escribir estas lineas, Barcelona parece que se halla situada en las regiones del Polo Norte, toda vez que por la parte de tierra está rodeada por una inmensa sábana de nieve.

Decíamos ayer tarde, que los copos que habían caído durante la mañana, nos parecían el principio de una nevada; y en efecto, se ha realizado nuestro pronóstico, y aun ha superado á lo que creíamos, pues es extraordinaria la cantidad de nieve que ha caído ya á la hora en que escribimos estas líneas (diez de la noche) y la nevada no cede.

Empezó á formalizarse á las tres de la tarde, quedando en menos de un cuarto de hora completamente blanca la Rambla, las calles del Ensanche y los alrededores de esta capital.

Los copos de nieve fueron luego más escasos y pequeños, hasta que al anochecer volvieron á ser abundantísimos, de suerte que la nieve invade hasta las calles más estrechas, sin que se derrita.

El espectáculo que ofrecía ayer tarde Barcelona era curioso, y muchos pintores y fotógrafos sacaban copias de distintos puntos de vista.

La nevada es ya más copiosa que la del 9 de marzo de 1883, pues entonces la nieve no se conservaba en las calles, y puede que la de 1854.

En las afueras el espesor de la nieve tendrá un palmo. En la Rambla y en las calles tiene medio palmo. En las calles transita poca gente. Verdad es que hay grave exposición de sufrir sendas caídas.

La temperatura es baja. Si el tiempo se despejara por la madrugada, entonces se helaría la nieve y vendrían días muy crudos. Si soplara Levante, arrancaría lluvia y el tiempo se pondría luego muy dulce. Regularmente sucede lo primero; pero no sería extraño que ahora aconteciese lo último, puesto que de algunos observatorios se anuncian como probables vientos del primer cuadrante.

Si continúa cayendo la nieve con igual intensidad durante muchas horas, puede ocasionar perjuicios, ya que los terrados de los edificios de esta capital no están construidos para sostener pesos extraordinarios.

Los trenes llegan con algún retraso, aunque poco, á pesar de que la nevada es general."

La edició de la tarda del dia 11 de Febrer ens parla de la magnitut de la nevada històrica. Més de tres pams a un terrat de la ciutat (més de 60 cm) i uns quatre pams a les rodalies del pla de Barcelona (80 cm) indiquen que en temps de història meteorològica, una mica més de 200 anys, aquesta nevada del Febrer de 1.887 junt la del Nadal de 1.962 han estat les dues nevades més importants a Barcelona.

"Esto no es Barcelona, sino Siberia.

El frío y la nieve lo invaden todo y nos envuelven y aprisionan en una atmósfera que hiela. Indudablemente los nacidos no recuerdan otra nevada semejante en la condal ciudad.

La nevada del 9 de marzo de 1883, que nos parecía la más fenomenal de las que podían tener lugar en Barcelona, queda reducida á un conato, comparándola con la actual. La del 54 tampoco alcanzó los honores de la de 1887.

Los edificios están decorados con cenefas blancas, coronándolos asimismo gran cantidad de nieve. En un terrado la hemos medido esta mañana y tenía más de tres palmos de espesor. ¡Qué frío!

Se ha paralizado todo el movimiento de esta industriosa ciudad; no circulan tranvías, ni coches, ni carros. El puerto está hoy desierto y tranquilo como si el día fuese festivo.

Por las calles solo transitan los curiosos y los que, como nosotros, pobres periodistas, no podemos quedarnos en casa. También algunos, por amor al arte, contemplan el espectáculo que ofrece la naturaleza. En el Parque hemos visto algunos artistas que tiritando de frío y desafiando las inclemencias del tiempo, sacaban preciosas vistas de la nevada. En las plazas-mercados hay pocas vendedoras, escaseando la hortaliza.

La sociedad «Cervantes», suspendió el baile que debía haber celebrado anoche en el teatro Romea.

En nuestras calles apenas se puede transitar por la gran cantidad de nieve, habiéndose tenido que abrir paso para poderlas atravesar. Los vecinos se daban
prisa esta mañana en quitarla de los arroyos. En París la derriten por medio de la sal.

Ha continuado nevando toda la noche y á esta hora, las once de la mañana, aun caen abundantes copos. Desde las tres de la madrugada á las siete de la mañana la nevada ha sido copiosísima. El caso es que coloca á Barcelona en situación crítica, pues los edificios han de sostener extraordinario peso.

La misma nieve que cae impide ver las montañas vecinas. Cuando el tiempo se serene ofrecerá un espectáculo sorprendente ver Barcelona rodeada por tanta nieve. En las afueras su espesor mide unos cuatro palmos. Y como hemos dicho, aun continúa nevando, pero empieza á clarear el sol.

El pasatiempo obligado de los chiquillos en los actuales momentos, es hacer bolas de nieve y á guisa de proyectiles arrojárselos mutuamente. Otros se entretienen en hacer grandes montones con aquellos copos blancos y ligeros, y ensayan la confección de obras artísticas, y como ignoran lo perjudicial que es para la salud tal entretenimiento, copiamos de un colega local las siguientes líneas para que no se olvide lo que en las mismas se indica:

«Muchas son las personas que se entretienen haciendo bolas de nieve. La ocupación es peligrosa, por las enfermedades que con frecuencia desarrolla. El tocar la nieve largo rato, produce reumatismos, flujos de sangre por la boca, resfriados y otras alteraciones de la salud. Debe, pues, abandonarse aquel pasatiempo como dañino."

Nevada primaveral al Tibidabo

2009-04-09T12:05:00.014+02:00

Avui fa 36 anys va tenir lloc la nevada més tardía de la que fa referència l'Observatori Fabra de Barcelona. La Hemeroteca de La Vanguardia permet fer un petit viatge en el temps i en aquest cas ens porta fins el dia 10 d'Abril de 1.973.

La noticia de la nevada, per inusual encara que fos al Tibidabo, ocupa part important del sumari del dia (pàgina 5), eclipsada per la veritable noticia del dia, la mort del pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso.

Com podem llegir a La Vanguardia la neu a l'Abril és un fenomen força estrany a Barcelona o rodalies i menys si l'acumulació dona gruixos de 25 cm al Montsey, 20 cm a Santa Fe, 12 cm al Tibidabo, 10 cm a Berga i 8 cm a Manresa.

"Hay que remontarse bastante lejos para encontrar nieve, en abril, en Barcelona. Exactamente hasta 1910, en que hubo cuatro centímetros de nieve, durante dos días, en la plaza de la Universidad. En el año 1918 hubo también tres días de nieve en el Tibidabo, y en los años 1921, 1923 y 1924, un solo día. El año 1957 y 1958 nevó en abril en Cardedeu.

En el Montseny ha habido años en que ha nevado hasta en el mes de mayo, como en el año 1965, en que la nevada empezó el día 3 y duró siete días. En 1933 hubo nieve durante tres días, en el mes de abril; en 1934, durante 10 días; en 1935, tres días en abril, y otros tres días en mayo; en 1936, ocho días en abril y uno en mayo, y en 1964, el Montseny estuvo nevado durante 8 días en abril."

Les temperatures van ser clarament hivernals i, per exemple, a Barcelona ciutat la màxima va quedar en 5,9º i 3,3º de mínima, a l'Observatori Fabra 3,8º i 0,8º (0,0º al dia següent). Aquestes dades, especialment les màximes i mitjanes, son rècords per un mes d'Abril, apart d'haver estat les més baixes de tot l'hivern 1.972-73.

Per fer una anàlisi del que va provocar aquesta onada de fred en plena primavera busquem al reanàlisi de Wetterzentrale i veiem que el desallotjament de fred va ser antològic. -33º a 500 hPa i -5º a 850 hPa amb una depressió de 995 hPa al golf de Lleó va donar una cota de neu d'uns 300 metres.

Any fred aquell de 1.973, encara no pujaven les temperatures i l'amenaça de l'escalfament global no existía, en canvi, una altra amenaça va començar durant aquell any que més tard faría pensar a molts governs occidentals en que fer per evitar problemes energètics, la crisi del petroli.

Qué controla les temperatures??

2009-04-03T23:37:00.007+02:00

Podríem anomenar-ho inflexió, petita paràbola, soroll estadístic o com vulguem però la veritat és que la gràfica de l'evolució de la temperatura global que ens mostra el Met Office, organisme lliure de sospita respecte a les postures sobre el canvi climàtic antropogènic, ens indica un descens en les dades de temperatura dels últims anys que no ocorria des dels anys 60 del segle passat, fet que contradiu fefaentment els models climatològics, fins i tot els més conservadors, en els quals s'ha basat tota aquesta torre de Babel política-ecologística-mediàtica en que ens trobem immersos.

Combinació de la temperatura de l'aire en terra i en el mar (1.850-2.008)

Quina o quines son les causes d'aquest descens??

El CO2, el dolent de la película pels ecologistes, manté la seva pujada gairebé linial, com podem veure a la gràfica de l'evolució del CO2 des de 1.958 mesurada a Mauna Loa (Hawaii), sense alteracions, en canvi, durant aquests darrers 50 anys la temperatura de la Terra ha baixat i ha pujat.

Com diu l'Anton Uriarte al seu bloc: "Lo que causa perplejidad a los teóricos que atribuyen el calentamiento al CO2 es que las temperaturas llevan sin aumentar una decena de años, desde 1998. No se sabe por qué. Y si no sabemos esto, menos sabemos aún cómo evolucionará la temperatura media global en la próxima década. Ni idea."

I utilitza aquesta gràfica, molt similar a la d'abans on trobem indicats els dos periodes del segle XX en que les temperatures van pujar, mantenint-se o baixant la resta del temps.

Ningú nega que el diòxid de carboni (CO2) és un gas que provoca efecte hivernacle, el que es posa molt en dubte és la seva importància dins la dinàmica atmosfèrica i la relació que te amb la temperatura de la Terra.

Tot seguit una gràfica del darrer segle que representa les oscilacions de les corrents marines principals, Oscilació Decadal del Pacífic (PDO) i Oscilació Multidecadal de l'Atlàntic (AMO), junt a la Irradiància Total del Sol (TSI) i veiem que les variacions son molt semblants a les que ha tingut la temperatura, aquí representada per les dades dels Estats Units bastant similars a les dades globals.

Què passarà els propers anys??

Fallen els models (cap dels models exposats pels defensors de la teoría oficial s'han complert), també fallen les previsions solars (la NASA porta 2 anys errant les previsions del proper cicle solar), fallen les previsions marines (tant la PDO, la AMO o ENSO (El Niño-La Niña) son impredictibles, com s'ha demostrat últimament).

Massa fórmula i ben poca eficàcia.

Perquè no som una mica més humils i diem que la realitat ens supera i que el veritablement cert és que no sabem amb certesa que succeirà amb el clima en un futur pròxim. Suposicions moltes, en tots els sentits, certeses molt poques, també en tots els sentits.

Potser els governs tindríen que revisar la seva política i les seves despeses al voltant del mediàtic Canvi Climàtic Antropogènic, perque és molt posible que la nostra influència sigui mínima, tant com a causa o com a remei. Fins i tot algú (el Dr. Hansen de GISS-NASA, per exemple) hauria de reconèixer públicament que es va equivocar, de la mateixa forma que va utilitzar per a convèncer als governs amb unes previsions totalment errades (parlant al Congrés dels Estats Units). Però, ai, l'eròtica del poder!!!

Neu històrica

2009-03-29T12:14:00.002+02:00

Onada de fred de l'any 1.956

Ha quedat com la onada de fred més intensa a la majoría d'observatoris d'Europa Occidental. A Catalunya no va ser noticia per les nevades, que van ser febles, sí, en canvi, per les temperatures extremadament fredes, les més baixes del segle XX.

Nevada de Nadal de 1.962

La nevada més important del segle XX a molts indrets de Catalunya, especialment de la meitat est, costa i prelitoral, va tenir lloc el dia de Nadal de 1.962. Tot seguit podeu veure un recull de videos d'aquella nevada.

Barcelona.

Nota: Aquest video, tot i que posa 1.963 correspon al Nadal de 1.962.

Corró d'Avall (Vallès Oriental).

Badalona (Barcelonés).

Tossa de Mar (La Selva).

Sitges (Garraf).

Mites desmitificats

2009-03-24T17:44:00.007+01:00

El temps va passant i la catàstrofe anunciada pels alarmistes del canvi climàtic no es veu per enlloc. Malgrat tot ens diuen que no és cosa de setmanes, que les desgracies vindrán més endavant, i ens parlen de 30, 50 ó 100 anys. És clar, la majoría dels que fan aquests vaticinis son molt joves i creuen que ho viurán. Visionaris! Em recorden als antics profetes que anaven pels carrers anunciant el judici final per culpa del pecat dels homes. Hem canviat els preceptes de la religió per la ciència dins d'una onada de progresisme, pel meu gust, massa narcisista.

A tot aixó, aquests alarmistes més o menys agossarats han creat uns mites que repeteixen continuament per avalar les seves teoríes, per tant, no está de més evaluar si realment les dades els van donant la raó.

En primer lloc parlaré dels huracans que segons alguns arrassaríen de forma sistemàtica i cada cop més violenta a molts llocs de la Terra.

Fa 4 anys, amb motiu d'una temporada d'huracans excepcional en el Atlàntic nord, amb els famosos Katrina, Wilma, Vince i la TS Delta, els mitjans de comunicació del nostre país relacionaven de forma indubtable l'escalfament global amb el suposat augment del nombre i intensitat dels huracans. Seguim esperant aquesta relació encara que sembla que només era sensacionalisme periodístic amb nul·la base científica.

Ryan N. Maue del Departament de Meteorología de la Florida State University i expert en Meteorología Tropical, presenta un estudi on demostra que l'activitat global dels huracans ha baixat als nivells més baixos dels últims 30 anys tal i com podeu veure al següent gràfic.

Un altre mite creat és el de que el nivell del mar augmentarà fins inundar moltes de les nostres ciutats i costes. Un dels llocs emblemàtics d'aquesta inundació eren les illes Maldives, a l'Oceà Indic, però malgrat l'opinió popular i de les crides a l'acció, les Maldives no estan sent envaïdes per la pujada del nivell del mar.

Extrec un comentari del Dr. Don Easterbrook referint-se a un estudi fet a les illes Maldives per Nils-Axel Morne, un científic suec expert en el nivell del mar (ex president de la Comissió INQUA de Canvis del Nivell del Mar i Evolució de les zones costaneres):

El nivell del mar a nivell global ha augmentat a un ritme d'aproximadament un peu (30 cms) per segle, però les Maldives estan o bé augmentant o subjectes a una anomalia del nivell del mar en relació amb les corrents oceàniques i les taxes d'evaporació. Així, el "cartell per a nens" de Gore sobre l'alarma a causa del nivell del mar no és vàlid.

Tot seguit unes imatges de l'estudi.

Un altre dels territoris emblemàtics és Bangla Desh.

El nostre delta de l'Ebre perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar .... però a causa dels embassaments que hi ha a la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans a l'Ebre .... això i que haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Doncs resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre.

I els mitjans de comunicació no diuen res!!

Mirant fredament aquests dos arguments dels alarmistes un pensaría ràpidament en el mite del Diluvi Universal, utilitzat a l'Antic Testament per demostrar que qui fa cas del que diu el seu Deu i es prepara en conseqüencia tindrà un futur millor que qui no en fa cas. Abans les paraules dels profetes no es podíen demostrar ni refutar, actualment és una altre cosa...... afortunadament!!!

Primavera

2009-03-20T15:38:00.004+01:00

Avui, 20 de Març, arriba la Primavera poc després de migdia. La data oficial del canvi d'estació sempre fa esment de les característiques astronòmiques, on no m'hi posaré perque no és un tema que domini amb solvència, però son de coneixements bàsics els conceptes de solstici, dia d'inici de l'Hivern o de l'Estiu, que te lloc el dia que hi ha més hores de sol a un hemisferi i simultàniament més hores de foscor a l'altre, incidint els raigs solars de forma perpendicular al Tròpic de Càncer al solstici d'estiu i al Tròpic de Capricorn durant el solstici d'hivern. Per contra, a l'equinocci, dia d'inici de la Primavera i de la Tardor, el dia i la nit duren gairebé exactament 12 hores a tots els punts del planeta i els raigs solars son perpendiculars a l'Ecuador.

Avui ens trobem a l'equinocci de Primavera.

Malgrat aixó, els meteoròlegs utilitzem un altre mètode per dividir les estacions de forma que puguem tenir mesos sencers, més útil estadísticament. Així la Primavera meteorològica comença el dia 1 de Març, l'Estiu el 1 de Juny, la Tardor el 1 de Setembre i l'Hivern el 1 de Desembre.

Aquest any l'Hivern astronòmic acaba amb uns dies molt suaus després d'uns mesos més aviat frescos. Escoltant a la gent del carrer, ja hi havíen ganes de temperatures agradables que convidin a sortir i gaudir del paisatge que comença a canviar després de la letargia hivernal, però aquest no ha estat un hivern de temperatures extremadament baixes, ans al contrari, només vam tenir una onada de fred propiament dita al voltant del dia de Reis. Llavors, perqué aquesta percepció de hivern fred?

Un detall pot explicar-ho, les temperatures màximes que son les que la gent nota més per enregistrar-se normalment a ple dia i és que han estat més baixes del normal. A Cerdanyola ciutat no hem assolit els 20 graus durant 132 dies, del dia de Tots Sants (1 Novembre) fins el 13 de Març, circumstància que feia més 15 anys que no passava a la nostra ciutat, on és molt normal algun dia "càlid" a ple hivern.

També podríem dir que els dies núvolosos i plujosos han estat per sobre de la mitjana, per tant, molts dies del que popularment es coneix com "dia d'hivern" de quedar-se a casa ben a prop de la llar de foc i amb un bon brou calent a taula.

Aquest augment dels dies inestables també va suposar un augment de la quantitat de neu caiguda al Pirineu i a altres muntanyes. L'informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre parla gràficament d'un superavit molt important de la reserva de neu al Pirineu (mireu el següent gràfic), que des de finals d'Octubre está molt per sobre de la mitjana dels darrers 5 anys. Un fet que també avala aquestes dades és que al Montseny s'hi ha vist neu des del Vallès, almenys al cim però la major part de l'hivern fins força avall, des del 29 d'Octubre fins fa una setmana tot i que m'informen de que a la vessant nord encara es conserven congestes de neu el llocs estratègics.

I si una previsió permet encertar de cara a la primavera és que d'aigua no en faltará malgrat aquestes darreres setmanes de Febrer i Març la pluja sigui protagonista.... per la seva absència. No plou ni neva i el desgel ha començat, la gràfica també ho reflexa, però el contrapunt el trobem als embassaments, plens com feia anys no ho estaven.

A dia 20 de Març tenim el 87,43% (607 Hm3) de la capacitat dels embassaments de les Conques Internes de Catalunya. Fa un any teníem el 21,39% (148 Hm3), per tant avui tenim quatre vegades més reserves que l'any passat. Però si la comparació la fem respecte a la mitjana dels darrers 10 anys (400 Hm3) aquesta sería un terç menys de l'actual, tot i que aquests 10 anys no han estat massa plujosos en conjunt. Si parem atenció als embassaments tributaris de l'Ebre estem gairebé al doble de fa un any, 71,04% d'avui per el 37,43% de fa 365 dies.

Tant de bo tinguem pluges a la primavera però potser no tant abundoses com la passada. I esperem que aquestes bones reserves no s'estronquin els propers mesos amb situacions que no portin aigua a Catalunya.

Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic (ICCC)

2009-03-14T23:01:00.004+01:00

Com ja informava al meu anterior tema, aquesta setmana ha tingut lloc una conferència sobre el canvi climàtic des del punt de vista critic, tot i que de ben segur no en tenieu ni idea perque els nostres mitjans de comunicació no han informat. Roy Spencer és un dels científics destacats que hi ha participat i ens fa cinc centims al seu blog.

L'ariticle original el podeu llegir en anglés clicant aquí.

Diversitat en abundància a la Conferència del Clima de la ciutat de Nova York.

12 de març, 2009

La Segona Conferència Internacional sobre el Canvi Climàtic, 8-10 de Març a la ciutat de Nova York, va ser un gran èxit, amb molta més assistència que la primera conferència. Els oradors principals inclouen el President Václav Klaus de la República Txeca, el professor Richard Lindzen, el governador de New Hampshire John Sununu, Harrison Schmitt (l'últim home a caminar sobre la Lluna), Lord Monckton i molts altres. Un total d'aproximadament 80 oradors repartits en una sèrie de quatre sessions paral·leles al llarg dels 2 dies de converses.

Com va ser el cas l'any passat, diverses línies de proves es van presentar en suport de les dues objeccions científiques més importants respecte a l'opinió popular que actualment els éssers humans influeixen decisivament al sistema climàtic:

La sensibilitat climàtica és molt més baixa que el que les Nacions Unides afirma que és.
La natura, no els éssers humans, dominen el canvi climàtic.
Sobre aquest últim punt, hi va haver diverses ponències presentades sobre el paper de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic (DOP), inclòs el meu sobre els darrers resultats del satèl·lit Terra que mostra com la PDO provoca un forçament radiatiu de la Terra (a partir d'un canvi en la cobertura de núvols baixos) que pot explicar la majoria dels canvis decenals i centenals de la temperatura mundial en els darrers 100 anys. Bill Gray, va presentar la seva teoria de que la PDO, així com d'altres fluctuacions climàtiques a llarg termini, són en la seva majoria degudes a canvis a la salinitat en les corrents de la circulació dels oceans. En aquest punt, en la nostra escassa comprensió de canvi climàtic a llarg termini, estic d'acord que aquesta és l'explicació més probable.

El professor Akasofu de la Universitat d'Alaska, va informar que ha seguit el refredament de l'Àrtic, amb temperatures més fredes de l'oceà Àrtic i amb gel marí més gruixut on ensopeguen més els trencaglaç que en hiverns anteriors. Aquests canvis es creu que son el resultat de l'Oscil·lació Decadal del Pacífic que recentment va entrar en la seva fase negativa (refredament).

En un dels discursos, Bob Carter, va advocar per una reorientació de les polítiques i els esforços polítics per fer front a causes naturals que provoquen canvis climàtics més que a les antropogèniques, ja que el paleoclima suggereix l'evidència de canvis sobtats, grans canvis en el clima regional que es poden produir en tan sols uns anys.

Hi va haver considerable enuig i frustració amb el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) pel segrest polític de la ciència del clima i l'acceptació de la majoria de les nostres organitzacions professionals (per exemple, l'American Meteorological Society) per activistes mediambientals amb fortes connexions polítiques. En el seu discurs, el professor Lindzen va parlar del lamentable estat de la ciència del clima, en aquest context. Lindzen també va advertir que els arguments dels escèptics han de ser elegits amb prudència, ja que alguns d'ells van ser clarament febles en fonaments científics.

Estic d'acord amb Lindzen sobre això. Però m'agradaria afegir que només que un de nosaltres tingui raó perque el castell de cartes de l'escalfament global antropogènic s'ensorri. Els escèptics tolerem les opinions científiques alternatives, cosa que l'IPCC no pot permetre perque aixó aniría en detriment dels seus objectius polítics. L'afirmació d'altres que han fet que els escèptics s'han de reunir al voltant d'una sola explicació per a l'escalfament de la Terra revela com hem arribat perillosament a convertir la recerca científica en un procés polític.

Encara que ha estat difícil obtenir el finançament de la recerca per investigar les fonts naturals d'escalfament global, alguns treballs revisats s'han de publicar. Lamentablement, aquests documents son la major amenaça a la línia política de l'IPCC, la majoría són ignorats pels mitjans de comunicació i pels científics de l'IPCC. Això ha perpetuat a l'opinió pública un punt de vista erròni de gran "consens científic" respecte a que és l'home la causa de l'escalfament global. En el seu discurs, el governador Sununu va esmentar la necessitat d'obtenir del Congrés el compromís de que el finançament de la ciència del clima estigui menys dominat per una ideologia específica.

Moltes de les converses van tractar de les implicacions de l'escalfament global, incloent la legislació mercantil i les normes de l'EPA. La inutilitat d'aquests esforços per lluitar contra un gran fenomen natural (escalfament global), juntament amb els efectes econòmics perjudicials sobre la humanitat per castigar l'ús de l'energia, van ser els principals temes de debat. Roy Innis i Paul Driessen van disertar sobre els efectes devastadors sobre els pobres d'avui en dia i van fer propostes de d'altres polítiques energètiques.

Hi va haver ampli acord que el temps está donant la raó a aquells que dubten que els éssers humans tenen el paper dominant en el canvi climàtic. Un nombre creixent de científics estan fent ús de la paraula sobre el tema i, a més, les recents enquestes de l'opinió pública al Gener han posat de manifest la disminució d'alarma pública sobre l'escalfament global, sentiment al que, sens dubte, contribueix el fet que l'escalfament global es va aturar el 2001.

Això està passant malgrat els principals mitjans de comunicació contínuen per tractar de marginar les opinions d'aquells de nosaltres que són escèptics sobre el paper dels éssers humans en l'escalfament. Curiosament, malgrat una nova enquesta de Gallup va trobar que un major nombre de nord-americans creu que l'escalfament global és una exageració, l'editorial de Gallup va dir sobre els resultats:

"Els nord-americans en general creuen que l'escalfament global és real. Així son els americans apart dels escèptics de l'escalfament global que es van reunir aquesta setmana a la ciutat de Nova York per tractar de desmuntar la ciència que hi ha al darrera del canvi climàtic."

Aquest mal estat de les coses contribueix a perpetuar el mite que els escèptics no creuen en el canvi climàtic, quan, per descomptat, hi creiem. El clima està canviant tot el temps. De fet, les investigacións sobre les fonts naturals del canvi climàtic s'està publicant a la revistes científiques molt abans de que els extremistes mediambientals i els polítics van arribar i van segrestar aquest tema, a fi d'aconseguir els seus objectius polítics. Equiparar "l'escalfament global" a "l'escalfament global provocat per l'home" mostra l'èxit que l'IPCC i activistes com Al Gore ha tingut en les seves campanyes de desinformació.

Per descomptat, amb centenars de milions de dòlars en publicitat, uns mitjans de comunicació benevolents, i un nombre creixent d'empreses cedint a la pressió, és increible que encara l'escepticisme es mantingui.

En conjunt, la conferència va ser un enorme èxit. Atès que hi han tants participants internacionals en aquestes conferències, sembla que el proper any la conferència se celebrarà probablement a l'estranger.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

2009-03-07T09:42:00.003+01:00

Entre el 8 i el 10 de Març es celebra a Nova York un congrés sobre l'escalfament global. Aparentment sería un més de la munió de congressos que de forma repetida tenen lloc arreu del mon però aquest te un punt de diferència: qüestiona el fet, assumit pels mitjans de comunicació, de que l'escalfament provocarà poc menys que l'apocalipsi i el seu titol és prou explicit.

Escalfament Global: Es realment una crisi?

Hi participen científics de molt alt nivell, alguns més coneguts al mon de la meteorología que la majoría que están vinculats a l'IPCC, com poden ser Dr. Richard S. Lindzen, Dr. William Gray, Dr. Stephen McIntyre o Dr. Roy Spencer, liders indiscutibles dins la seva parcela d'investigació.

No és el primer cop que es fan aquestes conferències, el 2.008 ja va tenir lloc a Nova York, aquí podeu veure i escoltar (si enteneu l'anglés) les disertacions. N'obstant, els mitjans de comunicació espanyols no se'n van fer ressó, evidentment perque les conclusions i els missatges que deixaríen no son del gust d'un sector, polític i mediàtic, dominant al nostre pais, Catalunya i/o Espanya.

Però aquest any sí, el diari El Pais ha dedicat un article menyspreant a uns científics de primera linia, inclús insultant-los subliminalment, i fent només esment de que Aznar, l'expresident espanyol, tenía que participar i finalment no ho farà, com si fos l'actor principal a qui els científics venen a escoltar. Quina fixació amb aquest personatge tenen els d'aquest diari.

Senyors de El Pais, sincerament tant se me'n fot si participa o no José María Aznar, en gran part perque no és sant de la meva devoció, però potser que escoltessin i reflexessin algunes de les opinions acurades dels científics que hi participen. Aquest menyspreu que utilizen sovint cap al que no pensa com vostés voreja una concepció de entendre les coses similar a la que molts dels que ja pintem canes ens hi varem enfrontar. Darrerament hi una corrent ideològica que vol que tothom pensi el mateix i el que no ho faci sigui menystingut i ridiculitzat.

Per desgracia em recorda a actituts passades, aixó sí, amb un somriure a la boca.

Un Febrer ensopit

2009-02-26T16:29:00.004+01:00

La saviesa popular ens parla del Febrer com un mes on el dia s'allarga i el Sol comença a escalfar decididament però també trobem moltes referències a un mes canviant, tant és així que al refranyer trobem moltes dites que parlen del "Febrer boig".

"Pel Febrer, un dia al Sol i l'altre al braser"
"Febrer el curt, brau i tossut"
"Lo Febrer, de cap o de cua l'ha de fer"

En castellà n'hi ha també un munt i tots destaquen les mateixes característiques:

"Febrerillo es un mes corto, voluble y loco; trae viento, frío, nubes y sol, de todo un poco"

Uns exemples que ens parlen de la variabilitat d'aquest mes, l'últim de l'hivern meteorològic i on encara son habituals les onades de fred intenses, especialment d'origen continental on el fred acumulat al centre i nord d'Europa durant tot l'hivern pot arribar a Catalunya guiat per una major ondulació de la corrent en jet, ja habitual a la primavera, que trasllada cap el nord masses d'aire més temperades i porta freds més al sud.

El que també reflexa el refranyer son les ganes de que s'acabi l'hivern i que comencin a florir i brotar els arbres i plantes primerencs que anuncien una primavera propera, per aixó trobem moltes referències a l'ametller:

"Mai ha passat el Febrer sense vestir l'ametller"

Tantmateix, com la majoría d'aquestes dites tenen un origen rural, la propera collita comença a preocupar i trobem indicacions ben evidents respecte a la pluja i la neu:

"Febrer abeurat, mig any assegurat"
"Aigua en Febrer, bona pel sementer"
"La neu al Febrer, marxa com un gos llebrer"
"Neu de febrer, aigua en un paner"

Si ens diuen que l'aigua és molt beneficiosa pels camps, també ens parlen d'un mes força sec, circumstància que corroboren les dades climàtiques que situen al Febrer com un dels mesos més secs de l'any:

"En Febrer rega el teu planter"

Per tant, aquesta preocupació acabaría veient-se reflectida en dites que ens permeten fer alguna previsió, si més no de caràcter general, en referència a algun dia concret:

"Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu"

La Candelera és el dia 2 de Febrer i caldría saber si plou o fa sol per planificar els treballs al camp. Però, realment és un pronòstic fiable? Segons, la comprobació amb series climàtiques de llarga durada s'acaba complint un 60% de les vegades, o sigui, gairebé la meitat de les vegades. Malgrat tot, cal dir que aquesta previsió d'origen popular te gairebé la mateixa fiabilitat que els models matemàtics que fan previsions estacionals (les que ens diuen si l'hivern será fred o plujós o a l'estiu fará més calor o més fred del normal). I sense gastar tants diners......

Que ha passat aquest any?

Doncs majoritariament va ploure, degut a un profunda depressió situada a sobre de la Península Ibèrica però pocs dies després l'inestabilitat va anar desapareixent, tant és així que des del dia 6, a Can Coll, la precipitació inapreciable (< 0,1 mm) recollida al pluviòmetre prové de les rosades nocturnes propies de nits serenes. N'obstant, al Pirineu, sobre tot al lleidatà, el dia 11 van tenir una de les nevades més intenses dels darrers hiverns.

La resta del mes la tranquilitat ha sigut la nota dominant, contradient a les dites que parlen de Febrer boig. Ni fredorades ni calorades, la falta de temperatures extremades no és indici de res i curiosament, malgrat ser un mes assolellat, les mitjanes parlen d'un mes normal o un pel més fred del que és normal, degut especialment a unes màximes molt contingudes.

Que passarà al Març? Encertarà la dita popular i l'hivern marxarà definitivament?

Us ho explicaré d'aquí a un mes!!! De moment, gaudiu del temps que faci.

Els pantans son el reflexe del nostre clima

2009-02-22T13:55:00.004+01:00

Aquest matí llegía una noticia a El Periódico de Catalunya amb el titol que indicava el contrast que presenten els nostres pantans d'un temps cap aquí.

Els pantans passen en 9 mesos d'alerta (20%) a reserva rècord (90%).

És una gran noticia aquesta reserva de cara a la primavera i l'estiu però no está de més recordar que malgrat el superavit d'aigua, cal seguir actuant amb cura i crear habits d'estalvi perque la sequera és inherent al nostre clima i tard o d'hora tornarà.

Noticia falsa sobre el canvi climàtic

2009-02-19T18:51:00.007+01:00

Ahir dimecres, els informatius de tota Espanya, TV3 inclosa, van informar que la plataforma Wilkins a la península Antártica había colapsat, remarcant molt la superficie afectada, uns 14.000 km2 (com mitja Catalunya van dir alguns aquí o com 2 vegades Euskadi). Segur que ho heu escoltat i si no, aquí teniu la noticia.

Doncs be, sembla que NO ÉS CERT!!

No he vist el desmentit a cap dels mitjans on va apareixer la noticia, només aquí (que, obviament, no te l'impacte social que te El Pais o TV3, p. ex.). I és que ja estranyava, i molt, que la pàgina de Earth Observatiory de la NASA no hagués fet un reportatge com ja va fer al Març passat de la mateixa plataforma o al 2.000 ó 2.002 de la plataforma Larsen o Larsen B.

Afany de protagonisme que pot fer perdre confiança amb els científics del CSIC. Lamentable!!!

Tot seguit us convido a jugar a les set diferències entre dues imatges de satèl·lit que corresponen a quan segons tots els científics encara no havía colapsat la plataforma de Wilkins (9 de Febrer) i el dia que segons el CSIC havíen colapsat els 14.000 km2 de la plataforma de gel sobre el mar (17 de Febrer). No sembla que hi hagi una gran variació.

9 de Febrer de 2.009

17 de Febrer de 2.009

Com a dada complementaria, tot i que penso que tothom mínimament cultivat coneix el principi d'Arquimedes, explicar que el fet que aquest gel s'acabés desfent, NO SUPOSARÍA UN AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR, tal i com algunes informacions van arribar a dir, senzillament perque és gel marí que es fa i es desfá al mar com un glaçó que posem a un got i després afegim aigua, quan es desfaci no augmentará el volum de liquid. Així de simple.

Afegir-hi només que la falsa noticia ha tingut ressó als blogs nordamericans com el de Joseph d'Aleo d'on hi trec el següent comentari a mode de conclusió:

"El pic de la temporada de fusió del gel marí a l'hemisferi sud es produeix d'aquí un mes aproximadament. No ens tindría que sorprendre veure grans troços de gel al mar o inclús més esquerdes a la plataforma de gel Wilkins Occidental. Aquest és un procés normal que ha tingut lloc moltes vegades al llarg de la història. És només ara, que amb satèl·lits i el finançament d'estudis a les costes antàrtiques es poden documentar aquests processos naturals.

Paradoxa

2009-02-14T17:51:00.003+01:00

Tots sabeu que al voltant del Canvi Climàtic s'ha dit de tot, fins i tot coses coherents, però normalment el que surt als diaris i a la TV, sobre tot, son veritables bajanades per espantar a la gent. Tot és blanc o negre, els humans som així.... però el clima no.

Voldría que veiessiu un exemple de com anem d'un extrem a l'altre i no sabem trobar el punt d'equilibri.

Noticia a El Periódico de fa gairebé 1 any (28-3-2008)
La industria de la nieve asume su agonía por el calentamiento.

Noticia a El Periódico d'ahir (13-2-2009)
La temporada invernal del Pirineo se resiente ya del exceso de nieve.

Sense comentaris. Potser cal una reflexió a la gent que des dels mitjans de comunicació emet una opinió més o menys protocolitzada de ser una mica curosos per no entrar en contradicció de forma tant lamentable.

Posant una mica de sentit comú, sempre oblidat quan es tracta de seguir un dogma, cal dir que el nostre clima mediterrani és abans que tot irregularitat i SEMPRE ha passat de sequeres a inundacions, de fredorades a calorades i viceversa, no hi ha res d'estrany, potser si pels més joves i més impressionables però realment aquestes variacions son molt normals.

I respecte al clima, com hem vist en altres temes que he tractat aquí, és infinitament dificil, potser impossible, de preveure que passarà en un futur, si la Terra s'escalfarà o es refredarà perque el clima no és linial i hi ha una infinitat de variables, conegudes o desconegudes, que hi influeixen. Aixó vol dir que uns anys d'escalfament no tenen perque ser precursors de més escalfament i més quan la causa d'aquest escalfament no és gaire clara.

Impressionant nevada

2009-02-12T16:01:00.006+01:00

Impressionant nevada la que varem tenir ahir a les comarques pirinenques, especialment a la Val d'Aran, Pallars, Andorra i fins i tot altres comarques menys afavorides per la nortada com l'Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès i Berguedà. Els gruixos han estat espectaculars, fins un metre de neu nova a punts de Vaqueira i nord del Pallars però 60-70 centìmetres al fons de les valls abans esmentades, situació que ha provocat problemes fins i tot a llocs on la neu és un fenomen d'allò més habitual.

Us deixo dos enllaços on disfrutar de les imatges de la neu:

La meteorología del Pallars dels amics Ramon Baylina i Conxi Ciurana que la van gaudir/patir amb primera persona.

El Bloc de Televisió de Catalunya amb fotografíes increibles que han rebut de molts espectadors.

Un exemple del "paquet" que va caure al Pallars Sobirà (Esterri d'Àneu).

Tot seguit podeu veure un reportatge molt divertit de la nevada a la Val d'Aran fet per l'amic Cripin Parra, observador meteorològic de Roda de Barà.

Escalfament o refredament?

2009-02-09T11:31:00.003+01:00

Sembla que les teoríes que assenyalaven al Sol com actor principal del clima de la Terra (T. Landscheidt o K. Abdusamatov) comencen a complir-se clarament. Els darrers hiverns están resultant molt més freds del que algú pensava. L'any passat va tocar a Xina amb nevades a llocs tropicals i els Estats Units i Orient Mitjà, també recordeu les nevades insòlites de Sidney i Buenos Aires, doncs aquest any li toca a Europa, sobre tot a Europa Occidental. A Espanya, l'hivern va començar a finals d'Octubre i ja portem 100 dies de fred, pluja, neu i vent amb rècords de neu a les muntanyes i vent a tot el territori.

Mentre alguns seguíen assenyalant al CO2 com el pare dels nostres mals i les nostres suors, altres miraven al Sol i parlaven de refredament per finals de la primera dècada del segle XXI. Doncs be, ara alguns d'aquells gurús europeus del CO2, el Met Office, després de fotre la pota en unes quantes previsions estacionals i anuals ens diu que "per causes naturals" (te nassos la cosa) tindrem un refredament fins 2.014. Vaja, si hi ha escalfament és per culpa de l'home i si tenim refredament és per causes naturals. Curiós, si més no.

Malgrat tot, no diuen quines son les causes naturals però tot apunta a un mínim solar que alguns astrofisics valoren com un nou minim de Dalton, l'any sense estiu (1.816) va tenir lloc durant el mínim solar de Dalton. Per cert, la NASA porta 2 anys fotent la pota en les previsions d'activitat solar. Curiós, perque tant el Met Office com la NASA son els que marquen les directrius de l'IPCC (Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic) i els governs mundials en qüestions mediambientals i no donen una en les seves previsions.

Si tots els organismes son tant fiables no m'estranya el que ha passat amb la crisi financera.

Sincerament, no trobo gens estrany que fallin, preveure el temps o el clima a molt llarg termini és pràcticament impossible perque la Terra és un sistema quasi caòtic i modelitzar milers de milions de variables, conegudes i desconegudes, porta a pronòstics erronis la majoría de les vegades i és que l'home és tant insignificant i poc avançat que no sabem arreglar ni els problemes que provoquem com la crisi ni la contaminació, més que res perque el CO2 no és cap problema i respecte al Sol no hi podem fer-hi res.

Un Gener mogut

2009-01-30T11:41:00.002+01:00

Quan em disposava a fer el resum del mes de Gener d'aquest 2.009 he vist que sería molt dificil evitar caure amb una bipolarització, ignorant gran part del que ha succeït durant tot el mes i centrar-me només en els dos fets meteorològics que han marcat aquest primer mes de l'any al Vallès i comarques veines, la nevada del dia de Reis i la ciclogènesi explosiva del dissabte 24.

Començaré per ordre cronològic amb la nevada del dia 6 de Gener que s'anava dibuixant els primers dies de l'any amb una massa d'aire fred important a nivells mitjos i baixos de la troposfera sobre el nord i l'est d'Europa. Al mateix temps, l'anticicló que durant les festes nadalenques va dominar el panorama centreeuropeu es desplaçava cap a l'Atlàntic juntant-se de forma circumstancial amb el de les Açores permetent que la massa freda arribés relativament intacta a sobre nostre.

Al següent mapa, que correspon a 850 hPa (uns 1.500 metres d'alçada), veiem com la massa freda, amb colors verds i blaus, ens envaeix clarament i la formació d'una depressió a la Mediterrània Occidental indicava inestabilitat. Teníem el coctel perfecte per nevar fins molt avall a casa nostra, tot i que va faltar un petit detall que va evitar que la nevada cuallés a cotes més baixes del que ho va fer (100-150 m.); en alçades mitges (uns 5.000 metres) no hi havía tant de fred en proporció al que hi havía a 1.500. Aixó va impedir que tinguessim forts desplomaments i creixement de núvols potents.

Malgrat aquest detall, que no va empanyar l'esdeveniment, varem poder viure una tarda de Reis amb una nevada de les que feia molt temps no veiem al Tibidabo. Flocs ben grossos que cuallaven a l'instant i nevada densa que feia gruix ràpidament. A la masia de can Coll, a 140 metres d'alçada, va començar a ploure a l'hora de dinar amb una temperatura d'uns 3º que durant la tarda va anar baixant i els flocs van apareixer, primer barrejats amb aigua i al vespre-nit, coincidint amb la major intensitat de precipitació, la neu va enfarinar el terra. Entre 1 i 2 centímetres que van aguantar tota la nit, sense precipitació, fins que al matí del dia 7 va desapareixer aquesta capa tant fina.

Com ja he dit, tal com pujavem en alçada a Collserola el gruix de neu era més gran fins els 8 cm que es van mesurar a dalt del Tibidabo, on gairebé tota la precipitació va ser neu.

La situació posterior no va evolucionar cap a una onada de fred, com més d'un cop ha passat després d'un episodi de nevades a la costa, sino que l'anticicló europeu va marxar cap a la Mediterrània Oriental i Europa Occidental va quedar dominada per un centre depressionari molt profund a l'Atlàntic Nord, tal com veiem al següent mapa (isòbares en blanc i fred en alçada en colors).

I així arribem al segon episodi destacat d'aquest Gener, la ciclogènesi explosiva que va donar lloc a ventades no mesurades mai per alguns observatoris i va provocar molts desperfectes i, malhauradament, desgracies personals.

Arbres caiguts per la força del vent sobre cases i pals elèctrics van ser la causa dels nombrosos danys materials que van haver a la nostra comarca i a les comarques veines. A Cerdanyola els barris que van patir més problemes van ser Bellaterra i Montflorit (a tocar de Can Coll), degut a la presència important de arbres, pins majoritariament, que no van aguantar uns vents molt forts durant unes quantes hores.

La causa del vent va tenir origen en el que anomenem ciclogènesi explosiva o bomba meteorològica que no és res més que una depressió que neix al voltant d'una gran depressió en aigues fredes i que evoluciona de forma sobtada i intensa, de forma que en poques hores tenim pressions molt baixes, la que ens va afectar tenía 965 hPa al seu centre, i un gradient (diferència de pressió entre llocs propers) molt gran.

Tot seguit podeu veure a l'imatge de la matinada del dia 24 com la profundissima depressió avançava pel Cantàbric per entrar pel sud França al matí, que va ser quan ens va afectar més directament.

Vents màxims de 90 a 110 km/h van ser força habituals al Vallès i als voltants. 100 km/h a Cerdanyola, 96 km/h a Sabadell o 102 km/h a Castellbisbal son algunes de les dades oficials de les ràfegues màximes però el que va ser més important van ser les mitjanes de vent d'aquell matí, doncs a més d'un observatori van tenir mitjanes d'uns 50 km/h entre les 6 del matí i migdia. Hom pot imaginar que aquesta força constant sobre uns arbres amb grans copes (que provocaven l'"efecte vela"), troncs molt llargs i soques petites, com els pins blancs, va ser definitiva per debilitar-los prou com per que una ràfega més forta el pogués tombar.

Així com les nevades son un fenomen més recurrent a les nostres contrades i quasi cada any veiem, si més no a prop, la caiguda de flocs, una situació meteorològica com la viscuda el dia 24 de Gener no és gens habitual malgrat que hi estem exposats. És més normal a les Illes Britàniques, nord de França o, fins i tot a Galicia, però aquí no acostuma a arribar amb la virulència de l'altre dia.

He sentit aquests dies que fenomens de característiques similars podríen ser més freqüents degut al Canvi Climàtic i no és cert. Ciclogènesi explosiva hem tingut i tornarem a tenir, és un fenomen meteorològic conegut que com he dit afecta més sovint a latituts més altes però no és insólit al nostre pais, i pot tornar a passar. Amb més freqüència? Segons l'informe sobre el Canvi Climàtic tindría que haver-hi un menor gradient entre latituts mitges i altes, per tant un fenomen així tindría que ser menys habitual. Sigui com sigui, i pel be general, que trigui molts anys en repetir-se.

Perqué va fer tant de vent?

2009-01-28T09:09:00.011+01:00

No cal dir que la ventada de dissabte 24 de Gener quedará a la memòria colectiva com un episodi meteorològic destacat. La sensació de perill que va viure molta gent va quedar confirmada amb unes destrosses prou generalitzades com feia temps no passava. Recordo que molts coneguts em preguntaven que havía passat per que aixó succeís, per aquest motiu voldría explicar el fenomen de forma breu i visual.

La situació meteorològica de dissabte passat va ser provocada per el que anomenem Ciclogènesi explosiva associada a una depressió atlàntica. En aquest enllaç trobareu una explicació molt entenedora d'en Francisco Martín León que aclara conceptes al voltant d'un fenomen meteorològic no gaire habitual a les nostres contrades.

Destaco aquest fragment:

"Como su nombre indica es básicamente una ciclogénesis pero que sucede muy rápidamente y muy intensamente. Es decir, la depresión o ciclón en superficie puede formarse aparentemente en un espacio muy corto de tiempo, convirtiéndose en una borrasca (caso de latitudes medias) muy violenta y adversa en cuestión de pocas horas. El término general usado para estas depresiones que se profundizan muy rápidamente, es de “bomba” meteorológica.

La definición de bomba, ciclón o borrasca explosiva es aquella borrasca cuyo mínimo depresionario la presión baja 24 mb en 24hrs, o menos. Esta definición suele establecerse o referirse a latitudes altas, alrededor de los 55º-60º ya que los procesos ciclogenéticos están influenciados por la rotación de la Tierra. Las ciclogénesis explosiva suceden con frecuencia en el Atlántico y Pacífico.

Para nuestras latitudes, 45º Norte, la definición se relaja en caídas de presión del orden de 18 - 20 mb en 24 hrs. Mejor que esta definición “encorsetada”, los meteorólogos suelen trabajar con otra, sin umbrales tan fijos como los anteriores pero donde los procesos físicos que controlan el desarrollo explosivo son los mismos."

Per ilustrar-ho millor us poso tot seguit imatges de satèl·lit de l'evolució que va tenir aquesta "bomba" meteorològica:

En primer lloc, veieu com la nit de divendres (22:00) apareixía ja un recargolament dels núvols al NW de Galicia que evidenciava un procés de ciclogènesi, o sigui la formació d'una depressió.

De matinada l'evolució va ser molt ràpida i a les 03:00 l'espiral de núvols era espectacular al Cantàbric, on afectava de forma intensa.

A primera hora del matí (08:00) el vent ja era molt fort a Catalunya. Com veiem a l'imatge, el centre de la depressió ja havía entrat a França, prop de Nantes, amb pressions de 965 hPa.

A migdia l'acostament de la depressió donava lloc als vents més violents a Catalunya amb puntes que superaven els 100 km/h de forma quasi general.

Sis hores més tard (18:00), l'espiral ha perdut consistència després de travessar tot el sud de França i apropar-se a la Mediterrània i als Alps. El vent era més moderat, tot i que encara bufava fort a l'Empordà.

Si cliqueu aquí podeu veure un video espectacular amb la seqüència de la formació d'aquesta ciclogènesi explosiva. Tot seguit una imatge del matí de dissabte on el cargolament nuvolós i un aparent orifici central podríen fer pensar en un huracá però que en Francisco Martín León ens deixa clar a l'article anterior:

"El término de ciclogénesis explosiva se suele referir a los procesos que experimentan las borrascas explosivas de latitudes medias o extratropicales y no a los ciclones tropicales. Hay que recordar que todas ellas pertenecen al grupo de ciclones."

El dinamisme no s'atura aquest Gener, mes habitual d'anticiclons potents que ens deixen calmes i boires, i tres dies després de l'episodi comentat tornem a tenir una bonica imatge de satèl·lit a la Mediterrània occidental amb una depressió ben recargolada amb el centre entre Corsega i Sardenya, aixó sí, aquesta no era ni tant profunda i es va formar amb molt més temps.

Per acabar us deixo un enllaç sobre els efectes del Cicló Extratropical Klaus, nom com es va coneixer als mapes del temps europeus, al seu pas pel bell mig de França.

NOTA: Les imatges pertanyen a Eumetsat i les mostrades a aquest tema son imatges RGB de masses d'aire, la del satèl·lit NOAA la podeu trobar a la pàgina de NEODAAS de la Univesitat de Dundee.

Una ventada excepcional

2009-01-24T20:17:00.004+01:00

Si fa poc temps la noticia era la neu que queia a la ciutat i cuallava a Collserola, avui la noticia a Cerdanyola ha estat el vent que ha batut rècords.

De matinada el vent s'ha anat reforçant degut a l'axostament d'una depressió amb pressions molt baixes que estava fent un recorregut paral·lel al Cantàbric i seguía circulant pel sud de França fins arribar a la Mediterrània i seguir camí cap a Itàlia. Tot i que no ha passat per sobre nostre, les pressions que hem tingut a Cerdanyola han marcat rècords, de manera que a primera hora del matí teníem 987 hPa, qual el normal son uns 1.013 hPa i un potent anticicló marca al voltant de 1.030. Com podeu veure la pressió era força baixa.

A mig matí el vent ja tenía una força molt gran i les destrosses eren evidènts a tota la ciutat. Al voltant de les 11 hem registrat les ràfegues màximes i així al centre de la ciutat hem assolit els 100 km/h i al Parc Tecnològic, 94 km/h. Aquest darrer observatori pertany a la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya i funciona des de 1.998, aquesta ràfega és la més forta registrada.

Aquesta tarda, tot i que el vent ha seguit bufant fort no ha tingut la violència del matí i es preveu que durant la matinada la força del vent sigui cada cop menor.

Tot seguit podeu llegir la noticia del portal Cerdanyola.Info d'on he tret les següents fotografies de J. R. Urbano i on explica detalladament les destrosses i problemes provocades pel vent.

Arbre caigut sobre el parc infantil de la plaça de les Palmeres.

Operaris treballant a la carretera d'Horta.

No només han caigut arbres, també semàfors.

Han volat trossos de la teulada del mercat de Serraparera.

Un altre arbre arrencat des de l'arrel davant del moll del mercat de Fontetes.

Al parc de Cordelles també han caigut arbres.

Un dels pinetons de Fontetes arrencat per la força del vent.

Ara s'escalfa l'Antàrtida?

2009-01-23T18:45:00.007+01:00

Si l'estiu passat era l'Àrtic el territori de moda pels que seguim dia a dia el que es parla al voltant de l'Escalfament Global, aquest hivern el territori de moda és l'altre Pol, l'Antàrtida.

Dies enrera ha aparegut un treball a la revista Nature amb el titol de Antarctic Warming i del qual el diari El Mundo ens fa cinc centims.

Sorprenent, realment sorprenent!!! Perqué?? Tot seguit intentaré explicar-ho.

Que hi ha hagut un escalfament de parts del planeta els darrers 30 anys és un fet sense discussió, la causa és el que no queda clar malgrat els seguidors de la teoría oficial diuen que no hi ha dubte que és el CO2, però aquest no és el tema que vull tractar avui.

Com dic, algunes parts de Terra no presenten cap escalfament aquests darrers 30 anys i el territori que mostrava fins i tot un refredament era la Antàrtida. Aquesta circumstància era acceptada per tothom, inclosos els que segueixen la teoría de l'escalfament tal com podeu llegir al blog de RealClimate (vinculat a Michael Mann, un dels autors del treball de Nature) a l'article de Febrer de l'any passat, ¿La Antártida está fría? Si, ya lo sabíamos. Doncs be, ells mateixos diuen ara que no, que l'Antàrtida no es refreda, ans al contrari, s'escalfa i d'aixó fa 50 anys, més que la resta del planeta. Compreneu la meva sorpressa?? En qué quedem llavors??

Perque ho veieu reflectit en una imatge virtual que mostra la tendència de les temperatures a la superficie del continent glaçat us poso la representació que feia la Pàgina de l'Earth Observatory de la NASA, primer en 2.004 i després en 2.009.

Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.004.

Mapa d'anomalíes de la NASA el 2.009.

Que ha canviat?? Les dades son les mateixes, llavors perqué les tendències no ho son??

Al estudi publicat per Nature han aplicat una nova tècnica estadística on combina dades de satèl·lit i estacions meteorològiques però el que és incomprensible és com pot canviar la tendència abans de 1.979 que és quan comencem a disposar de dades satelitals. Les dades de les estacions son concretes i les mitjanes vulguem com vulguem serán sempre les mateixes. Malgrat tot, qui coneix l'estadística sap que a les xifres podem fer que diguin el que vulguin aplicant la tècnica o l'algoritme que a nosaltres ens interessi. Ja coneixeu la dita aquella de "hi han mentides petites, mentides grans i estadística".

Tot seguit us deixo uns enllaços on analitzen aquest estudi i, aparentment, sembla que mostren algunes tècniques "dubtoses" per el físic Steve Mc Intyre, el que va desmuntar la gràfica de Mann coneguda com a "pal d'hoquei" i que l'IPCC va fer senyera de l'escalfament al 2.001.... per fer-la desapareixer després.

Antarctic RegEM
Steig's Silence

També podeu llegir, tot en anglès, el blog de Anthony Watts en aquests dos temes que fan referència a l'estudi de Nature.

Antarctica warming? An evolution of viewpoint
Antarctic Warming? Part 2 - A letter from a meteorologist on the ground in Antarctica

Controvèrsies al voltant de l'escalfament global

2009-01-13T17:59:00.006+01:00

En primer lloc, el bescompte Monckton of Brenchley, conegut pel seu posicionament contrari a les tesis de l'IPCC i d'Al Gore, ha presentat un estudi titolat Temperature change and CO2 change: a scientific briefing (Click per enllaçar al document original amb anglès) on qüestiona diferents "veritats absolutes" de l'IPCC i els proescalfament, com poden ser que el CO2 fa pujar la temperatura, ell diu que la temperatura fa pujar el CO2, o que ara no tenim les temperatures més altes de la història, com diu l'IPCC, sino que només seríen les més altes des de la Petita Era Glacial fa uns 300 anys.

Apart, com sempre fa, evalua les dades que presenta el Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) i, malgrat han passat pocs anys per establir tendències estadístiques vàlides, comencem a veure que les conclusions a les que va arrivar aquest organisme polític depenent de l'ONU amb el seu informe de 2.001 fan figa per tots cantons. Com veieu al següent gràfic, no van encertar ni l'evolució del CO2, inferior al menor increment previst, ni la temperatura, que apart de ser inferior a qualsevol marge d'error, está baixant durant aquest segle en contra del que postulava l'IPCC.

Una realitat incòmode per l'IPCC??

______________

En un altre ordre de coses, podeu llegir aquest article publicat al web de Icecap en resposta a les declaracions de Michel Jarraud (secretari general de l'OMM). Com hem dit tants cops, sembla que quan tenim grans calorades la causa és l'escalfament global, i quan les fredorades dominen, son provocades per la variabilitat natural de forma puntual. Au va!!!

En un extracte de l'article, Alexandre Aguiar ens diu una cosa que molts els que investiguem sobre el tema ens preguntem sovint:

Ells no poden pronosticar correctament el Pacífic durant 60 dies i ens veiem obligats a creure que poden preveure el temps en 100 anys.

Be, que cadascú pensi el que cregui més adient.

______________

I ja per acabar, llegim a El Pais una entrevista a l'economista indi que presideix el Panell Intergovernamental contra el Canvi Climàtic, Rajendra Pachauri, com evitant qualsevol debat envía a pastar fang als científics que qüestionen la hipòtesi oficial respecte a l'escalfament:

"Los escépticos deben irse del planeta"

Hom podría pensar que, al voltant d'aquest tema, la llibertat d'expressió que, suposadament, tenim als paissos occidentals no existeix. Caram, caram, potser que faci una reserva per la Lluna, per alló de quedar-me a prop, perque conforme vaig llegint estudis i articles de tot tipus i comprovant dades reals, els meus dubtes no fan més que augmentar.

La nevadeta de Collserola

2009-01-07T13:03:00.010+01:00

No és gens insòlit que nevi a Collserola ni que tampoc ho faci a Cerdanyola o a les parts altes de la ciutat de Barcelona, tal com ahir dia de Reis del 2.009 va succeir. Aquí en teniu un petit reportatge.

Mentre el dia va començar amb alguns núvols només, poc a poc el cel va tapar-se de núvols que donaven a entendre que ens mullaríem. A migdia va començar la pluja que al cim del Tibidabo ja era majoritariament neu a les 2 de la tarda.

Al vespre i amb la temperatura més baixa, la nevada s'intensifica a les parts altes i baixa de cota. Aquí podem veure l'hotel Florida del Tibidabo amb una lleugera capa de neu que ràpidament agafava al terra. La intensitat era forta i inclús vaig poder escoltar un tro. Neu, pluja, boira, tempesta, calamarsa tot un munt de meteors com a regal de Reis.

El trajecte que vaig fer des del Tibidabo cap a Cerdanyola vaig tenir neu tota l'estona, tant a l'Arrabassada amb neu cuallada a la carretera fins gairebé a Sant Cugat, on seguía la neu. A Cerdanyola seguía nevant i alguns cotxes teníen una petita capa de blancor i els camps també. Vaig pujar per la carretera d'Horta i la neu agafava al terra des de la mateixa Cerdanyola. A Can Coll hi havía un ditet i ja des de Can Sarda el transit per la carretera era ben dificil.

Després de la nevada, aquest mati tocava sessió fotogràfica sense els problemes que genera un nevada tant intensa com la que varem viure ahir a la tarda al Tibidabo.

En primer lloc podeu veure les restes de la neu que quedava a l'observatori de Can Coll (140 m), on la mesura màxima va arrivar a 2 centìmetres i he recollit 20,9 mm de precipitació total. Ahir a les 21:00 hi havía força més, inclús hi havíen roderes a la calçada on, evidentment, avui ja no hi havía neu.

Tot seguit la vista de Collserola on podía veure's que més amunt el gruix era més gran i millor conservat.

Un cop a la part alta de la carretera d'Horta, les vistes donen perspectiva del que hi ha. A dalt el gruix és més important, fins 8-10 cm en promig, i les vistes mostren el fons del Vallès lliure de neu i Montserrat emergint dels núvols baixos.

A sota, Sant Llorenç del Munt oferint una rara imatge amb neu a gran part dels arbres que cobreixen la seva cara sud i, com no, al cim.

Els camins de la part alta, aquí estem a uns 350 metres, mostren una imatge poc usual malgrat cada un o dos hiverns presenten algun cop aquest aspecte.

La neu caiguda delata a qui ha passat pel camí. Una marca de rodes de bicicleta, unes petjades de peu humá i unes petjades de porc senglar creuant la vía.

Un clar a la part alta que te molt bones vistes, per una banda a la costa i per altra al Vallès.

Mirant cap a la serra de Marina podem veure les parts altes amb neu.

Mirant cap a Barcelona, sobta que ràpidament desapareix la neu. Aquí veiem que per sota dels 300 metres no hi ha ni rastre ni tampoc als turons del Carmel ni a Montjuïc.

Per acabar, vista cap a Montserrat amb Can Valldaura en primer terme i Sant Cugat al fons del Vallès.

I avui, per un dia i sense que serveixi de precedent, Collserola mirava sense cap enveja al Montseny.

2.008: L'any de la sequera??

2009-01-03T20:55:00.007+01:00

Sí, el titol és una pregunta perque ningú negará que aquest any que ens deixa hem escoltat la paraula sequera fins a l'avorriment. Però realment n'hi havía per tant d'enrenou?

La sequera és un fenòmen habitual al clima mediterrani on les pluges cauen gairebé sempre de forma irregular, tant en distribució geogràfica com cronològica i aquest any ha estat un clar exemple.

És clar que el dèficit de pluges s'anava arrossegant des de fa uns anys ja que no podem parlar de sequera per tenir una tardor o un estiu molt secs sino que calen diverses estacions amb poca pluja perque la vegetació i els embassaments mostrin nivells hídrics preocupants.

Aquest any 2.008 va començar amb un hivern força sec i molt suau degut al domini de situacions d'origen atlàntic temperat. L'anticicló movent-se entre les Açores i la Península Ibèrica sumat a les baixes pressions que circulaven per l'Atlàntic nord, causa directa d'un dels hiverns més plujosos a les Illes Britàniques, van evitar que les masses d'aire fred s'acostessin a les nostres contrades i els fronts arrivessin molt desgastats. Les temperatures de Gener i Febrer van estar molt per sobre de les normals i les pluges van ser escasses, com mostren clarament els butlletins climàtics del Meteocat.

Com a dada curiosa, a Cerdanyola la mínima del periode fred (Octubre fins Abril) es va mesurar el 17 de Novembre del 2.007, encara a la tardor, concretament els -4,6º que van representar un rècord de fred al Novembre però que no van ser auguri d'un hivern per sota de la mitjana.

Al Març la situació atmosfèrica era molt similar, absència quasi general de precipitacions i temperatures molt semblants al Febrer però normals respecte a la mitjana.

Després d'una munió de mesos amb dèficit de pluges, amb els embassaments de les Conques internes de Catalunya (Ter, Llobregat...) amb xifres baixíssimes (inferiors al 25% en conjunt) i amb la perspectiva del periode de l'any més sec i càlid ben a prop, les noticies al voltant de la sequera omplien dia sí, dia també els informatius dels nostres pais. Tothom recordará l'imatge lamentable que van donar els nostres polítics.

Però quan tothom ja començava a patir per l'estat del seu jardí i amb l'ombra de les restriccions d'aigua, inclús per beure, a l'horitzó.... va començar a ploure.

L'Abril, tot i que encara va ser un mes sec al voltant de Barcelona, ja va ser plujós a gran part del Pirineu i de l'interior de Catalunya. El problema era que les comarques on es troben els embassaments més necessitats no van rebre molta pluja, va a ser les capçaleres dels rius que van a parar a l'Ebre, riu on els index dels embassaments no parlaven de sequera, el lloc amb la precipitació va ser més generosa.

Però la situació atmosfèrica i la disposició de les isòbares semblava canviar per millor, més precipitació s'entén.

A primers de Maig es va anar configurant la formació d'una depressió aïllada en nivells alts de la troposfera, el que popularment es coneix com "gota freda", i que va ser l'inici per que les pluges comencessin a dominar el panorama a la meitat est de Catalunya. En pocs dies els nivells dels pantans van començar a pujar i si al litoral i prelitoral va ser normal mesurar el mes de Maig entre 100 i 200 mm, en punts de les capçaleres del Ter i del Llobregat van recollir fins 400 mm en un mes que va marcar rècords de precipitació.

Juny va continuar la tònica i la primera meitat va ser molt humida i fresca, de manera anormal respecte als darrers inicis de l'estiu meteorològic. Arribàvem a Sant Joan amb una situació diametralment oposada, amb uns embassaments molt més plens i uns boscos remullats i verds que feien ser optimistes davant el perill d'incendi de cada estiu.

Però aquest final abrupte de la sequera com a noticia estel·lar, no va ser l'inici d'un estiu plujós i malgrat el Juliol va continuar essent dominat per les tempestes al Pirineu i Prepirineu, a la costa i prelitoral el temps va ser més aviat sec, interromput per alguna tempesta més o menys forta. De fet el que acostumem a tenir al nostre estiu.

I així va seguir a l'Agost i al Setembre, inclús gran part d'Octubre, en aquest cas tornava a ser preocupant perque ens trobavem al periode més plujós de l'any, estadísticament. El domini persistent de l'anticicló de les Açores provocava que els fronts de les depressions que regaven Europa passessin molt desgastats per Catalunya i ni tant sols el poc aire fred que deixaven al seu pas permetía el creixement de nuclis tempestuosos. Va ser a finals d'Octubre quan una onada de fred d'origen polar va tornar a portar un episodi de pluges i nevades importants que va deixar neu, de forma insòlita per ser l'Octubre a llocs tant inusuals com Cervera, Prades, Moià, Montserrat i fins i tot es van veure flocs al cim del Tibidabo.

Novembre, mes en que observem de forma clara la transició de la tardor a l'hivern, va començar amb el final de les pluges d'Octubre, va seguir tranquil i fresc per acabar amb una bona onada de fred que va deixar les primeres glaçades al Prelitoral (a la masia de Can Coll la mínima va arribar a -2,8º) i la neu va caure de forma més perceptible als cims de Collserola tot i que gairebé no va cuallar.

I per acabar l'any, Desembre va portar la seva particular situació extarordinaria amb la llevantada que al voltant de Sant Esteve va afectar de forma molt important la costa catalana, sobre tot del Llobregat cap el nord, amb importants destrosses a platges del Barcelonés, el Maresme, la Selva i l'Empordà i quantioses pluges especialment important a la ùnica conca que encara estava en fase d'excepcionalitat per la sequera, la conca de la Muga a l'Empordà, on el pantá de Boadella ha doblat el seu volum en pocs dies. D'aquesta forma, cap embassament catalá es troba en situació tècnica de sequera al final d'un any en el que més s'ha parlat i discutit per la sequera, que com tots sabem tard o d'hora tornará perque és endèmica del nostre clima.

Alguna vegada aprendrem a gestionar-la de forma correcta? Recordeu, ara que tenim aigua de sobres cal seguir estalviant. Segur que n'heu sentit algun cop el conte de la cigala i la formiga, potser que pensem qui volem ser.

Pel que fa a les temperatures, 2.008 no passará a la història per ser un any càlid, com alguns suposats experts auguraven al principi. A un hivern més càlid de l'habitual va seguir la resta de l'any amb valors normals o més frescos del normal. La mitjana anual ha quedat lleugerament per sota de la dels darrers 20 anys i sembla voler confirmar la tendència a un lleuger refredament des de l'inici del segle XXI.

Com será l'any 2.009? Seguirá aquesta tendència al refredament? Be, tot sembla indicar que ho sabrem després de viure-ho, a priori fer qualsevol pronòstic és qualsevol cosa menys fiable.

Resum de l'any 2.008

2009-01-02T20:10:00.003+01:00

Aquestes son les dades de l'observatori de Serraparera presentades en decenes de dies, per tant els mesos están dividits en 3 parts, de forma que podem indentificar episodis freds, càlids, plujosos o secs de forma més concreta.

En primer lloc les dades numèriques.

Tot seguit un gràfic amb les dades termomètriques, amb linies i els valors a la esquerra, i les dades pluviomètriques, amb barres i les dades a la dreta.

La llevantada de Sant Esteve

2008-12-28T12:31:00.004+01:00

Com si la natura ens volgués recordar el tsunami que fa 4 anys (2.004) va sembrar mort i destrucció a l'Indic, aquest Sant Esteve d'enguany hem patit els efectes d'una llevantada de les que quedaran en el record.

Moltes son les platges i ports de Catalunya que s'hi han vist afectats però en podríem destacar les de la Costa Brava com les que han patit les pitjors conseqüencies. Aquí us poso un recull de els millors enllaços a blogs, imatges o videos que he trobat a la xarxa. Gracies als seus autors per fer-nos arrivar aquests documents tant interessants.

De nord a sud de la costa trobarem en primer lloc a LLANÇÀ:

"Peassso" reportatge, molt bo!!

L'ESCALA:

Recull fotogràfic que ens deixa en Sergi Corral a CatMeteo.

CALELLA DE PALAFRUGELL:

Sense paraules.

TOSSA DE MAR:

Recull d'imatges i videos de la llevantada a Tossa dins del blog de Meteotossa.

Sembla que el que va passar a Tossa de Mar no és el primer cop que passa ni, com han dit a TV3, els més vells recorden res igual.

Llevantada a Tossa del 1 de Març de 1.986, malgrat al video posi 1.987. (La qualitat no és gaire bona)

BLANES:

Reportatge de una televisió local amb els laments dels polítics i les conseqüencies dels embats del mar.

BARCELONA:

Imatges increibles

2008-12-23T16:53:00.003+01:00

En Joan Arús ens ha fet arrivar a la llista de l'ACAM un enllaç amb imatges d'allò més espectaculars. Hi han imatges reals i algun muntatge, però no em negareu que son impactants.

En primer lloc, Núvols amb forats i altres raresses.

A la mateixa pàgina podeu trobar un munt d'imatges de situacions extremes provocades per fenòmens meteorològics.

Tempestes de gel.

Onades gegantines.

Celatges increibles.

Informe climàtic de l'any 2.008

2008-12-22T00:26:00.003+01:00

Tot seguit us deixo l'informe que ha fet l'AEMET (Agencia Estatal de Meteorología) sobre l'any 2.008, malgrat falten alguns dies, però que destaca que és l'any més fred des del 1.996 en el conjunt de la Península i Balears. En quan a precipitacions, acabem un any humit i força irregular en el espai i en el temps.

Informe preliminar sobre el comportamiento climático de 2008 en España

19/12/2008

TEMPERATURAS

El comportamiento climático del año 2008 en España, en cuanto a la temperatura, desde el año 1971 el periodo enero-noviembre de este año ocupa el puesto trigésimo segundo en orden creciente de temperaturas medias en la España peninsular y Baleares. Con una media estimada de 15.8 ºC y aún con un otoño muy frío, este año tiene un carácter cálido (sobre el periodo 1971-2000), igualándose prácticamente en temperatura media al año anterior y al 2000, pero desde 1996 estos tres años son los más

Si se extiende el periodo de análisis para incluir los días que llevamos de diciembre, este año resulta el más frío desde 1996, con una media de 15.5 ºC.

En Canarias la temperatura media estimada en el periodo enero-noviembre es de 19.6 ºC, lo que sitúa este año en el puesto 32 desde 1971 en orden creciente de temperaturas medias. El carácter de este año con relación al periodo de referencia 1971-2000 es de muy cálido. El más cálido de la serie ha sido 1998 con 20.14 ºC de temperatura media.

Anomalías de temperatura 2008

PRECIPITACIÓN

Las precipitaciones tuvieron un comportamiento muy irregular temporal y espacialmente. A pesar de los fuertes déficits durante los tres primeros meses del año, sobre todo en la mitad septentrional peninsular, en el conjunto de España peninsular y Baleares se ha alcanzado el carácter húmedo para el periodo analizado que finaliza el 10 de diciembre, con precipitación media total de 532 mm.

En Canarias el año tiene carácter de muy seco con precipitaciones medias de 96 mm., que ocupan el séptimo lugar desde 1961. Las estaciones alternaron su carácter: normal (en invierno, verano y otoño, hasta mediados de diciembre) y seco en primavera.

De máximo interés son los datos de precipitaciones diarias con resultado de efeméride sobre el mes correspondiente. En la Tabla I se muestran algunos de los observatorios que, con series mayores de cincuenta años, registraron nuevos máximas de precipitación en 24 horas. En sucesivas columnas se expresa el máximo anterior del mes correspondiente y el incremento que ha tenido la efeméride expresado en tanto por ciento.

Aquí teniu l'enllaç a la noticia.

Ara fa 7 anys

2008-12-15T18:29:00.009+01:00

Esbrinant quina podría ser la situació meteorològica més destacada d'aquest inici de segle XXI molta gent, especialment aficionats a la meteo, anomenaríen l'onada de fred que va marcar el Desembre de 2.001.

Sovint s'ha comparat aquella situació amb la viscuda durant el Nadal de 1.962, famós per la nevada descomunal de Barcelona i rodalíes. Potser va faltar una mica més de fred en alçada durant la nevada, però el centres d'acció están situats a llocs similars.

A sota podeu comparar-les mitjançant mapes meteorològics.

Fa temps a aquest mateix blog vaig fer un petit estudi d'aquell Desembre, per aquest motiu no m'extendré massa. Només algunes imatges per recordar el que passava fa 7 anys.

Cerdanyola del Vallès, al voltant del castell de Sant Marçal.

Aquí teniu el reportatge sencer.

Roda de Ter i els efectes del fred i la neu.

Reportatge fotogràfic de Roda de Ter.

Tot seguit una imatge de satèl·lit del dia 16 de Desembre on podem veure com la neu va abarcar una gran part del territori català, especialment de la Catalunya interior.

Per a consultar que va passar aquells dies us convido a visitar la Hemerotèca de La Vanguardia.

Novembre, de la tardor a l'hivern

2008-12-02T20:16:00.004+01:00

Acaba Novembre i amb ell la tardor meteorològica, tot i que ja fa més d'una setmana que gaudim/patim d'un ambient plenament hivernal.

Si hi ha un detall que podríem ressaltar del mes que ens deixa és que ha estat més fred del normal. A l'observatori Fabra, quasi centenari en dades, la mitjana ha estat de 10,3º dada que sería un grau inferior a la mitjana climàtica del periode 1.971-2.000 i és el Novembre més fred dels darrers 9 anys.

A la masia de Can Coll tot just comencem les observacions aquest any i no podem comparar però els 10,2º de mitjana i els -2,8º de mínima absoluta fan pensar més en unes dades de ple hivern.

El mes va començar amb l'inèrcia plujosa del final d'Octubre i el primer cap de setmana varem recollir gairebé el 80% de la precipitació mensual. La depressió mediterrània es va diluir i el seu lloc el va ocupar un anticicló que va estabilitzar l'atmosfera provocant la formació de boires i boirines.

El pas d'algun front fred molt desfet va deixar alguna precipitació minça a mitjans de mes però no és fins la darrera setmana quan una glopada d'aire fred molt potent va fer caure flocs al cim més alt de Collserola, al Tibidabo.

Com podem veure al mapa de dalt, les isòbares (linies de color blanc) provenen del Àrtic i el fred que podríem dir que estaría representat amb els colors verd i blau engloba gran part d'Europa. A nivells mitjos de la troposfera (aprox. 5.500 metres d'alçada) la temperatura sobre Catalunya era de menys de -30º el dia 25, dia que van caure nevades i calabruixades sorpresives a molts indrets tot i que no va ser el cas de Cerdanyola on no va haver precipitació aquella tarda, sí en canvi, el dia 27 pel mati varem poder observar el fenòmen poc habitual de la neu granulada que va caure com a petits grans d'arrós a diversos punts de la ciutat.

L'arrivada del fred no va ser efímera i sembla que vol romandre amb nosaltres algun dia més però és massa aviat, i massa agossarat diría jo, aventurar que després d'un Novembre amb rècord de neu a les muntanyes (mai havíen obert tant d'hora les pistes d'esquí) i més fred del que diu l'estadística, tenim que gaudir d'un hivern fred o molt fred. Recordeu l'any passat, rècords de fred al Novembre i fred al Desembre i.... aquí va acabar tot, amb un Gener i un Febrer d'allò més suau.

Arriva la neu i el fred

2008-11-26T12:39:00.003+01:00

Doncs sí l'anunciada baixada de temperatures ja és aquí. Dilluns a la tarda varem tenir els primers efectes amb alguna calamarsada tova al Maresme i al Gironés però va ser ahir dimarts per la tarda quan al Barcelonés i al Vallès li va tocar el premi.

Durant la tarda un nucli de precipitació va estar molt estable al nord del Vallès Occidental, ja al vespre es va desplaçar cap el Vallès Oriental i el Maresme sud. En tocar la costa es va reactivar molt ràpidament de manera que cap a Badalona va descarrergar una forta calabruixada (neu tova) que va deixar 14,2 mm. El cotxes i alguns parcs van quedar blancs.

Al Tibidabo tantmateix, la precipitació va ser en forma de aiguaneu, amb flocs de neu en alguna estona o neu granulada d'altres. Jutgeu vosaltres mateixos veient les imatges que, per desgracia, només recullen un instant del fenòmen que no podem gaudir com si haguessim estat allá dalt.

En Jordi (les dues primeres fotos) i l'Enric (la darrera), ambdos del Comando Tibidabo, si que hi van pujar i el seu és d'haver viscut una nevada, curta però intensa.

A Cerdanyola, malhauradament, no va nevar, ni tant sols va ploure, que ja és mala sort perque varem estar envoltats de precipitació tota la santa tarda. I res!!!

Malgrat tot, aquest mati hem pogut gaudir de la primera glaçada de la temporada amb -0,8º a l'observatori de la masia de Can Coll que pertany a l'Agència Estatal de Meteorología i -0,7º al Parc Tecnològic, observatori automàtic del Meteocat. N'obstant els matiners no han observat gebre degut a la baixa humitat doncs la massa d'aire fred que tenim ha arrivat molt seca després de deixar molta neu a Europa Central.

Les previsions son de que el fred ens acompanyará uns dies i potser les precipitacions. El final de la tardor, perque encara estem a la tardor, será d'alló més fred. Visca l'escalfament, ja ja ja!!!

L'alè de l'hivern

2008-11-20T16:58:00.008+01:00

Ja ens trobem a la segona quinzena de Novembre, la darrera de la tardor meteorològica. Els dies ja son molt curts, les nits tenen gairebé 14 hores i la sensació de que l'hivern ja és a tocar és cada cop més evident.

Les neus de finals del mes d'Octubre van deixar ben blanques les muntanyes més altes (i no tant altes) del nostre pais, donant valor a la dita popular castellana: "Para Todos los Santos, nieve en los altos", potser massa i tot. Nevades inèdites queien en alçades de 600 a 800 metres, inclús al cim del Tibidabo es van veure voleiar flocs barrejats amb aigua.

La segona part d'aquest episodi de pluja i neu no es va demorar gaire. El primer cap de setmana de Novembre la massa d'aire fred dels últims dies Octubre va tornar-se més atemperada i força humida. Degut a aixó els dos primers dies de Novembre a Can Coll van caure 33,9 mm, sense comptar els litres que van caure la matinada del 31 a l'1 (fins les 8 hores solars) que tot i caure en Novembre corresponen meteorològicament a Octubre. Al barri de Serraparera, des de la mitjanit varem mesurar 52,3 mm, ja per sobre de la mitjana mensual.

A la imatge de la dreta podeu observar la situació meteorològica que dona precipitacions més generoses al litoral i prelitoral català. Una depressió centrada al Golf de València ens envía vents de garbí, amb molt recorregut marítim, que xoquen directement amb Catalunya degut a la configuració SW-NE de la linia de costa. Malgrat tot, la massa d'aire més fred (de color verd) no va centrar-se sobre Catalunya, situació que hauría donat forts ruixats.

El balanç de pluges recollides a Can Coll la setmana a cavall d'Octubre i Novembre va ser de 115,6 mm. Deu n'hi do!!

Lluny de començar un periode de pluges com va passar al Maig i al Juny, la depressió es va desfer a sobre nostre deixant pas a un anticicló que estabilitzaría l'atmosfera. Les boires a l'interior de Catalunya i les boirines al Vallès començaven a guanyar el protagonisme que tenen durant l'estació més freda de l'any.

Perqué passa aixó?? Cal tenir en compte que la terra s'escalfa i es refreda més ràpidament que el mar. A l'hivern, les nits llargues permeten que les comarques que queden enclotades tinguin més temps per refredar-se. Quan aquesta situació d'estancament persisteix provoca una saturació de l'aire donant lloc a boires que, en determinades comarques amb l'ajuda de grans rius (p. ex. l'Ebre), poden durar dies i dies.

Al Vallès, per contra, poques vegades s'arriva a saturar l'aire, per tant son molt habituals les boirines amb visibilitats entre 1.500 i 2.000 metres però no inferiors a 1 kilòmetre, que és quan parlaríem tècnicament de boira. A l'esquerra podeu veure el mapa del dia 8 de Novembre amb una anticicló centrat a la Península que no va durar gaire, el pas d'un front fred impulsat per la depressió del sud de Groenlandia l'escombraría en el seu camí cap a l'Europa occidental. A la nostra comarca va arrivar sense gaire energía recollint entre 1 i 5 mm només.

L'evolució posterior va definir la formació d'un gran anticicló atlàntic (a baix teniu el mapa del dimecres 19 de Novembre), amb pressions superiors a 1.040 hPa (la pressió mitja sería d'uns 1.013 hPa), evidenciant el que anomenem tècnicament situació de bloqueig que impideix el pas de depressions per la ruta habitual de l'Atlàntic Nord i les fa circular molt més al nord, fins i tot a l'Àrtic, i que rellisquin cap al sud per la part dreta de l'anticicló. És la tìpica formació d'onades de fred a Europa occidental doncs les depressions han adquirit caracterísques polars o àrtiques en el seu recorregut i es desplomen cap a nosaltres arrossegant molt d'aquest aire fred. Podría ser la situació que visquéssim a partir del proper cap de setmana, almenys aixó indiquen avui els models meteorològics.

Paloma, el darrer huracá?

2008-11-08T17:33:00.004+01:00

Aquest cap de setmana será noticia l'huracá Paloma (aquí podeu seguir-lo) perque afectará directament l'illa de Cuba, convertint-se en el quart sistema tropical que passa per sobre de l'illa del Càrib aquesta temporada. Al mitjans d'Agost la Tempesta tropical Fay en va ser el primer, poc abans d'acabar el mes els va visitar l'Huracá Gustav amb una perillosissima categoría 4 i uns 10 dies més tard, l'Huracá Ike travessava el pais d'est a oest.

Ara ja ens trobem a les acaballes de la temporada d'huracans a l'Atlàntic i apareix aquesta "bestiota" amb uns vents sostinguts al voltant de l'ull de 135 mph (218 kmh) amb ganes de deixar la seva petjada al centre de Cuba. Els anteriors huracans no van deixar moltes víctimes mortals, desitjem que Paloma no sigui massa destructor.

Tot seguit una imatge de satèl·lit d'aquest migdia. Impressionant!!

He mirat l'arxiu perque no és gaire habitual veure un huracá tant potent al mes de Novembre, de categoría 3 o superior, però n'he trobat algun força conegut. Aquests seríen els huracans que als darrers 100 anys han assolit Categoría 3 al mes de Novembre, només l'huracá Mitch va tenir la seva màxima intensitat a finals d'Octubre però va seguir amb característiques tropicals fins ben entrat Novembre.

Huracá Michelle (2.001)
Huracá Lenny (1.999)
Huracá Mitch (1.998)
Huracá Kate (1.985)
Huracá Greta (1.956)
Huracá 10 (1.932)
Huracá 7 (1.912)

Per cert, aquesta temporada está complint les previsions de la Universitat de Colorado que parlaven de 15 sistemes amb nom i ja en portem 16 amb l'huracá Paloma, quantitat superior a la mitjana del periode 1.951-2.000 que va ser de 9,6. També deien que d'aquests quinze, 8 podríen arrivar a categoría d'huracá que és la quantitat actual i que també és superior al promig de 5,9.

Un Octubre històric

2008-10-30T12:02:00.010+01:00

Acaba el mes d'Octubre amb una situació del tot excepcional per les dates tardorenques que encara ens trobem ja que les referències les tenim que buscar, com aquell qui diu, als llibres de Història.

En efecte, dimecres passat dia 29 van caure nevades a llocs on és insòlit a l'Octubre, per molt avançada que sigui la data. Horta de Sant Joan, Prades, Cervera, Moià, son alguns dels llocs on van veure nevar, agafés o no, després de molts anys a l'Octubre o, inclús, no hi havía referència meteorològica del fenòmen.

Com diem, tenim que anar força enrere per trobar una situació similar amb precipitació i neu a cota tant baixa en dates tant prematures. Sembla ser que l'any 1.919 el dia 31 d'Octubre va tenir una similitut amb el que va passar dimecres, les dades de l'observatori Fabra en son testimonis. Aquell dia també va ploure degut a una depressió situada a sobre nostre i la temperatura va anar caient durant el dia fins que l'observador va mirar la dada el mati del dia 1 de Novembre, 2,6º i 29,0 mm que van quedar anotats al dia del nou mes, malgrat corresponguin a Octubre. El passat dia 29 la temperatura mínima va arrivar als 2,7º a migdia i sabem per fonts del tot fiables que a la plaça del Tibidabo, punt més alt de Collserola, va caure aiguaneu, no així a l'Observatori Fabra on tota la precipitació va ser líquida.

Una altra dada no tant extraordinaria va ser la quantitat de precipitació. Veníem d'uns mesos d'Agost i Setembre molt secs i tot indicava que l'Octubre acabaría amb un dèficit molt important. Unes quantes perturbacions que podíen haver-nos afectat van acabar regant terres valèncianes i aquesta depressió apuntava al mateix però al final no va ser així, ens va afectar de ple. 36 hores quasi continuades de pluja a la nostra comarca van donar quantitats força generoses com els 55,9 mm caiguts a la masia de Can Coll i que va representar l'episodi més plujós des del mes de Maig.

Tot seguit podeu veure una captura del radar del Meteocat, on és evident l'extensa taca de precipitació que des del mar avançava terra endins.

La resta del mes no va ser gaire destacable en quan a episodis destacables si no fos pel primer refredament de la tardor que el dia 4 va fer arrivar el termòmetre fins els 6 graus. N'obstant el fred no es va mantenir, tornant a temperatures suaus durant gran part del mes causades per la presència de vents d'origen marítim impulsats per perturbacions situades al sud de Catalunya.

El nivell de precipitacions del mes era veritablement baix si no hagués estat per l'episodi de pluges que hem viscut aquesta darrera setmana. Fins el dia 26 no portavem ni 10 mm a Can Coll, aixó sí amb molts dies de pluja minça. Han estat els darrers cinc dies del mes els que han posat les coses al seu lloc, com a clar exemple de la irregularitat del nostre clima mediterrani, i si fem cas a les previsions hom diría que les pluges seguirán el cap de setmana de Tots Sants.

Apostasia i hipocresia

2008-10-25T23:46:00.007+02:00

Aquesta setmana passada han aparegut un parell de noticies que m'han fet pensar una mica en el suposat ecologisme de la nostra societat i com es veuen les coses depen de per quin vidre les mirem.

Per una banda, llegíem dimecres a La Vanguardia que: "Aznar critica que se destinen miles de millones de euros a combatir el cambio climático en plena crisis". Les declaracions les va fer durant la presentació d'un llibre del president txec Vaclav Klaus, molt critic amb les postures que defenen que l'actual escalfament está provocat per l'home. Aquesta crítica va dirigida en gran mesura cap els lobbys de caire ecologista que presionen de forma molt important sobre els governs del mon occidental per fer polítiques envers al suposat Canvi Climàtic.

En primer lloc, tinc que deixar clar que el senyor Aznar i les seves idees em provoquen un enorme rebuig, els meus amics ja ho saben, però aquesta noticia m'ha sobtat per la senzilla raó que crec que les paraules d'Aznar son encertades. Malgrat tot voldría matisar perqué.

Per parlar de qualsevol tema hom te que coneixer una mica de que parla. A la barra del bar tothom sap de tot i te solucions per a tot, però al mon polític han de regular i han de prendre decissions al voltant de temes molt diversos, en la majoría de casos a favor de l'opinió de la gent que dona el seu vot. Per aquest motiu, molts polítics van criticar de forma ferotge les paraules d'Aznar, inclús Rajoy va desmarcar-se per por a patir la represalia de l'electorat.

El que a mí em fa més gracia és amb la valentía que els polítics parlen d'un tema del que no tenen ni la més remota idea. Ni el senyor Aznar, ni el senyor Blanco, ni el senyor Rajoy podríen explicar a fisics o climatòlegs perquè creuen el que creuen envers el Canvi Climàtic, i la inmensa majoría de gent tampoc, senzillament perque segueixen uns paràmetres i unes idees repetides de forma constant pels mitjans de comunicació. Estereotips, idees preconcebudes, que a força de repetir-les molta gent ha fet seves. La religió del segle XXI. Qui hi creu és bo i qui no hi creu és un apostata.

I en aquestes, surt el senyor Blanco, portaveu del Govern, i diu textualment que només hi han 3 persones que NO HI CREUEN en el Canvi Climàtic, Aznar, Rajoy i el cosí de Rajoy. Quina por, aquest home no te ni idea del que está dient i parla en nom del Govern d'Espanya, el que diu en que gasta els nostres calers. I dic que no te ni idea perque hi ha un gran nombre de científics de gran nivell oposats a la teoria oficial (aquí teniu els més coneguts), però aquests no tenen espai als mitjans de comunicació. Perqué??

Respecte a Aznar, estic segur que parlava utilitzant paraules del president txec al seu llibre Planeta azul (No verde). Em consta que el senyor Vaclav Klaus sap de que parla quan critica els extraordinariament poderosos lobbys ecologistes doncs fa temps que hi llegeixo articles de recerca signats per ell. Aquests grups de pressió actuen de forma que eviten un debat al voltant del Canvi Climàtic, on inclouen temes tant reals com el deteriorament del medi ambient, qüestió evident pels habitants de la industrialitzada i superurbanitzada societat occidental, per fer valer les seves postures radicals.

Per altra banda, hem vist la hipocresia del Sindic d'Aran que ens diu: El Síndic de Aran exige la retirada inmediata de todos los osos de la vall tras el ataque a un cazador.

Els caçadors presionen perque no hi hagin osos a la Val d'Aran i el polític aranés es baixa els pantalons. Sembla que avui dia si vols aconseguir una cosa tens que crear el teu lobby. La massa dona força.

Molta lluita contra el Canvi Climàtic, sense saber de que va, i molta protecció del Medi Ambient però seguim tenint les mateixes actituts de sempre. Quants grans depredadors queden a la civilitzada Europa?? Comptats amb els dits d'una ma. Motiu?? Els hem exterminat els civilitzats europeus perque ens feien nosa. Aixó si, volem anar a l'Africa a veure lleons i goriles o a l'India a veure tigres, però a prop de casa, no, si us plau!!!

Hipòcrites!!!

Els caçadors es queixen de que no poden anar segurs a caçar. Realment és necessari caçar avui dia?? L'home ha evolucionat però alguns no s'hi han adonat. Vaig escoltar que grups de motoristes deien que era molt perillós anar pel bosc amb osos al voltant. Quin pebrots!!!

És clar, l'ós tornará a desapareixer del Pirineu perque no hem canviat gens, som els mateixos i amb els mateixos instints, la única diferència és que ens han menjat el coco amb l'ecologisme mediàtic però l'home primari segueix dins nostre.

Última hora sobre l'escalfament

2008-10-21T20:34:00.008+02:00

Tres son els temes importants en el seguiment del mediàtic "canvi climàtic":

L'estat de la criosfera, és a dir, la quantitat de gel que hi ha a la Terra.
Les anomalíes de temperatura global, per saber si la Terra s'escalfa o es refreda.... o res de l'anterior.
L'activitat solar, controlant les taques i les tempestes solars.

En primer lloc, quan valorem l'estat de la criosfera mirarem de forma individual la banquisa àrtica, la banquisa antàrtica i coberta de neu.

La banquisa àrtica ha estat sovint protagonista de les noticies aquest passat estiu perque algun "expert" massa agossarat havía anunciat que el gel marí a l'Àrtic quedaría reduït a la mínima expressió, sens dubte reflectint una senzilla extrapolació respecte al que va passar el 2.007.

Tot seguit teniu el gràfic que compara les extensions de la banquisa àrtica els darrers 7 anys que son els que el sensor AMSR-E porta en actiu. Aquest estiu va quedar força lluny dels auguris dels "experts" malgrat la quantitat tant gran de gel més prim que hi havía i aquesta tardor crida molt l'atenció la ràpida congelació que en poques setmanes ha posat l'extensió a nivells normals abans de 2.007. Avui hi ha 1.500.000 km2 més que just fa un any.

La banquisa antàrtica, per contra, no ha tingut gaire espai als informatius.... precisament perque no ha estat noticia, no hi han hagut variacions significatives respecte als darrers 30 anys. M'agradaría que algú m'expliqués on veu que l'Antàrtida s'está descongelant, tal com afirmen alguns alarmistes poc informats.

El següent gràfic indica l'anomalía de gel marí antàrtic. Per sobre de zero més gel, per sota, menys gel.

La cobertura de neu és un aspecte que no és tant seguit, en part per la variabilitat que hi ha inclús en un mateix any.

La temperatura global la seguim en funció de l'anomalía respecte a un periode concret, així podem coneixer si el planeta está més calent o més fred del normal.

Tot seguit podeu veure les anomalíes mesurades pels sensors MSU de satèl·lit de les dues fonts de dades, RSS i UAH. Les dades que aporten els satêl·lits son més fiables gracies a que cobreixen tota la superficie terrestre, els observatoris meteorològics no poden arrivar a tot arreu, en especial als oceans que ocupen gairebé el 70% de la Terra.

Aquí veiem les pujades i baixades de la temperatura, lluny de seguir una clara linia ascendent, on identifiquem fenòmens que no tenen que veure amb l'increment del diòxid de carboni com poden ser un refredament després que al 1.991 el volcá Pinatubo enviés mil·lers de tones de cendres a l'atmosfera o el gran increment de temperatura del 1.998 causat pel conegut fenòmen de El Niño. Darrerament, el fenòmen contrari, La Niña va provocar un descens al 2.007 però ja va acabar tot i que un refredament de la temperatura del Pacific Nord (PDO) está evitant que les temperatures tornin a pujar.

Algú s'atreveix a vaticinar que passará els propers mesos o els propers anys??

Per últim, l'activitat solar i els seus cicles están cada cop més de moda, el motiu no és altre que ens trobem dins de la fase mínima del cicle solar 23 i no comença el cicle 24, malgrat els experts de la NASA ja fa un parell d'anys que anuncien que és inminent.

Fa uns anys, Theodor Landscheit va anunciar un descens de l'activitat solar aquest inici de segle. Caldrá veure si s'acompleix.

Demoment, el Sol segueix sense taques tal com ens mostra la darrera imatge dels satèl·lits bessons Stereo.

L'ombra de la sequera

2008-10-16T20:50:00.008+02:00

Qui no recorda l'enrenou polític i mediàtic que va donar de sí la sequera aquesta passada primavera. Que si vaixells cap aquí, transvassaments cap allà.... a no, no eren transvassaments, eren canyeríes d'anada i tornada, uns volen l'aigua per beure i els altres no la volen donar per omplir piscines, l'aigua és meva, no, no, és de tots, estimada Verge de Montserrat.... Si us plau!!!

Lamentable, tot molt lamentable!!

Poc després, un episodi de pluges primaverals extraordinari que va afectar de forma important a les comarques on es troben els embassaments que nodreixen la conurbació barcelonesa, va calmar els ànims i, per sort, deixàrem d'escoltar desproposits.

Els prop de 500 mm de pluja caiguts a punts del Berguedà, Ripollès o Osona van omplir ràpidament uns pantans, de forma que embassaments com La Baells o Sau-Susqueda van passar de tenir el 15-20% de la seva capacitat a estar gairebé plens en un interval de poques setmanes.

Aquest esdeveniment allunyava la por a la sequera just abans de l'estiu, periode sec per excel·lència, malgrat a indrets de les comarques que he anomenat és una estació plujosa gracies a tempestes vespertines molt habituals. Aquestes es van presentar al Juliol però a l'Agost i al Setembre, que son els mesos amb més tempestes, aquestes han estat per sota del promig, així com la quantitat total de precipitació.

Pel que fa als embassaments, no és una situació preocupant hores d'ara malgrat ens acostem a l'hivern, que competeix amb l'estiu com a estació més seca a Catalunya, tot i que l'evapotranspiració és molt inferior.

A Collserola la situació és un xic diferent. La pluja de Maig i Juny va remullar força els nostres boscos de manera que el risc d'incendi va ser molt més baix del que és normal un estiu. A l'estació meteorològica de la masia de Can Coll mesuravem 270,2 mm entre Abril i Juny, més del doble de la mitjana, inclús al Juliol rebíem 41,1 mm que en gran part corresponíen a la tempesta del 12 de Juliol, breu i molt intensa. I aquí s'acaben els superavits. L'Agost, el Setembre i el que portem d'Octubre son els mesos més plujosos a la costa-prelitoral central i han caigut 40,8 mm quan el normal és que caiguin uns 200 mm, per tant, una cinquena part respecte a la mitjana. A aquestes dades podríem afegir que des del 6 de Juny fins el 17 d'Octubre, més de 4 mesos, només hem registrat 4 dies amb precipitació superior als 5 mm.

És clar que podem donar les gracies de les pluges de la primavera perque sense elles la xifra total de precipitació durant aquest 2.008 sería extremadament baixa. No és descartable que els propers dies o les properes setmanes tinguem algun episodi de pluges de llevant o de xaloc que tant ha afectat a la Comunitat Valenciana darrerament però que a nosaltres ens ha passat de llarg.

Com podeu imaginar, és més un desig que no pas una previsió, més que res perque aquestes situacions que deixen les quantitats més importants de pluja a les nostres comarques son de dificil pronòstic, inclús a poques hores, degut a la presència de depressions amb aire fred en alçada que queden aïllades de la circulació general i tenen un moviment erràtic en la majoría de casos. Un exemple típic sería el del passat 10 d'Octubre amb un anticicló al centre d'Europa, que abarcava Catalunya, que disposava les isòbares per enviar un fluxe de llevant a les costes mediterrànies penínsulars i una bombolla d'aire fred a uns 5.500 metres d'alçada orbitant al voltant de l'estret de Gibraltar i que en el seu moviment va afectar a moltes provincies de la meitat sud i sudest.

Posats a demanar, o a somniar, no estaría gens malament una situació atmosfèrica com la que estava prevista cinc dies abans del dia del mapa anterior i que podeu veure tot seguit, on les taques de colors representen la pluja prevista. L'embossament en alçada ben a prop nostre i vents de xaloc (SE) en superficie. Ideal.... però no es va complir.

Tant de bo acabi aviat aquesta mala ratxa amb les pluges, més que res per no tornar a escoltar bajanades l'any que ve.

Sarkozy també s'hi apunta??

2008-10-12T08:16:00.004+02:00

Llegeixo a Internet la noticia de que el president de la República de França, Nicolas Sarkozy, vol que els 27 confirmin els objetius per la lluita contra el canvi climàtic.

Caram, aquesta actitut del popular president francès faría pensar que pretén que tots els membres de la Unió Europea adoptin una postura clarament ecologista. Que está passant?? Un polític amb una ideología consevadora fa una arenga més propia d'un activista mediambiental. On és el truc??

Be, el truc no és altre que anar a l'origen de tot el que mou l'activitat humana, els diners.

Antón Uriarte ens explica al fòrum de Meteored les raons, més aviat lucratives, que mouen a Nicolas Sarkozy a encapçalar aquesta suposada "croada contra l'escalfament":

Tampoco es casualidad que el deseo de Sarkozy coincida con el hecho de que Francia tenga 59 reactores nucleares que suministran casi el 80 % de la electricidad del país, y que sea el fabricante mundial número 1 de uranio enriquecido, con el 25 % de la produccción global. Y todo practicamente monopolizado por el Estado Francés, que posee la compañía EDF en electricidad y Areva en la rama nuclear (minería en el extranjero, enriquecimiento de uranio en la Provenza y venta y exportación de centrales y uranio enriquecido por doquier).

Todo ello con la excusa de salvar al planeta del CO2.

Que passarà amb els socis comunitaris?? Ratificarán el que vol el lider francés?? Antón ens sugereix una pista per un posible resultat final:

Pero no todos los 27 le rendirán pleitesía. Alemania, con el 47 % de su electricidad basada en el carbón, Polonia con el 98 %, Grecia con el 58 %, y otros más, sobre todo del Este, no se dejarán manejar.

Ja en parlarem altres vegades d'aquest tema però la quantitat d'interessos que es barregen en l'anomenat "canvi climàtic" és tant gran que porta aquestes paradoxes... sempre que no sabem els que hi ha darrera i, atenció, NINGÚ está lliure de pecat, ni els que semblen veritables lluitadors per la causa.

Al fil d'aquesta noticia, tot i que sense relació directa, hom podría pensar que després de que al 2001 punxés la "bombolla tecnològica" i al 2008 ha punxat la "bombolla immobiliària", en un futur proper punxarà la "bombolla mediambiental". Temps al temps.

Setembre asseca les fonts o s’emporta els ponts

2008-10-02T20:59:00.006+02:00

No he trobat un titol més adient al resum de Setembre que el refrany que fa referència a aquesta doble faceta del mes que ara acaba.

Al Vallès sempre quedará el record, viscut o escoltat, dels aiguats del 25 de Setembre de 1.962 que tanta desgracia va portar a la comarca. Tot seguit podeu veure una imatge del riu Sec al seu pas per Cerdanyola d'aquella situació extraordinaria.

Doncs be, aquest mes ha estat tot el contrari. A Cerdanyola hem recollit un quart o menys de la pluja que cau de mitjana al Setembre, traduit en dades s'han mesurat des dels 22,8 mm a la masia de Can Coll fins als 14,7 mm al barri de Serraparera, molt poc comparat amb els 80 mm de mitjana. Malgrat tot, és normal que a les dades històriques trobem grans diferències, per exemple, al 2.006 a Serraparera van caure 213,2 mm i a l'any seguent només 5,4 mm. El refrany sembla del tot justificat.

Respecte a les temperatures, aquest mes marca l'inici de la tardor meteorològica, n'obstant és ben normal que la primera quinzena encara recordi molt a l'estiu. Aquest any ha estat molt clar. Un quants dies d'ambient molt càlid ens van acompanyar fins la Diada, el dia 5 va marcar la màxima amb 32,7º i les mínimes diaries voltaven els 19-20 graus, però va ser a la segona quinzena, amb una petita entrada d'aire fred, quan aquesta sensació estiuenca es va tallar. Pluges molt irregulars a l'arc mediterrani amb ruixats intenssos i inundacions a llocs com la costa Daurada o a localitats valencianes com Sueca que varen recollir prop de 400 mm en només 24 hores. En canvi, al Vallès no acabaven d'arrivar pluges en condicions, potser perque la massa d'aire que ens va afectar era un pel més seca i més freda.

L'embossament d'aire fred que provocà les precipitacions abans esmentades no va pujar suficientment de latitut. No gosaré dir si per sort o per desgracia però no hagués anat malament que els nostres boscos i els conreus haguessin rebut una bona regada després de l'estiatge. La vinya li ha costat engreixar-se per falta d'aigua i si passegeu per Collserola trobareu els torrents molt secs i els arbres, tot i que adaptats al medi, comencen a notar la falta d'humitat.

Tot seguit teniu el gràfic de les temperatures de Setembre (màximes en vermell, mínimes en blau i mitjanes en negre) i les precipitacions diaries representades amb barres.

La conclusió que en treuríem és que hi ha una clara davallada de les temperatures, típica de l'inici de la tardor, i que les pluges, minces en general s'agrupen a la segona quinzena, sobre tot els dies 22 i 23 que degut a ser dies amb cel cobert la amplitut tèrmica (diferència entre màxima i mínima) va ser molt petita.

Com era el nostre clima

2008-09-30T20:00:00.001+02:00

Si hi ha un axioma a les ciencies que estudíen l'atmosfera és que el clima canvía al llarg del temps, mai és estable, però esbrinar com ha anat canviant és una feina molt feixuga i que només pot generar hipòtesi i no pas certesa doncs no disposem de dades concretes.

Els tubs de gel amb bombolles d'aire antiquissim permeten estudiar com era l'atmosfera fa milers d'anys, la geología també col·labora oferint pistes que els elements meteorològics han deixat al llarg dels segles i ja al periode històric trovem referències socials (comerç d'especies vegetals d'un territori, fam per males collites, desastres per inundacions, rogatives per que plogui, etc) que ens permeten estimar les variacions més destacades des de la recurrència d'alguns fets. No sería fins el segle XIX quan comencem a poder quantificar aquestes variacions gracies a la utilització d'aparells meteorològics cada cop més precissos.

En aquest tema m'agradaría explicar, a grans trets, les condicions climàtiques al nostre pais des de la darrera glaciació fins avui dia. Per fer-ho més entenedor utilitzaré sovint la referència al clima actual. Com és un tema llarg, malgrat la síntesi, ho dividiré en diferents temes que aniré posant i que, cada un, representaría una singularitat climàtica. Tots els trobareu agrupats dins del grup de temes Història del Clima.

Les meves fonts bibliogràfiques son bàsicament:

Paleoclimatología: Historia del Clima, el web de l'Anton Uriarte, tot i que també el podeu trobar en llibre.
El llibre Historia del clima de España. Cambios climaticos y sus causas. de Inocencio Font Tullot.

Era Glacial.

Començarem al darrer periode glacial, l'anomenada glaciació de Würm que començaría fa uns 80.000 anys i acabaría fa uns 10.000 anys. El periode més fred es considera que va tenir lloc fa uns 22.000 anys.

En aquesta època el gel cobría gran part d'Europa i llocs com la meitat nord d'Anglaterra, Holanda, Alemanya o Polonia marcaven el limit sud de la coberta de gel anomenada Fino-escandinava, més al sud hi havíen algunes illes de gel que corresponíen bàsicament als sistemes muntanyosos. Llavors el que avui son els paissos escandinaus teníen l'aspecte de l'Antàrtida amb 3.000 metres de gel a sobre.

Aquí dalt podem veure una recontrucció del quina era la circulació atmosfèrica més habitual a l'era glacial. Anton Uriarte ens explica al seu web com influia aquest fluxe de vents i les masses d'aire associades a la Península. De ràpida mirada i relacionant-ho amb el que trobem normal actualment, veiem que el que avui diriem la depressió d'Islàndia estaría situada molt més al sud, fregant la Península Ibèrica i l'actual anticicló de les Açores també el trobaríem més baix de latitut.

Quina repercusió tindría sobre el nostre territori??

A Catalunya, el Pirineu era una d'aquestes illes de gel abans esmentades, una de les més meridionals d'Europa, amb veritables glaciars que ocupaven grans valls (Arán, Pallars, Cerdanya, etc) on les seves llengües tapaven el que avui seríen capitals comarcals. El Prepirineu tenía un clima de tundra subàrtica, similar a algunes terres de l'interior de Noruega amb boscos més densos quan més cap el sud. La Depressió Central i el Prelitoral teníen un clima subpolar amb boscos de fulla caduca com podem trovar a certs llocs de Canadá. Només les terres del sud tindríen una vegetació que ens recordaría vagament a la actual.

Un detall important és que el litoral estava uns 60 metres més baix i, per exemple, no existía el delta de l'Ebre ni tampoc les illes Medes degut a la quantitat de gel continental que hi havía a la Terra.

El clima era, en general, més plujós que avui dia amb força neu durant l'hivern en tot el territori i estius molt frescos.

A la dreta teniu un mapa amb el moviment més habitual de les masses d'aire anticiclòniques polars. És lògic pensar que degut a que les masses de gel, tant continental com marina, estaven molt més properes que actualment, qualsevol situació atmosfèrica que tingués un origen mínimament nòrdic deuría portar temperatures baixíssimes i les adveccions africanes, amb un origen a un Sahara molt més verd i humid que ara, no tindríen aquest caràcter tòrrid que acostuma a marcar les màximes anuals.

Traduit a dades, i amb tota la prudència, en quant a temperatures diríem que gairebé cada hivern a Barcelona arrivaríem als -10º amb onades de fred "històriques" que estarien al voltant dels -20º. A l'estiu, les màximes anuals seríen d'uns 25º amb rècords que, en prou feines, passaríen dels 30º. Respecte a les mitjanes es creu que eren uns 8 o 10 graus, per tant, Barcelona tindría una mitjana de Gener al voltant de 0º, com Puigcerdà, i al Juliol sería com actualment és entre Abril i Maig, uns 15º de mitjana. Les precipitacions, per la seva banda, teníen un règim més regular durant l'any i la quantitat recollida superaría habitualment els 1.000 mm anuals, el doble o més del que passa actualment.

Una cosa gens estranya sería veure gel flotant a la Mediterrània, potser no un banc de gel ben format com al Bàltic però si una superficie "tipus granissat" a molts llocs costaners o al golf de Lleó, per exemple.

L'Edat Glacial va acabar fa uns 10.000 anys iniciant-se un desgel que va provocar un paisatge amb molts llacs i llacunes fruit d'aquest desgel i l'aparició d'especies arborees que ja ens son familiars com son les diferents varietats d'alzines i pins. Una indicació del clima fred d'aquella època son les representacions d'art rupestre a moltes coves, llocs on es podía viure més còmode i calent que no pas a una cabana més propia de clima suau o càlid.

Previsions per la tardor i hivern

2008-09-23T16:55:00.003+02:00

Les previsions estacionals son la ventafocs de les previsions meteorològiques. Fa molt temps que están en periode experimental i la seva fiabilitat no augmenta però aixó no obsta per que els aficionats les consultem de vegada en quan i, fins i tot, ens arribem a fer il·lusions si la previsió ens agrada.

Aquí enllaço algunes de les webs que consultem més:

Previsió CFS. NOAA
IRI
Datameteo.com
Lameteo.org
Meteo81

Ahir va sortir la previsió del model CFS de NOAA. Aquesta és la predicció pels propers 6 mesos. Segur que canvía però, ara per ara ens anuncia 6 mesos fresquets.

Adeu estiu, Hola tardor

2008-09-18T18:47:00.008+02:00

Aquest cap de setmana arriba la tardor o s'acaba l'estiu, com vosaltres voleu. Ja veurem quins fets meteorològics ens depara la nova estació però respecte a l'estiu que s'en va podríem dir que no passará a la història per cap fet destacable.

La crònica d'aquest 3 messos passats podríem resumirla en dos conceptes: Poca pluja, sobre tot a l'Agost i temperatures normals respecte als darrers 15 estius.

Si fem memoria, recordarem que fins gairebé Sant Joan varem tenir un temps plujós i amb temperatures fresques de forma que aquest any va ser el que les temperatures estiuenques van arribar més tard des de 1.992, segons l'observatori de Serraparera al nord de Cerdanyola.

La primera advecció de calor va coincidir amb l'estiu astronòmic (19-20 de Juny) amb una bombolla càlida d'origen africá. Aquesta situació va tallar el periode de pluges trasllandant-lo cap al Nord, de tal forma que a la part occidental d'Europa parlen de que no han tingut estiu degut al pas de perturbacions atlàntiques que els hi han dut pluges i temperatures fresques.

La jaqueta i el paraigues eren part indispinsable del vestuari a les illes Britàniques quan aquí començavem a gaudir de la platja i del sol.

El mes de Juliol va ser, meteorològicament parlant, d'una monotonía exaperant llevat d'alguna excepció com el dia 12 quan un solc produit per una perturbació activa va deixar pluges i tempestes abundants. A Cerdanyola va estar plovent al vespre de forma moderada però va ser ja de nit, entre 22:30 i 23:00 quan va caure un bon petac d'aigua de forma sobtada amb puntes d'intensitat superior a 100 mm/h però de forma breu. El total de la pluja va marcar la major quantitat de tot l'estiu, a Can Coll varem recollir 37,9 mm però a l'observatori Fabra la quantitat va ser molt més important amb 57,2 mm.

Aquí podeu veure la imatge del radar, en hora solar per tant les 22:36 hora civil, quan arriba la linia de tempestes molt intenses per l'oest.

A partir d'aquí va tornar la monotonía. Temperatures màximes entre 27 i 32 graus i mínimes entre 15 i 19 graus reflectíen la poca variació de situacions meteorològiques que podríem dibujar amb l'omnipresència de l'anticicló de les Açores a l'oest de la Península Ibèrica enviant una falca cap a nosaltres i una munió de depressions circulant a latituts més altes acompanyades de fronts que normalment arribaven molt desgastats amb alguna sorpresa com el dia 24 de Juliol que van caure 3,2 mm a la masia de Can Coll en una tempesta molt local.

El balanç de Juliol seríen una precipitació de 41,1 mm, més del doble del normal, i una temperatura màxima de 33,3º el dia 31 i una mínima de 13,5º, el dia 4, molt moderades.

L'Agost, per contra, va començar amb calor de plena canícula. Les màximes entre 32 i 36 graus sovintejaven a Cerdanyola entre el dia 3 i el 7 i la causa va ser un debilitament de l'anticicló atlàntic i l'advecció sahariana corresponent, similar al que va passar per Sant Joan però aquest amb més força. Posteriorment, la mateixa monotonía de tot l'estiu dibuixaría una situació com la que hem descrit pel Juliol amb alguna excepció, com no, doncs el 12 d'Agost varem tenir una ponentada molt reescalfada per la fricció dels vents sobre la Península i va permetre assolir la màxima temperatura de l'estiu, a Can Coll 36,3º.

Deu dies més tard, el 22 d'Agost, una tempesta poc abans de la mitjanit va deixar la precipitació més important del mes, i gairebé la única, amb 15,0 mm. El balanç total de la pluja d'Agost va ser de 15,7 mm, bastant per sota de la mitjana degut a la escasa presència de tempestes un dels mesos més habituals d'aquest fenòmen meteorològic. Les temperatures mitjanes si que van ser les normals, si cal alguna dècima superior a la mitjana.

I ja arrivem al Setembre amb unes situacions propies de l'estiu amb temperatures molt semblants a les que teníem la segona quinzena d'Agost però amb una efectivitat dels fronts en quant a masses d'aire més fredes més evident però no pas en quant a precipitacions. Al Pirineu si que ha caigut molta aigua però al litoral i prelitoral central en prou feines hem arrivat als 5 mm aquestes primeres setmanes, en concret a Can Coll 2,5 mm i 2,2 mm al Fabra, la major part en una tempesta prop de la mitjanit el dia 11 de Setembre.

Aquesta tempesta va ser fruit d'un front que va fer baixar força les temperatures i ja va deixar les mínimes amb dades pretardorenques. El dia 13 a can Coll la mínima va arribar als 10,4º, la més freda de l'estiu.

Un cop acabat l'estiu, al que haguessim demanat alguna tempesta més, comença una tardor que ja veurem com pinta, si fem cas a les previsions fins finals de Setembre podríem parlar de més pluja de la que hem tingut aquest mesos que, de fet, és el que tocaría. Esperem-ho perque els nostres camps i els nostres boscos de Collserola comencen a demanar una bona regada.

Els negocis de l'escalfament

2008-09-17T09:43:00.004+02:00

Aquest cap de setmana hem rebut la noticia de la fallida d'un dels bancs més importants dels Estats Units, Lehman Brothers.

No m'hi posaré en temes econòmics perque no domino més enllà del necessari per administrar la meva economía familiar, per tant, quan llegeixo certes xifres m'envaeix la mateixa sensació que tinc al veure una pintura de Miró. Abstracció indescriptible.

Doncs be, quina ha estat la meva sorpresa quan llegint al meu admirat Anton Uriarte he vist que aquesta noticia financera tenía relació amb el clima. Millor dit, amb El negoci del Canvi Climàtic.

Si entreu a llegir aquest informe, la primera part de 145 pàgines és de Febrer de 2.007 i la segona amb 92 pàgines data de Setembre del mateix any, ens expliquen amb tota serie de detalls qué és l'escalfament del planeta, perque s'está produint i perque es produirá. La finalitat és obvia, quines serán les oportunitats d'inversió i negoci durant el segle XXI envers l'escalfament global.

L'assessoria a la part climàtica va ser duta a terme, entre altres, per part de James Hansen, director de l'Institut Goddard per estudis espaials (GISS) i depenent de la NASA. L'assessoria econòmica vindría avalada, per lògica, per Lehman Brothers.

La part irònica del tema arriva quan analitzem la capacitat predictiva de Lehman Brothers, "No supieron predecir su quiebra pero sí el clima en el año 2100." ens diu aquest blocaire. Com per fiar-se dels consells de negoci en l'àmbit del canvi climàtic.

N'obstant, aquestes errades son comprensibles, més que res perque James Hansen, el gurú de l'escalfament antròpic, també va errar les seves previsions envers a l'escalfament produit pel CO2.

A la dreta podeu observar com les dades reals observades els darrers 20 anys (linia vermella) no coincideixen amb cap dels escenaris que va plantejar, ni tant sols el C que suposava l'aturada de l'augment d'emissió de CO2.

Cal seguir confiant amb el consell d'aquests "experts"??

Àrtic i Antàrtida. Antagonisme climàtic.

2008-09-14T01:39:00.011+02:00

Quan parlem dels Pols geogràfics de la Terra ràpidament ens posaríem d'acord amb una cosa: hi fa un fred que pela tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida. Però les similituts acaben aquí, malgrat els ecologistes tremendistes ens diríen que tampoc fa tant de fred darrerament.

Si comencem a esbrinar, el Pol Nord i el Pol Sud no s'assemblen en res. El Pol Nord és un oceà vorejat de terres continentals, per contra, el Pol Sud és un continent totalment aïllat per els oceans. Per lògica geogràfica, quan a un és l'estiu i tenen 24 hores de llum solar a l'altre és l'hivern i tenen 24 hores de penombra nocturna. Inclús la fauna és complement diferent, osos i guineus polars al Nord i pingüins al sud son els seus habitants. Però no totes les diferencies acaben aquí, també son antagònics fins i tot en el seu comportament climàtic.

Tot seguit teniu unes gràfiques que representen el comportament de les temperatures de la regió àrtica (60-82,5 N) en primer lloc i després la regió antàrtica (60-70 S) respecte a la temperatura de tota la Terra.

Si us fixeu, no parlem de temperatures absolutes perque volem una comparació i, per tant, utilitzem anomalíes de temperatura. Aixó vol dir que la dada que correspon a 0 no és altre que la mitjana del periode 1979-2008 a nivell global.

Per entendre ràpidament les gràfiques, hi ha una linia de color fucsia que és la anomalía de la temperatura global amb dades mensuals mesurades amb el sensor RSS-AMSU, amb mitjana mensual superior a la normal quan és positiva i inferior quan és negativa, i en color blau fosc les anomalíes de la temperatura a l'Àrtic (primer gràfic) i de l'Antàrtic (segón gràfic). Per poder veure alguna tendència enmascarada, es mostra a les dues gràfiques amb linia negra la mitjana mòbil de 60 mesos tant per l'Àrtic com per l'Antàrtic, la qual cosa ens permet una comparació a cop d'ull amb l'evolució de la temperatura de la Terra (global).

Després de veure els gràfics, la conclusió ràpida que podem treure és l'Àrtic s'ha escalfat i l'Antàrtic s'ha refredat. Si maticem una mica més, fins a mitjans de la dècada dels 90 tant l'Àrtic com l'Antàrtic no mostren una tendència. És llavors quan comença la divergència abans esmentada.

Quins seríen els motius??

Si som realment sincers tindríem que dir que no se sap quina o quines son les causes. Hi han moltes hipotesi però no pas un motiu principal, una evidència.

Podríem parlar de l'ennegriment del gel a l'Àrtic degut a les emissions de carbó des de la Revolució Industrial a les grans àrees de l'hemisferi Nord (Veure noticia), però aixó no explicaría el refredament de l'Antàrtida.

També es parla sovint de les corrent oceàniques, el que anomenem Corrent termohalina i la seva influència termoreguladora, especialment a l'Àrtic on la corrent del Golf arriva fins l'arxipèlag de les Svalbard deixant lliure de gel durant tot l'any un lloc a la mateixa latitut que el nord de Groenlandia. El problema radica en que no es coneixen prou be els moviments de les aigues àrtiques des de l'Atlàtic o per l'estret de Bering. Tampoc sabem exactament com es produeixen els afloraments o enfonsaments d'aigua relacionats amb aquestes corrents.

Els vents i la seva influència en la deriva del gel marí a l'Àrtic també son un punt debat important.

El que és ben cert és que no sabem que passa, per aquest motiu sobta una mica llegir noticies com aquesta (cliqueu), que fa la clàssica i fàcil relació entre escalfament global i l'antagònic comportament del gel als Pols.

Potser l'Antàrtida no es trova dins del globus terraqui??

Diuen que els oceans s'escalfen però la banquisa antàrtica creix la qual cosa vol dir que hi ha més superficie marina amb temperatura més baixa. Quina és la causa?? No se sap.

A la noticia enllaçada ens parlen del que habíen dit els models de predicció:
"Lo que está pasando no es inesperado. Ya se ha había predicho hace mucho que el Ártico se calentaría más rápido que la Antártida", señala Ted Maksym, un especialista en hielo marino del Estudio Británico para la Antártida.

Aixó no és cert. Si be s'havía suposat un comportament diferent a cada Pol respecte a qualsevol influència, en cap moment els models reflexaven un augment del gel marí a l'Antàrtida, només parlaven de que amb un augment de la temperatura hi hauría més precipitació de neu als dos Pols que enmascararía el desgel. Com podem veure al gràfic, a l'Antàrtida la temperatura ha baixat i hi ha hagut augment de gel. Alguna cosa no quadra.

Hi ha qui está ben desconcertat i no ho vol admetre. A qui li agrada admetre un error publicament??

Ja veurem com evoluciona tot plegat, però tornant a les dades reals, aquest estiu no s'ha batut el rècord d'extensió mínima de 2.007 de la banquisa àrtica malgrat haver un gel més prim i menys compactat. Cal fer esment que la congelació marina ha començat abans del que és habitual a l'Àrtic. Per contra, l'Antàrtida no ha batut tampoc el rècord d'extensió màxima de l'any passat. Fins i tot en aquests detalls hi ha antagonisme??

Nota: Els gràfics están fet pel forer VilMeteo del fòrum de Meteored.

Huracans. Climatología i curiositats.

2008-09-10T16:00:00.005+02:00

Aquests dies estem a la part més àlgida de la temporada d'huracans a l'Atlàntic, per aquest motiu m'agradaría explicar mitjançant gràfics algunes curiositats del que és considerat el fenòmen atmosfèric més poderós.

Fa un parell d'anys ja vaig explicar alguns aspectes básics dels huracans. Ara voldría completar-ho amb moltes referencies i enllaços, més que res perque sino podría estar escrivint durant dies i el text sería esgotador.

En primer lloc, indicar que malgrat pugui semblar en funció de les noticies que trovem als mitjans de comunicació al voltant d'aquest fenómens no només als Estats Units reben l'embat implacable dels forts vents i les pluges torrencials que acompanyen als huracans.

Si observem la imatge deduirem que els huracans es formen sobre les aigues tropicals a zones amb una molt alta humitat, vents fluixos i temperatures marines elevades tot i que en casos excepcionals hem vist el seu neixement al sud del Brasil o a Madeira. Aquestes son les arees de formació però en la seva evolució poden arrivar a llocs tant increibles com Groenlandia o Europa occidental.

Mireu les àrees d'afectació a l'Atlàntic i al Pacific oriental.

Cal dir que les paraules tifó (Asia), huracá (Amèrica) o cicló (Australia) es refereixen al mateix fenómen. Les etapes de evolució son:

Ona tropical amb tempestes locals encara desorganitzades.
Depressió tropical, la imatge de satèl·lit ja mostra organització però els vents sostinguts en superficie no pasen de 63 km/h.
Tempesta tropical, el sistema ja és ben organitzat i presenta tempestes molt intenses però els vents sostinguts no pasen de 118 km/h.
Huracá, amb vents sostinguts al voltant de l'ull (area central amb vents en calma) superiors a 118 km/h i ràfegues més fortes.

Us deixo dos enllaços on explica de forma molt didàctica quines son les etapes d'evolució d'un sistema tropical i posteriorment, les fases d'evolució d'un huracá amb la categoría Saffir-Simpson que defineix i clasifica la categoría dels huracans en funció de la velocitat sostinguda dels seus vents.

La morfología d'un huracá és la seva característica principal. En les dues següents imatges podem observar com está estructurat per núvols que formen una espiral al voltant del centre que s'anomena ull. Les bandes de núvols porten associada precipitació molt intensa i els vents, que bufen en sentit antihorari, son més forts quant més a prop de l'ull. Aquí els vents están calmats i, de vegades, surt el sol però ens trovaríem envoltats per unes parets de núvols que amaguen els vents més devastadors.

Aquests son els conceptes bàsics sobre la Climatología dels huracans. Per no extendre'm més us poso uns enllaços on podeu aclarir més dubtes, en espanyol i en anglés.

Tropical Cyclone Climatology.
Estudi del NHC (National Hurricane Center) centrat especialment en el huracans atlàntics i, en menor mesura, els del Pacific americà.
Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 1.
Estudi del Earth Observatory de la NASA dividit en 3 parts.
Introducció i formació dels huracans.
Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 2.
Anatomía dels huracans.
Hurricanes: The Greatest Storms on Earth. Part 3.
Climatología dels huracans.
Los huracanes.
Pàgina didàctica i molt fàcil d'entendre.
Lo que debe conocer sobre los HURACANES.
Pàgina molt útil del Servicio Nacional de Estudios Territoriales de El Salvador. Val la pena visitar-la.

Per finalitzar aquest tema, us poso una pàgina, en anglés, on podeu trovar tota una serie de Curiositats i rècords dels huracans de l'Atlàntic i Pacific Est com quin ha estat el més durador, el més intens, la temporada amb més sistemes o saber els noms que reben els huracans.

Resum del mes d'Agost a Cerdanyola

2008-09-02T18:49:00.004+02:00

Les dades del mes d'Agost a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta.......... 36,3º (Dia 12)
Màxima mitjana........... 29,4º
Mitjana mensual........... 24,5º
Mitjana mínima............ 20,0º
Mínima absoluta........... 17,1º (Dia 15)
Dies amb més de 30º..... 10

Precipitació.................. 16,9 mm
Màxima en un dia......... 16,8 mm (Dia 22)
Dies de precipitació........ 2

Ràfega màxima............ 40 km/h (Dia 8)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta.......... 35,4º (Dia 12)
Màxima mitjana........... 28,5º
Mitjana mensual........... 24,2º
Mitjana mínima............ 20,1º
Mínima absoluta........... 17,3º (Dia 15)
Dies amb més de 30º...... 8

Precipitació................... 16,2 mm
Màxima en un dia.......... 15,8 mm (Dia 22)
Dies de precipitació......... 2

Ràfega màxima............ 45 km/h (Dia 8)
Vent dominant.............. S

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta.......... 36,6º (Dia 12)
Màxima mitjana........... 29,6º
Mitjana mensual........... 24,0º
Mitjana mínima............ 18,6º
Mínima absoluta........... 15,8º (Dia 16)
Dies amb més de 30º..... 11

Precipitació.................... 13,4 mm
Màxima en un dia........... 13,0 mm (Dia 22)
Dies de precipitació.......... 2

Ràfega màxima............ 42 km/h (Dia 12)
Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Màxima absoluta.......... 36,3º (Dia 12)
Màxima mitjana........... 29,8º
Mitjana mensual........... 23,7º
Mitjana mínima............ 17,6º
Mínima absoluta........... 14,9º (Dies 16 i 17)
Dies amb més de 30º..... 12

Precipitació.................... 15,7 mm
Màxima en un dia........... 15,0 mm (Dia 5)
Dies de precipitació.......... 2

NOTA: A Serraparera i al Centre les dades corresponen al dia civil en horari normal. Al Parc Tecnològic, son en horari solar i a Can Coll, les observacions corresponen de 9 del mati a 9 del mati.

Els observadors meteorològics

2008-08-29T18:54:00.005+02:00

Arrivem al darrer cap de setmana del mes d'Agost, el mes de les vacances per excel·lència al nostre pais.

Jo també he fet "vacances" al blog i així des de fa unes setmanes no he publicat cap comentari però la meva dedicació al seguiment de la meteorología no ha minvat, de fet cada dia estic al peu del canó gracies a la "feina" d'observador de meteorología.

Per aquest motiu vull parlar dels observadors meteorològics que ja sigui festa o vacances, plogui o faci sol, recollim les dades, observem els meteors per poder fer un seguiment que amb el pas del temps determinará com és el clima de l'indret en qüestió.

Tots hem pogut veure gràfiques on amb una ràpida ullada interpretem quan plou més o quan fa més fred. Aquestes gràfiques porten una feina diaria darrera doncs d'altra manera no tindríem series de dades suficientment fiables.

Les observacions de les quals fem seguiment poden ser més o menys en funció de l'importància de l'observatori i la quantitat d'aparells de mesura de que disposem. Una observació bàsica i que no implica l'us d'estris meteorològics és l'anotació dels meteors. No cal tenir masses coneixement de meteorología per saber si hi ha boira, si tenim tempesta, pluja o neu. Si portessim un registre d'aquest fenòmens ja tindríem el que sería un Diari meteorològic. L'afició ens portaría a aprofondir en els conceptes més usuals que els observadors tenim en compte.

Quina diferència hi ha entre boira i boirina? és boirina o calitja? cau granís o pedra? neu o neu granulada? hem tingut rosada o gebrada? quan podem dir que hem tingut tempesta i quan podem valorar-ho com trons llunyans?

A partir d'aquí i ja utilitzant aparells de mesura podrem quantificar aquestes observacions. Els termòmetres ens dirán si la temperatura ha pujat o ha baixat, si hem passat dels 30º o be ha baixat de 0º. El pluviòmetre ens permet saber la quantitat de pluja o neu que ha caigut. Aquests seríen els aparells bàsics però podríem completar l'observatori amb un higròmetre que mesura la humitat, un baròmetre que segueix la pressió atmosfèrica, un anemòmetre que ens informa de la velocitat i direcció del vent, inclús podríem disposar de termòmetres que mesuren la temperatura a diferents alçades, també sota terra.

La sofisticació de l'observatori ens permetría tenir més instruments que mesuressin la radiació solar, l'evaporació, l'intensitat de pluja i altres aparells automàtics i electrònics que permetin fer un seguiment quan no está l'observador i també, si s'escau, conectar l'observatori a la xarxa d'Internet perque qualsevol pugui saber al moment quines dades tenim.

No cal dir que aquestes informacions son importants per valorar l'estat de confort tant de persones, animals i, molt important, dels vegetals i planificar activitats a l'aire lliure, ja siguin viatges, festes o treballs.

L'observatori de Cerdanyola a can Coll és un observatori molt jove, per tant, no disposem de molt instruments. De moment, una gavia meteorològica amb termòmetres de màxima i mínima i un pluviometre de 200 mm, aparells que pertanyen a l'Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) antic Instituto Nacional de Meteorología (INM). Amb temps i dedicació esperem anar fent-lo més gran i util per a la població, especialment pels cerdanyolencs però també per la gent que diariament ve a gaudir dels camins de la Collserola vallesana.

Bangla Desh no s'enfonsa

2008-08-04T00:56:00.004+02:00

A la BBC llegim aquesta noticia (cliqueu) que fa referència al fet que Bangla Desh, pais situat a sobre mateix del delta del Brahmaputra i el Ganges i que la major part del seu territori está format gracies als llims i sediments que aquests rius porten des de l'Himalaia, guanya terres al mar.

Degut a la seva formació, aquest pais sempre ha estat al punt de mira quan es parlava d'un augment del nivell del mar. Doncs be, ara s'ha fet un estudi que diu que Bangla Desh no s'enfonsa sino que, contrariament al que ens diuen alguns agossarats, está creixent de l'ordre de 20 km2 cada any, cada 5 anys guanya un terreny equivalent a la ciutat de Barcelona

El nostre delta de l'Ebre, en canvi, perd terreny, quina és la causa?? L'home, és clar.... però a causa dels embassaments que hi ha en la seva conca. El delta del Brahmaputra i el Ganges ens demostra el que passaria si no haguessin pantans en l'Ebre..... això i que hi haurien inundacions més sovint i més catastròfiques.

Ara resulta que Bangla Desh, condemnada pels catastrofistes a desaparèixer en el fons del golf de Bengala ha guanyat en 32 anys d'escalfament global una extensió que correspon al doble de la que té el propi delta de l'Ebre. Déu n'hi do!!

Jo no em preocuparia tant del nivell del mar.

Resum de Juliol a Cerdanyola

2008-08-02T17:38:00.003+02:00

Aquest mes hem començat les observacions termomètriques a la masia de Can Coll a Cerdanyola, per aquest motiu em centraré en les dades que ha generat el nou observatori.

Com podeu observar no hi ha hagut cap nit per sobre dels 20º de mínima en contrast amb les 12 nits que ha donat l'estació automàtica Davis que tinc al terrat de casa. Una dada molt rellevant és que la mitjana del mes ha sigut 1,2º inferior a la de casa (Serraparera) i 0,6º respecte a l'estació automàtica Campbell del Meteocat situada al Parc Tecnològic.

Aquesta circunstància hem fa pensar a l'etern debat que hi ha als Serveis Meteorològics: quin és el lloc més adient per ubicar un observatori meteorològic?

Actualment s'han posat moltes estacions automàtiques a llocs urbans que donen temperatures altes i que salten inclús als mitjans de comunicació com si fossin rècords. És important l'indret on es troba l'observatori per evitar la posible "contaminació" de les dades per efectes artificials, com llocs asfaltats, vivendes properes o qualsevol font de calor o fred no natural.

La masia de Can Coll es troba envoltada de vegetació i malgrat la ciutat es ben a prop presenta unes dades on no s'aprecia gairebé l'influència urbana.

Les dades del mes de Juliol son aquestes.

Que no facin quinieles.

2008-07-29T22:02:00.007+02:00

Gracies a la batería d'informacions sobre el tema ambiental de moda, el Canvi Climàtic, tothom assumeix que d'aquí 100 anys viurem més o menys en una mena d'infern amb no se quants graus més que ara i amb el mar a nivell de la primera planta del nostre pis. Sona terrible però aquest és el missatge que repetidament dona el lobby ecologista i el panell polític dedicat al CC, l'IPCC.

Malgrat tot, molta gent quan ho escoltava feia una mueca de preocupació però s'en oblidava ràpidament, inclús algun "pasota" deia... "d'aquí cent anys tots calbs". Calía exemples propers en el temps i la maquinaria mediàtica va rumiar una nova estrategia.

L'estiu de 2.003 va ser el més càlid, des que es tenen dades, a Europa occidental però no va destacar especialment a la resta del mon. Tant li feia, el missatge anava dirigit als europeus. Les informacions no parlaven només de l'estiu rècord, sino que ens advertíen repetidament que ens anessim preparant perque els propers anys estius com aquest seríen la norma. Si hem estat al cas, cada estiu des de llavors, ha sortit algú vinculat al Govern anunciant un estiu calurós i sec, l'últim el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, que va anunciar que aquest estiu podríem tenir temperatures fins a 4 graus més altes que la mitjana. Molta calor te que fer fins la tardor perque encerti.

Que ha passat des de llavors?? Encara estem esperant un estiu similar a aquell a Europa, només el Juliol de 2.006 va ser bastant càlid, normal n'obstant que hi hagi alguna onada de calor a l'estiu de la mateixa manera que algun hivern, com el de 2.005, siguin molt més freds del normal. I si una evidència marquen les dades és que des d'aleshores les temperatures de la Terra han baixat.

Un altre cavall de batalla el van trobar amb la temporada d'huracans a l'Atlàntic l'any 2.005, una de les que ha tingut més nombre de sistemes tropicals des que tenim dades fiables amb 31 dels quals 27 van arrivar a Tempesta Tropical, potser fins el 1.950 ja que abans més d'una perturbació d'aquest tipus podía pasar desapercebuda per falta de mitjans. El rècord només va donar-se a l'Atlàntic perque a les regions no va augmentar de forma significativa. Comproveu-ho vosaltres mateixos.

Varem escoltar de forma insistent que aquella quantitat d'huracans estava provocada pel canvi climàtic i que aixó sería el pa de cada dia, millor dit, de cada estiu. El nom de Katrina es va convertir en l'estandart dels activistes climàtics, malgrat les desgracies que va provocar van ser quantioses per culpa de la mala planificació del territori i que molts científics i enginyers ja havíen advertit. També el fet que afectés al ric Estats Units va influir molt, de fet, poca gent s'enrecorda ja de les desgracies molt més grans que va deixar el cicló Nargis aquesta primavera a Birmania.

Que ha passat des de llavors?? Com podeu veure a l'enllaç que us he posat abans, l'any següent només van haver-hi 7 sistemes i el 2.007 van haver-hi 13, un nombre un pel inferior a la mitjana. Que passará aquest 2.008?? De moment en portem 4 sistemes, sempre parlant de l'Atlàntic, i les previsions apunten al voltant de les 17 en total, dins de la mitjana i lluny del 2.005.

Veient que les previsions catatrofistes respecte a les calorades o els huracans estaven fallant, sense reconeixer-ho, és clar, calía trobar un nou motiu d'alarma que no va un altre que el mínim d'extensió de gel a l'Àrtic l'any 2.007.

Aquest any hem pogut veure i escoltar que aquest mateix estiu podía desapareixer completament el gel marí a l'Oceà Àrtic amb informacions que demostren un evident desconeixement del tema advertint del perill d'afectació al nivell del mar.

Mireu l'article que vaig presentar a principis de Juliol, les dades son molt més concretes que les paraules i els vaticinis i més d'un cop obliguen a callar i empassar-se el marró. A finals de Juliol la situació segueix igual, similar als altres anys d'aquesta dècada. Ja veurem que passa a l'Agost amb la gran quantitat de gel de només un any, amb menys gruix. En tot cas, sembla evident que l'any passat va ser totalment anòmal.

Quan llegeixes als veritables experts, els que no anomenen els mitjans i que els seus treballs no son coneguts pel gran public, et diuen que aquestes relacions mediàtiques no son certes. Sincerament, jo prefereixo escoltar a aquests científics que, almenys, saben de que parlen i prefereixo mirar les dades abans que els pronòstics. El clima és massa complexe com per simplificar-lo de forma tant pueril.

Com podem comprovar, quan els alarmistes dels 8 graus més en 100 anys, han volgut fer vaticinis més propers han fallat de forma estrepitosa. Cal que ens fiem dels pronòstics a més llarg termini?? Que no facin quinieles....

.....I la Terra no s'escalfa.

2008-07-10T23:48:00.008+02:00

Si la vostra font d'informació en el que fa referència al Clima és només la que ofereixen els mitjans de comunicació, pensareu que m'he begut l'enteniment, malgrat tot, és el que actualment está passant.

Tot seguit teniu uns gràfics de la temperatura global.

A la part superior, l'evolució de la temperatura als Tropics (20ºN-20ºS) on es pot veure que estem en una de les temperatures més baixes dels darrers 30 anys. A aquestes latituts te molta importància el fenòmen oceànic del Niño, causa del pic de 1.998, i també del descens de l'any passat degut a la Niña.... però aquesta fase freda (la Niña) ja va acabar a principi d'any i les temperatures s'han mantingut a la banda baixa.

Just a sota tenim l'evolució a l'hemisferi Sud (SH), on domina la temperatura dels oceans a la referència dels satèl·lits. La tendència linial sería gairebé plana.

L'hemisferi Nord (NH), per contra, si que mostra una lleugera tendència a l'augment de temperatures potser degut a que és aquí on trobem la major part de terres emergides, que tenen una variabilitat més gran respecte als oceans. La terra es calenta més ràpidament... i també es refreda més ràpidament que l'aigua. Malgrat tot, també mostra un descens acusat els ultims mesos.

Finalment, la temperatura de tota la Terra (GLB) no mostra el clar augment que suposadament ens parlen des dels mitjans. Caldría preguntar-se si l'inercia dels oceans o les oscilacions solars tenen una major importància de la que se'ls hi ha volgut donar en l'escalfament dels darrers anys del segle XX, i fixeu-vos que no parlo del segle XXI i és que els darrers 10 anys no mostren cap tendència de les temperatures a nivell global.

Aquí teniu una gràfica amb les tendències dels darrers 11 anys i podeu veure com l'escalfament brilla per la seva absència. Fa una setmana l'Anthony Watts ens ho presentava al seu blog, jutgeu vosaltres mateixos.

Si les emissions de CO2 segueixen augmentant i la temperatura no puja, que está passant??

Mentides o interessos??

2008-07-05T18:39:00.006+02:00

Aquesta setmana passada varem poder llegir als diaris i veure a les televisions la noticia, dramaticament tractada, de que el desgel de l'Àrtic podría arrivar a xifres rècord aquest estiu. Aquí podeu veure la noticia a El Mundo.

Sincerament, aquesta noticia, per repetida, no és més certa i la realitat sembla ben diferent al que ens expliquen la premsa o la televisió. Motiu?? Ells sabrán perqué.

Si parlem de "ràpid" desgel i comparem l'extensió amb la de l'any passat tenim que:

A 5 de Juliol de 2.008 hi han............... 9.222.813 km2.
A 5 de Juliol de 2.007 hi havíen........... 8.704.219 km2.

La diferència correspon a 518.594 km2 més de gel aquest any que l'any passat, més o menys dins dels index de la resta d'anys d'aquest segle.

Si mirem, per contra, el desgel tenim que en 10 dies (26 de Juny a 5 de Juliol) l'extensió descongelada va ser aquesta:

Al 2.008................. 769.531 km2
Al 2.007................ 1.119.375 km2

S'hi han descongelat 349.844 km2 menys que l'any passat els darrers 10 dies.

Amb dades objectives a la ma no podem afirmar que a dia d'avui no hi ha menys gel a l'Àrtic ni el desgel que es produeix (natural, com cada any) és major.

M'agradaría que els periodistes, als que tant agrada escudrinyar i saber coses, busquessin dades reals per avalar les seves informacions.

Totes les dades, aquí.

Dr. Jekill i Mr. Hyde

2008-07-02T23:58:00.004+02:00

No, no és el que sembla i aixó no és un assaig sobre la famosa obra de R.L. Stevenson sino una crònica del comportament meteorològic del mes de Juny a la nostra comarca. Malgrat tot, la comparació amb la personalitat dual del personatge principal d'aquest best-seller de final del segle XIX podría aplicar-se al que hem viscut el mes recentment acabat.

Fet aquest simil, amb les dades a la ma constatem que Juny ha estat dividit en dues parts clarament diferenciades, la primera fresca i plujosa i la segona seca i càlida, malgrat tot el calor del darrers dies, l'anomalía termomètrica del mes respecte als últims 15 junys ha estat del voltant d'un grau inferior a la mitjana i com a dada curiosa, aquesta primavera ha estat la que les temperatures altes s'han fet esperar més des que prenc dades a Serraparera (per Juny, el 1.992), així ha sigut l'any que més tard s'ha superat la barrera dels 28º (12 de Juny) i el segón que més tard ha passat dels 30º (20 de Juny, després del 29 de Juny del 95). Per altra banda, la calor estiuenca (mitjana decenal de 23º) ha arrivat la 3ª decena de Juny que és quan acostuma a fer-ho.

Respecte a les pluges, a la linia de la majoría dels observatoris propers. A Serraparera, els 69,8 mm ha superat amb 44,6 mm la mitjana des de 1.997 (25,2 mm) i gairebé el 90% d'aquesta pluja va caure als primers 10 dies. A Can Coll han caigut 68,2 mm, dada que també indica que hem tingut un mes força plujós.

El vent poc destacable, amb les ràfegues màximes durant la ponentada del dia 12 i durant de la tempesta de la matinada del 26 al 27.

Les dades del mes de Juny a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta.......... 34,5º (Dia 21)
Màxima mitjana........... 26,4º
Mitjana mensual........... 21,3º
Mitjana mínima............ 16,4º
Mínima absoluta........... 13,1º (Dia 4 i 8)
Dies amb més de 30º........ 8

Precipitació.................. 69,8 mm
Màxima en un dia......... 26,0 mm (Dia 5)
Dies de precipitació....... 10

Ràfega màxima............ 44 km/h (Dia 12 i 27)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta.......... 34,1º (Dia 21)
Màxima mitjana........... 25,7º
Mitjana mensual........... 21,0º
Mitjana mínima............ 16,5º
Mínima absoluta........... 12,9º (Dia 4)
Dies amb més de 30º........ 7

Precipitació................... 83,6 mm
Màxima en un dia.......... 30,8 mm (Dia 5)
Dies de precipitació........ 12

Ràfega màxima............ 56 km/h (Dia 12)
Vent dominant............. SW

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta.......... 34,9º (Dia 21)
Màxima mitjana........... 26,8º
Mitjana mensual........... 20,9º
Mitjana mínima............ 15,1º
Mínima absoluta........... 12,1º (Dia 8)
Dies amb més de 30º....... 12

Precipitació.................... 80,6 mm
Màxima en un dia........... 31,8 mm (Dia 5)
Dies de precipitació......... 11

Ràfega màxima............ 44 km/h (Dia 12)
Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Precipitació.................... 68,2 mm
Màxima en un dia........... 32,3 mm (Dia 5)
Dies de precipitació......... 10

NOTA: A Serraparera i al Centre les dades corresponen al dia civil en horari normal. Al Parc Tecnològic, son en horari solar i a Can Coll, les observacions pluviomètriques corresponen de 9 del mati a 9 del mati.

Juny insólit?

2008-06-20T08:41:00.003+02:00

La diferència entre l'inici de l'estiu meteorològic i l'estiu astronòmic es va fer per una qüestió estadística. Era més senzill estudiar una estació utilitzant mesos sencers (Juny, Juliol i Agost) que no començar a fer estadístiques des del 21 de Juny fins el 20 de Setembre. Per tant, estadísticament ja ens trobem a l'estiu malgrat aquest inici de Juny recordi clarament a l'estació precedent.

Si ens fixem a les temperatures, aquestes han estat entre 3 i 4 graus més baixes de l'habitual per aquest mes a Cerdanyola. És clar que la primera quinzena sempre és la més fresca al Juny però enguany ho ha estat massa, no tant a les mínimes com a les màximes. La causa?? Evidentment, molts núvols i molta pluja.

Aquí podeu llegir la nota informativa que va fer el Meteocat de les pluges dels primers dies de Juny, podeu veure que l'observatori de Cerdanyola-Parc Tecnològic, depenent d'aquest organisme, és un dels que va rebre més pluja a Catalunya, 65,4 mm fins el dia 5. L’observatori de Can Coll aquest cop ha estat menys afavorit per les pluges i a dia 20 de Juny “només” portavem 61,4 mm mentre al PTV ja arriven als 75,2 mm. La gran diferència en una distància tant petita és deguda als capricis de les tempestes, intenses en un indret i més lleus ben a prop.

Totes aquestes precipitacions ens están donant un dels mesos de Juny més plujosos dels darrers anys i molt per sobre de la mitjana dels darrers 12 anys on la quantitat que queia durant tot el mes estava al voltant dels 26 mm, xifra que a dia 5 ja havíem superat amb escreig. Sembla, malgrat tot, que la tendència plujosa d’aquests últims 40 dies s’ha trencat just quan arriva l’estiu astronòmic la qual cosa no vol dir que aixó sigui un indicatiu de com será tot l’estiu.

Ara disfrutarem d’un pont de la verbena calurós i assolellat però dificilment aquesta calor evitará que a Cerdanyola el conjunt del mes de Juny / 08 acabi més càlid respecte a la mitjana. Molta calor tindría que fer. En quan a pluges, el balanç ja és inevitable. Juny humit.

Us enllaço una nota informativa del Meteocat del balanç de les temperatures de la primera quinzena de Juny a Catalunya.

Canvi climàtic. El punt de vista crític.

2008-06-10T20:04:00.003+02:00

Aquest tema está dedicat als asistents als tallers de Meteorología i Clima organitzats pel Comando Tibidabo, club de meteo al qual pertanyo, i als quals vaig donar una classe sobre el punt de vista critic envers el canvi climàtic.

Voldría que aixó fos un annexe amb enllaços a pàgines d'Internet en les quals els seus autors plantegen les seves discrepàncies amb el que se'ns explica de forma repetitiva sobre aquest tema i les expliquen raonadament de forma científica.

En primer lloc, m'agradaría que llegissiu aquest article del blog de Tecnología Obsoleta que l'Alex (Neuadojo) ens va fer arrivar. Son una serie de reflexions d'una persona que coneixent el que s'explica pels mitjans de comunicació decideix endinsar-se en el tema començant per les disposicions de l'IPCC i seguint per articles científics. És un article llarg en el qual hem veig molt identificat perque jo vaig sentir les mateixes sensacions que ell planteja en els primers paràgrafs.

Tot seguit, a l'àmbit de la llengua hispana penso que on millor informació podem trobar és al blog de l'Anton Uriarte on publica articles d'opinió i a la seva pàgina web on explica amb un gran sortit de gràfics molts dels principals dubtes del clima antic, del CO2 o del Sol, per exemple. També en espanyol però des d'un punt de vista un xic sensacionalista trobem la pàgina de Mitos y fraudes de l'argentí Eduardo Ferreyra.

Ja en anglés, aquí teniu una serie de pàgines, blogs majoritariament, de científics que utilitzen Internet per divulgar els seus estudis i revisions sobre qualsevol novetat que apareix sobre canvi climàtic.

Primerament, Climateaudit el blog de Steve McIntyre, científic que va demostrar que la gràfica de Michael Mann que l'IPCC va utilitzar com a "confirmació" de l'escalfament estava farcida d'errades i inexactituts metodològiques.

Un altre blog interessant és el de Anthony Watts, Watts up with that! on de forma molt continua ens manté informats de qualsevol circunstàcia, especialment del seguiment que fa des de la seva web Surfacestations on supervisa i denuncia la munió d'estacions meteorològiques mal instalades que s'utilitzen per estudis del canvi climàtic.

World Climate Report és el blog de Patrick Michaels on també es fa ressó de noticies i dona la seva opinió crítica. Un blog similar als anteriors sería el de Lubos Motl, força interessant.

També Junkscience, pàgina que está tenint molts problemes però que ens brinda moltes dades i gràfics dins el seu apartat Climate Features, molt útils per estar al dia.

Unes pàgines on podeu trobar explicacions a conceptes seríen la web de Roy Spencer i la de John Daly, en anglès la primera y amb molts articles traduits a l'espanyol la segona.

Per acabar us voldría posar unes pàgines de Wikipedia amb un gran quantitat d'enllaços i on podeu veure que no son quatre il·luminats els que critiquen la teoría oficial sino que son uns quants més, molts d'ells científics reconeguts. En primer lloc, la llista de científics oposats al consens respecte l'escalfament global i la pàgina que fa referència al documental del Channel 4 El gran engany de l'escalfament global.

Tot seguit teniu aquest documental, dividit en 8 parts, en el qual destacats climatòlegs i experts en diferents temes afins expliquen perqué no és certa tota aquesta historia del canvi climàtic.

Maig gloriós o com la Natura s'en fot dels polítics

2008-06-01T02:12:00.004+02:00

Acabem Maig amb una sensació de que la Natura ha fet els deures, potser un pel tard però a temps per no passar un estiu feixuc.

Feia molts mesos que no teníem unes pluges generals i generoses arreu de Catalunya. Algunes situacions de pluges havíen afectat a l'extrem sud, especialment als Ports de Beseit, però enlloc més hi havía superavit de pluges per la qual cosa hi havía un dèficit hídric molt important. Els pantans arrivaven a nivells força preocupants i la perspectiva d'un estiu càlid (o no) però molt sec feia tremolar al més optimista.

Ja ens trobavem en aquest punt d'angoixa quan els models de previsió meteorològica ens anunciavem una llevantada, situació típica de pluges abundants a Catalunya especialment a les comarques litorals i orientals. Va ser una situació de llibre. Pluges abundants i ben repartides pel territori. A Cerdanyola podeu veure que el dia 10 varem mesurar entre 50 i 60 mm, amb un màxim a l'estació de la masia de Can Coll amb 57,4 mm. Tot seguit podeu veure una imatge del radar del dia 10 amb pluja general, inclús al Pirineu però degut a la irregularitat del relleu el radar no capta correctament.

Com diu un refrany espanyol va ser Como agua de Mayo. Era una primera pedra però calía més precipitació degut a que veníem de molt avall. I l'aigua va seguir caient, de forma més irregular però continuada fins el cap de setmana del 24-25 que tornavem a tenir pluges abundants amb més 30 mm a tots els observatoris de Cerdanyola i un mati de diumenge ben passat per aigua.

Hem entrat en ratxa perque un quantitat tant gran de dies amb pluja no la teníem des del Gener de 1.997 a Cerdanyola i caldría esbrinar quan temps fa que la inmensa majoría d'observatoris catalans registraven entre 100 i 400 mm en un sol mes. Si vulguessim ser una mica dolents diríem que la visita del conseller de Medi Ambient a la Moreneta el 27 d'Abril dient-li textualment Malgrat que sigui agnòstic et demano que facis un miracle, va tenir la recompensa esperada.

Les precipitacions gairebé completen la crònica d'aquest Maig però en quan a les temperatures fer esment a que degut a la baixa insolació provocada per tants dies de pluja, les màximes s'han quedat un parell de graus més curtes del que és normal, en canvi les mínimes han estat les habituals ja que no podem considerar que hem tingut cap onada de fred ni de calor, només algun dia puntual de temperatures més altes.

En aquest ordre de coses el mes de Maig ha donat aquestes mitjanes a Cerdanyola:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 26,3º (Dia 4)
Màxima mitjana.......... 21,8º
Mitjana mensual.......... 16,9º
Mitjana mínima........... 12,7º
Mínima absoluta........... 8,1º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................. 118,8 mm
Màxima en un dia......... 49,0 mm (Dia 10)
Dies de precipitació....... 15

Ràfega màxima............ 45 km/h (Dia 10)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 25,3º (Dia 20)
Màxima mitjana.......... 21,1º
Mitjana mensual.......... 16,8º
Mitjana mínima........... 12,8º
Mínima absoluta........... 8,6º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació.................. 120,6 mm
Màxima en un dia.......... 54,0 mm (Dia 10)
Dies de precipitació........ 13

Ràfega màxima............ 55 km/h (Dia 10)
Vent dominant............. SE

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta......... 26,2º (Dia 20)
Màxima mitjana.......... 22,0º
Mitjana mensual.......... 16,5º
Mitjana mínima........... 11,2º
Mínima absoluta........... 6,0º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................... 129,1 mm
Màxima en un dia........... 58,1 mm (Dia 10)
Dies de precipitació......... 14

Ràfega màxima............ 45 km/h (Dia 10)
Vent dominant............. SSE

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Precipitació................... 151,8 mm
Màxima en un dia........... 57,4 mm (Dia 10)
Dies de precipitació......... 14

Estarem gaudint del final de la sequera?

2008-05-25T00:23:00.007+02:00

Fa cosa de 20 dies s'anunciava la posibilitat de que tinguessim una situació de pluges abundants a gran part de Catalunya provocades per un embossament en alçada i una llevantada en tota regla. Cal dir que altres vegades en els darrers messos hi han hagut previsions de pluges generals i generoses que no s'han acabat de concretar, la qual cosa feia que hi hagués un punt de desconfiança en els que seguíem els diferents models que anaven sortint.

Confirmant els pronòstics, entre el 8 i el 10 de Maig van caure a molts punts de Catalunya entre 80 i 150 mm i era l'episodi de pluges més importants dels darrers 13 mesos però a les capçaleres no havía plogut en excés i els pantans seguíen mig buits. La sort ha estat que aquella situació ha desfermat una serie pluviomètrica que feia anys que no teníem. Hi ha llocs de Catalunya on ha plogut els darrers 16 dies, per exemple, a Cerdanyola hem registrat precipitació en 14 dels últims 16 dies, la qual cosa és molt poc habitual. Respecte a quantitats en aquest Maig, a dia 25 hi han registres generals superiors als 100 mm, alguns propers als 200 i amb gairebé 300 mm als llocs més plujosos de Catalunya.

Les xifres d'aquest Maig son un raig d'esperança per veure acabada la maleïda sequera que estem patint i que tantes veus ha fet aixecar. Malgrat tot no és suficient. Molta més aigua te que caure per donar un cop seriós a la sequera i és que veníem de molt avall en quan a les reserves d'agua a les conques internes, les que no pertanyen a l'Ebre.

Abans de començar a ploure els embassaments del Ter i del Llobregat es trobaven al voltant del 20% de la seva capacitat, xifra extraordinariament baixa que va activar el controvertit Decret de la Sequera. Aquests 20 dies de pluges han fet revifar els nivells i, posiblement, els propers dies assolirem el 40%. Avui encara estem al 36,5% però les perspectives son bones en quan a pluja els propers dies. Mireu com baixava el riu Bastareny al seu pas per Bagá aquest mati.

Hem entrat en ratxa.

El problema principal és que ens acostem a l'estiu que és l'estació menys plujosa a gran part de Catalunya, no així a les comarques on neixen els rius que abasteixen d'aigua a les comarques barcelonines i gironines, on és l'hivern la menys plujosa. La situació de risc rau en que a l'estiu gran part de la precipitació cau en forma de tempesta més o menys intensa però amb màxims locals i que no acostumen a regar una part important del territori. Apart les temperatures més altes augmenten l'evaporació provocant un balanç hidric molt negatiu.

La historia ens diu que tots els estius baixen les reserves d'aigua, malgrat aixó penso que les pluges d'aquesta primavera, les que han caigut i les que cauran, han estat com diría un amic, un gol a l'ultim minut que ens ha permés passar l'eliminatoria.

Que passará en un futur??

Les previsions estacionals son optimistes però la seva fiabilitat és baixa. La previsió de la NOAA respecte a l'anomalía de la precipitació ens parla d'un Juny força sec però un Juliol moderadament humid que seguirá amb un Agost, Setembre i Octubre amb superavit de precipitació. Ho validarem d'aquí a uns mesos i apart de saber si les previsions s'han complert, sabrem si la sequera ja és historia.

La meva opinió al voltant de la sequera

2008-05-16T13:27:00.002+02:00

Sembla curiós, però una setmana de pluges ha reobert de forma exponencial el debat de la sequera. Els pantans han revifat després de les pluges del cap de setmana passat. Malgrat tot, les pluges més quantioses no han caigut a les capçaleres del Ter o del Llobregat sino que ha estat prop de la costa on hem recollit de debó, aigua que també ha vingut molt be, especialment als nostres boscos i rieres.

Els que potser no s'en adonen del tema, o no volen adonar-se, son els politics i tots plegats estem assistint a un cumul de despropòsits més propi d'una conversa del germans Marx.

Hi havía un decret, hi ha de facto, que deia que si les reserves baixaven del llindar dels 170 Hm3 al conjunt de les conques internes (Ter, Llobregat, Muga...) entravem dins del que anomenen Excepcionalitat 2, és a dir, prohibició de regar jardins, horts, carrers, rentar cotxes, etc. Aquí us deixo l'enllaç a l'Agència Catalana de l'Aigua on podeu trobar tot tipus d'informacions i actualitzacions.

Doncs be, a dia 15 de Maig hem superat amb escreig aquest llindar i els embassaments tenen 207 Hm3 que representa el 29,88% de la seva capacitat, malgrat tot encara ens mantenim dins de l'excepcionalitat 2. Perqué??

Evident, amb tot l'enrenou que hi ha hagut no és d'estranyar. Que si vaixells amb aigua cap a Barcelona, que si canonades fins Olèrdola, que si transvassament, que si l'Ebre, que si el Segre, que si el Roina, que si em robes l'aigua..... Si us plau, senyors politics, deixin de discutir com nens i no cometin la torpesa d'enfrontar als pobles, sembla que funcionen per pulsions, llencen una idea a veure com reacciona la gent i la gent el que está és molt cremada d'ineptes que l'unic que demostren és que no saben per on van i/o que el carrec els va gran.

De tot plegat penso que es podría haver aixecat l'excepcionalitat 2 sense problemes i, de fet, ara es cobreixen les esquenes amb la frase A partir d’ara, serà el Govern, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge, qui determinarà els diferents escenaris per evitar automatismes, per tant, que faran el que els surti dels.... nassos amb el decret. Anem apanyats!!

I es que está molt be tancar l'aixeta perque la gent li vegi les orelles al llop però malgrat aixó tot tornará als habits de sempre.

Jo recordo als anys 70 que van haver-hi talls d'aigua i tothom en parlava de la sequera, aixó era just abans o al principi de la democràcia, no ho recordo be. Llavors encara no hi havíen ni de lluny totes aquestes urbanitzacions amb piscines i jardins de gespa ni camps de golf. Qui va donar els permissos per contruir totes aquestes vivendes d'alt standing?? Qui ha permés construir camps de golf a tot arreu?? Els politicachos que ara ens foten una multa per regar els geranis abans s'enbutxacaven uns bons calers en comissions per permetre fer crims al paisatge i al sentit comú.

Que no vinguin amb tonteries perque des dels anys 70, amb democràcia portem 33 anys, s'han pogut fer moltes infraestructures, s'han pogut planificar les ciutats i s'han pogut denegar milers de permissos per fer piscines, urbanitzacions amb jardins de gespa, etc. És que la sequera és un tema nou al nostre clima?? Mireu la quantitat de rogatives que s'han fet històricament.

No, la gent no canviará, el pagés que rega a manta seguirá regant a manta perque no li subvencionen un reg més controlat, les canyeríes seguirán perdent aigua perque son un colador i els alcaldes, siguin del color que siguin, seguirán donant permissos per contruir vivendes d'alt standing perque tothom vol tenir contribuents rics a la seva ciutat.

Jo us soc sincer, ja he perdut el punt d'utopía que et fa creure que la teva generació és més avançada que les anteriors i que canviarem el modus vivendi per sempre més. Per aquest motiu desitjo que plogui, que s'acabi tot aquest debat i quan d'aquí a X anys tornem a tenir sequera ens adonarem que tornem a estar igual.

Balanç del temporal de llevant

2008-05-13T23:01:00.012+02:00

El Meteocat va elaborar una nota de premsa per fer Balanç de les pluges caigudes durant el temporal del cap de setmana passat. Podem veure que la relació és extensa i les quantitats abundants, de forma que podem qualificar l'episodi com el més important des de l'Abril de 2.007.

Tot seguit teniu els mapes amb les precipitacions caigudes el dia 9 (esquerra) i el dia 10 (dreta) als observatoris del Meteocat.

Tot seguit, el mapa d'isoietes del total de la pluja amb puntes de precipitació al voltant dels 200 mm i on podem veure la seva distribució espacial. Queda clar que son les comarques properes a la costa les que han rebut més aigua però la dinàmica de la perturbació, entrant primer amb vents del Sud i després Est i Norest, va permetre que gairebé totes les comarques rebessin aigua encara que fos poc com a la Val d'Aran on mai arriven les llevantades. Els Ports de Beseit, Torredembarra i Begues son dels indrets amb més quantitat de pluja registrada a Catalunya.

Al Vallès, com veiem, les quantitats van estar entre 80 i 100 mm i, en concret, a Cerdanyola varem recollir:

Centre de la Vila............... 74,9 mm
Barri de Serraparera......... 75,2 mm
Parc Tecnològic................ 89,1 mm
Masia de Can Coll............. 99,1 mm

La situació atmosfèrica que va donar aquests desitjats aiguats va ser la clàssica llevantada que tanta aigua i tants ensurts ha donat històricament a les nostres comarques.

Tot va començar amb la formació d'un embossament d'aire fred en alçada a l'oest de la Península que va creuar l'estret de Gibraltar i pujant per tota la façana mediterrània, deixant força aigua al seu pas a Almeria, Murcia i Pais Valencià, fins situar-se gairebé damunt nostre i aprofondint-se. Durant el dissabte dia 10 el vent va girar a llevant amb un aport de humitat important, la qual cosa va alimentar uns nuvols que tenien prou energía gracies a la gota freda que ja tenía reflexe en superficie. És llavors quan podríem dir que estavem afectats clarament per una llevantada. Potser és la primera pedra per acabar amb la sequera??

No voldría acabar sense oferir-vos una de les imatges que ens va mostrar el satèl·lit on es podía veure el recargolament dels nuvols en sentit antihorari que deixa evidència de la perturbació i, també, del llarg recorregut marítim dels vents que afectaven la costa catalana.

Ens prenen per rucs??

2008-05-06T12:00:00.004+02:00

Mireu aquestes dues noticies publicades al diari madrileny El Mundo.

La primera és de l'edició del 4 de Gener de 2.007 i parla dels canvis climàtics sobtats a la transició de l'edat de gel.

La segona és un article publicat el 2 de Maig de 2.008 titolat Los glaciares menguantes de Suiza on la periodista demostra molt pocs coneixements geogràfics situant el cim del Jungfrau de 4.158 metres com el més alt d'Europa, lloc que ocupa el Mont Blanc amb uns 700 metres més, de fet, el Jungfrau no és ni la muntanya més alta de Suissa.

Però be, no és per aquest motiu que escrig aquestes linies, la causa no és un altre que la fotografía que ilustra l'article. Curiosament, és la mateixa però el peu que la explica varía substancialment. A la primera noticia (2.007), ens diuen que és la diferència entre 1.991 i 2.001 del glaciar Triftgletscher, en canvi, a la segona noticia posa que la imatge de l'esquerra (amb més gel, és clar) correspon a 2.003 i la de la dreta (amb un gran llac) és de 2.004.

En que quedem??

Sembla que cada cop els periodistes es van quedant sense imatges ilustratives però com pensen que som rucs, tiren d'arxiu i creuen que ningú s'en adonará. Qui son els rucs en aquest cas??

Si us plau, que no ens venguin la moto!!!

Resum del mes d'Abril a Cerdanyola

2008-05-01T19:02:00.004+02:00

Les dades d'Abril a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 25,7º (Dia 25)
Màxima mitjana.......... 19,7º
Mitjana mensual.......... 14,1º
Mitjana mínima............ 9,2º
Mínima absoluta........... 4,6º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................. 37,4 mm
Màxima en un dia....... 26,2 mm (Dia 17)
Dies de precipitació....... 8

Ràfega màxima............ 53 km/h (Dia 18)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 25,1º (Dia 25)
Màxima mitjana.......... 19,0º
Mitjana mensual.......... 13,9º
Mitjana mínima............ 9,3º
Mínima absoluta........... 5,0º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació.................. 38,2 mm
Màxima en un dia......... 25,0 mm (Dia 17)
Dies de precipitació........ 8

Ràfega màxima............ 58 km/h (Dia 18)
Vent dominant............. SW

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta......... 26,2º (Dia 25)
Màxima mitjana.......... 19,9º
Mitjana mensual......... 13,5º
Mitjana mínima............ 7,4º
Mínima absoluta........... 1,5º (Dia 1)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................... 42,7 mm
Màxima en un dia.......... 29,7 mm (Dia 17)
Dies de precipitació......... 9

Ràfega màxima............ 55 km/h (Dia 8)
Vent dominant............. SSW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Precipitació................... 50,2 mm
Màxima en un dia.......... 37,3 mm (Dia 17)
Dies de precipitació......... 7

Refredament del Pacific

2008-04-30T00:13:00.005+02:00

Una de les causes més importants del gran desglaç àrtic de l'estiu passat va ser l'aport d'aigua càlida procedent del Pacífic. Sembla que aquest any el Pacífic està més fred del normal, amb una Niña encara potent, malgrat que comença a debilitar-se, i el que podríem intuir com un inici de la fase freda de la PDO o Oscilació Decadal del Pacific. Un dels darrers articles publicats a la pàgina d'Earth Observatory de la NASA ens explica aquesta situació.

La seguent imatge mostra l'anomalía de la temperatura superficial del mar a l'Oceà Pacífic durant la setmana del 14-21 d'Abril de 2008. L'anomalia compara les recents temperatures mesurades amb l'Advanced Microwave Scanning Radiometer for EOS (AMSR-E) del satèl·lit Aqua de la NASA amb el promig de les dades recollides pels satèl·lits NOAA Pathfinder entre 1985 i 1997. Els llocs on el Pacífic és troba més fred que el normal són de color blau, els llocs on les temperatures están sobre la mitjana es mostren en blanc i els llocs on l'oceà era més càlid que el normal són de color vermell.

Els canvis a la PDO es van donar aproximadament en:

1905.... Inici de fase càlida.
1946.... Inici de fase freda.
1977.... Inici de fase càlida.
2008.... Inici de fase freda??

Contrasteu aquestes dates amb una gràfica de temperatura global del segle XX i treieu conclusions i/o possibles relacions. Aparentment sembla més coherent la relació PDO (oscilatoria)-temperatura global que no CO2 (augment sostingut)-temperatura global.

Lligat amb aixó, ens arriva la noticia que l'Institut Leibniz de Ciències del Mar preveu un refredament de la temperatura global fins el 2015 aproximadament.

Noel Keenlyside del Institut Leibniz de Ciències Marines de Kiel (Alemania) diu: "L'IPCC ha previst un escalfament de 0.3°C per la propera dècade. La nostra predicció és de que no hi haurá cap escalfament fins 2015 i ja veurem que passa després."

La seva argumentació es basa en el fet que "L'IPCC actualment no inclou en els seus models registres reals d'esdeveniments tals com la força del Corrent del Golf i la del Niño, esdeveniment cíclic d'escalfament al Pacífic, malgrat sabem que han estat darrera de l'any més calorós mai registrat en 1998.

Si un model pot pronosticar amb precisió altres variables apart de la temperatura, tals com les precipitacions, seria cada vegada més útil, però les prediccions climàtiques de més enllà d'una dècada sempre seran, fins a cert punt, incertes."

L'investigació dels grans desconeguts, els oceàns, aporta, si més no, més interrogants respecte a la previsió del clima del futur.

Confusió al voltant del clima

2008-04-26T17:16:00.005+02:00

Si tinguessim que exposar amb una sola frase tot el que está passant al voltant del canvi climatic no hi hauría cap millor que la que el Dr. Roy W. Spencer ha utilitzat per titolar el seu nou llibre.

Climate Confusion: How global warming hysteria leads to bad science, pandering politicians and misguided policies that hurt the poor, traduit a la nostra llengua vindría a dir Confusió climàtica: Com la histeria per l'escalfament global lidera la mala ciència, els politics ho permeten i fan politiques equivocades que fan mal als pobres. Aquí en teniu una referència.

El Dr. Roy W. Spencer no és un científic novell, porta uns quants anys investigant l'atmosfera i, amb la colaboració del Dr. John R. Christy, son els encarregats del seguiment de la temperatura mesurada per satèl·lit des de l'Universitat d'Alabama a Huntsville. Tant el Dr. Spencer com el Dr. Christy van ser alguns dels científics destacats que van apareixer al documental El gran engany de l'escalfament global.

A grosso modo, ell diu que no podem acusar a l'home de l'escalfament de la Terra "If We Can't Explain It, It Must Be Human-Induced" (Si no ho podem explicar, deu ser induit per l'home) i critica directament la teoría de l'escalfament global per la seva simplicitat "La teoría de l'escalfament global assumeix que la Terra es troba naturalment en estat de Balanç global energètic, és a dir, el raigs solars absorbits son iguals a les radiacions infraroges emesses", situació aquesta que ja está demostrada erronia per la mateixa Teoría del Caos del Dr. Edward N. Lorenz.

Si teniu una estona i domineu l'anglés, feu una mirada al darrer article del Dr. Spencer, on exposa clarament que l'actual escalfament tindría un component bàsicament natural causat per mecanismes com la nuvolositat, el balanç radiatiu i events ciclics o inesperats com l'oscilació Niño-Niña, les teleconnexions climàtiques o les erupcions volcàniques catastròfiques. Per tant, una teoría gens espectacular que posa en dubte la validesa dels models climàtics que l'IPCC mostra per aquest segle XXI i que els ambientalistes militants presenten com l'arrivada de l'apocalipsi.

I si voleu comprar el llibre, clicant aquí ho podeu fer a bon preu.

Periodistes honestos, sou uns "pardillos"

2008-04-11T11:34:00.004+02:00

Teniu que apredre a manipular les noticies, fins i tot la BBC ho fa, més que res perque el vostre public pensi el que vosaltres voleu que pensi.

No és gaire complicat. Si us fixeu en la imatge següent, només cal canviar subtilment algún paràgraf "incòmode" per un altre més... "correcte". Així veiem com al article original de Roger Harrabin del 4 d'Abril (lletres en blau) posa "This would mean global temperatures have not risen since 1998, prompting some to question climate change theory.", que traduit ve a dir, "Aixó significaría que les temperatures mundials no han augmentat des de 1998, la qual cosa indueix a qüestionar la teoría del canvi climàtic.".

Després d'un procés de maquillatge provocat per l'allau de correus electrònics d'un sol activista ambiental, el 9 d'Abril apareix a la web de la BBC amb aquesta frase substituint a l'anterior, "But this year's temperatures would still be way above the average - and we would soon exceed the record year of 1998 because of global warming induced by greenhouse gases.", la traducció sería "Però aquest any les temperatures seguiríen estant molt per sobre de la mitjana, i aviat tornarem a superar l'any rècord de 1998 degut a l'escalfament global induit pels gasos d'efecte hivernacle.".

Senzill i subtil, molt subtil, però el més important, eficaç, molt eficaç. Amb uns petits retocs evitem que el gran public, el que només es nodreix dels mitjans de comunicació generalistes, pugui arrivar a dubtar de la teoría oficial de l'escalfament global.

Que voleu que us digui, criticavem la censura i la manipulació a la premsa durant la dictadura i veiem que la tant idolatrada BBC també manipula els articles que arriven al gran public. Sort que avui dia, amb Internet, és fàcil i ràpid desenmascarar als mentiders.

Us deixo l'enllaç a un blog on destapa l'affaire. Blog de Watts Up With That.

La temperatura torna a pujar al Març

2008-04-06T13:16:00.005+02:00

Després de 2 mesos amb temperatures per sota de la mitjana, al Març l'anomalia de la temperatura global mesurada per satèl·lits ha estat positiva. Gran part de l'alça de la temperatura la trobem en la zona temperada de l'hemisferi nord perquè els tròpics i l'hemisferi sud encara estan per sota de la mitjana.

Al Gener l'anomalia en la baixa troposfera va ser de -0,070 i al Febrer també va ser negativa amb -0,002, dos mesos seguits amb anomalia negativa és un fet que no passava des de la primavera de 1.997. Al Març ha estat de +0,079. Aquestes mesures corresponen a les dades satel·litals entre els paral·lels 82ºN i 70ºS, per tant les terres polars queden fora d'aquestes dades.

Com ja he comentat al principi, la zona temperada de l'hemisferi nord (20ºN-82ºN) ha sigut la causa principal d'aquest augment ja que l'anomalía ha quedat en +0,877 que és el tercer registre mensual més alt des que tenim observacions per satèl·lit. Malgrat tot, a la franja subpolar (60ºN-82ºN) no ha pujat tant i "només" ha estat +0,326 per sobre, xifra no gaire elevada en una franja del planeta on l'anomalía acostuma a estar per sobre d'un grau positiu.

Respecte als tròpics (20N-20S), vam dur 5 mesos seguits per sota de la mitjana cosa que no passava des del 2.000 (Gener 99-Juliol 00, 19 mesos seguits d'anomalia negativa), però el que crida més l'atenció és el refredament en si. L'anomalia a la franja tropical és de -0,402, dada a la que no s'arribava des de Juny de 1.989!!! i aquest passat mes de Març ha estat el 17é més fred dels 351 mesos analitzats fins a ara pués la sèrie comença al Gener del 79.

Personalment, la causa apuntaria directament a una Niña contundent que hem tingut aquest hivern. No obstant això, no sóc expert i podría haver-hi una altra explicació per aquest refredament tropical.

En quan als hemisferis en general, l'hemisferi Nord (0º-82ºN) després d'un hivern relativament fresc torna a xifres habituals els darrers anys i l'anomalía ha sigut +0,465 que no destaca especialment. A l'hemisferi Sud (0º-70ºS), per contra, ha resultat clarament més fred que els últims mesos amb -0,325 que és la cinquena anomalía més negativa de tota la serie amb 351 mesos analitzats.

És una llàstima que aquestes dades satel·litals no ens puguin oferir dades de les regions polars (Àrtic i Antàrtida) que resultarien d'allò més interessant per a veure tendències generals i/o emmascarades en aquestes zones on no viu ningú però que sembla que a tothom preocupen.

Dades en text per sectors planetaris.
Dades del RSS per la baixa troposfera.

Resum del Març a Cerdanyola

2008-04-01T23:52:00.008+02:00

Darrerament, el mes de Març s'está mostrant com un dels més secs de l'any darrera de Juny i Juliol, mesos típicament estiuencs, i aquesta tònica ha seguit durant aquest Març del 2.008. Pluges minces durant tot el mes i només l'última nit del mes varem tenir el pas d'un front que va deixar la majoría de la pluja del mes.

Com a situacions atmosfèriques interessants podríem destacar-ne 3:

Advecció de nord a primers de mes.

L'anticicló que durant gran part de l'hivern va ocupar l'espai de les Açores va desplçar-se cap a les illes Britàniques, permetent a la corrent en jet desfilar de nord a sud, atacant directament a Catalunya. (imatge a la dreta)

La conseqüencia van ser vents molt forts a gran part del territori i nevades intenses a tot el Pirineu i Prepirineu. A Cerdanyola, els vents màxims van quedar al voltant dels 60 km/h i la precipitació no va arrivar perque la massa d'aire va deixar tota la seva humitat a les muntanyes que ens fan de barrera davant les tramuntanades.

Advecció polar marítima durant la Setmana Santa.

Una situació similar ens va afectar durant les festes de Setmana Santa però, tot i que eren vents del Nord, teníen una component marítima que els permetía arrivar amb més precipitació a la nostra comarca. Així, malgrat no és una situació bona per que plogui al Vallès, molts dies d'aquella setmana varem tenir molts nuvols i pluges minces.

La neu va estar present un altre cop al Pirineu, registrant-se les nevades més abundants de l'hivern a llocs com la Val d'Aran, Pallars o la Cerdanya. També van fruir de la neu a la comarca veïna d'Osona i al Montseny.

Front fred de final de mes.

Com veiem a l'imatge de satèl·lit de la dreta, un front fred força actiu va regar tota la península Ibèrica deixant registres a molts llocs entre 10 i 20 mm. Aquests fronts no acostumen a ser tant eficaços al Vallès, n'obstant portava associat un solc en alçada i va formar una depressió en arrivar a la Mediterrània que van ser les causes de que tinguessim la precipitació més abundant des del 3 de Gener.

A la resta de Catalunya també van rebre precipitació, insuficient per paliar la sequera però molt ben vinguda davant la situació d¡escassetat que viuen les comarques centrals de Catalunya. Aquí podeu veure una captura del radar que tant de bo comenci a ser més habitual durant la primavera que hem encetat.

Les dades a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 23,7º (Dia 2)
Màxima mitjana.......... 17,2º
Mitjana mensual.......... 11,5º
Mitjana mínima............ 6,6º
Mínima absoluta........... 0,5º (Dia 6)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................. 12,4 mm
Màxima en un dia......... 9,2 mm (Dia 31)
Dies de precipitació....... 7

Ràfega màxima............ 55 km/h (Dia 5)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 23,0º (Dia 2)
Màxima mitjana.......... 16,5º
Mitjana mensual.......... 11,4º
Mitjana mínima............ 6,8º
Mínima absoluta........... 1,4º (Dia 6)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació.................. 17,4 mm
Màxima en un dia......... 12,0 mm (Dia 31)
Dies de precipitació........ 8

Ràfega màxima............ 58 km/h (Dia 5)
Vent dominant............. WSW

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta......... 23,9º (Dia 2)
Màxima mitjana.......... 17,2º
Mitjana mensual......... 10,8º
Mitjana mínima............ 5,1º
Mínima absoluta........... 0,6º (Dia 6)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................... 16,4 mm
Màxima en un dia........... 8,2 mm (Dia 31)
Dies de precipitació........ 8

Ràfega màxima............ 61 km/h (Dia 5)
Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Precipitació................... 16,2 mm
Màxima en un dia........... 12,1 mm (Dia 30)
Dies de precipitació....... 7

L'Artic s'escalfa, els icebergs es descongelen, les foques desapareixen...

2008-03-30T01:03:00.003+01:00

He trobat un article de The Washington Post que parla de l'Artic, tema favorit dels catastrofistes climàtics. Llegiu:

The Arctic ocean is warming up, icebergs are growing scarcer and in some places the seals are finding the water too hot, according to a report to the Commerce Department yesterday from Consul Ifft, at Bergen, Norway.

Reports from fishermen, seal hunters and explorers about Spitzbergen, he declared, all point to a radical change in climate conditions and hitherto unheard-of high temperatures in the Arctic zone. Exploration expeditions report that scarcely any ice has been met with as far north as 81 degrees 29 minutes. Soundings to a depth of 3,100 meters showed the gulf stream still very warm.

Great masses of ice have been replaced by moraines of earth and stones, the report continued, while at many points well known glaciers have entirely disappeared. Very few seals and no white fish are found in the eastern Arctic, while vast shoals of herring and smelts, which have never before ventured so far north, are being encountered in the old seal fishing grounds.

La traducció aproximada sería aquesta:

L'oceà Artic s'està escalfant, els icebergs estan minvant i en alguns llocs les foques estan trobant massa calenta l'aigua, segons un informe al Departament de Comerç ahir des de Consul Ifft, a Bergen, Noruega.

Informes de pescadors, caçadors de foca i exploradors a prop d'Svalbard, declarava, que tot apunta a un canvi radical de les condicions climatològiques amb un augment de les temperatures a la zona Àrtica. Les expedicions d'exploració informen que han tingut moltes dificultats per trovar gel a la latitut de 81º 29' N, mai havíen tingut que anar tant al Nord. Sondatges a una profunditat de 3,100 metres mostrava que la corrent de Golf estava molt calenta.

Les grans masses de gel han deixat pas a morrenes de terra i pedres, l'informe continuava, mentre que a molts punts força coneguts les glaceres han desaparegut totalment. Molt poques foques i cap peix blanc es troben a l'Artic oriental, mentre grans bancs d'areng i fon, que mai abans s'havíen aventurat fins ara tant al nord, estan sent trobats en els territoris de pesca i de caça de foques velles.

Pel que veiem, l'article (aquí el podeu llegir sencer) en sí no aporta novetats respecte a les noticies diaries respecte a l'escalfament de l'Artic i la Terra en general. Per tant, no sería cap noticia si no fos perque aquest article va ser escrit el Novembre de 1.922!!!

Que vull donar a entendre amb aquest tema??

Moltes vegades escoltem que el que está passant amb el clima no havía passat mai, que estem vivint el periode més calent de la Terra des de la darrera glaciació, tot aixó queda evidentment demostrat pels canvis a la fauna i la flora, de forma que la fauna àrtica sembla l'emblema dels defensors de l'escalfament antròpic.

Caram!! De sobte llegim que fa gairebé 90 anys deien el mateix, inclús la latitut que diuen estava lliure de gel avui dia te un bon gruix a l'estiu. Per tant, i ara ve la pregunta del milió, el que passa ara havía passat abans??

No ho sabem!! El problema, més greu del que sembla, és que no sabem moltes coses del clima passat i, en canvi, sentem càtedra. Malgrat tot, el clima no está regit pel determinisme, ans al contrari, és un sistema caòtic que mai actua de la mateixa manera, n'obstant saber que va passar en una situació similar ens permet suposar com pot ser la seva evolució posterior.

Si Erik el Roig tornés a la vida ens podría explicar perqué va anomenar Groenlandia (Terra verda) a la gran illa àrtica.

Manipulació informativa sobre l'Antàrtida

2008-03-27T19:46:00.012+01:00

Aquí podeu llegir la referència informativa de la noticia del colapse d'una part de la plataforma de Wilkins, a la península Antàrtica. Poso aquesta referència però podría posar qualsevol altre enllaç que vindría a dir el mateix, amb les mateixes fonts d'informació i els mateixos talls de paraules dels cientifics. On és la pluralitat??

Hem pogut escoltar a totes les televisions com deien que aquest fet era causat per l'escalfament global en un clar exercici no buscar causes directes menys mediàtiques. De pas, i de forma subliminal, podríem interpretar la noticia com una sol·licitut de diners per investigar el suposat apocalipsi del segle XXI i així mantenir uns quants llocs de treball que sense tanta publicitat estaríen en perill. Digueu-me suspicaç!!

El que és ben cert és que l'Antàrtida no s'escalfa, cirscunstància que admet el mateix IPCC. Si voleu aquí teniu l'enllaç a l'estació russa de Vostok a l'Antàrtida, el lloc més fred de la Terra on hi ha una estació meteorològica i que pren dades des del 1.958. Com a dada anècdotica, aquest passat Febrer ha estat el cinqué més fred de la serie després del 1.985, 84, 74 i 64.

Tanmateix, així com la banquisa àrtica está minvant, la banquisa antàrtica (gel flotant sobre el mar) augmenta de forma important batent rècords d'extensió tal com va passar el passat hivern austral. A l'esquerra podeu veure l'evolució diaria de l'anomalía, en negre l'extensió i en vermell l'anomalía respecte a la mitjana del periode 1.979-2.000. Actualment hi ha un excés de 1.500.000 km2 de gel respecte al promig, un superavit que faría l'extensió de 3 Espanyes.

Quan vaig escoltar la noticia, el locutor remarcava de forma vehement el fet de que "...mai s'havía vist fins ara..." una cosa així. Aquesta afirmació, com a minim és totalment falsa ja que colapses d'aquest tipus i més grans s'han pogut documentar i fotografiar via satèl·lit. Aquí teniu documents del colapse de la plataforma Larsen B (pen. Antàrtica) i la formació de l'iceberg B-15 (mar de Ross), que és el major del que es te refèrencies. I aixó només des de que tenim satèl·lits, que tampoc fa tant temps.

Clicant aquí podreu llegir un estudi de la NASA sobre aquest colapse produit aquest mes de Març que és quan acaba l'estiu antàrtic.

Després de exposar el tema i aportar dades sobre l'estat del continent de gel, voldría aclarir perqué he titolat de "Manipulació informativa" la difusió d'aquesta noticia.

Doncs perque si no s'expliquen els veritables factors que influeixen cada final d'estiu en aquests colapses, uns més grans que altres, simplifiquem de forma interesada un tema encara molt desconegut com és el dels gels polars. No és coneix fins i tot perque els dos Pols tenen evolucions diferents.

Posats a demanar claredad informativa:

Perqué no s'explica que aquest hivern antàrtic ha sigut dels més freds dels darrers 30 anys d'observacions des de satèl·lit?

Perqué no s'explica que les observacions instrumentals a l'Antàrtida també han marcat un hivern dels més freds dels darrers 15-20 anys?

Es parla de tendència quan volem parlar de l'escalfament dient les temperatures pujarán, llavors la tendència dels darrers 6 hiverns en que augmenta de forma important l'extensió de la banquisa ¿aixó no val? ¿perqué no s'explica com está la banquisa actualment en comparació amb la mitjana de referència? ¿perqué no s'explica com ha estat durant l'hivern antàrtic pasat?

Masses preguntes que no obtenen resposta, en un silenci informatiu que te moltes semblances amb la tant criticada censura.

Quan comença la primavera, arriva l'hivern

2008-03-18T23:18:00.014+01:00

No, no és cap error.

Aquest dijous comença la primavera astronòmica (la meteorològica va començar l'1 de març) i tot just arriva una onada de fred, de les més fredes de l'hivern.

A l'esquerra teniu el meteograma dels propers 15 dies on la gràfica de les temperatures mostra clarament que ens trovem davant d'uns dies de rigurós hivern. La linia vermella, com sabeu, representa la temperatura mitjana de les dates, la verda és la previsió del model principal i la blanca és la mitjana de tots els models, evidentment a 1500 metres (850 hPa). Les linies de la part inferior representen la probabilitat de precipitació.

Queda clar que els propers dies serán bastant més freds del que toca. Però perqué??

A la següent imatge podeu veure el que preveia el model GFS per diumenge al migdia. Una gran llengua d'aire fred que ve directament de l'Artic arriva amb tota la seva intensitat a Catalunya lliscant entre l'anticicló atlàntic que s'allarga de nord a sud, bloquejant les masses d'aire més suaus de l'oest, i una depressió que va des d'Islàndia fins els Alps.

Si parem atenció a les característiques de la massa d'aire en qüestió veurem que es tracta d'una advecció àrtica marítima, que és de les més fredes que podem tenir llevat de les àrtiques continentals, també conegudes com a siberianes, però aquest no és el cas ni sembla que en acabi derivant.

Malgrat tot, és necessari avisar de que aquests dies de festa no serán tant suaus com els que feien dies enrera i, especialment al Pirineu, la posibilitat de neu a cotes baixes o molt baixes existeix. No crec que fora del Pirineu siguin destacables però poden veure's flocs a més d'un lloc poc habitual i si aneu al Pirineu, aneu preparats amb abrics i estris per la neu al cotxe.... pel que pugui passar.

Si mireu al següent mapa, indica la cota de neu en metres (isohipses) per diumenge al migdia i al nord de Catalunya dona cota zero (nivell del mar) però a la majoría del territori oscila entre 200 i 600 metres, que ja és prou baixa. Si cliqueu sobre l'imatge aquesta es veurá més gran i podreu veure en blanc les àrees aproximades on pot arrivar la neu, tot aixó amb les reserves d'una previsió a 4 ó 5 dies que ja és per ella mateix, complicada. Per tant, feu atenció si viatgeu a muntanya.

Events destacables al Febrer

2008-03-16T11:50:00.003+01:00

Com a complement al resum meteorològic de Febrer a Cerdanyola, afegeixo uns enllaços per tenir una idea més global del que ha passat a la resta del mon.

En primer lloc, el Butlletí mensual del Meteocat ens acosta els trets més destacats de la meteorología a Catalunya. Segons el nostre servei meteorològic El mes de febrer ha estat càlid i sec a gran part del territori tret de l’extrem més meridional,
on el mes ha estat molt plujós.

A nivell estatal tenim el resum que va fer l'Agència Estatal de Meteorología.

I, per últim, la NOAA ens acosta els fenòmens més destacables durant el mes passat. Com a event més destacable remarca l'huracá Ivan que va afectar l'illa de Madagascar amb especial virulència. A sota una bella imatge de satèl·lit.

Resum de Febrer a Cerdanyola

2008-03-06T10:54:00.008+01:00

Seguint amb la tònica encetada al Gener, aquest Febrer ha continuat apàtic, sense fer honor al tòpic que parla del Febrer "boig" i del qual no podem destacar entrades fredes destacables. Si un fenòmen ha estat més habitual, aquest ha estat la boira.

En quan a les temperatures, van estar clarament per sobre de la mitjana gran part del mes sense haver onades de "calor" que donessin màximes rècord. La presència persistent d'un anticiclò subtropical va marcar l'inici del mes, posteriorment aquest anticiclò va desplaçar-se cap a Europa central permetent la canalització d'una massa d'aire fred des de la Mediterrània oriental que va afectar de forma severa a Grecia i el sud d'Italia però que a nosaltres ens va arrivar de forma molt breu i afeblida.

Les altes pressions van orbitar per Europa occidental extenent el seu radi d'acció a les nostres terres però deixaven que els vents més frescos de l'est tinguessin a ratlla la temperatura. A final de mes, torna l'anticiclò a la posició habitual de les Açores llençant una falca amb una massa d'aire molt suau que faría pujar la temperatura el darrer dia del mes. Com a curiositat hipotètica, si aquest Febrer hagués tingut 31 dies com Gener o Març, haguessim registrat una temperatura rècord ja que el 2 de Març (hipotètic dia 31) va fer una màxima de 23,7º, mai mesurada un mes de Febrer des de 1.991.

Pel que fa a les precipitacions, seguim inmersos en la sequera que ens acompanya els darrers mesos i el deficit va continuar per quart mes consecutiu, és a dir, tot l'hivern. N'obstant, les pluges del Febrer van ser escasses en quantitat però repartides al llarg dels dies, de fet, a Cerdanyola varem tenir entre 9 i 11 dies de pluja que és més d'un terç dels dies del mes. Si a aixó li juntem els 6 dies de boira i molts de rosada, el balanç hidric no és escandalosament negatiu.

El vent, més aviat fluix i amb domini del garbí que és el vent dominant a la nostra comarca.

Les dades a Cerdanyola son aquestes:

Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 21,2º (Dia 29)
Màxima mitjana........... 15,1º
Mitjana mensual.......... 10,1º
Mitjana mínima............ 5,8º
Mínima absoluta........... 1,0º (Dia 10)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació................. 22,6 mm
Màxima en un dia......... 4,9 mm (Dia 20)
Dies de precipitació....... 9

Ràfega màxima............ 42 km/h (Dia 4)
Vent dominant............. SW

Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

Màxima absoluta......... 20,7º (Dia 29)
Màxima mitjana.......... 14,7º
Mitjana mensual.......... 10,1º
Mitjana mínima............ 6,2º
Mínima absoluta........... 1,9º (Dia 10)
Dies de glaçada............. 0

Precipitació.................. 23,6 mm
Màxima en un dia.......... 5,0 mm (Dia 20)
Dies de precipitació...... 10

Ràfega màxima............ 61 km/h (Dia 16)
Vent dominant............. WSW

Parc Tecnològic. (Meteocat)

Màxima absoluta......... 21,5º (Dia 29)
Màxima mitjana.......... 15,3º
Mitjana mensual........... 9,3º
Mitjana mínima............ 4,0º
Mínima absoluta.......... -1,0º (Dia 10)
Dies de glaçada............. 3

Precipitació................... 25,4 mm
Màxima en un dia........... 4,6 mm (Dia 8)
Dies de precipitació....... 14

Ràfega màxima............ 43 km/h (Dia 16)
Vent dominant............. SW

Can Coll. (només Pluja) (INM)

Precipitació................... 25,6 mm
Màxima en un dia........... 6,7 mm (Dia 19)
Dies de precipitació....... 11